Capitalis rustica
Capitalis rustica en llatí, les mayúscules rústiques, és una forma de caligrafia de l'antiga Roma. Com el terme tenia una connotació negativa en contraposició en les més elegants mayúscules quadrades romanes Bernhard Bischoff va introduir el terme mayúscules canónigas per a denominar a esta forma d'escritura.
Forma
La caligrafia mayúscula rústica té una forma similar a la mayúscula lapidaria pero menys rígida i rectilínea, degut a que va ser concebuda per a escriure en ploma i tinta sobre papir o pergamí en lloc de ser gravada com les mayúscules quadrades. Les seues lletres són més estretes, més altes que amples, comprimint-se més per a aprofitar l'espai. En les mayúscules rústiques hi ha més llínees curves i algunes tenen traços que regloten inferiorment a llínea base, a diferència de les mayúscules quadrades.
Història
Esta escritura es va usar entre el I i el IX, encara que va ser més habitual entre els sigles IV i VI. Despuix del V les mayúscules rústiques varen escomençar a caure en desús, pero varen continuar utilisant-se com a lletres de portada i en els títuls, mentres que per al text principal s'usava la caligrafia uncial.
Han sobrevixcut uns cinquanta manuscrits escrits íntegrament en mayúscules rústiques, entre els que s'inclouen quatre còpies de les obres de Virgilio com Vergilius Vaticanus i Vergilius Romanus, una còpia d'una obra de Terencio, i una obra de Prudencio. Esta caligrafia solament s'usaven per a les còpies de lux dels autors clàssics pagans, les únics autors cristians que la varen usar varen ser Prudencio i Sedulius.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capitalis rustica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.