Matrimoni interreligioso

El matrimoni interreligioso o matrimoni interconfesional és un tipo de matrimoni a on els contrayentes professen distintes religions. A lo llarc de l'història ha tingut diferents concepcions i tractes, sent un tema de debat controversial i polèmic en algunes fes durant sigles fins a l'actualitat, en diferents parts del món. L'actitut o postura que pren un credo sobre este tema, és considerat també com una mostra de la tolerància religiosa que té eixa religió, ademés d'expondre la seua moral sexual en relació en l'importància que li donen al matrimoni per sobre les pràctiques sexuals extramaritales i prematrimonials, tals com la fornicaació i l'adulteri.

Boda hindú

En l'aparició del matrimoni civil, estes unions maritals es varen vore incrementades i varen poder ser llegalisades en molts llocs a on històricament es trobaven prohibides, al no ser un requisit per a celebrar una boda (en la gran majoria dels estats llaics), que els nóvios professen una mateixa religió, podent inclús ser un o abdós irreligiosos en totes les seues formes (ateisme, agnosticisme, deísmo, librepensamiento, escepticisme religiós, etc.), depenent del ordenament jurídic de cada país o entitat territorial a on s'aplica dita llegislació, pròpia del dret de família.

Marque llegal internacional

D'acort a la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu Artícul 16, incís primer, s'establix el dret i la llibertat de totes les persones que estan en edat llegal per a contraure matrimoni civilment, de fer-ho sense restricció de religió:

“1. Els hòmens i les dònes, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense restricció alguna per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i fundar una família, i gojaran d'iguals drets sobre el matrimoni, durant el matrimoni i en cas de dissolució del matrimoni”.

Art. 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans

Si be la majoria dels aspectes de l'Artícul 16 de la Declaració Universal varen ser incorporats lliteralment en l'Artícul 23 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, varen ser omesos els assunts per raça i religió.

L'Artícul 17, incís segon de la Convenció Americana sobre Drets Humans senyala que tot home i dòna té dret a contraure matrimoni, subjecte a les condicions de la llegislació nacional «en la mida en que tals condicions no afecten el principi de no discriminació establit en esta Convenció».

Per religió

En el cristianisme

Vore també: Matrimoni en Iglésies cristianes

En la majoria de les denominacions cristianes, un matrimoni interreligioso és aquell que es realisa entre una persona batejada i una atra que no ho està (per eixemple, entre una dòna cristiana i un home judeu). Les unions conjugals entre batejats cristians de diferents iglésies (com per eixemple, entre un home luterano i una dòna metodista), es denomina «matrimoni interdenominacional», sense impondre majors prohibicions a els qui desigen contraure-ho i com una senyal d'ecumenisme, encara que en alguns requisits previs, com l'obtenció de permissos o la realisació de cursos introductoris especials per als nóvios abans de la boda.

En l'Iglésia catòlica, el Dret Matrimonial Canònic establix que, per a poder celebrar una boda interdenominacional, és necessari demanar a l'autoritat eclesiàstica competent, generalment un bisbe, un «permís especial de matrimoni mixt»; mentres que per a un matrimoni entre un catòlic i una atra persona d'una atra religió no cristiana, es deu solicitar una «dispensa de disparitat de cult», a on solament al nóvio catòlic se li demana declarar que està dispost a «evitar aquells perills que li aparten de la seua fe».

En el judaisme

Vore també: Visió judeua sobre el matrimoni

Històricament, les autoritats religioses del judaisme han promogut durant la major part de l'història la prohibició de matrimonis entre un judeu i un no judeu, mentres que seguix sent un tema controversial entre les diferents branques d'esta religió. Estes prohibicions se centren en passages del Talmud i de lo que diuen els poskim en relació en les unions maritals. No obstant, algunes reformes realisades en l'época moderna, tant en Israel com en atres països a on habita la diàspora judeua, han permés este tipo d'unions pero en certes restriccions, sent el camí de la conversió al judaisme del nóvio no judeu un dels menys difícils d'acceptar i de més ràpida aprovació. Aixina mateix, existixen parelles que per a eludir els controls exhaustius de les autoritats del judaisme ortodox en referència al matrimoni interreligioso, opten per celebracions de bodes alternatives, llegals o simbòliques, sense perdre les seues tradicions religioses, com la celebració baix una jupá.

Islam

En l'Islam sunita, una preocupació llegal primordial és que els descendents d'un matrimoni interreligioso entre un musulmà i un no musulmà siguen descendents musulmans i es críen com a tals. La Sharia, per lo tant, té diferents regulacions sobre el matrimoni interreligioso, depenent, en primer lloc, de quin és el gènero del possible musulmà que es casarà entre ells i, en segon lloc, a quina religió no musulmana s'adherix la persona a la que un musulmà busca casar-se en. La llei islàmica permet que un home musulmà es case en dònes no musulmanes sempre que pertanyguen a la Gent del Llibre (és dir, dònes cristianes o dònes judeues) ya que els fills seran musulmans (religió del pare). Ademés, deuen haver segut casts, i l'Islam ortodox exigix que tots els chiquets siguen educats com a musulmans. Més allà d'esta exenció, un home musulmà no pot casar-se en dònes que no pertanyguen a la Gent del Llibre a menos que es convertixquen a l'islam (la qual cosa no és un requisit per a les dònes cristianes i les dònes judeues). Per lo tant, als hòmens musulmans se'ls prohibix casar-se, per eixemple, en hindús, jainistas, budistes, etc., aixina com en pagans o ateus, a menos que el home o la dòna es convertixquen a l'islam. Els sijs són monoteistes, pero no són gent del llibre (judeus o cristians). Si algun no musulmà es convertix, ya no es considerarà un matrimoni mixt, sino un matrimoni entre musulmans i, per lo tant, no estarà prohibit.

Per un atre costat, d'acort en l'enteniment ortodox del matrimoni interreligioso en l'Islam, les dònes musulmanes tenen prohibit el matrimoni mixt segons la llei islàmica. Açò evitaria que els fills anaren kafir en poder practicar la religió del pare. Açò s'entén independentment de si desija o no casar-se en un home d'entre el Poble del Llibre (és dir, un cristià o judeu masculí) o un home de qualsevol atra religió. En base en esta interpretació, açò no s'aplicaria si el home no musulmà es convertira a l'islam, ya que la dòna musulmana ya no es consideraria un matrimoni mixt, sino que es casaria en un home musulmà. Ademés, a diferència del home musulmà que pot tindre múltiples esposes, solament pot estar casada en un home musulmà al mateix temps (és dir, no pot tindre varis marits al mateix temps). El Corán diu, “No vos caseu en les idólatras (Al-Mushrikaat) fins que no creen (adoren només a Alá). Una esclava creent és millor que una dòna lliure idólatra (Mushrikah) encara que ella vos plaga. I no caseu (a les vostres dònes i filles) en els idólatras (A el‑Mushrikoon) fins que no creen (solament en Alá). Un esclau creent és millor que un idólatra (Mushrik) lliure encara que vos agrade. Ells (els idólatras) inviten al Fòc mentres que Alá invita al Jardí i al perdó en El seu permís; i aclarix Els seus signes als hòmens. ¡Ixcà recapaciten!” [al-Baqarah 2:221]

Des del punt de vista imperialista, açò permet a l'islam ser la religió predominant allà a on s'implemente.

Vore també

• Pluralisme religiós
• Diàlec interreligioso