Fornicació
La fornicación (del llatí: fornicāri, que significa «tindre relacions sexuals en una prostituta», que deriva de: fornix, zona abovedada —a on habitualment s'apostaven les prostitutes romanes—, bordell) és un terme usat en referència a la relació sexual fora de l'àmbit matrimonial,[1] és dir, aquella relació sexual que es done entre dos persones que no estan unides per este víncul conjugal. Quan un o abdós membres de la parella està casat en una atra persona, se li crida adulteri. Dins de l'aspecte bíblic; significa tindre relacions sexuals fora del matrimoni en qualsevol persona.
En certs àmbits, i pel seu sentit originari —lo que es fa baix el fornix[2]—, es coneix com fornicación a la relació sexual a canvi de diners. Als que actuen d'esta manera, li'ls ha denominat com «fornicarios».
Aspectes religiosos
[editar | editar còdic]La fornicaació és un concepte essencial i rellevant en el context de la condena religiosa de tota relació sexual que no succeïxca dins del matrimoni convenientment sacramentado.[3] No està llimitada únicament a la penetració, sino que també inclou el sexe anal i atres formes que el home o la dòna mamprenguen per a la satisfacció de les seues desijos sexuals, el comerç o un atre fi distint del considerat llegítim en el marc d'eixa classe de norma moral.
Es podria fer la següent distinció:
- Una persona casada que té relacions fòra del matrimoni, fornica i adultera.
- Una persona fadrina que té relacions en una atra, fornica, pero no adultera.
En el judaisme
[editar | editar còdic]El judaisme tradicional prohibix les relacions sexuals fora del matrimoni, i es contemplen com a greus pecats l'adulteri, l'incesto i l'homosexualitat. El judaisme reformiste i el judaisme reconstruccionista no observen ni requerixen el compliment de les tradicionals regles en matèria sexual i han acceptat les parelles no casades i les homosexuals.
En el cristianisme
[editar | editar còdic]En el cristianisme, a pesar de les àmplies variacions entre diferents confessions cristianes, que solen incloure específicament diferents punts de vista sobre la sexualitat, és possible traçar un quadro general de la visió del sexe en la doctrina bíblica.
Les bases de molts punts de vista cristians provenen de l'idea de que la sexualitat humana va ser creada per Deu en el propòsit de la procreació i l'intimitat que proporciona a una parella sexualment activa una relació íntima, emocional i espiritual, a través de l'íntima relació física. D'eixe modo, el sexe deu restringir-se a una relació de per vida entre un home i una dòna. El matrimoni és un compromís a una relació íntima i permanent com a base sobre la que construir una família estable. Donat l'émfasis en la funció procreativa del sexe, les relacions sexuals deuen estar obertes a la vida, pero no tenen per qué estar orientades específicament a la procreació. És per açò que s'aconsellen els métodos de autoconocimiento de la fertilitat. De fet, s'encoraja als esposos a reforçar el seu víncul conjugal per mig de l'acte sexual en les etapes fèrtils i no fèrtils de la dòna.
Iglésia catòlica i Iglésia ortodoxa
[editar | editar còdic]L'Iglésia catòlica afirma la santitat de tota vida humana, des de la concepció fins a la mort natural. Sosté que cada persona està creada «a image i semblança» de Deu, i que la vida humana no deuria ser preterida per atres valors (econòmics, sexuals, preferències personals, conveniència o ingenieria social). Per tant, l'Iglésia catòlica ensenya que la sexualitat fòra del matrimoni és un pecat mortal, perque viola el propòsit de la sexualitat humana en participar en el «acte conjugal» abans d'estar casat. L'acte conjugal «anima a una unitat personal més profunda, una unitat que, més allà de l'unió en una carn, conduïx a formar un cor i un ànima» (Catecisme de 1643), ya que el llaç matrimonial és un signe de l'amor entre Deu i l'humanitat (Catecisme de 1617).
El Catecisme de l'Iglésia catòlica indica que les relacions sexuals en el matrimoni són «una manera d'imitar en la carn la generositat i fecunditat del Creador»[4] i enumera com una de les «ofenses contra la castitat» la fornicaació,[5] a la que califica «contrària a la dignitat de les persones i de la sexualitat humana, naturalment ordenada al ben dels cònjuges i la generació i educació dels chiquets»; d'esta manera, considera que «l'us de la facultat sexual, per la raó que siga, fòra del matrimoni és essencialment contrari al seu propòsit».[6]
Iglésies protestants
[editar | editar còdic]En moltes iglésies luteranas, reformades i «unides» de l'EKD en Alemània i Països Baixos o Suïssa, aixina com en l'iglésia luterana de Suècia, les iglésies episcopalianas (confessió anglicana) de Canadà i els Estats Units, les iglésies més lliberals, com els unitaris o els cuáqueros, s'ha vingut introduint un punt de vista diferent sobre el homosexualitat, i les parelles homosexuals són beneïdes en les seues iglésies.
Iglésies evangèliques
[editar | editar còdic]Per als cristians evangèlics, la virginitat abans del matrimoni és molt important.[7] True Love Waits va ser fundada en 1993 per la Junta d'Escola Dominical de la Convenció Batista del Sur.[8] L'objectiu és educar als jóvens cristians sobre els beneficis de l'abstinència sexual abans del matrimoni en els pactes de purea.[9] El programa que consistix principalment en la firma de targetes de compromís, anells de purea i llibres, ha segut adoptat per vàries denominacions i organisacions evangèliques com Cru i Joventut per a Crist.[10]
Testics de Jehová
[editar | editar còdic]En el cas dels Testics de Jehová, encara que aplegar verge al matrimoni no és un requisit sine qua senar (ya que pot ser que una persona haja tingut relacions sexuals abans de ser membre d'esta organisació, i després dins d'ella poder casar-se sense cap impediment), una volta pertanyent a ella, tindre relacions sexuals encara sent nóvios sense estar casat és considerat un pecat d'extrema gravetat. Per lo que procuren cuidar-se i guardar-se de situacions que els pogueren dur a això.[11]
En l'islam
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zina (Hudud).
l'islam considera que l'estat natural del ser humà és el matrimoni.
En particular, l'adulteri carreja un sever castic. Les relacions prematrimonials també són considerades pecat, encara que menys greu. Totes les lleis de la sharia que regulen la conducta sexual s'apliquen igualment a varons i dònes. El matrimoni temporal (mut'a, concebut per a un periodo de temps preestablit) no està permés per la majoria dels experts suníés, pero sí pels shiíés, sent la seua validea una matèria que continua debatent-se.
El homosexualitat està prohibida en l'islam. Els actes de sodomía són explícitament d'acort en les suras del Corán 7:80-84, 11:77–83, 21:74, 22:43, 26:165–175, 27:56–59, i 29:27–33 i castigats en la mort d'acort en el següent hadiz: «A qui trobeu fent els actes del poble de Lot, mateu al penetrador i al receptor», les escoles Maliki i hanafi concorden que deu ser eixecutat per mig de lapidació, mentres que hanbali diu que deu ser eixecutat per mig de decapitació.
En el hinduismo
[editar | editar còdic]Al contrari que atres religions, en l'hinduismo la visió de la moral sexual diferix àmpliament depenent de la secta en concret. Els propis texts sagrats hindús són molt vagos sobre l'assunt. En la doctrina religiosa, la prohibició contra el sexe fora del matrimoni està molt relacionada en els estadis hindús de vida prescrits, que cal seguir si es vol alcançar el moksha (concepte similar al nirvana budiste, o ‘lliberació de l'ànima’).
En el budisme
[editar | editar còdic]El budisme observa dos enfocaments per a l'ètica moral i sexual depenent de si es dirigix a llaics o a monges. Els llaics deuen observar una guia de cinc preceptes ètics, entre els quals s'inclou evitar una conducta sexual incorrecta. Esta prohibició es referix a adulteri, pedofilia, violació i atres parafilias i conductes sexuals que comporten el sofriment per a atres persones o un mateixa.[12]
Aspectes llegals
[editar | editar còdic]Les lleis sobre la fornicaació han estat històricament vinculades a la religió i tradicions jurídiques i polítiques de cada jurisdicció. En els països del dret anglosaxó —common law— (com Anglaterra, EE. UU., Canadà, Austràlia, etc.), els tribunals mai han sancionat els temes o desviacions moralés d'àmbit purament privat —per eixemple la fornicación o el incesto—, encara que la sodomía haja segut l'excepció d'esta afirmació. En els països a on s'aplica el dret continental, les restriccions són encara menors o inexistents respecte a este punt.
En els països orientals, de tradició islàmica —a on s'aplica el Dret islàmic (o Sharia)—, i degut a que en l'Islam no s'admet que puga haver independència entre la llei i l'ètica,[13] sí que es legisla i sanciona —per mig de la zina— d'una o una atra forma, la fornicación. Entre els països de majoria musulmana, també existixen excepcions, en les que no existixen lleis contra esta pràctica, com Azerbaiyan o Turquia.
Illegalitat de la fornicaació
[editar | editar còdic]En alguns països, la fornicaació és illegal i està considerada com una acció criminal; en uns atres està castigada en la pena de mort. La majoria d'estos països té identificació en l'islam.
Llista de països en els que la fornicaació és illegal:
- Erro al crear miniatura: Afganistan
- Erro al crear miniatura: Aràbia Saudita
- Erro al crear miniatura: Emirats Àraps Units
- [[Image:Plantilla:Bandera/Iran|border|20px|Iran]] Iran
- [[Image:Plantilla:Bandera/Nigèria|border|20px|Nigèria]] Nigèria
- [[Image:Plantilla:Bandera/Pakistan|border|20px|Pakistan]] Pakistan
Palestina (solament en la Franja de Gaza)- Erro al crear miniatura: Tastar
- Erro al crear miniatura: Síria (en les zones controlades per el ISIS)
- Erro al crear miniatura: Somàlia
Yemen
Situació llegal en els Estats Units
[editar | editar còdic]Les relacions sexuals prematrimonials es consideraven com un assunt moral privat i propi de cada individu, i com tal mai varen ser considerades delictes pel dret anglosaxó.[14] Esta postura llegal va ser heretada en els Estats Units. Més vesprada, 14 jurisdiccions en el sur i l'est d'Estats Units, i els estats de Wisconsin[14] i Utah[15] varen aprovar estatuts que prohibien les relacions sexuals per mig de penetració vaginal entre dos persones no casades. Aixina i tot, la majoria d'estes lleis varen ser derogades, o no varen trobar respal i varen anar fortament contradites pels tribunalés en varis estats.[16][17]
En canvi, les relacions sexuals entre persones del mateix sexe sí han segut prohibides en virtut de la llegislació penal que definix la sodomía com un delicte. És per este motiu, que alguns Estats apliquen les lleis que prohibixen la sodomía.,[18] a pesar de que la Cort Suprema dels Estats Units ya ha expressat que les lleis relacionades en la sodomía són inconstitucionals.[19]
En els últims anys, les relacions sexuals prematrimonials s'han convertit en un tema que ha dividit als polítics en Els Estats Units. El debat sobre l'educació sexual per l'abstinència ha dut la qüestió de les relacions sexuals prematrimonials a la vanguarda de lo que els polítics conservadors criden la «culture war».[20][21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ The Américan Heritage®, en bartleby.com. «Fornication» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2009-01-30. Consultat el 6 de maig de 2009.
- ↑ EFE, per a 20 minuts.és. «L'Iglésia insistix que fornicar, masturbarse i el porno són pecat». Consultat el 2009-05-06. «[...] l'Iglésia també considera pecats greument contraris a la castitat: la masturbació, la fornicaació, les activitats pornogràfiques i les pràctiques homosexuals.»
- ↑ Catechism of the Catholic Church: The sixth commandment
- ↑ Catechism of the Catholic Church: The sixth commandment
- ↑ «Persona Humana:Declaration on Certain Questions Concerning Sexual Ethics, Section IX». Sacred Congregation for the Doctrine of the Faith. Consultat el 2006-08-29.
- ↑ Sara Moslener, Virgin Nation: Sexual Purity and American Adolescence, Oxford University Press, USA, 2015, p. 80
- ↑ Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 587
- ↑ Nytimes, 'True Love Waits' for Some Teen-Agers, nytimes.com, USA, 21 de juny de 1993
- ↑ Frank J. Smith, Religion and Politics in America: An Encyclopedia of Church and State in American Life [2 volumes], ABC-CLIO, USA, 2016, p. 156
- ↑ «Cultive de la castitat en eixir en algú».
- ↑ Buddhism and Sex. Maurice O.C Welsh. http://www.accesstoinsight.org/lib/authors/walshe/wheel225.html
- ↑ vv.vaa. (007-05-08). «El Consultori Jurídic de Fredonia i dos estratègies que contribuïxen a la delliberació interna i al diàlec transcultural», Bolletí d'Antropologia, Vol.21 Nº38, Departament d'Antropologia, de l'Universitat de Antioquía, pp. 176. «[...] en la Sharia, la llei islàmica basada en El Corán [...] principal instrument jurídic dels musulmans, allí no hi ha una distinció entre elements religiosos —o de devoció—, socials, llegals i ètics.»
- ↑ 14,0 14,1 Jim Thompson (Nov-Dic de 1958). «Vol.49-No.4», The Journal of Criminal Law, Criminology, and Police Science (en anglés), pp. 350-356.
- ↑ UTAH State Legislature (1973). «Tit.76,Chap.7. Offenses Against the Family», Utah Code (en anglés). «Any unmarried person who shall voluntarily engage in sexual intercourse with another is guilty of fornication.»
- ↑ Sentència L'Estat contra Saunders, 381 A.2d 333 (NJ 1977) (en anglés)
- ↑ Sentència Martin contra Ziherl, 607 SE2d 367 (Virginia 2005) [1] (en anglés)
- ↑ Per eixemple, El Tribunal de Carolina del Nort diu front al la sentència del cas de Lawrence contra L'Estat de Texas, que la sentència s'aplica només a les seues lleis de sodomía [2] i [3] (Nota: en el segon text, en anglés, s'ampra «convesacion criminal» com un eufemisme de «sexe extramarital»)
- ↑ Sentència Lawrence contra L'Estat de Texas, 539 U.S. 558 (2003) [4] (en anglés)
- ↑ Profes McClymer. «Seminar on the Culture Wars of the 1920s» (en en). Archivat des d'el original, el 2013-05-27. Consultat el 2009-05-07.
- ↑ E. J. Dionne, per a Real Clear Politics. «Culture Wars? How» (en en). Consultat el 2009-05-07.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fornicación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.