Anar al contingut

Conversió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Conversió (desambiguació).

Conversió[1] és la pràctica religiosa per la que una persona adopta com a pròpies les creències de la comunitat de creents a la que s'incorpora. Quan dita pràctica es realisa per algú que tenia una creència religiosa prèvia i diferent de la que assumix, des d'eixe moment passa a ser considerat per la comunitat creent abandonada com un apóstata o un renegat.[2]

Deu distinguir-se del rito de pas o iniciació, el conjunt d'accions rituals en que el neófito o catecúmeno és reconegut públicament com a membre de la comunitat, i que en la major part de les cultures es produïx acompanyant al trànsit biològic que té lloc despuix del naiximent o despuix de la chiquea, per tant sense haver tingut una atra creència religiosa prèvia.

Les persones es convertixen a una religió diferent per vàries raons, inclosa la conversió activa per lliure elecció per un canvi en les creències,[3] conversió secundària, conversió en el llit de mort, conversió per conveniència, conversió marital i conversió forçada.

Proselitisme és l'acte d'intentar convertir per mig de la persuasió a un atre individu d'una religió o sistema de creències diferent.


Conversió al cristianisme

La Conversió de Sant Pablo, pintura de 1600 de l'artiste italià Caravaggio (1571-1610)

.

Dins del cristianisme, la conversió es referix a tres fenomens diferents: una persona que es convertix al cristianisme i que abans no ho era; un cristià que passa d'una confessió cristiana a una atra; un desenroll espiritual particular, a voltes cridat "segona conversió" o "conversió dels batejats". [4]

La conversió al cristianisme és la conversió religiosa d'una persona que anteriorment no era cristiana a alguna forma de cristianisme. Algunes comunitats cristianes requerixen la conversió completa per als nous membres, independentment de qualsevol història en atres comunitats cristianes, o de certes atres comunitats. Els requisits exactes varien entre les distintes iglésies i denominacions. El batisme es considera tradicionalment un sacrament d'admissió al cristianisme.[5] El batisme cristià té alguns paralelismes en l'immersió judeua per mikvah.

En el Nou Testament, Jesús va ordenar als seus discípuls en la Gran Comissió "aneu i feu discípuls a totes les nacions".[6] Evangelización -compartir el mensage del Evangelio o "Bona Nova" d'obra i paraula, és una expectativa dels cristians.[7]

En el Nou Testament

En el Nou Testament, s'utilisa el terme grec ἐπιστρεφω (epistrepho), que vol dir ‘tornar-se a’, i es relaciona en Jesús o Deu.

La conversió de Sant Pablo, produïda camí de Damasc, és la més famosa de les descrites en el Nou Testament (Fets dels Apòstols 9, 1-18).


Edat Mija en Espanya

En l'Edat Mija, la conversió de judeus, produïda en diferents circumstàncies, algunes sinceres i atres forçades massivament en el context de pogroms, com la tumult antijudía de 1391 en Espanya, va dur com a conseqüència l'existència de comunitats d'converso d'orige judeu, que en Espanya varen ser denominats cristians nous. Els problemes socials suscitats varen provocar enfrontaments com la regirada anticonversa de Toledo de 1449, despuix de la que es varen exigir els estatuts de neteja de sanc, un règim de discriminació llegal contra els converso. L'existència de criptojudíos o judaizantes (se'ls va donar el nom de marranos als de la corona de Castella i el regne de Portugal) i el recel aplicat universalment contra tots els converso, judaizaran o no, es va mantindre durant tot l'Antic Règim en Espanya, i va justificar la creació de l'Inquisició espanyola i el decret d'expulsió dels judeus d'Espanya de 1492. En Mallorca es va conformar una comunitat endogàmica de cristians nous en característiques molt particulars (chuetas).

En el cas dels musulmans, despuix de la tumult mudéjar de 1499-1502, es va produir el batisme forçós de tots els que varen quedar en Espanya, passant a ser denominats moriscos, que despuix de nous tumults (Rebelió de les Alpujarras de 1568-1571) varen ser dispersats per l'interior de la Península i definitivament objecte de l'expulsió dels moriscos de 1609.


Conversió al catolicisme en el món anglosaxó en el XX

Durant el sigle XX va sorgir en el món anglosaxó una renaixença espiritual que va afectar a rellevants escritors converso, entre els quals es troben:


Conversió a l'islam

Un neo-musulmà o musulmà convertit recentment a l'islam és denominat Muallaf. El més important dels cinc pilars de l'islam (la creència en un sol Deu, i en que Mahoma és el seu profeta), és el que marca la conversió, que es produïx des del moment en que el nou creent fa sincerament eixa professió de fe, cridada shahada.[8]

En l'Espanya musulmana medieval els converso a l'islam eren cridats muladíes.

Convertir-se a l'Islam requerix declarar la shahādah', la professió de fe musulmana ("no hi ha més deu que Deu; Muhammad és el mensager de Deu"). [9] Segons Clinton Bennett, acadèmic britànic-nortamericà d'Estudis religiosos, la declaració de la professió de fe musulmana no implica la fe en Deu únicament, ya que la conversió a l'islam inclou atres creències islàmiques distintes, aixina com partix del Credo musulmà (ʿaqīdah):[9]

“Técnicamente, la Shahadah (primer pilar) es la única declaración obligatoria de fe en el Islam; sin embargo, con el tiempo evolucionó una lista de seis puntos, los esenciales de la fe (Iman Mufassal), a saber: la creencia en Dios, en los ángeles de Dios, las escrituras, los mensajeros, el día del juicio y el poder de Dios. [9]”

En la religió islàmica, es creu que tot lo món és mu sulmán en nàixer.[10] Per açò, aquells que es convertixen són típicament referits com a converso. En l'islam, la pràctica de la circumcisió religiosa es considera una costum sunnah, no un requisit per a la conversió, i ademés mai es menciona en el Corà.[10][11][12] La majoria d'opinions clericals sosté que la circumcisió no és obligatòria en entrar en la fe musulmana.[10][11][12] En el Sunnī, una branca de l'Islam, les escoles Shāfiʿī i Ḥanbalī consideren que tant la circumcisió masculina com la circumcisió femenina són llegalment obligatòries per als musulmans, mentres que les escoles Mālikī i Ḥanafī la consideren no obligatòria i només recomanable per a abdós sexes. [10][11][12]


Conversió al judaisme

La norma judeua que regula la manera acceptable de convertir-se al judaisme es denomina guiur. La decisió de convertir-se al judaisme deu provindre del propi convenciment, demostrat per lo que es diu i fa.

El procés normatiu tradicional de conversió al judaisme (gijur) d'un, dos o més anys finalisa en l'immersió ritual en una font natural d'aigua, per eixemple, un riu, un llac o una mikveh. g. un riu, un llac o una mikve, fins als nostres dies (Beth-El reform-synagogue, Birmingham, Alabama, 2006).

La conversió al judaisme és la conversió religiosa de no judeus per a convertir-se en membres del religió judeua i de la comunitat etnorreligiosa judeua.[13] El procedimiento y los requisitos para la conversión dependen de la denominación patrocinadora. Una conversión de acuerdo con el proceso de una denominación no es garantía de reconocimiento por parte de otra denominación.[13] Una conversió formal també es porta a terme a voltes per persones l'ascendència judeua de les quals es qüestiona, inclús si varen ser criats judeus, pero en realitat no poden ser considerats judeus d'acort en la llei judeua tradicional.[14]

Ya en el VI, l'Imperi romà oriental i Califa Umar ibn Khattab emetien decrets contra la conversió al judaisme, lo que implica que açò seguia ocorrent.[15]

En alguns casos, una persona pot renunciar a una conversió formal al judaisme i adoptar algunes o totes les creències i pràctiques del judaisme. No obstant, sense una conversió formal, molts judeus molt observantes rebujaran l'estatus judeu d'un converso.[16]


Procediment

Els requeriments, dictats per la halajá són els següents:

Bany ritual per immersió. Entendre i acceptar les obligacions de ser un judeu observante.

Com a conseqüència de la conversió, el prosélito passa a ser part del poble judeu, en algunes restriccions existents en algunes de les denominacions judeues.


Conversió al sijismo

Per a convertir-se al sijismo es deu demostrar coneiximent i enteniment dels continguts de Gurú Granth Sahib i demostrar madurea per a seguir el còdic de conducta sij.[17]

Existix una cerimònia d'iniciació en la qual es realisen una série d'oracions i actes rituals, enumerats a continuació:[18] Llectura de les normes i obligacions. Acceptació de les normes i obligacions. Oracions entorn a el amrit, o néctar, que es prepara afegint sucre a un bol en aigua, per part dels cinc piare. Repartiment del néctar als iniciats. Oració i compromís dels iniciats. Menjar compartit (Kara Parshad).


Dret internacional

La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides definix la conversió religiosa com un dret humà: "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de llibertat de religió; este dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creències" (artícul 18). A pesar d'este dret humà declarat per l'ONU, alguns grups prohibixen o restringixen la conversió religiosa (vejau més avall).

Basat en la declaració, la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides (UNCHR) va redactar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, un tractat jurídicament vinculant. Establix que "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Este dret comprén la llibertat de tindre o adoptar la religió o les creències de la seua elecció" (artícul 18.1). "Ningú serà objecte de coacció que puga menyscabar la seua llibertat de tindre o adoptar la religió o les creències de la seua elecció" (artícul 18.2).

L'UNCHR va emetre un comentari general sobre este artícul en 1993: "El Comité observa que la llibertat de 'tindre o adoptar' una religió o creència implica necessàriament la llibertat d'elegir una religió o creència, inclós el dret a reemplaçar la religió o creència actual d'un en una atra o adoptar punts de vista ateus... L'artícul 18.2 prohibix la coerció que menyscabaria el dret a tindre o adoptar una religió o creència, inclós l'ús de l'amenaça de força física o sancions penals per a obligar als creents o no creents a adherir-se a les seues creències i congregació religioses, a retractar-se de la seua religió o creència o per a convertir-se." (CCPR/C/21/Rev.1/Add.4, Comentari General N.º 22.; émfasis afegit)

Alguns països distinguixen la conversió voluntària i motivada del proselitisme organisat, intentant restringir este últim. El llímit entre ells no és fàcil de definir: lo que una persona considera llegítim evangelizar o donar testimoni, una atra pot considerar-ho intrusivo i impropi. Este extracte d'un artícul del Dr. C. Davis, publicat en el "Journal of Law and Health" de la Cleveland State University, ilustra els problemes que poden sorgir de tals punts de vista subjectius: "Segons l'Unió de Congregació Hebrees Americanes, els [[judeus per Jesús ]] i els cristians hebreus constituïxen dos dels cults més perillosos, i els seus membres són candidats apropiats per a la desprogramación. Els evangèlics anti-cults... protesten que 'l'agressivitat i el proselitisme... són bàsics per al cristianisme autèntic', i que els judeus per Jesús i Campus Crusade for Christ no deuen ser etiquetats com a cults. Ademés, certs grups jasídicos que varen atacar físicament una reunió de el 'cult' cristià hebreu han segut etiquetats com 'cult' i equiparats en els seguidors del Reverent Moon, res menys que pel president de la Conferència Central de Rabíns Americans".[19]

Des del colapse de l'antiga Unió Soviètica, l'Iglésia ortodoxa russa ha gojat d'una renaixença. No obstant, s'opon a lo que considera proselitisme illegítim per part de l'Iglésia catòlica, l'Eixèrcit de Salvació, els Testics de Jehová i atres moviments religiosos en lo que es referix com el seu territori canònic.

Grècia té una llarga història de conflicte, sobretot en els Testics de Jehová, pero també en alguns pentecostales, per les seues lleis sobre el proselitisme. Esta situació es deriva d'una llei aprovada en la década de 1930 pel dictador Ioannis Metaxas. Un testic de Jehová, Minos Kokkinakis, va guanyar l'equivalent a $14 400 en danys de l'estat grec despuix de ser arrestat per tractar de predicar la seua fe de porta en porta. En un atre cas, Larissis v. Grècia, un membre de l'iglésia pentecostal també va guanyar un cas en la Cort Europea de Drets Humans.


Notes

  1. ↑
  2. ↑ Meintel, Deirdre«When There Is No Conversion: Spiritualists and Personal Religious Change».Anthropologica.49(1): 149–162.
  3. ↑ Falkenberg, Steve. "Explicaciones psicológicas de la socialización religiosa". Religious Conversion. Eastern Kentucky University. 31 de agosto de 2009.
  4. ↑ «El sacramento de la penitencia y de la reconciliación». Catecismo de la Iglesia Católica. La Santa Sede. Archivat des de l'original, el 28 mar 2016. Consultat el 24 mar 2016.
  5. ↑ Baptism, Christianity.
  6. ↑ Plantilla:Bibleverse, Plantilla:Bibleverse
  7. ↑ "Evangelización". Evangelización. United States Conference of Catholic Bishops, s.f. Web. 05 Oct. 2016.
  8. ↑ Converts to Islam
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 (2015) «Glossary», The Bloomsbury Companion to Islamic Studies, 1ª edició, New York y Londres, pp. 330. OCLC 777652885. ISBN 9781441138125. «Aqidah - se traduce como "credo". Técnicamente, la Shahadah (primer pilar) es la única declaración obligatoria de fe en el Islam; sin embargo, con el tiempo evolucionó una lista de seis puntos, los esenciales de la fe (Iman Mufassal), a saber: creencia en Dios, en los ángeles de Dios, las escrituras, los mensajeros, el día del juicio y el poder de Dios.»
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 (2004) «La prueba de Abraham: la circuncisión masculina islámica como práctica anti/Ante-Pacto», Brill Publishers (ed.). Biblia y Corán: Essays in Scriptural Intertextuality (vol. 24), Leiden y Boston, pp. 161-173. ISBN 90-04-12726-7.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 (2012) K̲h̲itān (vol. 5), Leiden y Boston, pp. 20-22. doi:10.1163/1573-3912_islam_SIM_4296. ISBN 978-90-04-07819-2.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 (1994).«Mutilar en nombre de Jehová o de Alá: Legitimación de la circuncisión masculina y femenina».Medicine and Law.Asociación Mundial de Derecho Médico..13(7-8): 575-622.; (1995).«El dret islàmic i la qüestió de la circumcisió masculina i femenina».Third World Llegal Studies.Escola de Dret de l'Universitat de Valparaíso.13: 73-101.
  13. ↑ 13,0 13,1 «shtml Convertirse al judaísmo». BBC (12 de julio de 2011). Consultat el 18 de noviembre de 2016.
  14. ↑ Heilman, Uriel. «¿Así que quieres convertirte al judaísmo? No es tan fácil», Haaretz, 6 de octubre de 2014. Consultat el 18 de noviembre de 2016.
  15. ↑ «Internet History Sourcebooks: Medieval Sourcebook». legacy.fordham.edu.
  16. ↑ «www.convert.org». www.convert.org. Consultat el 2012-07-21.
  17. ↑ A Gateway to Sikhism|Amrit Sanskar (Ceremony of Khande di Pahul) - A Gateway to Sikhism
  18. ↑ Pahul - SikhiWiki, free Sikh encyclopedia
  19. ↑ «Joining a Cult: Religious Choice or Psychological Aberration?». www.religioustolerance.org.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Conversió&oldid=1651651»