Mancomunitat Intermunicipal del Vinalopó
La Mancomunitat Intermunicipal del Vinalopó és una agrupació de municipis de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en el centre de la província d'Alacant i en les comarques del Vinalopó Mig i Alt Vinalopó comprén els municipis, en orde de major a menor població, Elda, Petrer, Monòver i Saix. Conta en 109 119 habitants (INE 2019).[1]
Geografia
La Mancomunitat del Vinalopó està situada entre la vertent surest de l'Alt Vinalopó i el nort del Vinalopó Mig. El terme que comprén és de 365,55 km² i ocupa una accidentada vall en altituts entorn als 430 m, sent el seu pico més alt el cim de la Serra del Cid de Petrer en 1391 m s. n. m., que forma part del Parage Natural de la serra del Cid i del Maigmó. El clima és el mediterràneu continentalisat.
Clima
El clima és típicament mediterràneu: d'hiverns frescs, estius càlits i irregularitat de pluges, normalment en primavera i autumne. El municipi més propens a ser nevat és Saix, degut a que és de les quatre ciutats la que conta en major altitut sobre el nivell de la mar; no obstant també s'han registrat grans nevades en el restant de la mancomunitat. Les mínimes miges apleguen fins als 7,2 °C en hivern i les màximes miges ronden els 25,4 °C en estiu.
Localitats limítrofes
La Mancomunitat del Vinalopó llimita en els térmens municipals d'Agost, Asp, Biar, Castalla, Monfort, Novelda, La Romana, El Pinós, Salines i Villena.
Història
Mancomunitat d'Elda, Petrer i la seua comarca

El dissabte 27 de giner de 1973 es va constituir per primera volta la “Mancomunitat Intermunicipal d'Elda, Petrer i la seua Comarca” en acabant de que s'establira per decret en el Bolletí Oficial de l'Estat el 16 de novembre de 1972 la seua creació.[2]
Eixe dia va ser inusual en la política de la zona degut a que simbolisava un acte de conciliació despuix de varis anys de tensió entre les ciutats de Petrer i Elda, des de que el 14 de maig de 1969, dia del patró San Bonifacio, clau en les festes de Moros i Cristians de Petrer, l'Ajuntament d'Elda ofenguera a l'Ajuntament de Petrer per solicitar-li a través dels mijos de comunicació una fusió d'abdós municipis o, davant la possible negativa, l'anexió d'un dels barris de Petrer.[2]
Es varen reunir en primer lloc el governador civil de la Província d'Alacant, Mariano Nicolás; i l'alcalde de Petrer, Pedro Herrero, per a l'inauguració d'un nou mercat d'abasts en la ciutat; i posteriorment varen acodir a Elda, a on es varen reunir junt en el seu alcalde, Antonio Porta, per a firmar la cessió de terrenys de la primera guarderia infantil de la població i, posteriorment, constituir per primera volta la Mancomunitat d'Elda, Petrer i la seua comarca.
Ademés, estaven presents el diputat de les Corts Generals per Alacant i director general d'empreses i Activitats Turístiques, el president de la Diputació d'Alacant, l'alcalde d'Alacant, el cap provincial del Servici d'Inspecció i Assessorament de les Corporacions Locals, el secretari general del Govern Civil, varis alcaldes d'atres municipis de la província i tots els membres d'abdós corporacions locals.[2]
Els seus principals objectius eren per un costat, adaptar el creiximent urbanístic descontrolado d'abdós ciutats a través d'un pla urbanístic general d'ordenació conjunt i, per un atre costat, la creació d'una depuradora per a abdós poblacions que comportaria la modernisació de part de l'aigüeral. Desafortunadament el primer objectiu no es va poder complir per confrontacions polítiques, és per això que en l'actualitat poden observar-se certes peculiaritats com a carrers en curves innecessàries o carrers que es veuen obstaculisades per places o coleges.
Adheriment de Monòver i Saix
En la pretensió d'aumentar la capacitat de la depuradora de la mancomunitat existent entre Elda i Petrer i modernisar les seues instalacions, l'adheriment de les ciutats de Monòver i Saix va ser essencial.[3] Ademés, d'eixa forma es podrien establir relacions intermunicipals a través del consell propi de la mancomunitat en personalitat jurídica pròpia.
Despuix del creiximent de la mancomunitat, en quatre municipis, va passar a denominar-se Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Vinalopó, encara que és coneguda com la Mancomunitat del Vinalopó. Aixina mateix es varen establir noves funcions com la gestió d'un alberc per a animals o la coordinació travessera per a mides migambientals.[4]
No obstant, en vàries ocasions l'opinió pública l'ha criticat pel fet de no contar en clares responsabilitats que podrien ser assumides per la Comunitat Valenciana o el fet de que Saix, pertanyent a una atra comarca, ya participe de servicis i plans mancomunats de l'entorn de l'Alt Vinalopó aplegant-se a interpretar la seua presència com una forma d'ingerència des d'Elda per a favorir la seua estratègia respecte a l'us de l'aigua. També ha segut criticada, perque els quatre municipis deurien aumentar la seua confiança en l'entitat per a ser competent en la cohesió de l'indústria, el turisme o en el transport de ciutadans per mig de llínees d'autobusos accessibles entre els tres núcleus urbans: la conurbación Elda-Petrer, Monòver i Saix, que podrien conectar en l'estació de Villena Alta Velocitat.[5]
Demografia
La Mancomunitat del Vinalopó conta en 109 La seua població és de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
| Demografia per municipis de la mancomunitat | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Elda | Petrer | Monòver | Saix | Total | |||||||||||||||
| Població | 52 618 | 34 479 | 12 177 | 9845 | 109 119 | ||||||||||||||
Economia
L'activitat econòmica principal dels quatre municipis ha anat canviant a un mateix ritme similar, ya que fins a finals del XIX el sector primari era predominant, en agricultura, ganaderia i cantería; i paulatinament es va ser constituint un teixit industrial que comprenia la marroquinería i el calcer fonamentalment.
També s'han consolidat les indústries alimentícies, enològiques, pintures, ceràmica, moda nupcial, embalages de cartó, etc., pero és en la fabricació de calcer i la marroquinería, en Elda, Petrer i Monòver; i la fabricació de persianes, en Saix; a on alcança una major especialisació.
En els anys 1960, en la ciutat d'Elda, la seua indústria del calcer es va consolidar per a celebrar anualment la Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins, més coneguda pel seu acrònim FICIA, fins a l'any 1991; ademés d'albergar el Museu del Calcer. A partir de llavors, l'indústria del calcer en tota la Vall del Vinalopó va ser en aument i en el conseqüent creiximent dels polígons industrials de la mancomunitat com la Finca Lacy, Els Pedreres, Campoalto, Salinetas, El Pastoret, El Castell o Torreta-Ric.
A partir dels anys 1980, són les ciutats de Petrer i Saix les que comencen a experimentar una obertura al sector turístic per les restauracions dels seus castells migevals com a principal atractiu que va influir, en el cas de Petrer, atraure en els anys 1990 a la gran superfície comercial d'hipermercats Carrefour que es convertiria en un centre d'oci per als municipis del Valle del Vinalopó.
Monuments i llocs d'interés
Els monuments i llocs d'interés més rellevants de la mancomunitat en orde de major a menor afluència:
- Castell de Petrer
- Museu Dámaso Navarro, en Petrer
- Castell de Saix
- Museu del Calcer, en Elda
- Refugi de la Guerra Civil del Fondó, en Monòver
- Iglésia Arciprestal de Sant Joan Batista, en Monòver
- Colónia de Santa Eulalia, entre Saix i Villena
- Castell d'Elda
Referències
- ↑ «Mancomunitat Intermunicipal del Vinalopó».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Juan Ramón Montesinos (12 de decembre de 2012). «Trenta anys de mancomunitat (I): Crònica de dos pobles condenats a entendre's».
- ↑ Juan Ramón Montesinos (27 de decembre de 2012). «Trenta anys de mancomunitat (II): La Mancomunitat hui».
- ↑ «diputacionalicante.es/mancdet. asp? Codigo=00 Documentació Diputació d'Alacant: La mancomunitat del Vinalopó».
- ↑ Rafa Jover. «La mancomunitat del Vinalopó, abandonada i oblidada».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mancomunidad Intermunicipal del Vinalopó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.