El Pinós

La Torre del Rellonge

El Pinós (en castellà Pinoso), és un municipi valencià que es troba situat al sur de la província d'Alacant, en la comarca d'El Mig Vinalopó.

Geografia física

El terme municipal de El Pinós té una extensió de 126,9 km². El relleu està constituït per grans glacis que baixen de les serres veïnes i àmplies vaguades, a voltes sense suficient drenage, lo que dona lloc als típics fondos, en els que de manera ocasional pot aplegar a omplir-se d'aigua.

Pel nort a penes penetren les últimes estribacions occidentals de la serra de Salines, que alcança en el terme de Salines una altitut de 1239 m s. n. m. en el pico de la Capella (linde en Villena). Per la part de ponent, encara que fora ya del terme, s'alça la serra del Carche (1371 m), i pel sur, formant linder en Alguenya, la serra del Reclot (1053 m), molt rica en jaciments de marbre. Lo més sobreixent és el gran diapir triàsic que s'alça en el quadrant surest del terme: una enorme montanya d'algeps i sal, de forma redonejada que durant sigles ha segut objecte d'explotació salinífera, el Cabezo de la Sal (893 m).

Clima

El clima és, per la seua altitut, fret i sec, semblant al de les terres manchegues; les seues miges tèrmiques oscilen entre els 7,7 °C de giner i els 24,8 °C de juliol, en gelades ocasionals en primavera.​

Les precipitacions, pese a estar fora del passadiç àrit que seguix el curs del Vinalopó, estan sobre els 500 mm anuals, en un màxim en autumne (40,3 milímetros en octubre).

Ecologia

En les terres sense cultivar la vegetació arbòrea és pràcticament nula, fòra d'alguns pins aïllats, sent les espècies menors més comunes l'espart, el romer i tomello.​

En el parage natural de mont Vedat, en un lloc protegit per l'impacte ambiental de les pedreres i rodejat d'una massa arbòrea (pins, carrasques, etc.), es troba l'Aula de la Naturalea.

Demografia

Conta en 8.281 habitants en l'any 2023 segons el cens del INE.

Economia

Les terres de valor agrícola ocupen unes 7600 ha i, encara que casi 2000 reben rec, els cultius són típics de seca: vinya (3830 ha), olivera (734 ha) i armeler (1628 ha), als que acompanyen en zones més humides els cereals (400 ha) i alguns frutals (80 ha de bresquilleres, prunes i cireres).​ Este gran potencial agrícola és relativament recent, ya que fins a mediats del sigle XVIII la major part d'estes terres eren yermos i espartisals.​ En un principi els cultius principals eren el blat i l'ordi, pero ya a mitan del sigle XIX va començar a cobrar força la vinya, que en l'any 1880 s'havia constituït en el més representatiu de la localitat, i en l'any 2001 era la major productora de vi de tota la província d'Alacant. La varietat dominant és la Monastrell, que dona vi tinto d'alta graduació.​

El municipi conta en unes pedreres de marbre crema-marfil en el mont Vedat, la major de tota la província.​ En tot, l'indústria més tradicional està centrada en l'explotació de la sal gema del Cabeço de la Sal, en el que es ve explotant la sal des d'antic. En l'actualitat les seues reserves s'estimen en uns 500 millons de tonellades. La sal dissolta en aigua, és transportada per mig d'un saloducte fins a les salines de Torrevella, el principal centre exportador d'Espanya.​ El sector industrial representava en l'any 2001 al 46% de la població activa. Ademés de les empreses dedicades a la producció de vi i atres productes agrícoles i a la manipulació del marbre i la sal, existixen unes 30 chicotetes fàbriques de calcer i marroquineria.

Vore també

• Anex:Municipis de la província d'Alacant

Referències

• Ajuntament de El Pinós
• Madoz, Pascual (1849). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar 13. p. 41-42
• «Pinoso». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Pinós.