Castell d'Elda
El castell d'Elda és una fortificació construïda entre els sigles XII i XIII en la localitat del mateix nom, en la província d'Alacant (Espanya).
És be d'interés cultural en categoria de monument.
Història
En l'any 1172, la derrota almohade en la batalla d'Huete (Conca), i el perill de l'alvanç cristià, varen dur al regne taifa de Múrcia a favorir l'arribada de població i a fortificar enclavaments estratègics en el vall del Vinalopó, entre ells la primitiva fortalea d'Elda, un alcasser emplaçat en un chicotet cerro junt al riu, construït i mantingut pels almohades entre els anys 1172 i 1243, i que protegia la comunitat que aniria conformant l'Elda islàmica, com demostren els restants arqueològics trobats en el núcleu històric de la ciutat.
Despuix de la conquista cristiana del lloc, entre mediats del sigle XIII i inicis del XV, la fortalea i la comunitat assentada en el seu entorn varen passar per un periodo turbulento, canviant freqüentment de propietaris, per cessions i compravendes, que varen canviar la seua estructura i fisonomia d'acort en l'época i els fets que ocorrien, donat el caràcter eminentment militar d'esta fortificació, que va participar activament en els actes bèlics que es varen desenrollar en la zona, en ser utilisat com a base d'operacions.
Durant este periodo, el castell va mantindre, a grans traces, l'estructura defensiva heretada del periodo islàmic. No obstant, es varen poder produir obres o millores de caràcter defensiu, com el reforç de muralles i torres. Les reformes i canvis varen ser, aixina mateix, de caràcter residencial, acondicionant la fortalea com a lloc adequat per als seus successius senyors. Senyes arqueològiques recents fan pensar que entre la conquista cristiana i l'any 1308 es va poder construir en el castell el temple de Santa María, provablement el primer edifici de cult cristià de l'Elda migeval. A finals del XIII i fins a principis del XVI la zona extramuros meridional i suroriental del castell es va utilisar com a lloc d'enterrament.
A finals del XIV i principis del XV va sofrir una important modificació, acometent-se obres de reforç i reformes en les seues muralles, per a incrementar la seua guarnició i defensa. Per este temps va ser possessió de donya Violante i posteriorment dels comtes de Cocentaina, els Corella. Per necessitats econòmiques, el 4 de setembre de 1513 el comte va vendre Elda, Petrel i Salines a Juan de Coloma, cristià vell procedent de Borja pero plebeu.
La residència de la família Coloma en estes terres durant tot el XVI i part del XVII, va donar lloc a la transformació definitiva de la fortalea militar migeval en Palau Comtal. Estos canvis varen ser molt notables en el seu aspecte extern i intern, com sembla quedar palés en la modificació de la porta d'accés, la construcció de torres circulares i d'una série d'habitacions de caràcter més o menys senyorial, destacant una chicoteta capella religiosa, la construcció d'una gran cisterna d'aigua, dependències domèstiques i per al servici, que estan enterrades i que fins al moment no han segut excavades.
La decadència i deterioració d'esta fortalea va escomençar despuix de la bonança econòmica del XVI. L'expulsió de la població morisca va ocasionar perjuïns econòmics molt greus als comtes de Coloma, per falta de recaptació d'imposts, que es varen vore obligats a traslladar-se a Valéncia, fixant allí la seua residència, i començant aixina la deterioració de la fortalea.
En el XIX el procés de deterioració es va vore accelerat. Pels canvis polítics que se succeïen en Espanya, va ser adquirit per l'Estat espanyol en 1841, i despuix subastat per 121 000 reals en 1848. Despuix d'algun intent de derrocament, en 1842, en la finalitat de construir un pont sobre el riu Vinalopó aprofitant el seu sillería, i de l'intent de transformació en presó, en 1844, per al Jujat d'1.ª Instància, es va aplegar acondicionar en ell un espai per a la realisació de funcions teatrals, actuacions de còmics i solta de novillos, en 1846.
El seu nou amo, Pedro León Navarro i Vidal (1866-1886), mestre d'obres, ho va derribar, sent llavors quan es varen espoliar els seus marbres, sillería, fustes, artesonados, mobles, metals etc.
Finalment, en 1879 va ser construït el pont sobre el Vinalopó, les columnes del qual i arcades varen ser alçades en la sillería de les torres circulares.
Estat de conservació
Encara que es troba en estat de ruïna, des de 1983 es desenrollen treballs de reconstrucció. Estudis i exposicions realisades per Teófilo Riu Verdú, tracten d'impulsar actuacions que permeten conéixer i recuperar este enclavament.
Protecció
Existix un treball en Multimèdia sobre la possible reconstrucció del Castell Palau d'Elda en vistes internes de les estàncies reconstruïdes, i el seu possible aprofitament per a fer un museu sobre el castell. El treball va ser realisat per Teófilo Riu Verdú i va durar tres anys d'investigació arqueològica assessorada per l'arqueòlec municipal i director del Museu Arqueològic de la ciutat d'Elda. Durant esta investigació es varen descobrir noves senyes sobre dita fortificació i els seus amos anteriors, aixina com les seues modificacions durant les époques islàmiques i cristianes.
Es troba baix la protecció de la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949 i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Vore també
- Ruta dels Castells del Vinalopó
- [[Archiu:{{#switch:Comunitat Valenciana|20px|Vore el portal sobre Comunitat Valenciana]] Portal:Comunitat Valenciana. Contingut relacionat en Comunitat Valenciana.
- [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.
Referències
- Nota: La primera edició de l'artícul contemplava text reproduït en l'autorisació de CastillosNet en el seu artícul sobre el Castell palau d'Elda
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell d'Elda.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Elda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.