FICIA

La Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins, més coneguda pel seu acrònim FICIA, va ser, com el seu nom indica, una fira sobre calcer i indústries relacionades en el mateix. Es va celebrar anualment en la ciutat d'Elda, en la província d'Alacant, Espanya, entre els anys 1960 i 1991. Va ser la primera fira de calcer portada a terme en Espanya.

Elda, capital del calcer

En Elda hi havia molt esparto en els monts que rodejaven la seua vall, pero el producte de la recolecció es venia a atres poblacions entre les que es trobaven Elig o Villena, en la província d'Alacant, pero també a atres més alluntades de la zona de producció. Elda mai va desenrollar l'indústria alpargatera encara que, com en casi totes les poblacions de l'entorn, hi havia persones dedicades a confeccionar espardenyes o atres utensilis d'esparto. En el XIX varen escomençar a sorgir per la població diversos sabaters de cadira, que artesanalmente elaboraven les seues sabates, que més vesprada acodirien a vendre a poblacions de les afores. A finals de sigle, en el marc de l'II Revolució Industrial, membres de la burguesia local decidixen apostar per una industrialisació del món del calcer. Mamprenedors com Rafael Romero Utrilles, que funda en 1876 la que pot ser que siga una de les primeres grans fàbriques de calcer de la província. En l'arribada de la llum elèctrica en la ciutat en l'any 1900, la mecanisació de les fàbriques fa que el desenroll del sector aumente enormement, en algunes empreses que apleguen a amprar un miller de persones. Elda comença aixina la seua marcha com una de les ciutats pioneres en la fabricació de calcer en Espanya, que anirà creixent durant décades fins a convertir-se en la ciutat de referència en la producció i exportació de la sabata espanyola.

Creació de la Fira

Despuix del frenazo econòmic que varen supondre la guerra i posguerra, en la década de 1950 el calcer viu una nova época d'auge. Durant estos anys, els industrials eldenses acodixen en notable èxit a fires i exposicions de calcer, cuiro i moda, a on reben un gran acolliment en ciutats com París, Chicago, Nova York, Frankfurt, etc. En Elda conta en una generació mamprenedora, en la que tant la patronal, com la prensa local, i atres personages influents, comencen a estar d'acort en que cal fer alguna cosa en la ciutat per a aumentar les vendes i donar a conéixer el producte local, proponent l'industrial Oscar Sants, entre uns atres, l'idea d'una fira.

Roque Calpena, regidor de Festes de l'ajuntament presidit per Antonio Porta, pren l'iniciativa i és el principal impulsor de realisar una fira de calcer en la ciutat. En 1959 es decidix portar a terme una experiència pilot, el I Certamen de l'Indústria del Calcer d'Elda. Es tracta d'una chicoteta fira llimitada al producte local, en la que es porten a terme exposicions i concursos sobre la calitat de fabricació. Se celebra el 6 de setembre, coincidint en l'inici de les Festes Majors de la ciutat, i es va acondicionar per a això l'edifici de les Escoles Nacionals de Pare Manjón.

L'experiència va ser tan positiva que es va solicitar al govern el permís per a celebrar una fira nacional, permís que va ser concedit en 1960 per la Direcció general d'Expansió Comercial del Ministeri d'Economia. D'esta manera, en eixe mateix any se celebra la I Fira Nacional del Calcer i Indústries Afins. Elda pren l'iniciativa entre totes les ciutats sabateres del país, i és pionera creant el primer certamen espanyol del sector. La trascolada de visitants que va rebre va ser un èxit rotunt. En la següent edició, en 1961, el ministre de Comerç, Alberto Ullastres, acodix al certamen eldense per a evaluar si el mateix està a l'altura per a que el govern s'implique en ajudar i internacionalizar l'event, el qual acaba donant el vist i plau.

Aixina que, en 1962 es porta a terme la tan desijada I Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins, fet del com el NODO es feya eco obrint una de les seues edicions relatant l'event. Elda es posava aixina per fi a l'altura de les grans capitals europees del calcer, i obri les seues portes al mercat i l'inversió internacional. En 1963, es va escomençar la construcció d'un pabelló en els terrenys del fins a llavors Estadi Municipal El Parc. Este recint ferial estava situat en la cèntrica Avinguda de Chapí, en ple pas de la carretera N-330 cap a Alacant. La fira eixia aixina del chicotet recint de Pare Manjón, i inaugurava en 1964, per al seu 5.ª edició, unes grans instalacions de 10.000 m² adaptats ex professe per a tal fi.

Desenrolle

El trasllat al palau ferial obri una nova etapa. El recint està compost inicialment per 2 edificis conectats entre sí, el pabelló d'exposicions i un edifici d'oficines i servicis. El creiximent de la fira és tal durant tota la década, que el recint viu una obra d'ampliació cada any entre 1964 i 1970, passant aixina dels 3000 m² de la primera fira, a prop de 40.000 m² de superfície. Econòmicament les sifres eren vertiginoses. Entre 1961 i 1970, el número de stands es va quintuplicar i el número de compradors estrangers va aumentar casi un 1000 %

El teixit social referent al sector se seguix ampliant. En 1965 es crea el CEPEX, Centre Promotor per a Exportacions, que era calificat pels propis fabricants com a fira ambulant, que es dedicava a buscar clients exportadors en l'exterior. En 1971 naix aixina mateix l'INESCOP, Institut Espanyol del Calcer i Conexas, que serà un centre pioner adaptat a l'investigació d'alvanços tecnològics aplicats a l'indústria sabatera. Per la seua banda, la torre d'oficines estava proyectat ampliar-la fins a les 9 plantes, i que incloguera un museu i un hotel, encara que no termina de portar-se a terme.

La Fira com a tal, des de 1968, comença a celebrar 2 edicions anuals, en març i en setembre, coincidint en les presentacions de les campanyes d'hivern i estiu. A principis dels 70 no obstant, les vendes en la fira sofrixen un dur revés. Estats Units, que compra un 70 % del calcer eldense, viu hores baixes en la crisis del petròleu. Aixina mateix, els preus escomençaven a pujar i resultar menys competitius. Abdós motius, sumats al proyecte de la nortamericana Llei Mills, que pretenia llimitar el volum d'importacions de manufactura, varen anar una gran garrotada per a les vendes de FICIA. No obstant, es va conseguir superar aquell periodo de crisis i en els 80 el creiximent torna a resorgir. En 1980 la fira es desdobla, per un costat se celebren les fires de calcer, rebatejades com FICC, Fira Internacional de Calcer i Conexas. Per un atre, es crea el certamen MODATECC, orientat a novetats tecnològiques sobre la moda, que també celebrarà dos certàmens anuals, en primavera i autumne.

En 1983 i 1984 s'apleguen a batre récorts en volum de participació en la fira, vivint de nou tot el seu esplendor comercial. En 1986, ya que el palau ferial d'Elda és l'únic de la província d'Alacant, es crea IFA, l'Institució Ferial Alacantina. D'esta forma s'escomencen a celebrar en Elda 7 fires anuals: 2 edicions de FICC, 2 edicions de MODATECC, FIRAUTO, FIRALACANT i MACO.

Crisis i Desaparició

Durant la primera etapa de crisis en els anys 70, moltes veus comencen a alçar-se en contra d'Elda com a ubicació per a la fira. Aleguen que és una ciutat menuda, i carent dels servicis necessaris per a donar acolliment als mils de visitants que rebia el certamen, tals com a escassea d'hotels o restaurants, o falta d'aparcament. Atres fabricants nacionals parlen de l'idoneïtat de traslladar la fira a una gran ciutat, com Madrit o Valéncia, o a atres més capacitat comercial i propenques a l'aeroport, com Alacant i Elig.

En 1980, pese a que les sifres d'Elda tornen a aumentar i a ser com en els millors anys, atres empresaris posen en marcha en Madrit la I Oferta Nacional del Calcer Espanyol, que més alante es cridaria Semana del Calcer de Madrit. En 1987 escomença a celebrar-se EXPOCALZADO en el palau ferial d'IFEMA, en Madrit. Durant estos anys comença lo que va ser cridat com a guerra de les fires. Les desavenències en el sí de FICE, la federació nacional, eren constants, aixina com esta en empresaris eldenses. Al certamen de la capital, se li sumen atres exposicions més, en Valéncia i Barcelona, i al mateix temps, atres fabricants de distintes zones es plantejaven portar a terme les seues pròpies fires, com en Elig o les Balears. Per a més inri, les instalacions sofrixen un incendi en 1987 que calcina una planta d'un dels pabellons, i està a punt d'estendre's a tot el complex.

A final de década, les pressions d'Alacant, Elig i el govern valencià per a que Elda cedixca l'organisació d'IFA són constants. En 1990 l'alcalde socialiste Roberto García Blanes i el regidor d'indústria J. Pascual Azorín acaben cedint, i Firalacant es desplaça per primera volta a Alacant, a un escenari provisional. El cap de govern autonòmic, Juan Lerma, deixa entrevore en una visita a Elda que recolza el trasllat de les fires, declarant "Els empresaris deuen montar les seues fires allà a on puguen vendre". L'alcalde d'Elda acaba donant el seu respal a la compra per part d'IFA d'un pabelló de l'empresa Mamut en Torrellano, prop del aeroport, en la condició de que les fires de calcer se seguixquen celebrant en Elda.

En març de 1991 se celebra la 55º edició de FICC-FICIA, a la parell que Firauto es trasllada al nou pabelló ilicità. El govern local intenta convéncer a totes les institucions de construir un nou palau ferial en l'ala de Bateig, junte la recent estrenada autovia. En maig se celebrava la 24º edició de MODATECC, sent esta l'última fira celebrada en Elda. El 21 de setembre de 1991, uns camions i grues varen entrar en el palau ferial d'Elda per a carregar tot el mobiliari, tirant el tancament a la FICIA per a sempre. En novembre del mateix any, MODATECC se celebra ya en Mamut, consumant-se aixina el trasllat a Torrellano de la IFA i de totes les fires creades en Elda, des d'aquell certamen local creat 32 anys arrere, en 1959, pel ya jubilat Roque Cálpena.

Despuix del derribe dels pabellons ferials, en els solars a on va estar ubicada la FICIA, es varen realisar vàries actuacions urbanístiques: L'edifici del Museu del Calcer; el cridat Centre Cívic; un hotel i un aparcament que ocupa part de la plaça construïda i denominada Plaça de la FICIA. En l'any 2019 els aparcament varen passar a ser gestionats per l'Associació de Minusvàlits Físics Intercomarcal, AMFI, el president dels quals, Andrés Molina, va encarregar a l'artista local, Candy López, la construcció d'un mural que reproduïra l'estat en que varen estar els pabellons ferials en una de les époques més vibrants de la ciutat, en homenage i recort als que ho varen fer possible, en texts del fundador del Museu del Calcer. El 21 de novembre de 2019 va quedar inaugurat dit mural en un dels paraments del mencionat aparcament i en el carrer Juan de la Cierva

La Fundació FICIA

El dijous 20 de maig de 1982 es firmava un històric acort entre els dirigents de FICE, FICIA i Ajuntament d'Elda. Per mig d'eixos escrits rubricats per totes les parts en litigi s'arreplegava de forma clara i sense possibilitat d'interpretacions arreplegats en els estatuts de la Fundació FICIA que s'anava a crear, "es reconeixia de forma clara i expressa la vinculació dels bens de la Fira al poble d'Elda". Varen estampar les firmes: Roberto García Blanes per l'Ajuntament d'Elda; Vicente Valent per FICE; Fernando Obrador pel Comité Eixecutiu de FICIA. Estant presents el president del comité organisador de FICC, Roberto Gil; Ramón Navarro pel comité organisador de MOTADETECC; Antonio Miró Cremades, president del consell de promoció exterior de calcer i Luis Torregrosa Mira, Regidor de l'Ajuntament i membre del patronat de FICIA. L'acort en el seu punt 2º dia textualment que en cas que les fires del calcer se celebraren en un atre lloc: ".. Els bens de la fundació seran entregats a l'Ajuntament d'Elda en l'obligació per la seua banda de destinar-els preferentment a institucions docents i investigadores, en particular atenció a les que atenguen a fins anàlecs als que tenia la fundació". Afegint en l'artícul 3º: "Serà preceptiva l'aprovació expressa de l'Eximixc. Ajuntament en els següents casos: a) Venda, alienació i permuta dels bens immobles de la futura fundació. b) Gravamen i hipoteca de dits bens immobles aixina com la subscripció o contractació de préstams la quantia sumats dels quals als que existien en vigor en el seu moment, afecten en la seua totalitat al patrimoni actual de FICIA en una suma major de 100000000 pessetes, sifra que serà actualisada anualment en funció de l'IPC, en un percentage màxim del 10 %. En l'artícul 4º es dia: L'Eximixc Ajuntament d'Elda designarà un representant en veu i vot en el Patronat de la Fundació, i 3 membres més, de la Corporació Municipal en veu i sense vot". L'alcalde d'Elda serà president d'honor de la fundació, ostentant la representació de la mateixa en tots els actes oficials als que assistixca. En l'artícul 5º.."Els artículs de l'estatut de la fundació que afecten als drets i obligacions de l'Ajuntament d'Elda per a en la Fundació FICIA, no podran ser modificats sense expresse acort d'aquell. En el seu articulat dels estatuts de la fundació s'arreplegaran expressament els números dels mateixos afectats per este acort. El 22 de juny de 1982 els estatuts de la Fundació FICIA varen ser aprovats i elevats a escritura pública el 18 d'agost. En aquella data, el patrimoni de la Fundació que, en cas de trasllat de les fires passarien al poble d'Elda, ascendia a 314503231 pessetes, entre bens mobles i immobles. Els immobles ferials ascendirien a casi 140 millons de pessetes. Els representants en la fundació FICIA per part municipal varen ser, ademés de l'alcalde: Luis Torregrosa, en veu i vot i sense vot: José Miguel Oliver i Juan Medida pel PSOE i Agustín Coloma Bernabéu pel PCE.

El 18 d'agost de 1982, es va firmar l'escritura de constitució de la Fundació FICIA, que ademés de fer-se càrrec del patrimoni de les Fires Internacionals del Calcer i Indústries Afins (FICIA), tindria com a objectius comprendre facetes comercials, culturals, tecnològiques i de formació; entre les actuacions més destacades es troben les convocatòries dels premis de Periodisme i Investigació sobre el sector sabater.

L'11 de juliol de 1991, quan ya estava constatat que les fires abandonaven la ciutat d'Elda, en una reunió urgent celebrada pel Comité Permanent de la Fundació FICIA, subscrivien un manifest en el que es retractaven de totes les promeses subscrites en l'Ajuntament d'Elda, en el tema del seu patrimoni, en ell es dia que "dita entitat és l'única propietària llegítima del patrimoni ferial eldense i que l'única possibilitat de que dit patrimoni revertixca a l'Ajuntament d'Elda és per extinció de la Fundació, cosa que solament seria possible per acort de les quatre quintes parts dels patrons, en el cas de que estos consideraren que no podien complir-se els fins de la fundació, fixats en els Estatuts. Sobre el fet de que deixen de celebrar-se certàmens ferials en les instalacions eldenses no és causa determinant d'extinció de la mateixa, ya que l'organisació de certàmens no és fi propi de la fundació, corresponent únicament a l'Institució Ferial Alacantina IFA. L'edifici ferial, propietat, com es diu abans, de la Fundació, "està sent utilisat per IFA únicament a títul d'inquilí..(seguix dient el manifest)... que tots els proyectes que es posen en marcha sobre el patrimoni de l'entitat deuen contemplar-se des d'un punt de vista sectorial, pero mai es deu convertir en reclamacions o exigències localistas, encara reconeixent que tindran un impacte directe sobre la ciutat d'Elda i els seus empresaris es recolza totalment el proyecte ferial aprovat en 1989 pel Comité Eixecutiu d'IFA, en virtut del com la Fundació FICIA és la que deu gestionar els proyectes d'un Museu Internacional del Calcer, un Certamen d'Estudis Sabaters, un saló d'actes i diverses sals d'us polivalent, un centre per a exposicions permanents de calcer i atres activitats comercials, oficines de representació i per a associacions empresarials. La Fundació deu assumir la gestió d'estos proyectes, en colaboració en les entitats públiques que participen en els mateixos, pero tenint sempre en conte que deuen ser els sectors empresarials i socials els que assumixquen la responsabilitat de la gestió en cada cas".

Plaça de la FICIA

Durant els 90 el recint permaneix tancat i en estat d'abandó. A finals de década es porta a terme un pla per a reconvertir la zona. Es va escomençar en el desmantellament d'un dels pabellons en la part dreta, a on es va construir el Museu del Calcer «José María Amat Amer», que va ser inaugurat el 4 de febrer de 1999 per l'Infanta Elena. Posteriorment, el restant del complex va ser derribat en la seua totalitat. En el seu solar es va construir una plaça rectangular pavimentada, en la que aixina mateix s'alcen un hotel de 4 estreles, una chicoteta parada d'autobusos i un centre polifuncional sèu de l'Escola de Relacions Laborals, adscrita a l'Universitat d'Alacant, a on s'impartix un Grau. Conte també en una sala d'estudis i atres sals multiusos. Li la va cridar Plaça de la Ficia, en commemoració de la tal insigne institució eldense. En la chicoteta plaça ajardinada front a la porta del museu, se seguix conservant el monolit en el logotip-mascota de la fira en el seu emplaçament original. Este chicotet jardí anexe, va rebre el nom del creador de la fira, Roque Cálpena. També en un cantó d'eixe jardí, el fundador del Museu del Calcer impuls, en la colaboració de vàries empreses de la ciutat i l'Ajuntament, erigir un monument a la Família Sabatera com a homenage de gratitut a eixa unitat familiar que va contribuir de forma decisiva a la consolidacion de la principal indústria de la ciutat, dit conjunt monumental va ser inaugurat en 2005.

50 Aniversari

En l'any 2010, per a commemorar el 50 aniversari de la FICIA, es varen instalar en la plaça una exposició de 50 sabates jagantes pintades i decorats per diferents artistes. Alguns d'estes sabates varen ser exposts en atres ciutats del país, destacant la Gran Via i el Carrer Serrano en Madrit.

Bibliografia i Referències

• La FICIA, un gran esforç colectiu. José María Amat Amer, 2002
• Revista Alborada, any 2010. FICIA 50 anys.
• "Ficia. De la glòria a la decepció". Amat Amer, J. M. Revista Canelobre n.º 68: "El calcer en la província d'Alacant" pp 66–81, editada per l'Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Any 2018