Serra de Bateig

Serra de Bateig

Taula de pedra

La Serra de Bateig (també escrit Batech) és una formació montanyosa espanyola, situada al sur de la Comunitat Valenciana. Està integrada dins dels sistemes prebéticos, que creuen la província d'Alacant d'oest a est. La pràctica totalitat de la montanya està situada dins del municipi d'Elda, encara que una chicoteta franja en les faldes de l'extrem sur, està situat en Novelda. La seua altura màxima és de 552 m s. n. m.

Està formada fonamentalment per materials calizos, sobretot en la seua part alta. Per estos materials, és comú l'existència de vàries coves i alvencs en la montanya. En les faldes hi ha materials blans i arenencs, com argilas i margas yesíferas, en alguns afloraments salinos en la zona este. La vegetació és escassa en l'ala este, trobant-se algunes pinades en les zones nort i oest, aixina com en la zona alta propenca al cim. Sí és abundant la presència de arbusts típics mediterràneus, sobretot romer i tomello, i atres varietats com lentisco, ginebrera, jara, espino negre, aixina com alguns eixemplars de sabina en les zones més altes i umbrías.

Formació

La serranía és una formació composta per dos serres dispostes en una característica forma triangular, que queden unides en un mateix punt en el nort, i àmpliament separades en el sur. En l'aresta d'eixe triàngul, que mira cap al nort, es troba la Penya del Sol, que en 545 m s. n. m. és el segon cim més elevada de la serra. Cap al nort, el mont queda delimitat per la seua rambla homònima.

Des d'eixe punt, es bifurcan les dos serres, una cap al sur, i una atra cap a al suroest. La que està emplaçada en llínea recta cap al sur, és a on es troba el cim de Bateig, marcada com vèrtiç geodèsic. Deixa a l'est el coll per a on discorre l'autovia. L'atra, la que es dispon en direcció SO, és de menor altura, discorrent casi paralelament a la Rambla de Bateig primer, i del Riu Vinalopó despuix, a on confluïx l'anterior. En l'espai interior entre abdós formacions, es troba un replanell que bascula de nort a sur en una important pendent. Dins de dita replanell, es troba un chicotet ramblizo que la drena, i que talla el terreny formant alguns trams escarpados.

En la base de l'ala occidental, hi ha un camí rural en el qual hi ha situades moltes cases de camp i de segona residència. Més avall, en el parage de la Jaud, la montanya genera un chicotet coll en el que el riu discorre paralel i molt pròxim a esta. És una zona en la que existixen jaciments arqueològics, possiblement d'época tant romana com morisca. En el seu extrem sur es troba el Pont Sambo, que des de 1858 dona pas al ferrocarril Madrit-Alacant. L'ala oriental és molt més seca, i en ella s'observen terrats en cultiu d'armelers, abandonats des de fa décades i ya casi inexistents. Als peus d'esta ala es troben els manantiales i banys d'aigua salada de les Salinetas.

Sendes i Monolits

Monolits de pedra

En els últims anys, un grup d'amics aficionats al senderisme ha acondicionat les sendes tradicionals en la part alta de la serra, quedant balisades a abdós costats en pedres. A lo llarc d'elles, s'han alçat chicotets monolits, i les sendes estan acompanyades de pedres planes en les que hi ha escrits poemes, refrans, o cites històriques. En l'àrea propenca al cim, s'han acondicionat alguns racons com merendero o zona de descans, o chicotets refugis en els que poder parapetar-se del sol. Alguns camins i racons se'ls ha batejat en el nom de famoses vies d'Elda, com Calle Jardins, Carrer Colón, o Plaça Castelar.