Malensomi

Plantilla:Mal traducido

Una malensomi és un somie que pot causar una forta resposta emocional, generalment por o terror, encara que també pot provocar sentiments negatius com oix, ansietat i una profunda tristor. El somi pot incloure situacions de perill, malestar o pànic físic o sicològic. Regularment les persones que la sofrixen es desperten en estat d'oix, en un impacte emocional en el restant del dia i en impossibilitat de tornar a dormir per algun temps.

Els malensomis poden tindre causes físiques, ya siga dormir en una posició incómoda o tindre una malaltia com febra, o fisiològiques com l'estrés o ansietat i inclús ingestió de drogues i alcohol. Menjar abans de dormir, lo que incrementa el metabolisme del cos i l'activitat cerebral, és una causa potencial de malensomis. Si els malensomis són recurrents i interferixen en els patrons de somi i causen insomni, poden requerir d'ajuda mèdica.

Descripció

El malensomi és una parasomnia relacionada en el somi REM (abreujament de rapid eye movements; de l'anglés, moviments oculars ràpits). El subjecte que dorm té un somie caracterisat pel por i l'ansietat que pot aplegar a despertar-li. Els malensomis només apleguen a ser considerades un trastorn del somi quan per la seua freqüència i intensitat interferixen en l'activitat quotidiana de la persona.

Durant esta fase, la persona permaneix immòvil mentres dorm. Són més freqüents en la segona mitat de la nit. També pot presentar-se en la fase II del somi. En este cas és possible que s'acompanyen de moviments mioclónicos. No deuen confondre's els malensomis en els terrors nocturns que apareixen en les fases III i IV del somi.

Són més freqüents entre chiquets, encara que solen manifestar-se a qualsevol edat, i solen disminuir segons alvança l'edat. En ocasions pot presentar-se acompanyades de sensació d'opressió en el pit i dificultat per a respirar (vejau paràlisis del somi).

Síntomes

Estos somis poden ocórrer rara volta o en més freqüència, inclús vàries voltes per nit. Estos episodis solen ser breus, pero fan que el subjecte desperte angustiat pel seu contingut atemorizante, i tornar a dormir li serà molt difícil. Este somi, generalment, es percep com vívido i real, és molt perturbador i a sovint es torna més inquietant a mida que el somi es desenrolla. Per lo general, la trama (o contingut) del somi està relacionada en amenaces a la seguritat o supervivència, pero pot tindre atres temes molt perturbadores.

Alguns síntomes en tindre un malensomi són sensacions de temor, ansietat, enuge o tristor, transpiració, afligiment, impossibilitat de conciliar el somi i palpitacó molt fort del cor. En despertar d'un malensomi, un subjecte sofrix pànic, taquicardia, respiració ràpida, suor, pupiles dilatades i inclús pot despertar-se plorant.

Els malensomis només es consideren una parasomnia si es presenten malensomis recurrents, afligiment o discapacitat important durant el dia, com ansietat o por persistent o ansietat a l'hora de dormir per tindre un malensomi, problemes de concentració o memòria, impossibilitat de no deixar de pensar en les images d'eixe somi, somnolència diürna, fatiga o baixa energia, problemes per a desenvolverse en el treball, escola o situacions socials i problemes de comportament relacionats en l'hora de dormir o la por a l'obscuritat.

Només es requerix ajuda mèdica si ocorren freqüentment i continuen a lo llarc del temps, interrompen de forma repetida el somi, causen por i ansietat de tornar a dormir per un atre malensomi i causen problemes de conducta durant el dia o dificultats per a eixercitar.

Història

Fins a prop del XVIII, els malensomis eren a sovint considerades obres de mònstruos, els quals es creïa que s'assentaven sobre el pit dels durmientes, oprimint-ho en el seu pes, lo que va originar el nom de malensomi (nom derivat de pes). Vàries formes de màgia i possessió espiritual també es consideraven les seues causes. En l'Europa del XIX i fins a ben entrat el XX es creïa que els malensomis eren causats per problemes digestius.

Actualment se sap que els malensomis són provocats per causes fisiològiques, com a febra elevada, o per causes sicològiques, com un trauma psíquic inusual o estrés en la vida del durmiente. Els moviments corporals ocasionals en els malensomis poden servir per a despertar al durmiente, ajudant a evitar la sensació de por, que és un dels components dels malensomis. Generalment, quan l'individu desperta despuix d'haver tingut un malensomi, no torna a experimentar-la en dormir-se novament.

Causes

A pesar de que es desconeix la causa exacta dels malensomis, estes són alguns eixemples de causes o factors que desencadenen malensomis:

• Estrés i ansietat

A voltes, l'estrés comú, com a problemes en la casa o escola, poden desencadenar malensomis. Atres eixemples de canvis importants, com a mudança, la mort d'un ser volgut (ya siga un amic o familiar), un acontenyiment traumàtic, desencadenen eixe mateix efecte. L'ansietat està associada en un major risc de tindre malensomis.

• Traumes i traumatisme

Són habituals despuix de sofrir un accident o malaltia greu, abusos sexuals o sicològics, lesions o un atre event traumàtic, i inclús són comuns en persones que patixen el trastorn per estrés postraumático (TEPT).

• Privació del somi

Una privació molt prolongada de somi pot causar fatiga, somnolència, torpor, pèrdua o aument de pes, i afecta negativament al cervell i les funcions cognitives. Els canvis en l'horari d'un que fa que el somi siga irregular, que es desperte o que interromp o reduïx la cantitat de temps que un dorm, poden aumentar el risc de tindre malensomis; l'insomni està associat en un major risc de tindre dits somis.

• Medicaments

Algunes medicines, com els antidepressius, antihipertensivos, betabloqueantes, els tractaments per a la malaltia de Parkinson, medicaments per a la pressió arterial i alguns tractaments per a deixar de fumar, poden provocar l'aparició de malensomis.

• Abús de substàncies

L'alcohol i l'ús de substàncies recreatives, l'abstinència o el consum de drogues poden ocasionar malensomis.

• Menjar tardà

Si una persona menja abans de dormir, pot incrementar el metabolisme del cos i l'activitat cerebral. Anar-se al llit en l'estòmec ple pot causar ones cerebrals que induïxen malensomis. 7 de cada 10 persones que varen menjar gelat i barres de caramelo abans de dormir varen sofrir malensomis. Alguns aliments i begudes són com la salsa picante, ya que menjar això abans de dormir pot provocar acidea estomacal i inflamació, lo que causa problemes per a conciliar el somi i també somis estresantes. El picante altera la temperatura del cos, la qual cosa també altera els somis. Menjar formage i làcteus abans de dormir està associat en l'aparició de malensomis. Possiblement es dega a que són molt difícils de digerir i fan treballar a l'intestí de més durant les hores de descans.

Com una gaseosa o refresc pot tindre grans cantitats de sucre i cafeïna, el refresc fa que el cervell es mantinga actiu i complicacions de relaixació, provocant estrés i somis indesijables. De la mateixa manera que el refresc, el chocolate conté substàncies que estimulen el cervell i no ho deixen descansar. La carn roja conta en greixos saturats que provoquen un major esforç de digestió, evitant que el cos descanse ben i present estrés.

• Contingut del gènero de terror

Per a algunes persones, l'exposició a obres que continguen elements de terror (persecució, violència gràfica, tortura, sobresalts) poden causen malensomis pel caire perturbador gravat en la memòria recent. Películes, videojocs, llibres i demés elements multimèdia consumits en el dia o dies previs a l'aparició de malensomis poden ser causa provable dels elements aterrorizantes que es troben oníricamente.

Diagnòstic

Per lo general, no es realisen proves rutinariamente per a diagnosticar els malensomis. Només es consideren un trastorn si el subjecte sent oix o no poder dormir lo suficient a causa de dits somis inquietants. Per a diagnosticar dit trastorn, el mege revisa l'història clínica del subjecte i els seus síntomes. L'evaluació pot comprendre:

• Examen

Possiblement, un mege realisa una exploració física en la finalitat d'identificar els trastorns que puguen contribuir a causar eixos somis. Si els malensomis recurrents d'un indiquen ansietat de fondo, podria derivar a un professional de salut mental.

• Conversar sobre síntomes

Se sol diagnosticar en funció de la descripció de les experiències d'un. Es fa preguntes sobre antecedents familiars de problemes de somi, sobre les conductes durant el somi i també analisar la possibilitat de tindre atres trastorns del somi segons el cas.

• Polisomnografia

Si el somi d'un es veu molt alterat, el mege recomanaria un estudi del somi durant la nit per a ajudar a determinar si els malensomis es relacionen en un atre trastorn del somi. Es coloquen sensors en el cos que registren les ones cerebrals, el nivell d'oxigen en la sanc, la freqüència cardíaca i respiratòria, aixina com els moviments oculars i de les cames mentres un dorm. També es gravarà per a documentar el comportament d'un durant els cicles de somi.

Vore també

• Classificació Internacional dels Trastorns del Somi
• Depressió
• Estrés
• Insomni
• Terror nocturn
• Ensomi
• Somi lúcit
• Ansietat

Enllaços externs

• «malensomi». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).