Anar al contingut

Màgia en el món grecorromano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Circe oferint la copa a Odiseo de John William Waterhouse (1891).[1][2]

L'estudi de la màgia en el món grecorromano és una branca de les disciplines dels clàssics, el història antiga i els estudis religiosos. En l'antiguetat clàssica, incloent el món helenístico de l'antiga Grècia i l'antiga Roma, els historiadors i arqueòlecs veuen els rituals públics i privats associats en la religió com a part de la vida quotidiana. Eixemples d'este fenomen es troben en els diversos temples estatals i de cult, sinagogues judeues i iglésies. Estos varen ser importants centres dels pobles antics, representant una conexió entre els regnes celestials (lo diví) i els plans terrestres (la morada de l'humanitat). Este context de la màgia s'ha convertit en un estudi acadèmic, especialment en els últims vint anys.[3]

Terminologia

[editar | editar còdic]

Penetrant en tot el Mediterrànea Oriental i Àsia Occidental fins a l'antiguetat tardana i més allà, mágos, mac o mac, va ser influenciat per i —eventualment desplaçat— el grec goēs (γόης), la paraula més antiga per a un practicant de la màgia, per a incloure l'astrologia, l'alquímia i atres formes de coneiximent esotèric. Esta associació va ser a la seua volta producte de la fascinació helenística per Zoroastro, qui va ser percebut pels grecs com el «caldeano», «fundador» dels Reis Macs i «inventor» tant de l'astrologia com de la màgia, un significat que encara sobreviu en les paraules modernes «màgia» i «mac».

Els autors William Swatos i Peter Kivisto definixen la màgia com «qualsevol intent de controlar l'entorn o el yo, per mijos no provats o no comprobables, com a encants o fetilla».

General

[editar | editar còdic]

Heródoto, Xenofonte, Plutarco, varen utilisar macs en relació en les seues descripcions de les creències o pràctiques religioses (zoroástricas), la majoria semblen haver-ho entés en el sentit de «mac». En conseqüència, els escritors més escèptics també varen identificar llavors als «macs» —és dir, als macs individuals— com a charradors o estafadores. En el El convit (202i) de Platón, a on el ateniense els va identificar com maléficos, permetent no obstant una mida d'eficàcia en funció del deu Eros.[4] Plinio els presenta d'una manera particularment mala.[5]


Segons una font, la màgia en general era tinguda en baixa estima i condenada pels oradors i escritors.[6] Hans Dieter Betz anota crema de llibres en relació en texts com els Papirs Màgics Grecs, quan cita a Éfeso en els Fets dels Apòstols (Fets 19: 10). I per conte de Suetonio, Augusto va ordenar la crema de 2.000 pergamins màgics en el 13 a. C. Betz afirma:

Com a resultat d'estos actes de repressió, els macs i la seua lliteratura varen passar a la clandestinitat. Els mateixos papirs donen testimoni d'açò en la constant advertència de mantindre els llibres en secret. [..] Les creències i pràctiques religioses de la majoria de la gent eren idèntiques a alguna forma de màgia, i les clares distincions que fem hui entre les formes de religió aprovades i desaprovades —cridant a la primera «religió» i «iglésia» i a la segona «màgia»" i «cult»—- no existien en l'antiguetat llevat entre uns pocs intelectuals. Se sap que els filòsofs de les escoles neopitagóricas i neoplatónicas, aixina com els grups gnósticos i hermètics, utilisaven llibres màgics i per lo tant devien posseir còpies. Pero la major part del seu material va desaparéixer i lo que nos queda són les seues cites.[7]

Albrecht Dieterich va senyalar l'importància dels Papirs màgics grecs per a l'estudi de les religions antigues perque la majoria dels texts combinen vàries religions, egipcíaca, grega o judeua, entre unes atres.[7]

Segons Robert Parker, ___protected_title_5___; a sovint es considerava que la màgia consistia en pràctiques que anaven des de la superstició pueril fins a lo malvat i perillós.[8][9] No obstant, la màgia sembla haver pres prestat de la religió, adoptant cerimònies religioses i noms divins, i les dones són a voltes difícils de distinguir clarament.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La màgia es diferencia a sovint de la religió en que és manipuladora i no suplicante de les deidades; alguns dels principals ritos religiosos es proponen obertament llimitar als deus.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Atres criteris aproximats que s'utilisen a voltes per a distinguir la màgia de la religió són: que tinga fins egoistes o immorals i que es porte a terme en secret, a sovint per a un client que paga; els ritos religiosos, en canvi, es dirigixen més a sovint a objectius elevats, com la salvació o la resurrecció, i es porten a terme al ras en benefici de la comunitat o d'un grup de seguidors.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 


El ritual religiós tenia el propòsit de donar a un deu el honor que li correspon, o demanar l'intervenció i el favor diví, mentres que la màgia és vista com practicada per aquells que únicament busquen el poder, i a sovint es porta a terme sobre una base científica falsa.[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [10] En última instància, la pràctica de la màgia inclou ritos que no formen part de l'adoració i que són irreligiosos.[11] Les associacions en este terme tendixen a ser un procés en evolució en la lliteratura antiga, pero en general la màgia antiga reflectix aspectes de tradicions religioses més àmplies en el món mediterràneu, és dir, la creència en la màgia reflectix la creència en deidades, adivinación, i paraules de poder. El concepte de màgia, no obstant, va aplegar a representar una tradició més coherent i autorreflexiva ejemplificada per màgia (paranormales) que busquen fusionar diversos elements no tradicionals de la pràctica religiosa grecorromana en alguna cosa específicament cridat màgia. Esta fusió de pràctiques va alcançar el seu punt culminant en el món del Imperi romà, en el III Thorndike comenta: ___protected_title_0___.[12]

Els papirs màgics que nos queden per estudiar, presenten més creències greco-egipcíaques, en lloc de greco-romanes. Betz declara:

En este sincretisme, l'antiga religió indígena egipcíaca ha sobrevixcut en part, i en part ha segut profundament helenizada. En la seua transformació helenística, la religió egipcíaca de l'era pre helenística sembla haver segut reduïda i simplificada, sense dubte per a facilitar la seua assimilació a la religió helenística com a referència cultural predominant. És evident que els macs que varen escriure i varen utilisar els papirs grecs eren de perspectiva helenística. La helenizaació, no obstant, també inclou l'egipciaació de les tradicions religioses gregues. Els Papirs màgics grecs contenen molts eixemples d'eixes transformacions egipcíaques, que adopten formes molt diferents en els distints texts o capes de la tradició.[7]

Notes

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ La cambra de l'art (ed.): «Circe oferint la copa a Ulises». Consultat el 27 d'octubre de 2019.
  2. ↑ Jwwaterhouse (ed.): «Circe Offering the Cup to Ulysses» (en anglés). Consultat el 27 d'octubre de 2019.
  3. ↑ (2001).Folklore.112(2)
    235–238.
  4. ↑ Smith (1974). Porphyry's Plau in the Neoplatonic Tradition: A Study in Post-Plotinian Neoplatonism, The Hague: M. Nijhoff, p. 71ff.
  5. ↑ Thorndike, Lynn (1958). «On Democritus», A History of Magic and Experimental Science, Nova York: Columbia University Press, pp. 64–67.
  6. ↑ Fowler, Robert. “Greek Magic, Greek Religion”. Illinois Classical Studies 20: 1–22.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 (1992) The Greek Magical Papyri in Translation, Including the Demotic Spells (en anglés).
  8. ↑ 8,0 8,1 Parker, Robert (2005). Polytheism and Society at Athens, Oxford University Press, p. 122. ISBN 978-0-19-927483-3.
  9. ↑ Fairbanks, Arthur (1910). A Handbook of Greek Religion, American Book Company, p. 35. «Magic was not at all foreign to Greek thought, but it was entirely foreign to the worship of the greater gods. ... Worship, in truth, was no more magic or barter than it was purely spiritual adoration.»
  10. ↑ Burk, Walter (1985). Greek Religion, Blackwell Publishing, p. 55. ISBN 978-0-631-15624-6. «La màgia conscient és un assunt d'individus, per a uns pocs, i es desenrolla en conseqüència en una pseudociencia altament complicada»
  11. ↑ Mauss (2001). A General Theory of Magic (en anglés), Routledge, pp. 29–30. ISBN 978-0-415-25396-3.
  12. ↑ Thorndike, Lynn. Plau of Magic in the Intellectual History of Europe (en anglés), p. 62.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Màgia_en_el_món_grecorromano&oldid=860575»