Llenguage dels pardals
El llenguage dels pardals, un llenguage místic, perfecte o diví, o un llenguage mític o màgic usat pels pardals per a comunicar-se en l'iniciat, és un concepte conegut en la mitologia, la lliteratura migeval i l'ocultisme.
Història
Els pardals eixercitaven un paper important en la religió indoeuropea, els augurs els usaven per a la videncia, i segons una hipòtesis de Walter Burkert, estes costums poden tindre les seues raïls en el Paleolític quan en l'Edat de Gèl els primers humans solien buscar carronya observant als pardals. En Amèrica del Nort, se sabia que els cuervos guiaven als llops (i als caçadors natius) cap al seu assut, en l'esperança de ser recompensats en el montó de budells de la víctima.
En el Renaixença, va ser l'inspiració per a alguns llenguages a priori màgics, en particular els llenguages musicals. Alguns llenguages chiulats basats en o construïts sobre llenguages articulats usats en algunes cultures a voltes se citen com -i es comparen en- el llenguage dels pardals.
Mitologia
Mitologia grega
Segons Apolonio de Rodas, el mascarón de proa del barco de Jasón, el Argo, estava fet de roure del bosc sagrat de Dodona i podia parlar el llenguage dels pardals. En la mitologia grega es podia obtindre el llenguage dels pardals per mijos màgics. Es diu que Demócrito, Anaximandro, Apolonio de Tiana, Tiresias, Melampo i Esopo podien entendre als pardals.
Mitologia escandinava
En la mitologia escandinava, la facultat d'entendre el llenguage dels pardals era signe de gran saber. El deu Odín tenia dos cuervos, Hugin i Munin, que volaven per tot lo món i li contaven a Odín lo que succeïa entre els mortals.
El llegendari rei de Suècia Dag el Sabio eren tan sapient que podia entendre lo que els pardals dien. Tenia un cheu domesticat que volava en tots els llocs per a dur-li notícies. Una volta, un granger de Reidgotaland va matar al cheu de Dag, lo que va desencadenar un terrible castic per part dels suecs.
Este talent també podia adquirir-se provant sanc de dragó. Segons la Edda poètica i la Saga Volsunga, Sigurd va provar sense voler la sanc de dragó mentres torrava el cor de Fafnir. Açò li va concedir el habilitat d'entendre el llenguage dels pardals, i va salvar la seua vida quan els pardals varen discutir els plans de Regin per a assessinar a Sigurd.
En el poema éddico Helgakviða Hjörvarðssonar, relacionat indirectament en la tradició de Sigurd, no s'expliquen els motius pels quals un home cridat Atli posseïa este talent. El fill de l'amo de Atli, Helgi, volia casar-se en la suposta tia de Sigurd, la valquiria Sváva.
Mitologia celta
En la mitologia celta, els pardals representen generalment coneiximent profètic o derramamiento de sanc (especialment de cuervos). Morrigan va adoptar la forma d'un pardal per a advertir al Bou Marró.
Folklore
El concepte és també conegut en molts contes populars (de Gales, Rússia, Alemània, Estònia, Grècia...), a on normalment se li concedix al protagoniste el dò d'entendre el llenguage dels pardals be per alguna transformació màgica, o be com una bendició del rei de les aus. Després els pardals informen o advertixen a l'héroe sobre algun perill o algun tesor amagat.
Religió
En el sufisme, el llenguage dels pardals és un llenguage dels àngels místic. La Conferència dels pardals (mantiq at-tair) és un poema místic de 4647 versos del poeta persa de el XII Farid ud-Din Attar [1].
Es diu que Francisco d'Assís predicava als pardals.
En el Talmud (Louis Ginzberg, Legends of the Bible, 1909), el proverbial saber de Salomón es devia a la comprensió que Deu li va otorgar del llenguage dels pardals.
Alquímia
En la Càbala, la màgia de la Renaixença i l'alquímia, el llenguage dels pardals era considerat un llenguage secret i perfecte, i la clau cap al coneiximent perfecte. A voltes se li cridava també la langue vore't, o llengua verda (Fulcanelli, Heinrich Cornelius Agrippa De occulta philosophia).
En el misteri de les catedrals,[1] Fulcanelli fa una reconstrucció etimològica del significat de "gòtic", paraula que caracterisa l'art del medievo. D'esta forma, menciona que el sentit barbárico que usualment s'associa en l'art d'este periodo històric es deu a la desvirtuaació que li varen donar els artistes renaixentistes, imbuidos per ideals clàssics.
Fulcanelli sosté, al contrari, que l'orige de "gòtic" és una desviació de la paraula argótico o argot, és dir, un llenguage entés solament per uns pocs, el sentit dels quals permet a l'individu la capacitat d'elevar-se o tornar al creador. Este sentit cabalístico de les paraules seria un eixemple del llenguage dels pardals, també coneguda com a llengua dels filòsofs i dels diplomàtics.
Lliteratura i cultura
Comparen-se també la més be còmica i satírica Les aus d'Aristófanes i el Parlament de les aus de Chaucer.
En la França migeval, el llenguage dels pardals (la langue dones oiseaux) era una llengua secreta dels trobadors, relacionada en el Tarot, supostament basada en jocs de paraules i simbolisme extrets de l'homofonia; per eixemple, una taverna anomenada Au lion d'or (El lleó d'or) és un supòsit "còdic" per a au lit on dort, és dir, en el llit a on es dorm [2] (observe's que este joc de paraules en concret no pot ser migeval, ya que la t final es pronunciava fins al adveniment del francés mig; compare's per eixemple la paraula prestada bonnet (tipo de gorro) de el XIV).
Velimir Jlébnikov descrivia el llenguage transmental záum (en rus, за́умь; zaum) del futurisme rus com un "llenguage dels pardals".
El llenguage dels pardals (Die Sprache der Vögel) és una película alemana de 1991.
Jean Sibelius va compondre en 1911 una marcha nupcial titulada El llenguage dels pardals.
L'autor de llibres per a chiquets Rafe Martin va escriure El llenguage dels pardals com una adaptació d'un conte popular rus; el compositor John Kennedy ho va transformar en una òpera per a chiquets.
En l'àrap egipcíac, l'escritura jeroglífica es denomina "l'alfabet dels pardals". En egipcíac antic, la forma jeroglífica de l'escritura tenia el nom de medu-netjer ("paraules dels deus" o "llenguage diví").
Vore també
El Llibre de Ballymote enumera un au per a cada lletra Ogam
Referències
- ↑ Fulcanelli. El misteri de les catedrals, p. p.51,52,53.
- Simbolisme animal en la mitologia celta
- Archivat el 3 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine., per Lars Noodén (1992) (en anglés)
Davidson, H.R. Ellis. Myths and Symbols in Paguen Europe: Early Scandinavian and Celtic Religions. Syracuse University Press: Syracuse, NY, USA, 1988. Richard Khaitzine, La Langue dones Oiseaux - Quand ésotérisme et littérature es rencontrent [3]
- René Guénon, The Language of the Birds, Austràlia's Sufi Magazine "The Treasure" 2 (1998).
- LE VERLAN DES OISEAUX (El verlan dels pardals) Colecció "Pommes Pirates Papillons", poemes de Michel Besnier. Ilustracions de Boiry, Editions Møles teues (en francés)
- Definició de Verlan (en francés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguaje de los pájaros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.