Verlan
El verlan (de l'inversió, en francés, de la locució adverbial à l'envers: vorelan = lan vore = l'envers) és una forma d'argot en eixa llengua que consistix en l'inversió de les sílabas d'una paraula, algunes voltes acompanyada d'elisió. També es parla de formes «verlanizades» per a caracterisar els vocables naixcuts baix l'influència del verlan.
Aixina mateix existix la possibilitat de trobar paraules en verlan que no sofrixen alteració de les sílabes, sino l'eliminació d'alguna d'elles. Com a eixemple d'este últim cas es pot citar el cas de la paraula problème (‘problema’), que en verlán se simplificaria per a passar a ser blème.
Formació de paraules
La formació de les paraules en verlan, donat el caràcter popular d'est, sol seguir regles fonètiques i socials més que estrictes regles gramaticals. Destaquen quatre fases de formació, encara que les excepcions són molt abundants.
- Supressió de l'última vocal del terme.
- Divisió o cort de la paraula.
- Inversió
- Elipsis de l'última sílaba del nou terme.
D'elles, solament la tercera (l'inversió) està present en totes les paraules en verlan, puix és la característica determinada d'este argot
Eixemples de terminologia en verlan
| Verlan | Terme original | Significat en espanyol |
|---|---|---|
| ap | pas | 'no' (en la negació) |
| beuher, comunament abreviat beuh | herbe | 'herba' (referit a droga) |
| beur, rebeu | arabe | 'àrap' |
| béton | tomber | 'caure' |
| céfran | français | '[individu] francés' |
| cheum | moche | 'lleig' |
| cimer | merci | 'gràcies' |
| garetteci | cigarette | 'cigarret' |
| géman | manger | 'menjar' |
| goleri | rigoler | 'chancejar' |
| ken | niquer | 'agarrar, follar' |
| keum | mec | 'chic' |
| meuf | femme | 'chica' |
| renoi | noir | 'negre' |
| sarima | marissa | 'chica, estranya' |
| teuf | fête | 'festa' |
| zarb | bizarre | 'rar, estrany' |
Expressions verlanisades
L'inversió característica del verlan no solament s'aplica als vocables individualment, sino que es manifesta de la mateixa manera en expressions i conjunts de paraules.
Eixemples de verlan en expressions:
- En la majoria dels casos, les paraules de l'expressió en francés canvien la seua orde, tal i com ocorre en l'expressió "ce soir" (esta vesprada), que passa a ser "soirce" en verlan. Un atre eixemple clar seria l'interjecció "vas-i!" (¡anem!) que s'invertix donant com a resultat "zyva".
Reverlanisació d'un terme
La reverlanisació és un fenomen puntual que consistix en l'inversió repetida d'una forma ya convertida al verlan. Este recurs sol utilisar-se quan un terme en verlan ya està lo suficientment estés entre totes les capes socials i pert el seu caràcter jovenil o reivindicatiu.
Un eixemple de reverlanisació: la paraula francesa «arabe» es verlanizó en «beur» (també en el vocable «rabza», menys usat), pero la seua ràpida extensió i el seu caràcter ofensiu varen fer que els propis parlants de verlan reverlanizaran en «rebeu», donant lloc a un nou terme.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verlan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.