Anar al contingut

Melampo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la mitologia grega, Melampo (en grec Μέλαμπους, «el dels peus negres», de μέλας, mélas, «negre», i πούς, poús «peu») era un endevine grec. Hesíodo li va dedicar un poema, la Melampodia, hui desaparegut.[1]

Fill d'Amitaón i Aglaya i germà de Biante segons Diodoro Sículo,[2] o segons una atra tradició transmesa per Apolodoro, fill de Amitaón i Idómene, filla de Feres.[3][nota 1] Ya d'adult, Melampo va aplegar a ser un endevine i curandero reputat. Va rebre d'Apolo el dò de la profecia, i va ser iniciat en el llenguage dels pardals:

En la seua infància, Melampo havia adquirit el dò de l'adivinaació de la següent manera: havent trobat una serp morta, li va tributar uns funerals, i les crío del reptil (que era femella), agraïdes per esta acció i perque les havia criat, varen llepar les seues orelles i li varen otorgar aixina la facultat d'entendre, en particular, el llenguage de les aus i, en general, el de tots els animals».[4]

Vore també

Bibliografia

Notes i referències

  1. ↑ El propi Apolodoro, en un atre capítul, diu que el pare de Idómene és Abas d'Argos, endevine com el seu net. Cf. Biblioteca mitològica, II, 2, 2.
  1. ↑ HESÍODO: fr. 136 (ora Catàlec de dònes, ora Melampodia)
  2. ↑ DIODORO SÍCULO, Biblioteca històrica, IV, 68, 3.
  3. ↑ APOLODORO: Biblioteca mitològica, I, 9, 11.
  4. ↑ GRIMAL, Pierre: Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, Paris, Presses universitaires de France, col.«Grands dictionnaires», 1999 (1ª ed.: 1951). ISBN 978-2-13-050359-4, p. 282


Referències