Asiut
Asiut (أسيوط Usyiut), antigament Licópolis, és la capital de la governació egipcíaca de Asiut. El seu emplaçament actual diferix del de l'antiga ciutat, la qual va anar la capital de el XIII nomo del Alt Egipte. Està situada en la ribera occidental del ric Nilo, 359 km al sur d'El Caire.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de la ciutat deriva del egipcíac antic Zawty (Z3JW.TJ) (egipcíac tardà, Səyáwt) adaptat en copto com Syowt (ⲥⲓⲟⲟⲩⲧ [sɪˈjowt]), que significa "guardià" de l'accés nort del Alt Egipte.[2] En l'Egipte grecorromano, es dia Licópolis o Lykopolis (en grec: Λυκόπολις o "ἡ Λύκων πόλις"),[3] ('la ciutat dels llops') Licón,[4] o Lyco.[5][6]
El topònim egipcíac actual és Sauty i l'àrap estàndart, Asiut.
Història
[editar | editar còdic]Plantilla:Jeroglífic Era una gran plaça comercial a on confluïen les caravanes procedents del mar Rojo i de Nubia. Durant el Primer Periodo Intermig, els governants de "Zawty" (Jeti I, Tefibi i Jeti II) varen ser partidaris dels reis heracleopolitanos, dels dominis de la qual el nomo formava els llímits meridionals. El conflicte entre este nomo i els nomos meridionals baix el domini de la dinastia XI va terminar en la victòria de Tebas i el decliu de l'importància de Asiut.
En esta ciutat es venerava al deu Upuat «el que obri els camins», deu funerari i de la guerra, representat com un llop en la proa d'una barca solar, d'a on prové el nom grec de Licópolis.
Encara que no es coneix en certea[7] Suidas va sostindre que esta ciutat va ser el lloc de naiximent del filòsof Plotino (Πλωτίνος) fundador del neoplatonisme.
En l'actualitat és una important ciutat, sent la capital de la governació homònima. La seua població és de 343.498 habitants (2006)[8] i és un dels principals centres coptos. En els seus voltants es va construir una gran presa en esclusas, conclosa en 1902, de la que partix el canal de Ibrahimia que comunica en el Canal de José, el major canal de irrigaació d'Egipte, que aporta les aigües del riu Nilo al llac Birket Qarun, en el-Fayum. Dispon d'universitat.
Eparquía catòlica copta
[editar | editar còdic]El 10 d'agost de 1947, es va establir una eparquía catòlica copta (Diòcesis Catòlica Oriental) de Asiut (o Licópolis) en el territori del sur d'Egipte separada de l'eparquía catòlica copta de Luqsor (Luxor), cada una sufragánea del patriarca catòlic copto d'Aleixandria. El seu sèu episcopal és la catedral de la Mare del Diví Amor, en Asiut.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
De l'antiga ciutat no queden vestigis destacables, pero les tombes excavades en la montanya són magnífics monuments a on s'han trobat mòmias de llops, lo que confirma l'orige del seu nom, aixina com una tradició conservada per Diodoro Sículo,[9] segons la qual un eixèrcit etíop, que invadia Egipte, va ser repelit més allà de la ciutat d'Elefantina per manades de llops. Osiris era adorat baix el símbol d'un llop en Licópolis. Segons la llegenda, hauria vingut 'de les ombres' com un llop per a ajudar a Isis i Horus en el seu combat contra Tifó (equivalent grec de Set).[10] Atres restants més rellevants de l'Antic Egipte són les seues ceràmiques predinásticas badarienses roges i negres, la necròpolis de Asiut (a l'oest de la ciutat moderna) i vàries tombes de les dinasties X, XI, XII i ramésidas:
- Tombes del Primer periodo intermig d'Egipte
- Tombes del Regne Mig
- Tomba de Mesehti (nomarca), en soldats de fusta en miniatura (Museu Egipcíac d'El Caire)
- Tomba de Siese (chaty)
- Tomba d'Amenhotep (mèdic cap)
Ernesto Schiaparelli va excavar les tombes dels dignatarios del primer periodo intermig. Un gran tesor bizantí va ser descobert prop de la ciutat a principis de el XX i ara es troba dispers entre varis museus d'Occident. El tesor està compost per algunes de les joyes més elaborades que han sobrevixcut des de l'antiguetat tardana.
El Museu Egipcíac de Torí posseïx diversos objectes trobats en les tombes de Djefayhapy, Shemes, Minhotep i Upuautemhat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Egipte - Mapes d'Egipte i Distàncies entre Ciutats Egipcíaques
- ↑ Wilkinson, Toby (2013). The Rise and Fall of Ancient Egypt. Bloomsbury Publishing. pág. 35.
- ↑ Ptol. iv. 5. § 63; Steph. B. s. v.; Strabo xvii. p. 813.
- ↑ Plin. v. 9. s. 11.
- ↑ Itin. Anton. p. 157)
- ↑ Macmillan & Co (1905). Guide to Egypt and the Suen: Including a Description of the Route Through Uganda to Mombasa. Macmillan. pág. 105.
- ↑ Copleston, Frederick Charles (1974) Història de la filosofia, Volum 1 / traducció de José Manuel García de la Mora, Editorial Ariel
- ↑ Central Agency for Public Mobilization and Statistics, Egypten, nov. 2006.
- ↑ Diodoro, ii. 88; comp. Aelian. Hist. An. x. 28.
- ↑ Champollion, Descript. de l'Egypte, vol. i. p. 276; Jollois, Egypte, vol. ii. c. 13.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asiut» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.