La Venda (Colòmbia)
La Venda és una localitat situada entre els departaments d'Huila i el Tolima, Colòmbia. Prop d'est, es va trobar un dels jaciments fòssils més rics del Neógeno en tota Amèrica del Sur, proveint una fascinant ullada de com era la vida en la regió ans que es produïra l'onada principal del Gran Intercanvi Biòtic Americà.
El jaciment de fòssils
[editar | editar còdic]
Els fòssils s'han trobat en roques de les formacions Villavieja i La Victòria, del Mioceno Mig. L'anomenada fauna de la Venda està composta per vàries espècies extintes pertanyents a gèneros i famílies d'animals que encara existixen hui, junt a atres de linajes actualment extints. Estos animals varen viure fa entre 13,8 i 12 millons d'anys, durant el Laventense, una edat de mamífers[1] de Suramérica, que va anar aixina denominada per l'importància paleontológica de la Venda. En la seua época, el clima de la regió era més humit que hui i estava poblat per boscs d'arbres similars a (i provablement relacionats en) els sapinos (Goupia glabra) de l'actualitat, tals com Goupioxylon stutzeri (Schonfeld, 1947).
Els fòssils d'animals trobats en La Venda han permés identificar als següents tàxons:[2][3]
- Peixos d'aigua dolça, incloent restants de peixos de les famílies Anostomidae, Osteoglossidae (arapaimas), Characidae, Pimelodidae, Callichthyidae, Ariidae, Doradidae, Loricariidae, Cichlidae i les ralles Potamotrygonidae.
- Un fòssil d'un amfibi anur va ser classificat com a pertanyent a l'espècie actual Bufo marinus (sapo marí).[4]
- Tortugues tals com Podocnemis pritchardi, Podocnemis medemi (parents de l'actual charapa) i Chelus colombiana d'aigua dolça i l'espècie terrestre Geochelone hesterna.
- Serps anílidas (Colombophis) i l'anaconda primitiva Eunectes stirtoni.
- Un fardacho, Paradracaena colombiana.
- Varis tipos de crocodilomorfos: entre ells cal destacar el que potser siga el primer registre del modern caimà de hocico ample, o l'espècie prehistòrica Caiman lutescens. També s'inclouen una espècie del caimà jagant Purussaurus, P. neivensis, l'estrany caimà Mourasuchus atopus, la poc coneguda espècie Balanerodus logimus, el gavial Gryposuchus colombianus, el cocodril tomistomino Charactosuchus fieldsi i el sebécido terrestre Langstonia huilensis.
- Varis tipos d'aus, destacant el cuculiforme Hoazinoides magdalenae, el jacamar Galbula hylochoreutes i el carrao Aramus paludigrus i una espècie no nomenada de Anhinga.
- Armadillos prehistòrics, com Anadasypus hondanus, Nanoastegotherium prostatum i Pedrolypeutes praecursor. També hi havia un pampatérido, Scirrotherium.
- Varis fòssils de gliptodóntidos, entre ells les espècies Boreostemma gigantea i B. acostae (abans incloses en el gènero Asterostemma), aixina com Neoglyptatelus.
- Un gose formiguer, Neotamandua borealis.
- Pereóss terrestres, com Pseudoprepotherium, Brievabradys, Neonematherium i Huilabradys.
- Un manatí prehistòric, Potamosiren.
- Varis tipos de mones del Nou Món (platirrinos), com Cebupithecia sarmientoi, Stirtonia victoriae i S. tatacoensis, Aotus dindensis,[5] Nuciruptor rubricae,[6] Mohanamico, Lagonimico, Patasola i Neosaimiri.
- * Varis rat penat (Chiroptera), entre ells les espècies vivents Noctilio albiventris i Thyroptera lavali, junt a atres extintes com Potamops mascahehenes, Notonycteris magdalenensis, Notonycteris sucharadeus, Palynephyllum antimaster i Molossus colombiensis.[7]
- Rosegadors com Scleromys shurmanni, Scleromys colombianus, Olenopsis aequatorialis i Neoreomys huilensis.
- Vàries espècies d'ungulats suramericans natius (meridiungulados): entre ells grans herbívors com Granastrapotherium snorki, Xenastrapotherium kraglievichi, Hilarcotherium castanedaii[8] (Astrapotheria), Huilatherium pluriplicatum i Pericotoxodon platygnathus (Toxodonta), i espècies chicotetes a mijanes com Miocochilius anomopodus (Typotheria), Megadolodus, Prolicaphrium, Villarroelia i Theosodon (Litopterna).
- Marsupials tals com les zarigüeyas Thylamys minutus, T. colombianus i Micoureus laventicus, els Paucituberculata Pitheculites chenche, Hondathentes i Palaeothentes i els monitos de mont Pachybiotherium minor.
- Varis tipos de metaterios carnívors pertanyents a l'orde Sparassodonta, com Hondadelphys, Anachlysictis gracilis, en dents de sabre (família Thylacosmilidae), Lycopsis longirostris, membre mijà de la família Prothylacinidae junt al seu parent major Dukecynus magnus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Una edat de mamífers és una unitat biocronológica basada en fauna de mamífers característiques que s'usa per a establir escales cronològiques relatives per als sediment continentals de l'era Cenozoica, no correlacionables fàcilment en les unitats formals de l'escala geològica global, que es definix en sediment d'orige marí.
- ↑ Hirschfeld, S. E. i Marshall, L. G. (1976) «Revised faunal list of the La Venda fauna (Friasian-Miocene) of Colòmbia, South America». Journal of Paleontology, 50(3): 433-436.
- ↑ Kay, Richard F. i Madden, Richard H. (1997). «Chapter 30. Paleogeography and Paleoecology». En: Kay, Richard F.; Madden, Richard H.; Cifelli, Richard L. i Flynn, John J. (eds.) Vertebrate Paleontology in the Neotropics. The Miocene Fauna of La Venda, Colòmbia. Washington i Londres: Smithsonian Institution Press.
- ↑ Estes, Richard and Richard Wassersurg (1963). A Miocene toad from Colòmbia, South America. Breviora, 193:1-13, December 5.
- ↑ T. Setoguchi i A. L. RosenbergerNature.22
- 692-694.
- ↑ Meldrum, DJ; Kay, RF.Am J Phys Anthropol.102
- 407-427.
- ↑ Czaplewski N.J., Masanaru T., T. M. Naeher., N. Shigehara, and T. Setoguchi: Additional bats from the middle Miocene La Venda fauna of Colòmbia
- Archivat el 1 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine.. Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències 27 (103): 263-282, 2003. ISSN 0370-3908.
- ↑ M. C. Vallejo-Parella, J. D. Carrillo, J. W. Moreno-Bernal, M. Pardo-Jaramillo, D. F. Rodríguez-González and J. Muñoz-Durán(2015).Journal of Vertebrate Paleontology.Online editiondoi:10.1080/02724634.2014.903960.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Venta (Colombia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.