Huilabradys

Huilabradys és un gènero extint de pereós terrestre, que va pertànyer a la família dels megatéridos, grup de pereosos que va viure en les Américas durant el Neógeno. Huilabradys va ser descobert en els estrats del desert de la Tatacoa en el departament de Huila, en la formació geològica Villavieja, i fa part de la cridada fauna de la Venda, una locación fosilífera de mitan del periodo Mioceno que ha proveït un notable aporte palentológico sobre les fauna del Mioceno en el nort de Suramérica. Els restants descoberts - bàsicament fragments dels seus mandíbulas i dents, actualment estajats en el museu José Royo i Gómez d'INGEOMINAS en Bogotà - varen permetre l'identificació d'esta espècie, el nom complet de la qual és Huilabradys magdaleniensis (que podria traduir-se com "pereós de Huila del Magdalena" fent referència al departament colombià i al riu en les proximitats del qual va ser descobert, mentres que bradys significa en grec "llent", fent referència als pereosos actuals) i va ser classificat com a membre de la subfamília dels megatéridos coneguda com Nothrotheriinae (a voltes considerada com una família pròpia relacionada en Megatheriidae), que comprén espècies mijanes o chicotetes de pereosos de terra. Huilabradys és una espècie de tamany mig, similar en tamany a l'espècie argentina Pronothrotherium mirabilis, caracterisada per una branca mandibular molt alta i característiques de les seues dents molariformes, com la carència de diastema entre el primer i el segon molar i l'ubicació oblicua del quarto.

Huilabradys és un de tants pereosos presents en la zona de la Venda. Restants adicionals trobats en l'àrea sugerixen la presència d'atres notroterinos com a espècies no identifiques que podrien pertànyer als gèneros Hapalops i Eucholoeops, coneguts prèviament d'Argentina i Bolívia, junt a una espècie de pereós milodóntido cridada Pseudoprepotherium confusum. Els restants d'estos pereosos mostren que ya en esta época els notroterinos es trobaven diferenciats dels megaterinos i posseïen les característiques que els identificarien en époques posteriors.