Anar al contingut

Charactosuchus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Charactosuchus és un gènero extint de crocodiliano. Va ser assignat a la família Crocodylidae en 1988.[1] Espècimen d'este gènero s'han trobat en Colòmbia, Brasil, Jamaica, i possiblement Florida i Carolina del Sur (EE. UU.). Tenia una apariència general similar a la d'un gavial, en un hocico llarc i estret, si be se supon que a pesar d'això no estava relacionat directament als gaviales, sino que estava més cercanamente emparentat als cocodrils moderns, encara que la seua assignació precisa depén de la controvèrsia sobre la relació de la subfamília Tomistominae (que inclou al modern fals gavial, Tomistoma) dins de l'orde Crocodylia.[2]

Espècies

[editar | editar còdic]

l'espècie tipo, C. fieldsi, va ser trobada en la formació Villavieja de Colòmbia, datant de mitan del Mioceno. També s'ha registrat en la formació Solimõés en l'estat d'Acre, Brasil,[3] junt a l'espècie C. sansoai,[4] C. fisheri,[5] i C. mendesi (originalment assignat a Brasilosuchus[6]). En 1969, una mandíbula inferior d'un crocodiliano que datava del pis Lutetiano del periodo Eoceno va ser trobat en Saint James Parish, Jamaica, i va ser descrit com a pertanyent a una nova espècie de Charactosuchus nomenada com C. kugleri.[7][8] No obstant, esta espècie podria ser considerada sinònim de Dollosuchus, d'acort en investigacions recents.[9] Dents aïllades que s'han considerat pertanyents al gènero s'han trobat en Florida i Carolina del Sur, i són de principis del Plioceno.[10] Açò s'ha considerat evidència del Gran Intercanvi Biòtic Americà, en el gènero apareixent inicialment en Norteamérica i després migrando a Colòmbia i Brasil.[11] Pero esta teoria ya no és molt acceptada,[12] encara que la presència de Charactosuchus en Jamaica be podria sugerir un orige europeu, lo que implicaria una migració a través dels ponts terrestres de De Geer o de Thule.[13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carroll, R. L.(1988). Vertebrate Paleontology and Evolution. WH Freeman and Company, New York ISBN 0-7167-1822-7
  2. (1965).University of Califòrnia Publications in Geological Sciences.52
    1–169.
  3. (2006).Journal of South American Earth Sciences.21
    185–203.doi:10.1016/j.jsames.2006.03.005.
  4. Souza Filho, J. P. (1991). Charactosuchus sansaoi, uma nova espécie de Crocodilidae (Crocodylia) do Neógeno do Estat o Acre, Brasil. Actes do XII Congrés Brasileiro de Paleontologia, 36.
  5. (2006).Revista Brasileira de Paleontologia.9(2)
    187–192.doi:10.4072/rbp.2006.2.02.
  6. (1989).Anais do XI Congrés Brasiliero de Paleontologia.1
    457–463.
  7. (1990).Journal of Paleontology.64
    660–662.
  8. Portell, R. W., Donovan, S. K., and Domning, D. P. (2001). Early Tertiary vertebrate fossils from seven Rivers, Parish of St. James, Jamaica, and their biogegraphical implications. Biogeography of the West Indies 191-200
  9. Domning, D. P. and Clark, J. M. (1993). Jamaican Tertiary marine Vertebrata. In: R.M. Wright and E. Robinson (eds.), Biostratigraphy of Jamaica. Geolog− ical Society of America Memoir 182:413–415.
  10. (1967).Science.156
  11. Estes, R. and Báez, A. (19850. Herpetofaunas of North and South America during the Clapix Cretaceous and Cenozoic: evidence for interchange? In: F.G. Stehli and S.D. Webb (eds.), The Great American Biotic Interchange, 139–197. Plenum Press, New York.
  12. Langston, W. and Gasparini, Z. (1997). Crocodilians, Gryposuchus and the South American gavials. In: R.F. Kay, R.H. Madden, R.L. Cifelli, and J. Flynn (eds.), Vertebrate Paleontology in the Neotropics. The Miocene fauna of La Venda, Colòmbia, 113–154. Smithsonian Institution Press, Washington.
  13. Agustí, J. and Antón, B. 2002. Mammoths, Sabretooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe. 313 pp. Columbia Univ. Press, New York.