Boreostemma

Boreostemma

Detall de coa de Boreostemma trobat en Fonda, Colòmbia.

Paleoarte de Boreostemma venezolensis. Ilustració de Edwin Chávez "Disfrasaurio".

Boreostemma és un gènero extint de gliptodontes, grans mamífers xenartros emparentats en els moderns armadillos en els que s'inclouen en l'orde Cingulata, caracterisats per la presència de corazas òssees a lo llarc dels seus cossos, que varen viure en Suramérica i Norteamérica. Els gliptodontes, no obstant, formaven una subfamília diferenciada, ya que carien de vàries bandes mòvils com els seus parents actuals, sent estes fusionades en un closca més o menys rígit de poques o cap banda en l'esquena, ademés de presentar adaptacions per a la dieta herbívora com l'acurtada del cràneu, l'aparició d'espines en l'os malar per a ajudar a sostindre un múscul masseter de major tamany i el desenroll de molarés alts especialisats en la masticació de matèria vegetal.

Descobriment i classificació

Boreostemma va ser descrit en 2008 a partir de restants trobats en l'estat Falcón, en Veneçola, en la formació geològica Codore, els depòsits de la qual daten del periodo Plioceno de l'era Cenozoica. L'anàlisis de Carlini et al., 2008 va indicar que la nova espècie, que va rebre el nom específic de Boreostemma pliocena, era membre de la subfamília Glyptodontinae (que inclou al millor conegut Glyptodon) i que era molt pròxima a les espècies de gliptodontes Asterostemma gigantea, A. venezuelensis i A. acostae, procedents del Mioceno de Colòmbia i Veneçola, que eren vistes com a membres del gènero patagónico Asterostemma, que a la seua volta era relacionat en un grup de gliptodóntidos primitius del Oligoceno-Mioceno del Con Sur, la subfamília Propalaehoplophorinae; de la que es distinguixen per diferències en l'ornamentació dels osteodermos que conformaven la closca i l'escassea dels mateixos en l'esquena, que és més gros i major que en Asterostemma i gèneros similars; per lo tant, l'anterior classificació feya a Asterostemma un gènero parafilético, lo que va dur als autors de la descripció de Boreostemma a incloure les espècies del nort de Sudamérica en el nou gènero, mentres que Asterostemma quedava reduït a la seua espècie original A. depressa d'Argentina. Esta nova classificació va mostrar que la subfamília Glyptodontinae provablement no va evolucionar a partir dels gliptodontes de les subfamílies Propalaehoplophorinae o Hoplophorinae en el sur del continent durant el Plioceno, sino que més be va aparéixer en el nort de Sudamérica a mitan del Mioceno i després va alvançar cap a a el sur aprofitant els canvis climàtics que varen favorir els ambients de sabanes i que serien característics poc despuix, quan es va produir el Gran Intercanvi Biòtic Americà.

Espècies conegudes

• B. venezolensis: Primera espècie que va ser descrita de restants de mitan del Mioceno, en la formació Santa Inés de Veneçola, i assignada originalment a Asterostemma.

• B. gigantea: Esta espècie va ser trobada en Colòmbia, en el jaciment fosilífero de La Venda (formació Villavieja), de mitan del Mioceno, caracterisada pel seu tamany (comparable a l'actual armadillo jagant), els seus osteodermos més convexos i la seua major complexitat en la segona dent molariforme.
• B. acostae: Una atra espècie de l'àrea de la Venda, menor que l'anterior, i que va ser assignada a Asterostemma només de manera provisional, fins a nou reconeiximent genèric.
• B. pliocena: l'espècie tipo del gènero, és la més recent, tant en térmens de cronologia geològica (Plioceno) com de publicació de la seua descripció (2008). Fins al seu descobriment en Veneçola, en la zona d'Urumaco, els primers Glyptodontinae que s'havien descobert havien aparegut en depòsits de fins del Mioceno-principis del Plioceno d'Argentina (vore Glyptodontidium tuberifer).