Anar al contingut

Purussaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Purussaurus
Archiu:Purussaurus life reconstruction without background.png
Purussaurus brasiliensis

Purussaurus és un gènero extint de cocodriliano. Es tracta d'un caimà jagant que va viure en Suramérica, entre 16 a 5,3 millons d'anys, en el periodo Mioceno. Va ser conegut en principi per materials del cràneu trobats en l'Amazònia peruana. El cràneu de l'espècie tipo, P. brasiliensis té una llongitut màxima d'1,4 metros,[1] per lo que alguns paleontòlecs estimen que el cos sancer va deure medir entre 11 i 13 m, encara que podia ser inclús major, convertint al Purussaurus en un dels majors cocodrils que es coneguen.[2]

Atres dos crocodilianos extints, el Sarcosuchus i el Deinosuchus, tenien proporcions similars, pero abdós eren geològicament més antics, datant de principis i finals del periodo Cretácico, respectivament i un atre de la mateixa época, el Rhamphosuchus de l'Índia, s'estima que era alguna cosa menor, si s'assumix que estava proporcionat de la mateixa manera que un gavial. Durant l'estiu de 2005, una expedició francoperuana (l'expedició Fitzcarrald) va trobar nous fòssilés del Purussaurus en l'Amazònia peruana, en la regió Ucayali, a 600 km de Llima.

Classificació

[editar | editar còdic]

Purussaurus pertany a la família dels aligatóridos (Alligatoridae), actualment representada per dos espècies d'aligatores, i moltes espècies de caimanés d'Amèrica del Sur. Un estudi realisat en 1965 per Langston va colocar a Purussaurus dins del gènero modern Caiman, pero estudis posteriors han demostrat que els dos gèneros estan separats. Actualment Purussaurus es considera un representant jagant de la subfamília Caimaninae, sent els seus parents més propencs Orthogenysuchus del Eoceno inferior de Wyoming i el peculiar Mourasuchus, també del Mioceno mig d'Amèrica del Sur.

Es coneixen actualment tres espècie del gènero Purussaurus: l'espècie tipo, Purussaurus brasiliensis, que va ser descrita per primera volta en 1892 i prové del Mioceno de Brasil, sent posteriorment trobat en Perú; P. neivensis, originalment descrita en el seu propi gènero com Dinosuchus neivensis (que no deu confondre's en el crocodiliano cretácico Deinosuchus), que va viure en el Mioceno mig i els seus restants varen ser trobats en Colòmbia, en el departament de Huila, alcançant entre 8 a 10 metros de llarc, mentres que l'espècie P. mirandai, descrita en 2006, prové del Mioceno de Veneçola, que mediria al voltant de 10 metros de llarc. Estes espècies es diferencien entre sí per la forma del cràneu, en particular, l'espècie veneçolana posseïa un cràneu esclafat, molt més que les atres dos espècies, junt en la possessió de majors fosses nassals.

Paleoecología

[editar | editar còdic]
Archiu:Large crocodyliformes 2015.png
Diagrama a escala mostrant el tamany de P. brasiliensis (en roig)

L'espècie brasilera P. brasiliensis està associada a restants de taburons, ralles, peixos teleósteos d'aigua dolça, peixos pulmonados, tortugues com Stupendemys, crocodilianos com Charactosuchus, Gryposuchus i Mourasuchus, l'au Anhinga, i mamífers tals com pereóss, rat penat, rosegadors, el primat Stirtonia, i delfins de riu. Es tractava d'ecosistemes de rius, planicies inundables i llac, molt similar al de la fauna de La Venda en el que va habitar l'espècie colombiana P. neivensis. Peixos marins i d'aigua dolça, tortugues, crocodilianos, i mamífers tant terrestres com a aquàtics estan associats en l'espècie veneçolana P. mirandai. Este ecosistema és descrit com a tropical i coster.[1] El gran tamany corporal i el cràneu ample sugerixen que l'estil de vida va deure ser majorment aquàtic. Les dents d'este gènero estan curvats llaugerament cap a arrere, apuntant cap a l'interior de la boca. Estes característiques fan supondre que Purussaurus va deure ser un superdepredador, alimentant-se d'uns atres vertebrats, i que tal volta podria superar inclús als grans mamífers de l'época. També és provable que menjara tortugas, peixos i uns atres crocodilianos més menuts.[2]

Anàlisis realisats en models biomecánicos dels cràneus de Sarcosuchus, Deinosuchus i Purussaurus han indicat que estos dos últims varen poder haver segut capaços de realisar la maniobra coneguda com "gir de la mort", que és usada pels crocodilianos actuals per a subyugar i desmembrar als seus assuts.[3][4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Aguilera, O. A., Riff, D., and Bocquentin-Villanueva, J. (2006). "A new giant Purussaurus (Crocodyliformes, Alligatoridae) from the Upper Miocene Urumaco Formation, Veneçola." Journal of Systematic Palaeontology 4(3): 221–232.
  2. 2,0 2,1 Bocqentin, J., and Melo, J. (2006). "Stupendemys souzai sp. nov. (Pleurodira, Podocnemididae) from the Miocene–Pliocene of the Solimõés Formation, Brazil." Revista Brasileira de Paleontologia 9(2): 187–192.
  3. «Spinning Slayers: Giant Crocs Used 'Death Rolls' to Kill Dinosaurs». LiveScience.com. Purch. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2014. Consultat el 6 de maig de 2014.
  4. Historical Biology.
    1.doi:10.1080/08912963.2014.893300.