La Galgada
La Galgada és un lloc arqueològic ceremonial construït dins de la Tradició Mit durant el periodo precerámico o Arcaic Tardà de l'història andina. El lloc està ubicat en la marge oriental del riu Tablachaca, el principal afluent del riu Santa.[1][2] El lloc està ubicat en el districte de Pallasca de lo que hui és la província de Pallasca de la República del Perú.[2]
Situat en la regió montanyosa dels Andes, es troba a una altitut relativament baixa d'1.100 metros sobre el nivell del mar.[2] Els arqueòlecs que varen excavar en el lloc a fins de la década de 1970 i principis de la de 1980 varen decidir cridar al monument "La Galgada" en honor a la ciutat més propenca, un assentament miner de carbó a uns 2 quilómetros al nort, encara que la gent local es va referir a ell com "Sant Pedro".[1]
El periodo Precerámico va ser una época de canvis en la regió andina, en comunitats que es varen tornar més sedentarias i varen començar a construir una arquitectura monumental tant en les terres baixes com en les terres altes.
Ubicació geogràfica
Està situat a 1100 m s. n. m., sobre la marge dreta del riu Chuquicara o Tablachaca (afluent del riu Santa), distants solament alguns quilómetros de Tauca i Cabana, en la província de Pallasca del departament de Áncash.[3]
Degut a que està situada en la quebrada d'un afluent del riu Santa, se li considera pertanyent a la regió de la Serra; encara que el seu mig ambient, la seua ubicació geogràfica i hidrogràfica justificarien també la seua atribució a l'àmbit costeño.[4] Esta estratègica ubicació, en una ruta de conexió entre la costa i els pobles de l'interior, li hauria permés als seus habitants rebre influències culturals de tot l'Antic Perú i dedicar-se a l'activitat comercial en pobles de la serra i inclús de la selva.[5]
Al front, sobre l'atra marge del Tablachaca, es troba el lloc de Pajillas, al que se li atribuïx un antiguetat major que la de la Galgada.[6]
Antecedents històrics
Precerámico andino
El Periodo Lítico va ser seguit pel Periodo Precerámico, o alternativament el Periodo Arcaic Tardà, i es caracterisa per una creixent complexitat social, aument dels nivells de població i la construcció de centres ceremoniales monumentals en tota la regió andina.[7] És l'última d'estes característiques la que seguix sent la característica més òbvia visualment del Pre-Ceràmic entre els arqueòlecs, i indica que per a esta época, la societat andina estava lo suficientment desenrollada com per a poder organisar grans proyectes de construcció que involucraren la gestió de mà d'obra.[8] El Periodo Precerámico també va vore un aument en la població de la regió andina, en la possibilitat de que moltes persones foren parcialment migratòries, passant gran part del seu any en àrees rurals pero mudant-se als centres ceremoniales monumentals per a certes époques que es consideraven de significat especial.[9] El Precerámico també va vore el canvi climàtic que es produïa en la regió andina, ya que el fi de l'Edat de Gèl havia provocat el fi del derretimiento glacial que havia estat ocorrent durant tot el Periodo Lítico i, com a resultat, el nivell de la mar en la costa oest d'Amèrica del Sur es va estabilisar.[7]
A pesar d'estos canvis, molts elements de la societat andina es varen mantindre igual que en milenis anteriors; per eixemple, com sugerix el seu nom, el Precerámico també va ser un periodo en el que la societat andina encara no havia desenrollat la tecnologia ceràmica i, per lo tant, no tenia ceràmica per a cuinar o almagasenar.[8] De la mateixa manera, les comunitats andinas en el pre-ceràmic no havien desenrollat l'agricultura o domesticat flora o fauna, en lloc guanyaven la major part dels seus aliments en lo que podien caçar o recolectar del mig selvat, tal com ho varen fer els seus predecessors del Periodo Lítico, encara que hi ha proves de que algunes plantes selvades havien començat a cultivar-se intencionalment.[7]
Localitat
El lloc al voltant de la Galgada va ser ocupat per primera volta al voltant del 3000 a. C. per comunitats agrícoles que varen construir chicotetes cambres que eren diferents de les seues cases, presumiblement per a realisar activitats ceremoniales.[1] De l'evidència arqueològica es desprén clarament que varen dedicar més esforç a construir els diversos monuments ceremoniales i mortuorios que a les seues cases, un enfocament comú a la majoria de les societats premodernas de tot lo món.[10] Els estudis arqueològics han establit que durant el Periodo Precerámico, a lo manco 11 assentaments havien creixcut a lo llarc del Canó de Tablachaca, concentrant-se a abdós costats del riu durant a lo manco 8 km prop del poble modern de la Galgada.[11] Açò va dur a un dels caps d'excavació, Terence Grieder, a comentar que el lloc de la Galgada deu ser vist com "una de les àrees ceremoniales i funeràries més importants en un districte més gran i poblat, que en térmens precerámicos deu ser considerat pràcticament un centre metropolità".[12] Proves radiocarbónicas, nivells estratigráficos i anàlisis contextuals han permés datar este lloc en el periodo Arcaic Tardà o Precerámico, entre els anys 2700 a 2000 a. C.[13] Existixen no obstant, indicis d'ocupació fins al Formatiu Inferior (1800 a. C.).[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Grieder et al 1988. p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grieder et al 1988. p. 4.
- ↑ Alberto Bo Mendoza(1998).«El lloc de la Galgada: excavacions arqueològiques en els Montículs Nort i Sur».UNMSM/IHS.(2)
- 77-91.
- ↑ Kaulicke, 1994, p. 168.
- ↑ 5,0 5,1 Shady y Leyva, 2003, p. 110.
- ↑ Kauffmann, 2002, p. 138.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Moseley 2001. p. 107.
- ↑ 8,0 8,1 Burger 1992. p. 27.
- ↑ Moseley 2001. p. 114.
- ↑ Grieder et al 1988. p. 19.
- ↑ Grieder et al 1988. p. 9.
- ↑ Grieder et al 1988. p. 11.
- ↑ «Turisme en Lloc Arqueològic La Galgada (Arqueologia)». Turismoi.pe. Consultat el 30 d'agost de 2019.
Bibliografia
- Kauffmann, Federico (2002). Història i art del Perú antic, 1.ª edició, Llima: PEISA / Diari La República. ISBN 9972-40-213-4.
- Kaulicke, Peter (1994). Història General del Perú: Els orígens de la civilisació andina, 1.º edició, Llima: Editorial BRASA S.A..
- Silva Sifuentes (2000). Història del Perú: Orige de les civilisacions andinas, 1.ª edició, Llima: LEXUS editors. ISBN 9972-625-35-4.
- Shady, Ruth; Leyva, {{{nom2}}} (2003). La Ciutat Sagrada de Caral-Vaig saber. Plantilla:Sense cursiva, 1.ª edició, Llima: Proyecte Especial Arqueològic Caral-Vaig saber / Institut Nacional de Cultura. ISBN 9972-9738-0-8.
- Williams (1980). Història del Perú: Arquitectura i urbanisme en l'Antic Perú, 1.º edició, Lima: Editorial Juan Mejía Baca.
- Burger, Richard L. (1992). Chavin and the Origins of Andean Civilisation, London: Thames and Hudson. ISBN 978-0-500-27816-1.
- Grieder, Terence (1982). The Origins of Pre-Columbian Art, Austin: University of Texas Press.
- (1988) La Galgada, Peru: A Preceramic Culture in Transition, Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74647-4.
- Moseley, Michael E. (2001). The Incas and their Ancestors La Galgada, London: Thames and Hudson. ISBN 978-0-500-28277-9.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Galgada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.