Lèxic de la llengua portuguesa
El Diccionari Houaiss de la Llengua Portuguesa, en prop de 228 500 entrades, 376 500 accepcions, 415 500 sinònims, 26 400 antònims i 57 000 paraules arcaiques, és un eixemple de la riquea del lèxic de la llengua portuguesa. Segons un informe de l'Acadèmia Brasilera de Lletres, la llengua portuguesa té actualment prop de 356 000 unitats lèxiques. Eixes unitats estan arreplegades en el Vocabulari Ortogràfic de la Llengua Portuguesa.[1]
Història
[editar | editar còdic]La major part del lèxic del portugués deriva del llatí, ya que el portugués és una llengua romànica, com l'italià, el francés o l'espanyol. No obstant, a causa de l'orige celta de Portugal i la participació del país en l'Era dels Descobriments, es varen introduir préstams de tot lo món. En el XIII, per eixemple, el lèxic del portugués tenia prop de 80% de les seues paraules d'orige llatí i aproximadament un 20% eren d'orige prerromano (sobretot celtes), d'orige germànic o procedents del àrap. Actualment, la llengua portuguesa té préstams de llengües tan diferents com el tupí, el kikongo, el kimbundu, l'umbundu, l'occità, el neerlandés, l'hebreu, el persa, el quechua, el chinenc, el turc, el japonés, l'alemà, el rus, l'anglés, el francés, l'italià o l'espanyol. També va haver influència d'algunes llengües africanes.[2][3]
Veus prerromanas
[editar | editar còdic]Relativament poques paraules en portugués tenen orige prerromano, ya anaren de pobles galaicos, lusitanos, cèltics o conios. Alguns eixemples notables són les paraules prerromanas abóbora, bezerro i unes atres, que tenen orige en el celtíbero; en més de mil paraules comunes, com a cervesa i cervejaria (a través de la paraula llatina cervisia), i del celta, aliso, pantà, brejeiro, carro, camí, colmeia, galhardete, garra, agarrar, menino, petisco, petiscar, rego, saia, seara, tojo, trevo, varanda, vereda.[2][3]
Germanisme
[editar | editar còdic]En el V, les regions de Gallaecia i Lusitania varen ser conquistades pels pobles germànics, entre ells fonamentalment suevos i visigodos. Eixos pobles varen adoptar la civilisació romana i el seu llenguage; no obstant, també varen contribuir en prou paraules al lèxic portugués, paraules com a espora, estaca, guerra, laverca, brita, marc, maga, esmagar, brêtema, gabar, fita, sá, del suevo i gòtic. L'influència germànica també existix en topònims i patronímicos d'orige suevo i godo com Gondomar de Gundemari, Baltar de Baltarii, Sandiãés genitiu germànic del nom Sindila, Sa, Saa, Sas, Sá que deriven de la paraula germànica sal ("casa, atri"), Ermesinde, Esposende i Resende, a on sinde i sende, són derivats del germànic sinths ("expedició militar"). En el cas de Resende, el prefix re- ve del germànic reths ("consell").[2][3]
Arabisme
[editar | editar còdic]Entre els sigles IX i XIII, el portugués va adquirir prop de 800 paraules del àrap, per l'influència musulmana en la península ibèrica. Estes paraules són moltes voltes reconegudes per l'artícul inicial àrap "a(l)-" i inclouen paraules comunes com aldeia de الضيعة (aldai'a), alface de الخس (alkhass), almazém de المخزن (almakhzan) i azeite de الزيت (azzait). El nom de la moneda mozambiqueña, metical, és derivada de la paraula متقال (mitqāl), una unitat de pes. La paraula Moçambic en sí prové del nom àrap del sultà Muça Alebique (Musa Alibiki).[2][3]
Espanholismes
[editar | editar còdic]Durant l'Edat Mija i la Renaixença, la presència d'espanyolisme va ser abundant. Autors com Camoens escrivien en abdós llengües peninsulars. Ademés, el Camí de Santiago portugués va aumentar el contacte en la llengua gallega i el castellà. Entre les veus espanyoles figuren: costera, sesta, esquerda, pissarra, marbre o autonomia.
Expedicions
[editar | editar còdic]En el XV, les expedicions marítimes portugueses varen dur a l'introducció d'extranjerismes de moltes de les llengües asiàtiques. Per eixemple, catana del japonés katana i té del chinenc té.[2][3]
Americanisme
[editar | editar còdic]De Sudamérica va vindre la paraula creïlla del taíno, ananás i abacaxi del tupí-guaraní "naná" i del tupí "ibá cati", respectivament (dos espècies de abacaxi), i tucano del guarani "tucano".[2][3]
Africanisme
[editar | editar còdic]d'el XVI a el XIX, a causa del paper de Portugal com a intermediari en el comercie d'esclaus en l'Atlàntic, i l'establiment de grans colónies portugueses en Angola, Moçambic i Brasil, el portugués va sofrir influència de varis idiomes africans i amerindios, especialment per als noms de la majoria dels animals i plantes trobats en eixos territoris. Encara que eixos hajam siguen usats principalment en les excolonias, molts es varen fer usats en el portugués europeu també. Del kimbundu, per eixemple, va vindre cafuné de kifumate, caçula de kusula, marimbondo i bungular de kubungula.[2][3]
Finalment, l'idioma portugués va rebre, en el transcórrer dels anys, un fluix constant d'extranjerismes d'uns atres idiomes europeus. Per eixemple: cabellam, fiambre i castellà procedixen de l'espanyol; del francés varen vindre crochet, paletot, bâton i filet; del italià varen vindre maccherone, pilot i carrozza; i del anglés, beef, football, regirar, estoc i folklore.[2][3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Acadèmia Brasileira de Lletres (ed.): «academia. org. br/abl/cgi/cgilua. exe/sys/start. htm? sid=19 Vocabulário Ortogràfic dona Língua Portuguesa». Consultat el 9 de junho de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 CARDOSO, Wilton & CUNHA, Celso Ferreira dona. «filologia. org. br/viisenefil/02. htm Aspectes dona construção do lèxic português». Consultat el 9 de junho de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Joseph-Maria PELL. «instituto-camoes. pt/hlp/biblioteca/origens_lex_port. pdf "Origens i estruturação històrica do lèxic português"». Consultat el 9 de junho de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- archive. org/web/20070518045152/http://www. instituto-camoes. pt/cvc/hlp/gramhist/index. html Història llingüística del portugués en la web del Institut Camõés
- WILLIAMS, I. B. From Latin t'ho Portuguese
- ASTRAL, J. P. Diccionari Etimològic de la Llengua Portuguesa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Léxico de la lengua portuguesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.