Diferències entre l'espanyol i el portugués
El portugués i el espanyol són dos dels idiomes en més parlants del món. Encara que estan estretament relacionats, sent abdós llengües romançades del grup iberorromance, fins a l'extrem de tindre un cert grau d'inteligibilitat entre un i un atre, també existixen diferències importants entre ells, lo que pot dur dificultats per a les persones que parlen un d'estos dos idiomes i busquen deprendre l'atre.
Els dos idiomes són part d'un grup llingüístic més ampli conegut com llengües iberorromances, que conté també llengües o dialectes en menys parlants, tots els quals són, en certa mida, mútuament inteligibles entre ells.
També hi ha algunes diferències entre el portugués brasiler i el portugués europeu. Este artícul solament advertix de les diferències entre ells quan:
- Tant el portugués brasiler com l'europeu diferixen no solament entre ells, sino també de l'espanyol.
- Una de les variants del portugués (el portugués brasiler o el portugués europeu) diferix de l'espanyol en una sintaxis inviable en espanyol.
Eixemples
L'espanyol i el portugués compartixen una gran cantitat de vocables que s'escriuen de la mateixa forma (encara que puguen pronunciar-se llaugerament diferent), que s'escriuen casi idèntics (encara que puguen pronunciar-se més o menys igual) o que s'escriuen de manera previsiblement similar. Considere, per eixemple, el següent paràgraf, pres del lliure Gramàtica Essencial de l'Espanyol, de Manuel Sec, i compare-ho en la seua versió en portugués que apareix a continuació. Notarà la gran similitut en el lèxic i a penes llaugers canvis en l'orde de les paraules:
Pero, a pesar d'esta varietat de possibilitats que la veu posseïx, seria un pobre instrument de comunicació si no contara més que en ella. La capacitat d'expressió del home no dispondria de més mijos que la dels animals. La veu, sola, és per a l'home a penes una matèria informe, que per a convertir-se en un instrument perfecte de comunicació deu ser somesa a un cert tractament. Eixa manipulació que rep la veu són les "articulacions".
Mes, apesar desta variedade de possibilidades que a veu possui, seria um instrument de comunicação muito pobre es não contasse com mais que isso. A capacidade de expressão do homem não disporia de mais meios que a dos animais. A veu, sozinha, é para o homem a penes uma matéria informe, que para es converter num instrument perfeito de comunicação deve ser submetida a um certo tratamento. Essa manipulação que a veu recebe são as "articulaçõés".
Algunes paraules comunes són, no obstant, prou diferents entre els dos idiomes, per eixemple:
| Espanyol | Portugués | Orige | Comentaris |
|---|---|---|---|
| coartada | álibi | Llatí coarctare, alibi | |
| tenda | loja | Llatí tenta, Francés antic loge (<Germanico) | Hi ha una paraula pareguda en portugués, tenda, pero significa tenda de campanya. En espanyol es té llonja, relacionada en el portugués pero designa un tipo distint d'establiment comercial. |
| genoll | joelho | Llatí rŏtella, genucŭlu | Ròtula, l'os del genoll tant en espanyol com en portugués, té la mateixa etimologia que genoll.
El terme espanyol fenollera (genoll) o de fenolleres (de genolls) té la mateixa etimologia que el portugués joelho. |
| carrer | rua | Llatí callis, [via] ruga | |
| dàrsena | barragem | Àrap Hispà ãdár aṣṣán‘a < Àrap clàssic dār aṣṣinā‘ah, Francés barrage | |
| finestra | janela | Llatí vĕntu, jānuella | Janela ve de Jano, el deu de les portes. |
| borrar | apagar | Llatí ruca, Llatí adpācāre | La paraula borrar existix en portugués, pero significa embrutar (a pesar de que borracha signifique "goma de borrar"), mentres que apagar en espanyol té un significat distint (este significat existiria també en portugués, en expressions tals com apagar a llum, "apagar la llum") al que originalment va tindre, abans significava borrar i després es va usar solament per a "borrar (apagar) la llum". |
| rebaixes | saldos | Llatí re + bassus, Italià saldo < soldo | |
| oblidar | esquecer | Llatí oblītare, excadĕscere | Oblidar també existix en portugués, pero és molt manco comú, aixina com els térmens obliterar i obliviar, de la mateixa raïl. |
Vocabulari
Visió general
Les diferències de vocabulari entre estos dos idiomes provenen de diversos factors:
- Ortografia: Algunes paraules s'escriuen de forma distinta, a pesar de tindre el mateix orige i pronunciació similar: Per ej., la paraula espanyola major en la portuguesa maior, o l'espanyol Miño en el portugués Minho.
- Evolució fonètica diferent: ya / já, voltes / vezes, visió / visão, ixcà / oxalá.
- Diferències en el substrat llingüístic: L'espanyol va conservar la major part del vocabulari mozárabe, d'orige aràbic, mentres que el portugués no va tindre tanta influència àrap: Per eixemple: albañil en portugués és pedreiro, alcalde en portugués és president dona câmara, jupetí en portugués és colete, pésol en portugués és ervilha, jurel en portugués és cavala, albornoz en portugués és roupão, aforrar en portugués és poupar; hi ha uns pocs eixemples en sentit contrari, com el portugués alface en espanyol lletuga.
- Influències d'atres llengües europees durant l'Edat Mija i el Renaixença: El portugués va rebre una forta influència del idioma francés, mentres que l'espanyol era més autònom i orientat cap al Mediterràneu.
- Influències d'atres llengües (amerindies, africanes, o asiàtiques): Per eixemple, si es comparen les següents paraules principals en espanyol i en portugués:
- "Pinya" (utilisada també en espanyol per al frut del pi) / "abacaxi" o "ananás" (del tupí);
- "Té" (del dialecte chinenc Min Nan) / "chá" (del cantonés)
- Canvis semàntics que produïxen cognados que, encara que semblen similars, tenen significats distints (són falsos amics), com "dissenyar" i "desenhar", que en portugués significa dibuixar.
- Paraules que tenen dos formes en un idioma, pero solament una en l'atre: El portugués "criar" correspon per igual a les paraules espanyoles "crear" i "criar", mentres que l'espanyol "somi", en portugués significa "sonho" i "sono".
Dies de la semana
De forma diferent a l'espanyol i a atres llengües romançades, el portugués modern no utilisa l'antic sistema planetari dels romans per als dies de dilluns a divendres. En lloc d'això, és un sistema numèric, i derivat del llatí eclesiàstic. La paraula 'feira' té orige en el llatí 'fira', dia. També, a diferència de l'espanyol, els dies "feira" són femenins.
| Espanyol | Portugués |
|---|---|
| dumenge | dumenge |
| dilluns | segona-feira |
| dimarts | terça-feira |
| dimecres | quarta-feira |
| dijous | quinta-feira |
| divendres | sexta-feira |
| dissabte | dissabte |
Freqüentment la paraula feira s'omet, (si no fora necessària per a evitar confusió):
- Vou à praia na segona. (Vaig a la plaja el dilluns.)
Cognados
Ademés d'una cantitat considerable de falsos amics, també hi ha vàries paraules el significat de les quals és més ampli en un idioma que en l'atre. Alguns eixemples:
"Tot" i "tudo"
En la llengua portuguesa hi ha dos paraules equivalents al "tot" espanyol: tot i tudo. La primera té un sentit que en espanyol s'interpretaria com "Tots i cada u", mentres que la segona implica una generalitat. Per eixemple:
- Tot insecte té sis pates. (espanyol)
- Tot inseto tem sis pates. (portugués)
- El lladre va furtar tot. (espanyol)
- O ladrão roubou tudo. (portugués)
"Molt," "molt," i "muito"
En portugués s'utilisa muito/a com a traducció de l'adjectiu molt/a, i muitos/as com a traducció de molts/as. També s'utilisa muito/a per a traduir l'adverbi "molt" (La paraula mui, cognado de l'espanyol molt, va existir en portugués, pero ya no s'utilisa.)
- Vaig traure moltes fotos durant el viage. (espanyol)
- Tirei muitas fotos durant a viagem. (portugués)
- Les cireres estan molt madures. (espanyol)
- As cerejas estão muito madures. (portugués)
Muito, com a adjectiu, deu concordar en gènero i número en el nom, com en espanyol. Muito, utilisat com a adverbi, és invariable (com "molt"). Seria incorrecte dir *muitas madures en el segon eixemple.
Número cardinal
Els número cardinal són molt semblats en espanyol i portugués, pero hi ha una diferència en els números "un" i "dos".
Mentres que l'espanyol té diferents paraules per a "un" (artícul indefinit masculí singular; "un llibre") i "un" (numeral o pronom; "pàgina un"), en portugués les dos paraules són la mateixa: "um". També, mentres que en espanyol es pot utilisar "un" per a representar un subjecte indeterminat, en portugués no és possible fer açò en "um", és necessari utilisar el pronom impersonal "es":
- Un deu pensar abans d'actuar. (espanyol)
- Deve-es pensar abans de agir (portugués)
Açò s'aplica també a expressions com tots a una [veu] que caldria traduir en portugués sense cap número cardinal. Per eixemple: tots junts.
Per un atre costat, en portugués (al contrari de l'espanyol) el número cardinal "dos" té gènero (dois si és masculí, duas si és femení).
- Un de més un és igual a dos. (espanyol)
- Um mais um é igual a dois. (portugués)
- Dos caps pensen millor que una. (espanyol)
- Duas cabeças pensam melhor que uma. (portugués)
Conjuncions: "i"/"i", "o"/"ou"
Mentres que en espanyol s'utilisa la conjunció copulativa "i" (llevat quan la paraula escomença per "i" i "hi", en els que s'utilisa "i") el portugués utilisa sempre "i", independentment de la pronunciació de la següent paraula.
- sal i pebre (espanyol)
- sal i pimenta (portugués)
- judeu i hindú (espanyol)
- judeu i hindu (portugués)
- llegir i escriure (espanyol)
- ler i escrever (portugués)
De forma similar, en portugués es va a utilisar sempre la conjunció disyuntiva "ou" (significant "o") independentment de com sone la següent paraula. En espanyol, se substituïx esta conjunció "o" per "o", en cas que la següent paraula comence en "o" o "ho".
- espanyol o portugués (espanyol)
- espanhol ou português (portugués)
- argent o or (espanyol)
- prata ou ouro (portugués)
"Sí", "sim", "si" i "es"
En portugués, la paraula es pot ser un pronom reflexiu, com en espanyol, o també un condicional, significant "si ...". Açò pot donar la falsa impressió de que un verp en portugués és pronominal, quan no ho és. Per eixemple, Es ficou em Paris... significa "Si (ell) va permanéixer en París..." Quan la conjunció es precedix a un verp pronominal, és comú tindre dos "es" en la frase. Es es esqueceu dona sua senha... "Si es va oblidar de la seua contrasenya..."
| Espanyol | Portugués | ||
|---|---|---|---|
| sí (adverbi d'afirmació) |
sim | ||
| sí (pronom reflexiu accentuat) |
si | ||
| si (conjunció condicional) |
es |- | es (pronom reflexiu no accentuat) |
es |}
Miscelànea
PreposicionsContraccióLa preposició a de l'espanyol és idèntica a l'artícul definit femení del portugués. Per tant, a Ana, en portugués, significaria lliteralment "la Ana" o, traduït, simplement "Ana" (els noms propis duen artícul definit en portugués). Per a incloure la preposició deu utilisar-se l'accent greu (a + a = à). Per tant, Vaig donar un regal a Ana seria Dei um present à Ana. En portugués europeu, a es pronuncia [ɐ], mentres que à es pronuncia [a]. Esta distinció no es fa generalment en portugués brasiler. Atres preposicions del portugués es contrauen en artículs o en pronoms personals, en alguns casos produint falsos amics: dos i no, en portugués, són contracció de de + vos (/dels/) i de em + o (/en el/). Mentres que l'espanyol només té les contracció preposicionals al (a + el) i del (de + el), el portugués té moltes més[1] formades en les preposicions a, de, em, per i com.
També hi ha contracció no obligatòries unint em i de en l'artícul indefinit (num, dum, etc.) i de en aqui (daqui). Les contracció obligatòries en mi (espanyol)/comigo (portugués), en tu, i en si existixen en abdós idiomes. El portugués afig en(n)osco (en nosatres) para nós, i convosco (en vosatres) per a vós. (En espanyol eixes formes són arcaiques i no s'utilisen). Totes les contracció del portugués impliquen o l'artícul definit o un pronom demostrativo incloent abdós les formes femenina i plural: Contracció obligatòries "masculí singular" en portugués:
Tres formes adicionals existixen per al femení i el plural. Contracció obligatòries "sense gènero" en portugués:
La "a" personalEn espanyol s'utilisa una preposició, -la cridada "a personal"-, davant del objecte directe d'un verp transitivo (llevat tindre) quan este denota una persona, o un animal o una cosa personificados. No s'utilisa per a persones anònimes conegudes solament per la seua professió o estatus (policies, meges, soldats, etc.). En portugués, la "a personal" és molt poc freqüent. Ocasionalment la trobem en texts formals, com el manament bíblic Amar a Deus sobre totes as coisas (Amar a Deu sobre totes les coses), pero sona arcaic. Ya que en portugués l'objecte directe no és normalment precedit per una preposició, és fàcil diferenciar-ho de l'objecte indirecte que sempre va precedit d'una preposició, i qualsevol possible leísmo seria menys problemàtic en portugués. El loísmo i el laísmo mai es donen en portugués. Com es va mencionar dalt, la preposició a és idèntica a l'artícul determinat femení en portugués, lo que pot crear certa confusió. Per eixemple, en la frase en espanyol: He invitat a Juana per a sopar en la nostra casa, a és una preposició (la "a" personal), pero en la versió portuguesa: Convidei a Joana per a jantar em nossa casa, és un artícul determinat. (La raó de la traducció de "He invitat" a "Convidei" s'explica en la secció Pretérito perfecte compost.) "Anar a" front a "anar per a"Prou freqüents en els dos idiomes són les preposicions a i para. No obstant, el portugués distinguix entre anar a algun lloc per un curt periodo de temps, front a anar per un llarc periodo de temps, especialment si és un destí desijat, en este últim cas s'utilisa para en lloc de a. Encara que no hi ha una duració específica de l'estància anterior, un interlocutor portugués deu alternar preposicions, a implica que un tornarà més pronte que tart, segons el context. Esta distinció no es fa en espanyol, i no es pot utilisar el per a espanyol per a este propòsit.
No obstant, note's que en el primer eixemple, para pot ser usat en portugués si està en contraposició en un periodo molt breu de temps:
"Cap a", "per a" i "face a"L'espanyol té dos preposicions diferents: para i cap a.[2] De les dos, només para existix en portugués, comprenent abdós significats:
El para de l'última frase en portugués pot ser substituïda per rumo a ("rumbo a", "en direcció a"). Encara que face significa cara i el portugués face a està etimológicament relacionat en l'espanyol cap a, face a també significa front a, sobre, en lo concerniente a. Eixemples d'utilisació:
"De" i "des de"Des de, segons el diccionari RAE: "Denota el punt, en temps o lloc, de que procedix, s'origina o ha d'escomençar a contar-se una cosa, un fet o una distància." En portugués s'utilisa també des de quan es referix a temps, pero se sol utilisar do quan es referix a lloc.
Atres diferències en l'us de preposicionsEncara que, per lo general, les mateixes preposicions són utilisades en els mateixos contexts en els dos idiomes, hi ha moltes excepcions:
Vore també
ReferènciesNotes
Bibliografia
Referències
|