Anar al contingut

Kermes ilicis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kermes ilicis

Kermes ilicis o cochinilla de la carrasca, és un insecte hemíptero de la superfamilia dels cocoideos i família Kermesidae, una de les sèt espècies del gènero Kermes.[1]

Paràsit d'espècies de Quercus

És un paràsit de plantes, sent les seues hostess vàries espècies del gènero Quercus, principalment de Quercus ilex (del que pren el seu nom vulgar, de la "carrasca"), espècie que es distribuïx per les regions costeres de la conca del Mediterràneu, (Espanya, Itàlia, França, Grècia, Argèlia), trobant-se també en Portugal, Polònia, Hongria, Àustria i Moldàvia.[2]

Atres espècies parasitadas per Kermes ilicis són Quercus toza, Q. suber, Q. pubescens i Q. coccifera.[3]

Taxonomia

Descripció

L'espècie va ser descrita per Linneo en 1758, en la páxina 455 de la 10.ª edició de la seua Systema Naturae, en el nom de Coccus ilicis.[4][5]

Sinònims

L'espècie es va conéixer també pels sinònims següents:[3][4]

  • Coccus ilicis Linnaeus, 1758 (protónimo)
  • Coccus bauhini (Planchon, 1864)
  • Chermes ilicis (Linnaeus, 1758)
  • Chermes bauhini Planchon 1864
  • Lecanium ilicis (Linnaeus, 1758)
  • Kermes bauhini (Planchon, 1864)
  • Kermes bauhinii (Planchon, 1864) (nom inválido per error gramatical)
  • Kermococcus ilicis (Linnaeus, 1758)

Us com a colorant i en la fabricació de cuiro

Una tenyida natural roja s'obté dels cossos secs de les femelles de Kermes ilicis, i també del seu congènere Kermes vermilio. Esta tenyida, cridat quermes, va ser utilisada des de l'antiguetat, té aproximadament una dècima part del poder colorant de la cochinilla. El colorant primari, l'àcit quermésico, s'extrau en aigua. Estes espècies de Kermes també contenen entre un 18 i un 32 % de taninos, per lo que s'usaven per a produir cuiros de color obscur. El pigment carmesí d'estos insectes es feya a partir del quermes per mig d'extracció en álcalis i despuix precipitant-ho en trihidrato d'alúmina (A el2O3·3H2O). Va ser utilisat pels antics egipcíacs, grecs i romans. Esta tenyida carmesí rara volta es va usar en acabant de que el carmín es fera popular en el XVI per l'introducció de la cochililla mexicana Dactylopius coccus, i va deixar d'amprar-se en el XIX.[6]

Dilucidación de les espècies Kermes ilicis i K. vermilio

Durant molts anys es varen considerar abdós espècies com conesperíficas. Pero gràcies a la determinació de les drogues pels seus caràcters morfològics externs en estudiar-les usant el microscopi, li va permetre a Gustave Planchon corregir les identificacions errònees entre K. vermilio i K. ilicis, identicando a K. vermilio com a espècie separada.[7]

Referències

  1. ↑ Hodgson, Chris J. (1997): "Classification of the Coccidae and related Coccoid families", en Yair Ben-Dov & Chris J. Hodgson, eds. "Soft Scale Insects their Biology, Natural Enemies and Control", World Crop Pests, Volume 7, Part A, páxinaas 157-201.
  2. ↑ Kermes ilicis (Linnaeus, 1758)
  3. ↑ 3,0 3,1 Kermes ilicis en Scale Net info.
  4. ↑ 4,0 4,1 Kermes ilicis en ScaleNet.
  5. ↑ Coccus ilicis en el Systema Naturae.
  6. ↑ Kermes en cameo.mfa.org (anglés).
  7. ↑ Naturenet article with images and description of Kermes vermilio and its foodplant.

Bibliografia

  • Boitard, P. (1828): Els gallinsectes. Manuel d'entomologie ou histoire naturelle dones insectes 2: 169–172.
  • Fernald, M. E. (1903): A catalogue of the Coccidæ of the world. Special bulletin. Hatch Experiment Station of the Massachusetts Agricultural College nº 88.
  • Schweppe, H. & H. Roosen-Runge (1986): "Carmine-Cochineal Carmine and Kermes Carmine". En Artists' Pigments, Volume 1, R. Feller (ed.), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-5213-0374-3.