Anar al contingut

Kermes vermilio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Cochinilla de les carrasques (Kermes vermilio) insecte hemíptero

La cochinilla de les carrasques (Kermes vermilio) és un insecte hemíptero pertanyent a la família Kermesidae. Viu en arbres del gènero Quercus, principalment en el cascajo o chaparro (Quercus coccifera).[1]

Descripció

Este insecte presenta un clar dimorfisme sexual, sent els mascles alados i les femelles ápteras. Les femelles tenen l'aspecte de cochinillas circular en la cutícula lluenta de color rojós uniforme. A principis d'estiu comença la posada d'ous en l'interior de la femella; aproximadament Mil cinccents, de forma oval i color anaranjado. La femella mor i la seua closca contenint els ous queda fixat en les ramillas afectades en un aspecte arrugat i negrenc.

Les nimfes són de contorn oval, de color roig bermellón intens, i estan recobertes per una película cérea que segreguen per uns tubèrculs disposts en la cutícula de la pancha.

Els mascles adults presenten un parell d'ales ben desenrollades i un atre parell en forma de balancines, tenen tres parells de pates i al final de l'abdomen conten en dos filaments de llongitut superior al cos. La seua boca no funcional, en apèndixs maxilars no desenrollats, els impedix alimentar-se, per lo que tenen una vida fugaç.

De les femelles fecundadas d'este paràsit s'obté àcit quermésico, que es utillza com colorant natural púrpura per a la tinción de sedes i inclús com colorant alimentari. Està citat en la bibliografia ya en el XII.

Cicle biològic

En Espanya s'ha seguit el cicle biològic d'este insecte en diferents altituts, comprovant que completa una generació en un any. Una volta realisada la posada i eclosionados els ous, les nimfes ixen de l'interior del receptàcul que forma la femella per al més de juliol, i mostren una gran activitat en la primera quinzena. Transcorregut eixe temps, es fixen a la corfa, preferentment en la base del pecíol dels fulls, en les ulls o en les aixelles de les branques, clavant l'estilet per a la seua alimentació. Una volta fixades les nimfes, comencen el seu creiximent, que s'interromp per les baixes temperatures del hivern i es repren/reprén quan estes són més favorables, al començament de la primavera.

En el cas del sexe masculí, la metamorfosis és completa. La pupaació té lloc a mitan del més de maig, i els primers mascles alados s'observen al final d'este mateix més. En el cas del sexe femení presenta una metamorfosis senzilla, fins a alcançar l'aspecte de femella adulta ápoda a mitan del més de maig. Les femelles es reproduïxen també de forma partenogenética, donant lloc a femelles, que completen el cicle biològic.

Referències