Jesús en el maniqueísmo

Archiu:Jesus Image on a Manichaean Temple Banner.jpg

Icon de Jesús entronisat en un pendó maniqueo, descobert en Karakhoja, X.

En el maniqueísmo, Jesús (romanización del part i pahlavi: Yyšw‘ [Yišō]) es considera com un dels quatre profetes de dita religió, junt en Zoroastro, Buda Gautama i Mani; també és una «deidad de guia» que rep als cossos de llum dels justs despuix de la seua lliberació.

Jesús i Mani

Mani va estar expost a diverses formes de cristianisme en el sur de Mesopotamia de el III, i Jesús va formar un component important en les seues ensenyances. Mani es crie en una comunitat judeocristiana dels elcesaitas i va tindre contacte en atres grups cristians, com els bardesanistas i marcionistas. En esta regió occidental del Imperi sasánida, el zoroastrisme va ser significativament menys dominant que en les províncies centrals. L'entorn cosmopolita i multiétnico de la Mesopotamia de l'antiguetat tardana va permetre al ben educat Mani considerar les ensenyances d'atres profetes en relació en les seues. Si ben també Zoroastro i el Buda històric varen ser comentats, Jesús va rebre la major atenció en els escrits de Mani. Els vínculs de Mani en Jesús es dividixen en tres temes principals: «Jesús com a salvador personal de Mani» (com es veu en el Plantilla:Ill), «Mani com l'apòstol de Jesucristo» (com es veu en el sagell de cristal de Mani i com una autodesignaació en les seues cartes), i «Mani com el paráclito de Jesús» (com es veu en les designació dels seus discípuls). En un sermón conservat en una traducció copta de l'Egipte de el IV, Mani resumix la vida de Jesús.

Diverses fonts confirmen que els temes d'orige cristià, especialment la figura de Jesús, seguixen sent significatius a lo llarc de l'història maniquea. Els escrits d'Agustín documenten la devoció dels maniqueos a Jesús. Els himnes maniqueos a Jesús es conserven en una varietat d'idiomes, especialment en copto de l'Egipte de el IV i, en menor grau, en part, sogdiano, persa mig i uigur, de Karakhoja en el VIII a el XI, i inclús en chinenc mig, del nort de China de el VIII. Esta riquea de temes de Jesús, especialment en la part occidental del món maniqueo, va dur a una llectura cristiana del maniqueísmo que va dominar els primers estudis d'esta religió. Hui en dia, les opinions sobre l'orige del maniqueísmo es dividixen en dos interpretacions opostes, segons les quals el maniqueísmo es va originar en el zoroastrisme en fortes influències cristianes o, viceversa, en el cristianisme en fortes influències zoroastrianas. No importa quin d'estos dos punts de vista tradicionals se sostinga, és indubtable que els subjectes de Jesús varen ser part integral del maniqueísmo.

En el pensament maniqueo

Archiu:Manichaean Painting of the Buddha Jesus (detail).jpg

La Creu de la Llum, junt en el dualisme, són símbols de dos ensenyances maniqueas fonamentals. Detall de la Plantilla:Ill, colors i or sobre seda, dinastia Song del Sur (XII).

Archiu:Manichaean Diagram of the Universe (Detail 15).jpg

«La lluna en la llum de la lliberació». Nau de la Lluna: tres deidades (d'esquerra a dreta, Donzella de la Llum, Jesús i Home Primordial), cinc àngels recolectors d'ànimes, sèt pilots, catorze portes, agents divins, Mani en corfoll blanc com a observador en círcul; quatre agents divins dalt. Detall del Plantilla:Ill, colors i or sobre seda, dinastia Yuan (XIII–XIV).

En l'us cristià original, el nom propi de Jesús (tradicionalment interpretat com «Yahweh és l'ajuda») podria o no estar acompanyat per l'epítet Crist o Mesías, pero Crist també es va usar solament, com si fora un nom en sí mateixa. Per mig de l'us de tals epítets, els Pares de l'iglésia primitiva varen expressar la seua convicció de que en Jesús Israel s'havia complit l'esperança d'un redentor escatológico.

En les ensenyances gnósticas, per un atre costat, hi havia una forta tendència a separar al Jesús terrenal, és dir, el home Jesús de Nazaret, del Crist celestial, el salvador còsmic, una distinció que ya pot haver segut prefigurada en la comunitat judeocristiana dels elcesaitas, en la que Mani va créixer en l'idea d'un Jesús còsmic sofrint en la terra i en l'aigua. En el maniqueísmo no es troba la noció cristiana del sacrifici únic de Jesús i, per lo tant, sembla que Jesús no era essencial per a la doctrina maniquea. En realitat, no obstant, va ser una de les figures més populars en els escrits maniqueos i es poden distinguir a lo manco sis aspectes diferents, tots els quals varen anar de gran importància per a les creències i el cult maniqueos.

1. Jesús la resplandor o Jesús Esplendor (Yišōʿ zīwā) és el salvador que redime la llum aprisionada en el home; l'Inteligència redentora, el Gran Nous, és la seua emanació (no distinguix entre els dos). Jesús la resplandor és una de les deidades redentores de la «tercera evocació» (una série de deidades evocades pel Pare de la Grandea en el propòsit de la salvació) i és considerat com una emanació del Tercer Mensager, primer membre de la tercera evocació, pero, per la seua gran importància i múltiples funcions, la seua posició en la jerarquia divina a voltes es representa de manera diferent, per eixemple, com a Fill de la Grandea (és dir, del Pare de la Grandea) o Fill del primer home (segon membre de la «primera evocació»).
2. Jesús sufriente (Jesus patibilis) és idèntic en Ser Vivent, és dir, la llum que està aprisionada en la matèria; com el Jesús històric, se li representa crucificado en el món.
3. Es creu que el Jesús històric de Nazaret va aparéixer en la terra com un apòstol de la llum en forma humana, proclamant la veritat i realisant milacres. La creència de que durant la seua existència terrenal solament va semblar sometre's al sofriment i la mort reflectix la cristologia docética comuna del gnosticisme, que es basa en la suposició de que Jesús no tenia un cos humà, sino solament un d'espiritual. Moltes descripcions vívidas de la seua passió i mort semblen desmentir esta afirmació, i no es pot excloure que inclús els maniqueos les prengueren al peu de la lletra. En atres casos, no obstant, s'afirma inequívocament el caràcter docético de l'image maniquea de Jesús. En un text partixc, el canvie de forma i apariència de Crist es diu misteri, lo que recorda la menció d'Agustín de la mystica passio de Crist. L'aparent existència corporal de Jesús permet concloure que Jesús en la terra no va ser més que una transformació de Jesús la resplandor.

1. El Jesús resucitat, o escatológico, governarà sobre l'humanitat durant 120 anys despuix del seu juí final i ans que la gran conflagraació purifique la llum redimible restant. Del sermón copto sobre la Gran Guerra, en el que es descriu al mateix Jesús la resplandor com interpretant el Juí Final, es desprén clarament que este aspecte també estava estretament relacionat en el primer.
2. Jesús el chiquet també es descriu com una emanació de Jesús la resplandor. Se li explica millor com la personificació de la voluntat de redenció de l'ànima. És evident que existix un víncul entre Jesús sufriente i Jesús el chiquet, pero el problema requerix una major investigació.
3. Jesús la lluna: Com Jesús la resplandor té el seu assent còsmic en la lluna, a lo manco en la creència popular, la lluna s'identifica en Jesús la resplandor. Un text sogdiano conté la frase «de nit, quan Jesús [la lluna] va eixir».