Anar al contingut

Jardins de Mecenes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jardins de Mecenes
Horti de l'antiga Roma, en la posició dels jardins de Mecenes dins del círcul roig.
Mapa de les excavacions, Lanciani, 1901
Hygeia de horti Maecenas (museu Capitolino)
Eros Thanatos del horti Maecenas (museu Capitolino)
Auditori de Mecenes.
Egipcíaca granodiorita estàtua d'Apis trobada en les afores dels Jardins de Mecenes (Palazzo Altemps)

Els Jardins de Mecenes, en llatí Horti Maecenatis, varen ser una famosa finca de recree situada en la tossal del Esquilino de Roma. Construïts en la década dels anys 30 a. C. per Cayo Mecenes, amic i conseller de l'emperador Augusto, els jardins, d'estil persa, incloïen una luxosa vila i varis edificis i pabellons helenístics. Es trobaven en el cim del agger de la muralla serviana i la seua necròpolis adjacent, prop dels Horti Lamiani. Admirats per la seua bellea, lux i tranquilitat, a la seua mort Mecenes va llegar els jardins al seu amic Augusto, i a partir de llavors es varen convertir en part de les residències imperials romanes.

Història

[editar | editar còdic]

Lúculo va iniciar la moda de construir luxosos palaus-jardí en el I en la construcció de les seues horti en el tossal Pincia, als que pronte varen seguir els horti de Salustio entre el Quirinal, el Viminal i el Camp de Mart, que varen anar els més grans i rics del món romà. En el III el número total de horti ocupava aproximadament una dècima part de Roma i formava un cinturó vert al voltant del centre. Els horti eren un lloc de recree, casi un chicotet palau, i oferien al propietari i a la seua cort la possibilitat de viure aïllats, llunt de l'agitada vida de la ciutat pero prop d'ella. Una característica fonamental dels horti era la gran cantitat d'aigua necessària per a mantindre la rica vegetació i el funcionament de les numeroses fonts i ninfeos. La zona del Esquilino, a on Mecenes va construir els seus jardins, era especialment adequada per a estes residències, ya que 8 dels 11 grans aqüeductes de la ciutat aplegaven al Esquilino.

Lloc

[editar | editar còdic]

En l'época republicana romana, l'Esquilino oriental, fòra de les Muralles Servianas, era un cementeri en fosses obertes (puticuli) per als pobres.[1] La porta del Esquilino era el lloc a on s'eixecutava als criminals i es deixaven els seus cossos per als carroñeros. Cap a l'any 40 a. C., Cayo Mecenes, amic i posterior ministre d'Augusto, va promoure una reforma dels cementeris públics, que devien alluntar-se de la ciutat unes cinc milles. En el 38 a. C. el Senat romà va prohibir l'incineració de cadàvers a l'aire lliure en un radi de 2 milles de la ciutat.[2] Esta reforma va lliberar el Esquilino, i va permetre el seu desenroll urbà. Mecenes va deure adquirir els terrenys dels seus futurs jardins en aquella época.


La fase original del jardí es va construir a finals dels anys 30 a. C.[3] (l'us del opus reticulatum de rajola és la base d'esta datació).[4] Açò es va conseguir enterrant tot el lloc junt al agger de la muralla de Servio Tullio baix 6-8 m de terra per a aplanar el terreny, i creant luxosos jardins en la part superior. Els resultats varen ser celebrats en una cançó de l'amic de Mecenes, Horacio:

Horti [5] Hui es pot viure en un sà Esquilino, i passejar per les solejades muralles a on antany es mirava en tristor el sol espantós d'ossos blanquejats.

Moltes de les fosses funeràries de la necròpolis antiga, de les que s'atesta que són anteriors als jardins, s'han trobat prop del cantó noroest de la Piazza Vittorio Emanuele, és dir, fòra de la porta Esquilina i de la Muralla Servia, i al nort de la via Tiburtina. Provablement els Jardines de Mecenas s'estenien cap al nort des d'eixa porta i via a abdós costats del agger.[6]

Casa i jardins

[editar | editar còdic]

Augusto preferia residir en els jardins del seu amic cada volta que es posava malalt.[7] Quan Mecenes va morir en l'any 8 a. C., va llegar els jardins a Augusto en el seu testament, i varen passar a ser propietat imperial. Tiberio va viure allí despuix de la seua tornada a Roma en l'any 2 d. C.[8] Nerón els va conectar en el Palatino a través del seu Domus Transitòria,[9] i s'afirma que va vore l'incendi d'eixa casa palatina des de la turris Maecenatiana.[10] Esta turris podria ser la molem propinquam nubibus arduis ("la pila, entre els núvols") mencionada per Horacio.[11]

Cap al final de la dinastia Juliol-Claudia, Séneca el Jove va criticar el llegat de Cayo Mecenes a través del punt de vista de la filosofia estoica. Va dir que la mescla d'art, naturalea i aigua dels jardins permetia a Mecenes "distraure la seua ment preocupada en el sò de les aigües ondulantes."[12] Esta recepció negativa dels jardins com un dèbil retir ermitaño té les seues raïls en una acusació del afeminamiento, i la desigualtat de classe que simbolisaven. La manipulació sensorial i la distracció, a l'escala del jardí o del mecenage de Mecenes en el seu interior, suponien una pèrdua de control incompatible en els objectius pròpiament patriarcals.[13]


El tutor i cònsul imperial Marco Cornelio Frontón va adquirir els jardins a mitan de el II Ademés de la correspondència que es conserva en Marco Aurelio, en la que presumix d'una conexió especial en Horacio forjada per la possessió de les terres de Mecenes,[14] es varen trobar nou pipes d'aigua de plom en el seu nom inscrit junt al cridat auditori.[15] Una domus Frontoniana, mencionada durant el XII en la guia topogràfica de Roma del Magister Gregorius, també pot referir-se a estos jardins.[16]

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pla d'excavacions en el Teatre Brancaccio (1914)

Rodolfo Lanciani va anunciar el descobriment dels jardins de Mecenes en 1874. El descobriment es va produir durant l'enfebrat desenroll urbà de Roma que va seguir a l'unificació italiana i al trasllat de la capital a Roma.[17] Es varen trobar estructures del sector residencial dels jardins, inclós el cridat Auditori (com es mostra en el Mapa 23 de Lanciani) i es varen realisar més excavacions entre 1876 i 1880.[18] No obstant, alguns restants contigus varen ser mínimament descrits i ràpidament destruïts.[19] L'arqueologia va deure ser extremadament complexa, ya que les excavacions varen informar de varis nivells d'edificis. Els situats més dalt, en rajola, potser correspongueren a unes termes de el III. En les capes més profundes hi havia murs de opus reticulatum atribuibles a l'época de Mecenes.

Les construccions de l'exterior de les voltes de les sales més antigues reutilisaven escultures presumiblement pertanyents a la decoració dels horti com a material de construcció. Ací es varen trobar la bella estàtua de Marsyas en marbre pavonazzetto, l'estàtua de la musa Erato, l'estàtua d'un gos d'Egipte, una esplèndida estàtua de Deméter, etc. Ademés Lanciani va senyalar " varis torsos de faunes i Venus, un gerro de flors treballat en forma de puteal i decorat en hedra i flors; un altar trencat (...), la part inferior d'un grup d'un héroe i una dòna drapeada; sèt hermas de Baco indi, filòsofs, atletes... ". Junt a les escultures hi havia també numerosos mosaics, entre ells els de opus vermiculatum montats sobre rajoletes, per a ser utilisats com a emblema central de les plantes principals de l'edifici.

En 1914 es va trobar un atre notable núcleu edilicio, que incloïa tant estructures de reticulatum com a murs de rajola, a pocs metros de l'Auditori de Mecenes, en l'intersecció dels carrers Merulana i Mecenate, durant la reconstrucció del Teatre Politeama Brancaccio. Un mapa de les troballes[20] ilustra una situació arqueològica coherent provablement atribuible, a lo manco en part, al traçat original d'un sector del jardí.

Característiques

[editar | editar còdic]

El terme llatí que engloba als jardins, horti, del que deriva la paraula hort, en l'antiguetat es referia generalment a les viles de lux de les afores de Roma, denominades aixina per una vegetació especialment destacada i per la seua baixa densitat urbana.[21] El complex, rústic pero holístico, sembla haver contat en biblioteques, templetes, camps d'equitació, banys i un aviario. Cada part dels jardins era visual i físicament accessible per mig terrats i pòrtics successius.[22]

l'Aqua Marcia, un aqüeducte essencial per a la ciutat, suministrava aigua d'alta calitat directament junt a la propietat de Mecenes en el Esquilino, lo que va fer que els terrenys estigueren en una posició única per a ser mantinguts com un dels primers i més emblemàtics jardins privats de Roma.[23] Açò va ser crucial per a un atre supost ardit llogístic dels jardins: es diu que Mecenes va ser el primer romà en construir una piscina d'aigua calenta.[24]

El sèquit d'influents poetes llatins patrocinat per Mecenes va registrar algunes observacions directes dels seus jardins. Propercio menciona que Mecenes "preferia una carrasca ombrosa i aigües caigudes i unes quantes hectàrees fiables de terra fructífera".[25] En la seua oda a Mecenes, el seu estret colaborador Horacio subralla l'àmplia elevació de la finca del jardí sobre l'extensió de Roma, en definitiva, símbol del semi-retir del seu amic, després pero estimat, que va passar assessorant estretament a Augusto.[26]

Obres d'art

[editar | editar còdic]
Carrossa del Esquilino, reinterpretación romana d'una obra grega del s. V a. C.
Rhyton de Pontios, Museu Capitolino
Cap d'amazona, còpia d'un bronze, guanyador d'un concurs en Éfeso en 444-430 a. C. entre els artistes més grans de l'época

Les numeroses obres d'art trobades a finals de el XIX (durant les obres de construcció del nou barri de Esquilino) atesten el gust coleccioniste de Mecenes i el lux prodigado en el mobiliari d'esta residència suburbana, com atres horti. Vàries fonts de marbre, que reflectixen en precisió els incomparables jardins que les rodegen, desdibuixen la llínea entre el cultiu domesticat i l'imitació humana de la naturalea. Entre estes semblances d'animals destaquen el rhyton en forma de banya firmada per l'artiste grec Pontios, ara expost en els Museus Capitolinos, un refinat relleu en un tema dionisíaco derivat de models helenístics de el II, l'anomenada estàtua del moribunt Séneca, un relleu en ménades danzantes inspirat en models grecs de finals de el V, el cap d'una amazona copia d'un original datat en el V i l'estàtua de Marsyas en marbre pavonazzetto i una estàtua d'un gos en marbre vert (moschinato serpentino).[27]

Molts d'ells varen ser trobats reduïts a fragments reutilisats com a material de construcció dins dels murs de l'antiguetat tardana, segons una costum ben establida en Roma especialment en el Esquilino.[28] El grup de el "auriga del Esquilino", obra de notable perfil artístic de l'época imperial primerenca realisada en l'estil de el V, junt en l'estàtua de Marsyas, són eixemples d'una exitosa reconstrucció en fragments trobats en la mateixa zona.[29]

Atres obres destacables, que denoten una contínua referència a la civilisació artística grega, estan representades per un conjunt d'esteles funeràries d'orige àtic i per valioses còpies d'obres gregues, com l'estàtua de Deméter o la del Hércules lluitador a partir d'un original de finals de el IV

El cridat Auditori de Mecenes

[editar | editar còdic]
Detall de l'àbsit

Un de les troballes més cridaneres dels jardins és una sala datada de l'época républicana tardana que es denomina modernament "auditori de Mecenes." Esta sala era molt provablement un triclinium, que funcionava com a saló de convits privat adossat a les dependències residencials.[30] L'estructura es va construir directament en la muralla serviana, ya que la ciutat feya temps que havia superat les fortificacions defensives, i sobre el agger. Els versos d'Horacio atesten l'assunció arquitectònica domèstica de la muralla serviana en les finques ajardinades esquilinas, com quan escriu sobre un "passejada per la muralla solejada."[31]

L'Auditori és llarga sala rectangular en un canal que travessa el centre terminava en sèt escalons monumentalizados i revestits de marbre en un àbsit semicircular dotat de grades que recorden a un auditori. Els orificis de les canonades indiquen que es tracta de la cascada d'una font i fan de l'edifici un triclinium freqüentat principalment en l'época estival, ben resguardat del sol i refrescat per la cascada.


L'interior de la sala estava doblement aïllat, en una antiga rampa que conduïa als visitants a un nivell subterràneu.[32] Es postula que el habitació podria haver servit tant de sala de recitació com de triclinio, puix abdós usos no eren mútuament excloents, sino que a sovint eren convertibles estacionalmente.[33] Els sofans s'haurien colocat en el centre de la sala, potser de cara a una representació en l'extrem de la travessia.[34]

Entre les proves del context social i cronològic de l'edifici es troba un epigrama eròtic del poeta grec Calímaco, pintat en la paret interior, que suplica a un amant masculí que perdone el mal comportament causat per la luxúria i el vi.[35] Un precedent helenístic visualment destacat va reforçar el emocionalismo individualiste i l'experimentació ingeniosa valorats pels escritors neotéricos i elegíacos d'Augusto,[36] que haurien freqüentat les funcions de pes de Mecenes, un reputat cultivador de la cultura.[37] De fet, una adaptació llatina del mateix poema apareix en les obres de Propercio, que sense dubte va passar un temps important en la finca.[27]

El mur interior presenta dèsset casetes, cinc a lo llarc de l'àbsit i sis a cada costat, decorats en fresca naturalistes que representen paisages i jardins.[38] No obstant, la seua correlació en el tercer estil de la pintura romana fa que esta decoració siga provablement producte de renovacions posteriors realisades per Tiberio.[37] Els motius pictòrics evocadors dels Misteris Dionisíacos, com les escenes procesionales d'embriaguea en tirsos i ménades prominents, coincidixen en la fascinació imperial primerenca pels ritos d'iniciació al cult.[27]

El mur que tanca el costat surest és un afegitó posterior a l'excavació. En la seua forma antiga, la sala sembla haver-se obert teatralment a la ciutat d'avall. L'exposició panoràmica tant a les tossals Albanas com als barris circumdants assegurava que els ocupants pogueren vore tot mentres ells mateixos eren vists.[39]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ https://penelope.uchicago.edu/Thayer/I/Gazetteer/Plaus/Europe/Italy/Lazio/Roma/Rome/_Texts/PLATOP*/Puticuli.html
  2. ↑ Casio Va donar 48.43.3
  3. ↑ author., Claridge, Amanda,. Rome : an Oxford Archaeological Guide. OCLC 1091895947. ISBN 978-0-19-150138-8.
  4. ↑ «Building the Thermae Agrippae: Private Life, Public Space, and the Politics of Bathing in Early Imperial Rome».American Journal of Archaeology.123(1)
    45.ISSN 0002-9114.doi:10.3764/aja.123.1.0045.Consultat el 2021-08-29.
  5. ↑ Horacio, Sàtira 1, VIII
  6. ↑ HJ 345-7; BC 1874, 166-171; Richter, 313; LR 411-413; Cons. 155 i ss. per a obres d'art trobades ací.
  7. ↑ Suetonio, Divus Augustus 72.2
  8. ↑ Suetonio, Tiberio 15
  9. ↑ Tac. Ann. XV.39
  10. ↑ Suet. Nerón 38
  11. ↑ Horacio, Odes, iii.29.10.
  12. ↑ Séneca, Prov. 1.3.10
  13. ↑ «The Manhandling of Maecenas: Senecan Abstractions of Masculinity».American Journal of Philology.119(4)
    607–632.ISSN 1086-3168.doi:10.1353/ajp.1998.0054.Consultat el 2021-08-29.
  14. ↑ Fronto, ad M. Caesarem 2.2 - "Plane multum mihi facetiarum contulit istic Horatius Flaccus, memorabilis poeta mihique propter Maecenatem ac Maecenatianos hortos meos senar alienus. Is namque Horatius Sermonum libr(o) s(ecundo) fabulam istam Polemonis inseruit, si recte memini, hisce versibus..."
  15. ↑ «rom.geographie.uni-muenchen.de/texts/hm_text1.pdf Els Horti de Mecenes en el tossal del Esquilino en Roma».
  16. ↑ Journal of Roman Studies, '53.1 (1919:35)
  17. ↑ Rodolfo Lanciani, Bolletí de la Comissió Arqueològica Municipal de Roma 2 , p. 137
  18. ↑ "Rodolfo Lanciani i el seu archiu: Una història visual de Roma". https://exhibits.stanford.edu/lanciani
  19. ↑ Mountford, Peter (2019-04-29). Maecenas, Routledge, pp. 35–102.
  20. ↑ Emanuele Gatti, Documenti inediti vaig donar scoperte conservati presso la Soprintendenza archeologica vaig donar Roma in Archeologia Laziale 5 (= Quaderni vaig donar archeologia etrusc-italica 7), Roma, Consiglio Nazionale delle Ricerche, 1982, p. 135.
  21. ↑ «The Horti of Maecenas on the Esquiline Hill in Rome». Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2021. Consultat el 29 d'agost de 2021.
  22. ↑ “Construint les Thermae Agrippae: Private Life, Public Space, and the Politics of Bathing in Early Imperial Rome” (Giner 2019). American Journal of Archaeology 123 (1): 45-77. doi:10.3764/aja.123.1.0045.
  23. ↑ “Construint les Thermae Agrippae: Vida privada, espai públic i la política del bany en la Roma imperial primerenca” (Giner 2019). American Journal of Archaeology 123 (1): 45-77. doi:10.3764/aja.123.1.0045.
  24. ↑ «donar/55*.html#7 Cassius Va donar — Book 55». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2021-08-29.
  25. ↑ Elegiae in Maecenatem, p. 1. 33-36.
  26. ↑ Observations on Horace: Ode 29. Book 3, Cambridge University Press, pp. 365–368.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Wyler, Stéphanie. An Augustan Trend towards Dionysos: Around the ‘Auditorium of Maecenas’, DE GRUYTER.
  28. ↑ Robert Coates-Stephens (2001). "Muri dei bassi secoli in Roma": observacions sobre la reutilisació de l'estatuaria en els murs trobats en el Esquilino i el Caeliano despuix de 1870. Revista d'Arqueologia Romana 14: pp. 217-238. ISSN 1047-7594 (WC - ACNP)
  29. ↑ Eugenio La Rocca, L'auriga dell'Esquilino, Roma, L'Erma vaig donar Bretschneider, 1987. ISBN 88-7062-639-3
  30. ↑ «village.virginia.edu/spw4s/RomanForum/GoogleEarth/AK_GE/AK_HTML/AS-002.html "Auditori" dels Jardins de Mecenes». Institut de Tecnologia Alvançada en Humanitats.
  31. ↑ Satires, p. 1.8.13-6.
  32. ↑ (2010) Roma: An Oxford Archaeological Guide, 2ª edició, Oxford University Press, p. 330.
  33. ↑ (2013) «Una tendència d'Augusto cap a Dionysos: Entorn al 'Auditori de Mecenes'», Redefinint a Dionysos.
  34. ↑ Rome : an Oxford Archaeological Guide, p. 330. OCLC 1091895947. ISBN 978-0-19-150138-8.
  35. ↑ editor., Henriksén, Christer,. A companion to ancient epigram. OCLC 1022211388. ISBN 978-1-118-84172-3.
  36. ↑ «The Freedom of Influence: Callimachus and Latin Poetry».Latomus.
    285-293.
  37. ↑ 37,0 37,1 «geographie.uni-muenchen.de/texts/hm_text1.pdf El Horti de Mecenes en el tossal del Esquilino en Roma».
  38. ↑ «edu/spw4s/RomanForum/GoogleEarth/AK_GE/AK_HTML/AS-002.html "Auditori" dels Jardins de Mecenes». Institut de Tecnologia Alvançada en Humanitats.
  39. ↑ (2010) Roma: An Oxford Archaeological Guide, 2ª edició, Oxford University Press, p. 333.


  • Horacio, Satires i.8.14 - "nunc licet Esquiliis habitara salubribus atque / aggere in aprico spatiari, quo modo trists / albis informem spectabant ossibus agrum,/cum mihi senar tantum furesque feraeque suetae/hunc vexare locum curae sunt atque labori/quàntum carminibus quae versant atque venenis/humans animos: has nullo perdere possum/nec prohibere modo, simul ac vaga lluna decorum/protulit vos, quin ossa legant herbasque nocentis."
  • Acro, Porphyrio, and Comm. Cruq. ad loc.
  • Topographical Dictionary


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jardins_de_Mecenes&oldid=1056327»