Indústria alimentària en Espanya
La indústria alimentària en Espanya és un sector clau en l'economia del país, tant per la seua contribució al producte intern brut (PIB) com pel seu paper en l'ocupació i l'exportació. L'indústria comprén una àmplia gama d'activitats, des de la producció i transformació de matèries primeres fins a la distribució i comercialisació d'aliments i begudes. La diversitat i calitat dels productes alimentaris espanyols, aixina com el seu tradició culinària, han posicionat a Espanya com un referent en el mercat internacional.
Història
[editar | editar còdic]Des dels seus orígens en l'agricultura i la ganaderia fins a les innovacions tecnològiques i la globalisació del mercat actual, l'indústria alimentària espanyola ha evolucionat de manera significativa.
L'inici de l'indústria alimentària en Espanya es remonta a l'época prehistòrica, quan les primeres comunitats humanes es varen establir en la península ibèrica. Durant esta época, l'alimentació es basava en la caça, la peixca i la recolecció de frutes, raïls i llavors. A mida que es varen desenrollar les tècniques agrícoles i ganaderes, les comunitats varen passar a dependre de l'agricultura i la ganaderia per a la seua sustente.[1][2]
L'arribada dels fenicios, grecs, cartagineses i romans va enriquir l'indústria alimentària espanyola, introduint nous cultius, tècniques i productes. Durant el domini romà, Espanya va ser un gran exportador de productes agrícoles i ganaders, com blat, oli d'oliva i vi.[3][4]
Durant l'época d'Al-Ándalus (711-1492), la península ibèrica va estar baix domini islàmic, lo que va supondre un important desenroll en l'indústria alimentària. Els àraps varen introduir nous cultius, com la canya de sucre, l'arròs i els cítrics, ademés de tècniques agrícoles i sistemes d'irrigación alvançats.[5][6]
El descobriment d'Amèrica en 1492 i l'expansió de l'imperi espanyol varen supondre l'introducció de nous productes en la dieta espanyola, com el tomata, la creïlla, el cacao i el dacsa. Durant esta época, Espanya també va exportar productes alimentaris als seus territoris d'ultramar i a atres països europeus, consolidant-se com una potència en el comerç alimentari.[7][8][9][10]
La [[Revolució industrial en Espanya|revolució industrial de el XIX]] va dur en si importants alvanços tecnològics que varen impulsar l'indústria alimentària en Espanya. Es varen desenrollar nous métodos de conservació, com l'enlatado i la refrigeració, i es varen millorar les infraestructures de transport, lo que va permetre el comerç a llarga distància de productes peridors.[11]
El XX va ser un periodo d'importants canvis en l'indústria alimentària espanyola. El creiximent econòmic, l'urbanisació i la globalisació del mercat varen dur a una major demanda de productes alimentaris i a la diversificació de l'oferta. Durant este periodo, es varen crear numeroses empreses alimentàries que es varen convertir en líders en els seus respectius sectors.[12][13]
Ya en el XXI, l'indústria alimentària en Espanya s'enfronta a desafius com l'adaptació a les regulacions ambientals, el canvi climàtic i la creixent competència en els mercats internacionals. Ademés, l'indústria deu abordar temes relacionats en la salut pública, com l'obesitat i les malalties cròniques relacionades en l'alimentació.[14][15][16]
Producció primària
[editar | editar còdic]Indústria agrícola
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Agricultura en Espanya.
Espanya conta en un ampli sector agrícola i ganader que proveïx a l'indústria alimentària d'una gran varietat de matèries primeres.[17][18]
La superfície agrària útil d'Espanya és de més de 23 millons d'hectàrees, casi la mitat del territori espanyol, de les quals casi 17 millons d'hectàrees són de cultiu.[17] Els cultius herbáceos ocupen la major part de la superfície, seguits dels cultius leñosos, sent l'olivar el cultiu leñoso en més superfície cultivada.[17] Espanya és líder en la producció d'oli d'oliva, sent el major productor mundial, i també és un important productor de va vindre, cítrics, hortalices i cereals.[17][18]
Indústria ganadera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ganaderia en Espanya.
Pel que fa al sector ganader, en Espanya existixen més de 25 millons de caps de ganado porcí i més de 16 millons de ganado oví.[17] La ganaderia espanyola se centra en la producció de carn de porc, vacú, oví i aus de corral, aixina com en la producció de llet i derivats làcteus.[17][18] Espanya és el segon productor europeu de carn de porc, per darrere d'Alemània, i la llet va significar en 2016 el 17,8% de la producció ganadera.[18] El sector agrícola i ganader és estratègic en Espanya per la seua gran importància social, territorial, migambiental i econòmica.[18] La producció agrícola i ganadera en Espanya està orientada al mercat i és sostenible.[18] Ademés, el sector agrícola i ganader és un important generador d'ocupació en Espanya.[18]
Indústria peixquera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Peixca en Espanya.
L'indústria peixquera en Espanya és un dels sectors més importants de l'indústria alimentària, per la llarga tradició marítima del país i la seua ubicació geogràfica.[19] Espanya conta en una àmplia flota peixquera que opera tant en aigües nacionals com a internacionals. La peixca en Espanya es realisa en quatre zones peixqueres diferenciades: Cantàbric-Noroest, Golf de Càdis, Mediterràneu i Canàries. La plataforma continental espanyola és molt rica en recursos peixquers, lo que ha permés que Espanya es convertixca en una de les principals potències peixqueres de l'UE.[20]
El sector peixquer espanyol genera el 20% de la producció total de l'Unió Europea en térmens de volum i facturació global. En l'any 2020, es varen capturar 889.333 tonellades de peix i marisc, i en l'any 2019, la facturació global va ser de 2.043 millons d'euros. La flota peixquera espanyola representa casi una quarta part de la capacitat de la flota europea. La peixca és una indústria molt globalizado, per lo que és fonamental conéixer les tendències de futur per a poder ajustar l'estratègia de negoci en un entorn cada volta més canviant i accelerat.[19]
El sector peixquer espanyol dona ocupació a mils de persones i contribuïx significativament a l'economia, sobretot en les comunitats costeres. La lluç i la pescadilla són els peixos més consumits pels espanyols, seguits del salmón, les sardines i els boquerons. El consum de peix és major en el nort d'Espanya, sobretot en Galícia, Astúries i País Vasc, mentres que en les regions de Múrcia, Extremadura i Canàries és a on menys consum de peix hi ha.[20] Per a aumentar la productivitat i sostenibilitat del sector peixquer i acuícola, s'estan portant a terme diverses iniciatives,[20][21] com l'aplicació de polítiques de peixca sostenible[22] o la digitalisació del sector peixquer i acuícola.[23]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Història de la gastronomia d'Espanya. Prehistòria | Artículs Objectiu CLM Notícies» (en és-es). Objectiu Castella-la Mancha Notícies. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ «Menjar en la prehistòria» (en és). A fòc llent. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ «aporte fenicio i cartaginés a l'alimentació mediterrànea» (en és). La meua Europa SABE a Mediterràneu. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID, FACULTAD DE GEOGRAFÍA I HISTORIA, Departament d'Història Antiga,Secció d'Història.Consultat el 06-05-2023.
- ↑ «Balansiya. Restaurant àrap, halal, marroquí, andalusí. Valéncia». www.balansiya.com. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «Alimentació i paisages agrícoles en Al-Ándalus». albayzin.info. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «Història de l'alimentació en Espanya» (en és). Geografia Infinita. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «El comerç en l'Imperi Espanyol». Consultat el 7 de maig de 2023.
- ↑ «Colonialisme en l'alimentació» (en és). Food Empowerment Project. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «Comercie colonial: qué va ser, conseqüències i característiques» (en és-es). https://humanitats.com/. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «Indústria alimentària: d'economia de subsistència a monstruoso poder» (en és). Simply Health. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ Història Agrària.Consultat el 07-05-2023.
- ↑ Zubero, Luis Gonzalo Germán; García, Ricardo Hernández; Lázaro, {{{nom3}}} (2009). Economia alimentària en Espanya durant el sigle XX, Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí. ISBN 978-84-491-0965-2.
- ↑ «a-el-sigle-XXI.html Els reptes del sector alimentari per al sigle XXI» (en és). Interempresas. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «Rendabilitat en l'indústria alimentària del sigle XXI» (en és). Bioser. Consultat el 2023-05-07.
- ↑ «Obesitat infantil i indústria alimentària | Consumer» (en és-es). Consultat el 2023-05-07.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 «Sector agrícola i ganader» (en és). www.miteco.gob.es. Consultat el 2023-04-27.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 «Agricultura, Ganaderia i Peixca» (en és). www.lamoncloa.gob.es. Consultat el 2023-04-27.
- ↑ 19,0 19,1 «Sector de la peixca en Espanya, un ánalisis en profunditat - Solunion» (en és). Solunion Segurs. Consultat el 2023-04-27.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 «La peixca espanyola: un sector referent en Europa» (en és). Plataforma Terra. Consultat el 2023-04-27.
- ↑ «Estadístiques peixqueres» (en és). www.mapa.gob.es. Consultat el 2023-04-27.
- ↑ «Iniciatives parlamentàries | Senat d'Espanya» (en és). www.senado.es. Consultat el 2023-04-27.
- ↑ «a-la-digitalizaci%C3%B3n-del-sector-peixquer-/tcm:30-578636 El Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació convoca ajudes per 3,8 millons d'euros per a la digitalisació del sector peixquer» (en és). www.mapa.gob.es. Consultat el 2023-04-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria alimentaria en España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.