Peixca en Espanya
Espanya, un país eminentment marítim que conta en una prolongada plataforma continental que discorre a lo llarc de tota la perifèria del llitoral espanyol. Dita plataforma, encara que estreta, ya que el talús es troba a distància de terra, és molt rica en recursos peixquers.
L'explotació d'estos recursos marins té una gran tradició en Espanya. Ya en l'Edat Mija i l'Edat Moderna, el comerç de sardinas, abadejo i boquerons en salazón, bonico en escabeche etc. va establir rets de conexió entre els ports gallecs, cantàbrics, suratlánticos o de l'alce, i les ciutats de l'interior.
Les aigües nacionals, definides com les que discorren des de la costa fins a la llínea exterior de 200 milles nàutiques, que delimita la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE), constituïxen la Calada Nacional. En la Calada Nacional faenar la major part de la flota peixquera espanyola en quatre zones peixqueres diferenciades: Cantàbric-Noroest, Golf de Càdis, Canàries i Mediterràneu. Es tracta de flota de bajura, els bucs de la qual es troben en censos que els possibilita faenar en zones determinades de la Calada i en arts o aparejos específics, si be existix un elevat número d'unitats peixqueres de caràcter artesanal.
L'elevada demanda de productes peixquers va posar de manifest l'insuficiència de la producció peixquera de la calada nacional i va propiciar el desenroll d'pesquería en aigües exteriors i calades lluntanes.
El Tractat de l'Unió Europea establix que la peixca constituïx una de les polítiques comunes i que, per lo tant, l'Unió té competència exclusiva en la matèria. Les comunitats autònomes tenen competència sobre la peixca que es realisa en aigües interiors, el marisqueo i l'acuicultura, i en matèria d'ordenació del sector peixquer i de comercialisació dels productes peixquers, en desenroll i eixecució del marc unitari. Este marc ve determinat per la Llei 3/2001, de 26 de març, Llei de Peixca Marítima de l'Estat.[1]
L'activitat peixquera
[editar | editar còdic]Dins de les polítiques desarrollistas de les décades del 1950 al 1970, Espanya es va posar com a meta conseguir ser una potència mundial en l'obtenció de recursos marítims (Uxio Labarta, 1985, i uns atres). La flota espanyola conseguia grans captures en unes calades considerades lliures, encara que para això els peixcadors tingueren que alluntar-se molt de la seua plataforma continental i faenar en aigües jurisdiccionals d'atres països.
La peixca ha mantingut la seua importància en Espanya fins a l'actualitat. Fins als anys 1980 els barcos espanyols faenar en calades de tot lo món, recolzats en una flota de barcos congeladors. D'esta forma es proporcionava peixcat als mercats a uns preus relativament baixos. Açò va continuar aixina fins que les nacions que veen com eren esquilmados els seus recursos peixquers sense cap compensació varen decidir, en la Conferència de la Mar favorida per l'ONU (Oya, 1995; Salvá, 1990) aumentar les seues aigües territorials fins a les 200 milles nàutiques.[2]
A partir de llavors a Espanya no li va quedar un atre remei que negociar en els distints països, acorts convenients per a les dos parts si volia seguir peixcant en eixes aigües. Estes negociacions continuen en l'actualitat en diversos països fora de l'àmbit de la UE, ya que en l'àmbit intern de la UE és la Comissió Europea l'encarregada de negociar les quotes de peixca i les calades per a tots els països que l'integren, en entrar la peixca dins de la política comuna. Al mateix temps la UE pot decretar vedas en determinats calades o restriccions peixqueres sobre algunes espècies en perill de sobreexplotació, com ha ocorregut en el boqueró en el Cantàbric, vedado durant alguns anys per a conseguir la seua recuperació.
De totes formes, encara en els acorts que Espanya ha conseguit en diferents països l'acort de les 200 milles es va saldar en: la pèrdua de caladas (per eixemple, Noruega, Boston, Terranova, etc.); la desaparició d'algunes pesquerías (com la del abadejo); programes d'eliminació de grans barcos; la constitució d'innumerables empreses mixtes (molts peixcadors espanyols treballen baix pabelló anglés, argentí, namibio, etc.), i l'existència d'una flota en un caràcter itinerant, que si no pot peixcar en una calada es marcha a un atre que estiga obert.[2]
Els barcos espanyols faenar a lo llarc de tot lo món, tant en l'Atlàntic (Marroc, Mauritània, Guinea-Bissau, Guinea-Conakry, Angola) com en el Pacífic oriental, aigües àrtiques i més recentment en l'Índic (Madagascar, Seychelles, Comores, Maurici.[3]
El consum de peix en Espanya
[editar | editar còdic]El consum de peix se situa prop dels 40 kg per persona a l'any (FAO, 1998). Espanya és el país del món a on més aliments d'orige marí consumixen els seus habitants, seguit de Japó, Noruega i Portugal, encara que les riquees peixqueres de la seua plataforma continental estan molt disminuïdes per la sobrepesca. La acuicultura no cobrix més que una menuda part de la producció total, encara que també és de notar que cada volta eixa part va sent major.
Per a abastir els mercats el sector peixquer ha diversificado la seua àrea de treball, desembarcant en els ports peixcat fresca procedent d'atres mars, ya siguen d'aigües internacionals o aigües jurisdiccionals d'atres països en els quals s'ha aplegat abans a un acort de peixca:
- Peix fresc o congelat del box irlandés, el Gran Sol, el banc canari-sahariano, etc. (alguna cosa que s'ha fet possible gràcies als moderns sistemes de refrigeració a bordo).
- Peix i marisc congelat del Àfrica Austral, del golf de Guinea, etc.
- Importació d'alguns productes.
- Importació de peix capturat i transformat per empreses espanyoles o mixtes radicades fòra de la UE (en Argentina, Chile, Namíbia,etc).
- La compra d'animals vius per al seu recría en algunes àrees del llitoral (pràctica estesa en el marisc).
Actualment es pot dispondre de peix, crustacis i moluscs en bon estat procedents de qualsevol part del món.[4]
La producció peixquera
[editar | editar còdic]En 1980, la producció peixquera d'Espanya ascendia a 1,15 millons de tonellades, distribuïdes en un 75% de peixos, un 20% de moluscs i un 5% d'atres espècies (MAPA, 1981) i en 2013 d'un milló de tonellades, en un valor de primera venda de 2 165 millons d'euros.[5]
Dins de les diferents espècies que es peixquen podem destacar els jurelés, bíssols, sardinas, boquerons, etc., el tonyina en les seues diferents varietats i lluç, gall, rap, abadejo, etc. El clòchina cultivat en bateas supon la majoria de la producció de moluscs. La comercialisació de les espècies marisqueras (pechinas, coquinas, berberechos, etc.), recolectats en el llitoral, es fa fonamentalment en Galícia. També allí es localisen casi la totalitat de les plataformes mejilloneras existents. Dins dels crustacis destaca la peixca en aigües comunitàries de cigalas i de gambas en el llitoral llevantí i andalús, aixina com en la calada del nort d'Àfrica.
Els principals ports de descàrrega de les captures són els gallecs de Vigo i La Corunya seguits pels de baïa de Càdis, Passages, Avilés, Santander i Gijón.[6]
La flota peixquera en Espanya en 2013[1]
| Número de bucs | Total GT (Arqueig ) | Total kW (Potència ) | Total tripulants embarcats |
| 9.871 | 372.617 | 1.151.538 | 33.129 |
Principals sifres de la peixca marítima i acuicultura en 2013[1]
| Grup d'espècies | Peixca marítima (fresca i congelat) | Acuicultura (Marina i continental | |||
| Pes viu (t.) |
Valor (mils de €) |
Engordixca a talla comercial. Pes (t.) |
Engordixca a talla comercial. Valor (Mils de €) | ||
| Peixos | 928.670 | 1.785.960 | 61.263 | 333.334 | |
| Crustacis | 11.044 | 140.883 | 70 | 255 | |
| Moluscs | 70.913 | 236.174 | 164.976 | 97.539 | |
| Atres | 589 | 1.909 | 1,9 | 759 | |
| Total | 1.012.433 | 2.165.319 | 226.311 | 431.887 | |
Pot accedir a senyes més actuals en la pàgina del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.[7]
Per la seua banda l'indústria d'elaboració va produir eixe mateix any, 2013, 850.912 tonellades de producte transformat per un valor de 3.884 millons d'euros.
Estes senyes poden complementar-se en els de el comerç exterior, en importacions d'1.477.707 tonellades (4.814 millons d'euros) i exportacions de 959.542 tonellades (2.908 millons d'euros) en 2013. A on el mercat comunitari (UE) representa un quint de les transaccions, aproximadament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Peixca i Acuicultura. [1]
- ↑ 2,0 2,1 Geografia d'Espanya Antonio Gil Olcina i Josefina Gómez Mendoza. pag 425. ISBN 84-344-3468-7
- ↑ La peixca en Espanya. [2]
- ↑ Geografia d'Espanya Antonio Gil Olcina i Josefina Gómez Mendoza. pag 426. ISBN 84-344-3468-7
- ↑ DATOS SECTOR PESQUERO 2013. ESPAÑA Subdirecció General D'Economia Peixquera. Giner de 2015. Enllaç: [3]
- ↑ Ports de l'Estat: Estadístiques de Tràfic Portuari. Estadística Històrica des de 1962.[4]
- ↑ Estadístiques peixqueres: Enquesta econòmica de peixca marítima [5]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pesca en España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.