Idioma proto-sinotibetà
El idioma proto-sinotibetà (pST) és l'idioma o protolengua hipotèticament reconstruïda de la que derivarien totes les llengües sinotibetanas, entre elles les llengües siníticas, les llengües tibetanes, el yi, el bai, el birmà, entre unes atres. Paul K. Benedict (1972) va fer una primera reconstrucció basada específicament en el chinenc antic, el tibetà clàssic, el jingpho, el birmà escrit, el garo i el mizo.[1] Entre les reconstrucció més modernes destaca la de Matisoff (2015) i Hill (2019).[2][3]
Tradicionalment es va considerar que el proto-sinotibetà es va dividir en dos branques, una derivada a partir del proto-sinítico i una atra derivada a partir del proto-tibeto-birmà,[4] més recentment alguns estudiosos han propost que esta divisió bipartita no està justificada,[5] per lo que han propost cridar a la família llingüística "transhimalaya".[6]
Aspectes històrics, socials i culturals
Història
La regió a on es va poder parlar proto-sinotibetà no es coneix en precisió, pero a partir de les senyes de dispersió de les branques, l'estructura filogenético de la família, aixina com les evidències arqueològiques, que la regió original a on es va parlar la protolengua pot estar relacionada en la cultura de Yangshao (c. 5000 - 3000 a. C.),[7] una cultura neolítica que s'estenia per les províncies d'Henan, Shaanxi i Shanxi.[8] A partir d'eixe foc alguns dels parlants varen poder estar associats en la cultura de Majiayao (c. 3300 - 2000 a. C.), que tal volta va ser l'orige de la subfamília tibetà-birmana.
Descripció llingüística
Les característiques reconstruïdes inclouen prefixos com el causatiu s-, l'intransitivizador m-, els prefixos varis b-, d-, g- i r-, els sufixos -s, -t i -n, aixina com un conjunt de factors condicionants que varen resultar en el desenroll del to en la majoria dels idiomes de la família.[9] L'existència d'un sistema tan elaborat de canvis d'inflexió en el proto-sinotibetà fa que la llengua es distinguixca d'alguns dels seus descendents moderns, com les llengües siníticas, que s'han convertit en la seua majoria o completament en analítiques.
El proto-sinotibetà, de la mateixa manera que el chinenc antic, també incloïa numerosos grups de consonant i no era una llengua tonal.
Fonologia
Les següents taules mostren l'inventari fonològic del proto-sinotibetà reconstruït per Nathan Hill (2019).[10]
| Consonante | Labial | Coronal | Palatal | Velar | Labiovelar | Uvular | Labiouvular | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | m | n | ŋ | ŋʷ | |||||
| Oclusiva | sonora | b | d | g | ɢ | ɢʷ | |||
| sorda | p | t | k | kʷ | q | ʔ | |||
| Africada | sonora | dz | |||||||
| sorda | ts | ||||||||
| Fricativa | (s) | ||||||||
| Aproximante | l | j | |||||||
| Rótica | r | ||||||||
Les consonant /p t k q ʔ m n ŋ l r j/ poden prendre posició de coda, aixina com el grup /rl/. Encara que Hill no reconstruïx /j/ com a consonant inicial degut a que la reconstrucció del chinenc antic de Baxter i Sagart carix de tal fonema, menciona que Jacques i Schuessler sugerixen una inicial /j/ per a algunes paraules del chinenc antic pels possibles cognados del tibetà o del rgyalrong. [11]
| Vocals | Anterior | Central | Posterior |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | o | |
| Mija | i | ə | o |
| Oberta | a |
Hill també apunta que la seua reconstrucció és incompleta, ya que no té en conte la palatalisació tibetana, la preglotalisació proto-birmana, les aspirades siníticas o la distinció de sílabes siníticas.
Canvis fonètics
Canvis de consonant final
En la reconstrucció de Gong Huangcheng del proto-sinotibetà, les finals -p, -t, -k, -m, -n i -ŋ varen permanéixer en proto-sinítico i proto-tibetà-birmà. No obstant, en chinenc antic, les finals -k i -ŋ que seguien a una vocal tancada -i- varen sofrir un canvi irregular de -k > -ty -ŋ > -n. En proto-tibetà-birmà, -kʷ i -ŋʷ varen sofrir un canvi fonètic per a convertir-se en -k i -ŋ respectivament, mentres que en chinenc antic eixes finals varen permanéixer sense canvis fins al chinenc mig, a on les finals varen sofrir el mateix canvi de sò.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Ademés, en proto-tibetà-birmà, les finals -g, -ɢʷ i -d varen sofrir els següents canvis:
- -d>-i
- -ɢʷ>-w
- -g>-w quan seguix a la vocal -o-
- -g>-∅ quan seguix a la vocal a i -a-.
Eixemple de canvis fonètics
Oclusivas finals sordes
| Proto-sinotibetà | Chinenc antic (Li Fang-Kuei) |
Proto-tibeto- birmà | |
|---|---|---|---|
| -p | -jəp | 汲 **kjəp | ka·p |
| 泣 **khrjəp | **krap | ||
| 立 (g-)rjəp | g-ryap | ||
| 接 **tsjap | **tsyap | ||
| 入 **njəp | **nup **nip | ||
| -t | -iat | 八 **priat | b-r-gyat |
| 殺 r-siat | g-sat | ||
| 脫 **hluat | g-lwat | ||
| 一 ·jit | **it | ||
| -k | |||
| 翼 lək | **lak | ||
| -jək | 織 **tjək | **tak | |
| 息 **sjək | **sak | ||
| 食 N-ljək | (m-)lyak | ||
| 飼 s-ljəks | (s-)lyak | ||
| -ik | 節 **tsik＞**tsit | **tsik | |
| 縊 ·iks, ·jiks | **ik | ||
| 蝨 **srjik＞**srjit | s-rik | ||
| 曲 **khjuk | **gukkuk | ||
| -kw | |||
| 毒 dəkw | **duk**tuk | ||
| -jəkw | 腹 **phjəkw, **bjəkw | **pu·k**buk | |
| 六 **drjəkw | d-ruk |
Nassals finals
| Proto-sinotibetà | Chinenc antic (Li Fang-kuei) |
Proto-tibeto- birmà | |
|---|---|---|---|
| -m | -əm | 含 gəm | **gam |
| 頷 gəm | **gam | ||
| -jəm | 飲 ·jəmx | **am | |
| 尋 **ljəm | la[·]m | ||
| 坅 **khjamx “pit” | **kim | ||
| 三 səm | g-sum | ||
| 尋 **ljəm | **lum | ||
| -n | |||
| 乾 **kan | **kan | ||
| 辛 **sjin | m-sense | ||
| -ng | -jəng | 夢 **mjəngs | **mang |
| 蒸 **tjəng | **tang | ||
| -jang | 紡 **phjangx | **pang | |
| 涼 **grjang | **grang | ||
| 迎 **ngrjang | **ngang | ||
| 盈 **bling | **blingpling | ||
| -jing | 年 **ning＞**nin | **ning | |
| 名 **mjing | r-ming | ||
| 甥 **srjing | **sring | ||
| 薪 **sjing＞**sjin | **sing | ||
| 仁 **njing＞**njin | s-ning | ||
| 躬 **kjəngw | **gung |
Oclusivas finals sonores
| Proto-sinotibetà | Chinenc antic (Li Fang-kuei) |
Proto-tibeto- birmà | |
|---|---|---|---|
| 柔 **njəb＞**njəgw | nəw | ||
| -d | |||
| 𤈦 **smjədx | məi | ||
| -ad | 簸 **padx/s | **pwa·i | |
| 太 **tads | **tay | ||
| 蜾 **kwadx | **kwa·i | ||
| 我 **ngadx | **ngay | ||
| 移 **lad | **lay | ||
| 四 **sjids | b-liy | ||
| -jid | 妣 **pjidx | **piy | |
| 畀 **sbjids | **biy | ||
| 几 **krjidx | **kriy | ||
| 屎 **skhljidx | **kliy | ||
| 死 **sjidx | **siy | ||
| -g | |||
| 母 məgx | **ma | ||
| -jəg | 負 **bjəgx | **ba, **bak | |
| 子 **tsjəgx | **tsa | ||
| 慈 **dzjəg | m-dza | ||
| 孳 **dzjəgs | **za | ||
| 耳 **njəgx | r-nag-na | ||
| 牛 **ngwjəg | **ngwa | ||
| -ag | 補 **pagx | **pa | |
| 苦 **khagx | ka | ||
| 吾 **ngag | **nga | ||
| 五 **ngagx | l-ngab-nga | ||
| 狐 **gwag | **gwa | ||
| -jag | 斧 **pjagx | r-pwa | |
| 夫 **pjag | (p)wa | ||
| 父 **bjagx | **pa | ||
| 無 **mjag | **ma | ||
| 魚 **ngjag | **ngya | ||
| 咀 **dzjag | **dza | ||
| 汝 **njagx | **na | ||
| -ug | 口 **khugx | **kuw | |
| 寇 **khugs | r-kuw | ||
| -jug | 霧 m(r)jugs | (r-)muw | |
| 軀 **khjug | (s-)kuw | ||
| 乳 **njugx | **nuw | ||
| -gw | -əgw | 寶 pəgwx | **puw |
| 抱 bəgwx | **buw | ||
| -jəgw | 鳩 **kjəgw | **kuw | |
| 九 **kjəgwx | d-kuw | ||
| 舅 **gjəgwx | **kuw | ||
| -agw | 豪 **gagw | m/s-gaw | |
| 號 **gagws | **gaw | ||
| 熬 **ngagw | r-ngaw | ||
| 臊 **sagw | **sa·w | ||
| 飄/漂 **phjagw | **pyaw |
Finals líquides
| Proto-sinotibetà | Chinenc antic (Li Fang-kuei) |
Proto-tibeto- birmà | |
|---|---|---|---|
| -l | |||
| 肝 **kan | m-kal | ||
| 本 pən | **bul**pul | ||
| -jul | 銀 **ngjən | (d)-ngul | |
| 閩 **mjən | s-brul | ||
| 疲 **brjal | **bal | ||
| 洒 **silx | (m-)s(i)il | ||
| -r | -ar | 播 s-bars | **bwar |
| 皤 bar, parell | **pwa:r | ||
| -jar | 販 **pjans | parell | |
| 鮮 **sjan | **sar | ||
| 酸 **suan | **swa·r | ||
| 飛 **pjər | **pur**pir |
Vocabulari
Les paraules que no tenen paralels siníticos fiables se senyalisen per mig de (TB).
Humans
| GLOSSA | Reconstrucció | Chinenc antic (Baxter-Sagart)[12] | |
|---|---|---|---|
| I. Peiros & S. Starostin | J. Matisoff | ||
| 'persona' | mĭ | la meua | 民 la meua[ŋ] |
| 'home' | pă | pʷa | 父 p(r)aʔ |
| 'dòna' | mǝw | **mow | 母 mˤoʔ (o məʔ) |
| 'nom (personal)' | el meuǝŋ | la meuaŋ | 名 C. emŋ |
Fenomens naturals
| GLOSSA | Reconstrucció | Chinenc antic (Baxter-Sagart) | |
|---|---|---|---|
| I. Peiros & S. Starostin | J. Matisoff | ||
| 'terra' | ƛăi | llei lǝi | 地 [l]ˤej-s |
| 'pedra' | ƛɨāŋ ƛɨāk | **luŋ **luk | 琭 [r]ˤok |
| 'arena' | **srāi | **sa | 沙 sˤraj |
| 'fòc' | mēyH | **mey | 火 [qʷʰ]ˤəjʔ |
| 'fum' | gʰiw | kǝw | 熏 qʰo[n] |
| 'aigua' | **tujʔ | t(w)i(i) | 水 s. turʔ |
| 'pluja' | (r-)qʰʷăH | **rwa **wa | 雨 C.ɢʷ(r)aʔ |
| 'sol' | nĭi | nǝi | 日 C. nik |
| 'lluna' (TB) | (s-)lăH | la | __ |
| 'estrela' | (s-)q(ʰ)ār | **kar | 扈 m-qˤaʔ |
| 'nit' | iăH | ya | 夜 [ɢ]Ak-s |
| 'arbre' | sĭŋ | siŋ **sik | 薪 [s]i[n] |
| 'full' | lăp | **lap | 葉 l[a]p |
| 'raïl' | bʰūl | **bul **pul | 本 C. pˤə[n]ʔ |
Adjectius
| GLOSSA | Reconstrucció | Chinenc antic (Baxter-Sagart) | |
|---|---|---|---|
| I. Peiros & S. Starostin | J. Matisoff | ||
| 'negre' (TB) | nǝk | **nak | 黑 m̥ˤək |
| 'blanc' | wār | **hwār | 皤 [b]ˤar |
| 'gran' | **tayH | **tay | 大 lˤa[t]-s |
| 'fret' | (k-)răŋ (k-)răk | **glak **glaŋ **graŋ | 涼 C. raŋ |
| 'calenta' | lɨm | **lim **lum | 融 **luŋ |
| 'llarc' (TB) | rĭŋ | **riŋ | __ |
| 'nou' | cʰăr | **sar | 鮮 s[a]r |
Raïls verbals
| GLOSSA | Reconstrucció | Chinenc antic (Baxter-Sagart) | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| I. Peiros & S. Starostin | J. Matisoff | ||||||
| 'menjar' | ʒʰa | **dzya | 咀 **dzaɁ | ||||
| 'beure' | dʰɨn dʰɨŋ | donaŋ doŋ | |||||
| 'mossegar' | wā | **wa | |||||
| 'morir' | sĭi(H) | sǝi | 死 **sijʔ | ||||
| 'conéixer, pensar' | siǝH | **syey | 悉 [s]i[t] | ||||
| 'sentir' (TB) | tʰa(s) | **ta | - | 'dormir' | mĭyH | **mwǝi | 寐 la meua[t]-s |
| 'estar en peu' | **ryǝp | r(i)ap | 立 k. rәp | ||||
| 'assentar-se' | tūŋ tūk | **duŋ **duk la teuaŋ **tuk | 住 **dro(ʔ)-s | ||||
| 'donar' | pĭi | bǝi | 畀 **pi[k]‑s | ||||
Números
| GLOSSA | Reconstrucció | Chinenc antic (Baxter-Sagart) |
Tibetano clàssic [13] | Birmà escrit [14] | |
|---|---|---|---|---|---|
| I. Peiros & S. Starostin | J. Matisoff | ||||
| '1' | **dyiǝk | **dik t(i)ik t(i)ak | 一 ʔi[t], 隻 **tek | gcig | tac |
| '2' | nĭi | ni | 二 ni[j]-s | gnyis | nhac |
| '3' | sɨm | **sum | 三 s. rum | gsum | sumḥ |
| '4' | lĭi | lǝi | 四 s. li[j]-s | bzhi | liy |
| '5' | ŋāH | ŋa | 五 C.ŋˤaʔ | lnga | ṅāḥ |
| '6' | rŭk | **ruk | 六 k. ruk | drug | khrok |
| '7' | (s-)nĭt | ni | 七 [tsʰ]i[t] | khu-nac | |
| '8' | **ryēt | **gyat **ryat **rit | 八 pˤret | brgyad | rhac |
| '9' | **kwɨH | gǝw kǝw | 九 [k]oʔ | dgu | kuiḥ |
| '10' | k(ʰ)ĭp | g(i)ip | 十 t.[g]әp | kip | |
| '100' | (p-)ryā | **gya | 百 pˤrak | brgya | ryā |
Vore també
Referències
- ↑ (1972).berkeley. edu/pubs_and_prods/Benedict_1972_Sino-Tibetan-Conspectus. pdf «Sino-Tibetan: A Conspectus».Cambridge University Press.
- ↑ Matisoff, James A. 2015. berkeley. edu/~stedt-cgi/rootcanal. pl/group/1 The Sino-Tibetan Etymological Dictionary and Thesaurus. Berkeley: University of Califòrnia. (berkeley. edu/dissemination/STEDT. pdf PDF)
- ↑ Bruhn, Daniel; Lowe, John; Mortensen, David; Yu, Dominic (2015). Sino-Tibetan Etymological Dictionary and Thesaurus Database Software. Software, UC Berkeley Dash. doi:10.6078/D1159Q
- ↑ “Dated language phylogenies shed light on the ancestry of Sino-Tibetan” . Proc. Natl. Acad. Sci. O. S. A. 116 (21): 10317–10322. doi:. PMID 31061123. Bibcode: 2019PNAS..11610317S.
- ↑ “Once again on the history and validity of the Sino-Tibetan bifurcate model” . Journal of Language Relationship 19 (4): 263-292.
- ↑ van Driem, George (2007). “The diversity of the Tibeto-Burman language family and the linguistic ancestry of Chinese”. Bulletin of Chinese Linguistics 1 (2): 211–270. doi:.
- ↑ “nature. com/articles/s41467-023-44430-5. pdf Inferring language dispersal patterns with velocity field estimation” . Nature communications 15 (1): 190. doi:.
- ↑ Liu, Li: The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8.
- ↑ Egerod, Søren Christian. «britannica. com/topic/Sino-Tibetan-languages/Linguistic-characteristics Sino-Tibetan languages - Linguistic characteristics}», . Consultat el 2019-07-10.
- ↑ Hill, 2019, p. 211.
- ↑ Hill, 2019, p. 216.
- ↑ «lsait. lsa. umich. edu/ The Baxter-Sagart reconstruction of Old Chinese».
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma proto-sinotibetà» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.