Anar al contingut

Idioma nutca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El idioma nutca o nutka (autoglotónimo nuučaan̓oɫ) és una llengua wakash en el Noroest del Pacífic d'Amèrica del Nort, en la costa occidental de l'Illa de Vancouver, des de Barkley Sound fins a Quatsino Sound en Columbia Britànica pels pobles nutcas.[1][2]

És la primera llengua indígena del Pacífic Noroest de la que es tenen registres escrits que la descriuen. Els primers europeus en tindre contacte en els nutcas varen ser exploradors espanyols, els qui varen fundar el Territori de Nutca, administrat per Nova Espanya. Posteriorment, en els anys 1780s, George Vancouver, Quadra i atres exploradors anglesos i comerciants varen visitar l'estret de Nutca i atres comunitats nutcas, fent informes dels seus viages. De 1803 a 1805, John R. Jewitt, un ferrer anglés, va ser mantingut captiu pel cap nutca Macuina en l'estret de Nutca. Es va esforçar per deprendre l'idioma i, en 1815, va publicar un memorial en un glossari breu de paraules en l'idioma.

Nom

L'orige del nom nuučaan̓oɫ (nuu-chah-nulth), significant "a lo llarc de l'exterior [de l'illa de Vancouver]", data dels anys 1970s, quan varis grups dels parlants d'esta llengua es varen unir per a reemplaçar el terme nutca (que significa "entorn", i que va ser utilisat erròneament per a nomenar a l'illa, la qual en realitat es dia Yuquot). Abans de conéixer-se com "nutca", era cridat tahkaht; paraula que varen utilisar també per a referir-se al seu poble (la raïl aht significa "poble").[3]

Sons

Consonante

Les 35 consonant de la llengua nutca:

Consonants
Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Faríngeu



 		Glotal
Central Lateral Senzill Labial Senzill Labial
Nassal Senzill m n
Glotalizado ˀm ˀn
Oclusivo Senzill p t k kʷ q qʷ ʔ
Eyectiu pʼ tʼ kʼ kʷʼ
Africado Senzill t͡s t͡ɬ t͡ʃ
Eyectiu t͡sʼ t͡ɬʼ t͡ʃʼ
Fricatiu s ɬ ʃ x xʷ χ χʷ ħ h
Aproximante Senzill j w ʕ3
Glotalizado ˀj ˀw

Les consonant faríngees es varen crear sobre la base de fusions de sons uvulares; //ħ// deriva d'una fusió de //χ// i //χʷ// (que actualment són poc comuns), mentres que //ʕ// deriva d'una fusió de //qʼ// i //qʷʼ// (actualment inexistents en l'idioma).

Vocals de la llengua nutca. Carlson, Esling & Fraser (2001)

En llengua nutca les vocals estan influïdes per consonant circumdants en les consonant "posteriors" segures que condicionen alòfons vocàlics més baixos i posteriors.

Vocals
Anterior Central Posterior
Llarc Curt Llarc Curt Llarc Curt
Tancat iː i oː o
Mig (ɛː) (ə) (ɔː)
Obert aː a

En general, les vocals curtes són les que es troben posteriors a consonant no glotalisades i les vocals llargues són pesades. En seqüències a on no hi ha sílabes tòniques, la primera sílaba és l'accentuada.

L'idioma té també vocals curtes en llargues fonemàtiques. Tradicionalment, una tercera classe de vocals, conegudes com "vocals de llongitut variable", són reconegudes. Estes són vocals que duren molt temps trobant-se dins de les primeres dos sílabes d'una paraula.

Influencia

La llengua nutca va contribuir en una gran part al vocabulari de la llengua chinuk. Es creu que el comerç entre els pobles nutcas i els pobles chinukuanos va acabar desencadenant la formació d'una gerga en forma de llengua franca en la regió. Les paraules nutcas del chinukuano inclouen hiyu (molts), del nutca "dèu"; siah (lluntans), del nutca "cel".

Un diccionari de la llengua, en 7500 entrades, es va crear despuix de 15 anys d'investigació. El treball està basat en la recopilació de paraules estudiades pel llingüiste Edward Sapir. El diccionari, aixina i tot, seguix sent controversial, ya que hi ha un número de nutcas que qüestionen a l'autor de no haver recopilat correctament les paraules.

Dialectes

El nutca té 12 variants diferents:

  • Ahousaht  [ʕaːħoːsʔatħ]
  • Ehattesaht [ʔiːħatisʔatħ]
  • Hesquiat  [ħiʃkʷiːʔatħ]
  • Kyuquot  [qaːjʼoːkʼatħ]
  • Mowachaht  [muwat͡ʃʼatħ]
  • Nuchatlaht  [nut͡ʃaːɬʔatħ]
  • Ohiaht  [huːʔiːʔatħ]
  • Clayoquot/Tlaoquiaht  [taʔoːkʷiʔatħ]
  • Toquaht  [tʼukʼʷaːʔatħ]
  • Tseshaht [t͡ʃʼiʃaːʔatħ]
  • Uchuklesaht [ħoːt͡ʃuqtisʔatħ]
  • Ucluelet  [juːɬoʔiɬʔatħ]

Vocabulari

  • Nuu-Chah-Nulth - "Tot a lo llarc de les montanyes i mar." Nuu-chah-nulth Era anteriorment sabut tan "Nootka" per colonial settlers (pero preferixen no per a apellidar que, prou Nuu-chah-nulth qué millor explica cóm cada Primera Nació està conectada a la terra i la mar). Alguns dels noms que seguixen (Ditidaht, Makah) no és separar del Nuu-chah-nulth organisació política, aixina i tot; tots són enḥ (persones). El determini nuučaanułenḥ[4] és també utilisat, significant "persones tot a lo llarc de les montanyes i el mar."
  • Ahousaht - Persones d'unes Persones de baïa/obertes en les seues esquenes a les montanyes i terres
  • Ucluelet - Persones en un lloc d'aterrisage segur per a canoas.
  • Ehattesaht - Persones d'una tribu en molts clans
  • Checkleset – Persones del lloc a on obtens força
  • Hesquiaht - Persones quí esgarren en les seues dents
  • Kyuquot - Persones diferents
  • Mowachaht - Persones del cérvol
  • Muchalaht – Persones quí es mantenen a pur del Muchalee riu
  • Nuchatlaht - Persones d'una baïa anidada
  • Huu-ai-aht - Persones quí va recuperar
  • Tseshaht - Persones d'una illa que reeks de restants de ballena
  • Tla-o-qui-aht - Persones d'un lloc diferent
  • Toquaht - Persones d'un pas estret
  • Uchucklesaht - Persones del port d'interior
  • Ditidaht - Persones del bosc
  • Hupacasaht - Les persones que viuen per damunt de l'aigua
  • Quidiishdaht (Makah) - Les persones que es mantenen a pur del punt
  • Makah - Les persones generoses en alimentaris

Topònims en nutca

Nuuchahnulth Va tindre un nom per a cada lloc dins del seu territori tradicional. Estos són just uns quants encara utilisats a este dia:

  • hisaawista (esowista) – Capturat per clubbing les persones quí va viure allí a mort, Esowista Península i Esowista Núm. de Reserva índia 3.
  • Yuquot (Amistós Cove) – A on conseguixen els vents del nort, Yuquot
  • nootk-sitl (Nootka) – Anar entorn.
  • maaqtusiis – Un lloc per mig de l'illa, Marktosis
  • kakawis – Fronted Per un roc que sembla un contenidor.
  • kitsuksis – Registre per mig de boca de riera
  • opitsaht – Illa que les terres de lluna damunt, Opitsaht
  • pacheena – Foamy.
  • tsu-ma-uss (somass) – Llavant, Somass Riu
  • tsahaheh – Per a remontar.
  • hitac'o (itatsoo) – Ucluelet Reserva.
  • t'iipis – Polly' Punt.
  • Tsaxana – Un lloc tanca al riu.
  • Cheewat – Estirant marea.[5]

El nutca i la tecnologia

Una aplicació per a iOS de nutka ehattesaht va ser llançada en giner de 2012.[6] Un diccionari en llínea, un phrasebook i portal d'aprenentage de la llengua també es varen fer disponibles per a tot lo món.[7]

Referències

  1. ↑ «ca/language/ About the Language Program». Hupač̓asatḥ. Consultat el 8 d'agost de 2015.
  2. ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  3. ↑ google. com. kh/books? id=aIsCAAAAQAAJ&dq=mahkuk&source=gbs_navlinks_s Some account of the Tahkaht language, as spoken by several tribes on the western coast of Vancouver island , Hatchard and Co., London, 1868
  4. ↑ «ca/clayoquot-sound/first-nations/ First Nations». Friends Of Clayoquot Sound. Consultat el 8 d'agost de 2015.
  5. ↑ Source: Ha-shilth-sa newspaper, 2003. All translations were compiled with consultation from Nuuchahnulth elders. Ha-shilth-sa (meaning 'interesting news') is the official newspaper for the Nuu-chah-nulth nation.
  6. ↑ «firstvoices. com/en/apps FirstVoices Apps». FirstVoices. Consultat el 4 d'octubre de 2012.
  7. ↑ «firstvoices. com/en/Ehattesaht-Nuchatlaht FirstVoices: Ehattesaht Nuchatlaht Community Portal». Consultat el 4 d'octubre de 2012.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_nutca&oldid=1601484»