Estret de Nutca
El estret de Nutca o de Nuca (anglés, Nootka sound; en francés, baie de Nootka) és un estret del oceà Pacífic en l'escarpada costa oest de l'illa de Vancouver, en el noreste del Pacífic. Separa l'illa de Vancouver i l'illa de Nutca, part de la província canadenca de la Columbia Britànica. Històricament va eixercitar un paper important en el comerç marítim de pells.
Història
L'ensenar és part del territori tradicional del poble indígena Nuu-chah-nulth. Ho varen cridar Mowichat. John R. Jewitt va descriure l'àrea en cert detall en una memòria sobre els seus anys com a captiu del cap indígena Maquinna des de 1802 fins a 1805.
Exploració europea
El 8 d'agost de 1774, el buc de l'Armada Espanyola Santiago, al mando de Juan Pérez, va entrar i va fondejar en l'ensenar. Encara que els espanyols no varen desembarcar, els natius varen remar fins al barco per a intercanviar pells per closques de abulón de Califòrnia. Pérez va nomenar l'entrada a l'estret de Nutca com "Surgidero de Sant Lorenzo". La paraula surgidero significa "font". Quan Esteban José Martínez va aplegar en 1789 li va donar a l'estret de Nutca el nom de "Port de Sant Lorenzo de Nuca". A l'establiment espanyol de Friendly Cove li va donar el nom de Santa Creu de Nuca.[1][2][3]
En març de 1778, el capità James Cook de la Marina Real britànica va aterrisar en Bligh Island i va cridar a l'ensenar King George's Sound. Ell va registrar que el nom natiu era Nootka, aparentment malinterpretando les seues conversacions en Friendly Cove / Yuquot. El seu informante pugues haver estat explicant que estava en una illa (itchme nutka, un lloc pel que pots "recórrer"). També pot haver hagut confusió en Nuu-chah-nulth, el autónimo dels natius (nom propi). També pot haver-se basat simplement en la mala pronunciació de Cook de Yuquot, el nom natiu del lloc. Els primers noms espanyols i britànics de l'estret de Nutca varen deixar d'utilisar-se ràpidament.
En eixe moment, els espanyols monopolisaven el comerç entre Àsia i Amèrica del Nort, i havien otorgat llicències llimitades als portuguesos. Els russos havien establit un creixent sistema de comerç de pells en Alaska. Els espanyols varen escomençar a desafiar als russos, sent el viage de Pérez el primer de molts al noroest del Pacífic. Els britànics també es varen tornar cada volta més actius en la regió.
El següent europeu en visitar l'estret de Nutca despuix de James Cook va ser el comerciant britànic James Hanna en agost de 1785. Hanna va intercanviar barres de ferro per pells. Va vendre les pells en China per a obtindre un guany considerable, començant una era de comerç marítim de pells.
En 1786, un atre comerciant de pells marítimes, James Strange, va visitar l'estret de Nutca. Un del seu equip, John Mackay, es va oferir com a voluntari per a permanéixer en Nutca i treballar per a establir relacions fins que Strange retornara a l'any següent. Pero Strange mai va retornar. Quan el comerciant Charles Barkley va aplegar a Nutca en l'estiu de 1787, es va sorprendre en trobar a John Mackay qui, a lo llarc de l'any, havia deprés l'idioma i les costums dels Nuu-chah-nulth, s'havia adaptat a les seues costums i s'havia casat en una jove nativa. Al principi, Mackay va ser benvingut i es va fer amic de Macuina, pero despuix de trencar un tabú sense saber-ho, va ser exiliat de la casa de Macuina i obligat a sobreviure pel seu conte. Barkley va dur a Mackay a bordo del seu barco, el Imperial Eagle.
Crisis de Nutca
- Artícul principal → Convencions de Nutca.
A partir de 1774, Espanya va enviar vàries expedicions a Alaska per a consolidar la seua antiga reclamació sobre el noroest del Pacífic, que es remonta al tractat de Tordesillas firmat en el XVI. Durant la década de 1785-1795, els comerciants britànics, animats per Sir Joseph Banks i recolzats pel seu govern, varen fer un intent sostingut de desenrollar el comerç de pells britànic en l'àrea, a pesar de les reclamacions d'Espanya i els drets de navegació. Els esforços d'estos comerciants no varen durar molt davant l'oposició d'Espanya. El desafiu també va ser impost per un Japó que es va mantindre obstinadament en la reclusió nacional. En 1789, Espanya va enviar al subteniente Esteban José Martínez, al mando de Princesa i Sant Carlos, per a fer complir la sobirania espanyola i defendre les seues pretensions. Va aplegar a l'estret de Nutca en febrer de 1789, establint un assentament i construint el Fort de Sant Miguel. El barco Ifigenia Nubiana, al mando del capità William Douglas i propietat de John Pixares, va ser expropiat per l'Armada Espanyola, que ademés es va apoderar d'atres dos barcos britànics, inclós el Princess Royal. A dos barcos nortamericans en la zona se'ls va permetre navegar, ya que Estats Units era aliat d'Espanya (Espanya havia recolzat a Estats Units en la seua guerra d'independència). No obstant, el barco nortamericà Fair American, al mando de Thomas Humphrey Metcalfe, va ser capturat i dut a Sant Blas, abans de ser lliberat. La captura dels barcos britànics va conduir a la crisis de Nutca i casi a la guerra entre Gran Bretanya i Espanya. Els britànics varen desafiar les reclamacions espanyoles de terres supostament "no colonisades" en les costes del Pacífic d'Amèrica del Nort i del Sur. La primera Convenció de Nutca (1790) va otorgar a abdós països el dret a establir-se a lo llarc de les costes del Pacífic, interrompent el monopoli espanyol per primera volta en més de dos sigles. Els britànics varen patrocinar ràpidament l'expedició d'exploració de Vancouver. Les dificultats per a complir els térmens varen dur a una segona i després a una tercera Convenció de Nutca (1794).
La controvèrsia sobre l'estret de Nutca també va tindre notables implicacions en la Revolució francesa. La monarquia borbònica espanyola va demanar el respal de França en la disputa, en cas que desembocara en una guerra entre Espanya i Gran Bretanya. El rei borbón francés Luis XVI volia respalar a Espanya contra Gran Bretanya, pero el seu dret a entrar en França en una aliança per la seua pròpia prerrogativa va ser disputat per l'Assamblea Nacional. L'Assamblea va sostindre que el dret del Rei a determinar la política exterior i declarar la guerra estava subjecte a la sobirania del poble. Finalment, l'Assamblea va dictaminar que el rei podia iniciar una proposta de declaració de guerra, pero tenia que ser ratificada per l'Assamblea; est va ser un gran colp per a la monarquia.
Referències
- ↑ Vining, John Eric (2009). The trans-Appalachian wars, 1790–1818 : pathways to America's first empire, Trafford Pub, p. 143. ISBN 1-4269-2341-4.
- ↑ Barman (1996). The West beyond the West: a history of British Columbia, University of Toronto Press, pp. 22–26. ISBN 0-8020-7185-6.
- ↑ Rodríguez Sala, María Luisa (2006). De Sant Blas Fins a l'Alta Califòrnia: Els Viages i Diaris de Juan Joseph Pérez Hernández, Universitat Autònoma de Mèxic, p. 35. ISBN 978-970-32-3474-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrecho de Nutca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.