El '___protected_title_0___'[1] [2](o '___protected_title_1___', alternativament '___protected_title_2___'[3][4]) comprenia les illes de Nutca, Flores, Quadra i Vancouver, i unes atres del estret de Geòrgia, aixina com la totalitat de l'actual Lower Mainland, en Columbia Britànica i la mitat sur d'esta província canadenca; aixina com els estats de Washington, Oregó, Idaho i parts de Montana i Wyoming en els Estats Units. Va ser governat des de la Ciutat de Mèxic de 1789 a 1795, data en la que va formar part del Virreinato de Nova Espanya, de 1795 a 1821, va seguir sent reclamat per part del Virreinato.

Territori de Nutca

Història

 
Forta espanyol de Sant Miguel, Sant Lorenzo de Nutca. Dibuix de Sigismund Bacstrom, 1793.
 
Vista de cases en el Territori de Nutca. Viages del Capità Cook, 1790.

Els espanyols al mando d'Esteban José Martínez varen construir en 1789 el Fort de Sant Miguel en la baïa de Nutca, actual illa de Vancouver. Tal fort es trobava ubicat cap a les coordenades 49°37′00″N 126°37′00″O / 49.616667, -126.616667</noinclude> per a defendre esta possessió. El fort va ser ocupat per la Companyia de Voluntaris Catalans des de 1791 a 1795 quan va ser abandonat.

El viager i dibuixant Sigismund Bacstrom va ser hoste dels oficials espanyols del fort durant uns mesos en 1792-93.

Les Convencions de Nutca de 1790, 1792 i 1793, varen resoldre les diferències en Gran Bretanya tornant-li la possessió de les seues instalacions en el territori, quedant lliberat el seu accés al mateix i sense definir la pertinença a cap estat, ya que Espanya i Gran Bretanya podien establir-se en la zona. Encara que va quedar oberta a la colonisació britànica i espanyola de la costa nort-oriental del Pacífic des d'Oregó fins a Alaska, el començ de les guerres napoleòniques en Europa va distraure els esforços colonizadores.


En eixe moment els Estats Units no reclamaven res en eixes àrees, pero va adquirir els drets espanyols en la zona per mig del Tractat Adams-Onís firmat en 1819. Els Estats Units arguyeron que havien adquirit els drets espanyols de propietat exclusiva en l'àrea. Esta posició va dur a un litigi en el Regne Unit conegut com disputa limítrof d'Oregó. Va ser resolta per la firma del Tractat d'Oregó en 1846, dividint el territori en disputa i establint lo que seria el futur llímit entre Estats Units i Canadà a l'oest de les Montanyes Rocoses (paralel 49º00'N).

Vore també

Referències

  1. ↑ Jimenez-Alfaro, Carlos Luaces Y. (2025-04-10). Territoris acallats de l'Espanya Imperial (en es), Editorial Autors d'Argentina. ISBN 978-987-87-6221-0. Consultat el 2025-05-06.
  2. ↑ Cruz, Vladimir de la (2021-12-06). L'Independència de Costa Rica i de Centroamérica: Reflexions davant el Bicentenario (en es), Editorial Costa Rica. ISBN 978-9930-580-84-4. Consultat el 2025-05-06.
  3. ↑ Rodríguez, Ignacio Ruiz (2023-07-12). Desmontant la llegenda negra antiespañola (en es), ESIC. ISBN 978-84-1170-384-0. Consultat el 2025-05-06.
  4. ↑ Gough, Barry M. (2011-11-01). The Northwest Coast: British Navigation, Trade and Discoveries to 1812 (en en), UBC Press. ISBN 978-0-7748-4292-1. Consultat el 2025-05-06.


Referències