Idioma nukak

Els Núkâk [nɨkâk] parlen una llengua tonal, que forma part de la família Makú-Puinave, i està estretament relacionada en la llengua dels Kãkwã, Cacua o Bara-Makú, parlada en el Querarí i Papurí, conca del Vaupés.

Fonologia

Vocals

Té sis vocals orals i sis nassals (alta anterior tancada, alta central no redonejada, posterior alta redonejada, mija anterior oberta, posterior mija no redonejada, central baixa). La nasalidad| és una propietat suprasegmental que afecta al morfema i freqüentment a la sílaba.

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	i ĩ	ɨ ɨ̃	o ũ
Miges	ɛ ɛ̃		ɤ ɤ̃
Obertes		a ã

La vocal /o/ es realisa com aproximante labial sonora [w], en posició posnuclear o abans d'una atra vocal, al començ de la paraula o sílaba, en una variant sorda [ʍ] abans de [i], [ĩ], [ɨ], si puja el to.

La vocal /i/ quan precedix una atra vocal es realisa al començ de la paraula com oclusiva palatal sonora [ɟ] (i) i en contexts nassals com la nassal palatal [ɲ] (ñ). I quan apareix en seguida d'una atra vocal al final de la morfema es realisa com aproximante palatal sonora [j] (i) .

Consonante

Presenta tretze fonema consonàntics:

Consonants	bilabial	alveolar	palatal	velar	glotal
Oclusivas sordes	p	t	c	k	ʔ
Oclusivas sonores	b	d		ɡ
Glotalizades sonores	bʔ	dʔ		ɡʔ
Fricatives sordes					h
Vibrant lateral		ɺ

Les oclusives sonores /b/, /d/, /g/ al costat de vocals nassals (en segments nasalizados), es realisen com les nassals [m], [n], [ɲ], [ŋ]; com les prenasalisades [^mb], [ⁿd], [^ɲɟ], [^ŋg] al començ de la paraula i com posnasalisades [b^m], [dⁿ], [ɟ^ɲ], [g^ŋ] al final de la paraula. La oclusiva palatal surda /c/ varia lliurement en la fricativa palatal [č], la africada alveolar [ʦ] o la africada palatal [ʧ]. La vibrant lateral [ɺ] varia en la aproximante alveolar [ɹ], la vibrant [ɾ] i la lateral [l].

Quan /ɺ/ va seguida de [t] es pronuncia [t]; si [ɺ] va despuix d'una atra consonant sonora es pronuncia [d]. Quan [ɟ] està precedida de [t] o [ʔ] es pronuncia sonora [ʧ]. En alguns marcadors infijos o prefixos, la glotal /ʔ/ és substituïda per la nassal [n] quan va seguida de qualsevol vocal o de la fricativa aspirada [h], o en sufixos la nassal [n] no sona cuan va seguida de [t].

Tons

Les vocals nuclears de sustantius, verps i adjectius registren un to alt i un atre baix, i ademés, un d'ascendent i un atre descendent en el respectiu allargament vocàlic.

No obstant, en els lexemas nominals monosilábicos contrastann tres tons: baix, descendent i ascendent. El to alt ocorre en les paraules bisílabas i trisílabas monomorfémicas, en les quals s'inicia en les quals es manté estable i descendix o ascendix lleument.

Gramàtica

Tipo

L'orde corrent de l'oració transitiva és subjecte - verp - objecte, encara que en alguns casos l'orde varia per al datiu. Els casos s'expressen en sufixos en els noms (declinació). És una llengua aglutinant, les preposicions de les llengües indoeuropeas són posposiciones sufijades. Alguns adjectius precedixen, pero la majoria van despuix del sustantiu.

Sustantiu

Els sustantius nukak tenen gènero masculí o femení (com en castellà). El plural dels animats es marca en el sufix -wɨn. Presenten marques de cas, per eixemple:

acusatiu -na

datiu -ré' ("per a")

instrumental -hî' ("en")

locatiu -rí' ("en", "per")

genitiu -î' ("de", "pertany a")

El vocatiu s'expressa en alguns casos per un canvi del to i en uns atres marcant en -a o duplicant l'última vocal, despuix de la consonant.

Els sustantius admeten la forma interrogativa, que es marca en el sufix -má' . També admeten alguna marques de temps com -hîpî' ("el d'abans"). El conectiu -tɨ equival a "també" o a la conjunció "i".

Són comuns els sufixos classificadors: -na' ("llarc i prim"), dona' ("redó i menut"), -dub ("menut, prim i en punta"), -nɨí ("pla i prim"), -ne ("melenudo"), -yi ("abundant").

Pronom

Els pronoms personals són:

persona	singular			plural
	masculí	femení	neutre
1ª	wéem 'yo'			wíit 'nosatres'
2ª	méem 'tu'			yéeb 'vosatres, vostés'
3ª	nin ('ell' propenc, 'este') kan ('ell' visible, 'eixe') kun ('ell' no present, 'aquell')	nin ('ella' propenca; 'esta') kan' ('ella' visible, 'eixa') kun' ("ella" no present, "aquella")	káan ('això' lo tractat, 'això')	kéet ('ells').

Els acusatius es marquen wéna, ména, ninna, kanna, kunna, nin'na, kan'na, kun'na, wítta, yebmna, kéeta. Els possessius poden ser lliures:

wĩʔ ("meu")

miʔ ("teu")

aĩʔ ("seu" d'ell)

el meuʔĩʔ ("seu" d'ella)

wĩiʔ ("el nostre")

ñíʔ ("el vostre")

iʔĩʔ ("seu" d'ells o elles).

També hi ha possessius nugats, que apareixen com a prefixos del nom posseït són: wa- (1ª persona singular), ma- (2ª p. s.), a- (3ª p. s. masculí), el meu- (3ª p. s. femenina), hi (1ª p. plural), ñi (2ª p. plural), i- (3ª p. plural). En la conjugació verbal els mateixos operen com un prefix d'actancia que funciona com a pronom personal a falta d'est o a l'hora que ell.

Interrogatius

déi ("¿qué?" "¿quin?" cosa), de pán ("¿qué?" acció), háu'ka, de'i ("¿quí?), déimɨnɨ ("¿quàn?"), ded ("¿on?"), jáu' (¿Per qué?"). Funcionen en marques: de cas, per eixemple l'alatiu de' yúkú ("¿cap a on?"), l'instrumental de'i hin ("¿en qué?) o el genitiu de'i î' ("¿De quí?"); es pot emfatisar la pregunta a l'interlocutor agregant -báa' . Ademés els interrogatius admeten ademés marques de temps com jáu' ra' ("¿Per qué?" actual). L'interlocutor pot contestar en un interrogatiu per a declarar que no coneix la resposta.

Verp

Els verps es conjuguen en el prefix d'actancia i en sufixos i infijos d'aspecte (continu, immediat), temps (passat, present, futur) i modo (imperatiu, desideratiu, interrogatiu). Per eixemple:

Passat -nábé

Futur -nátu'

dubitatiu -náhitu'

Condicional -'náno'

Presente

imperfectiu -náka

negatiu -kaná

continu -né'

Interrogatiu

passat -yáa

futur -pî'

condicional -no'pî'

present -ráa'

negatiu -ka

Desideratiu -iná- ("tal volta")

Planeatiu -ɨí' - ("planejar" l'acció)

Repetitiu -pî- ("repetidament")

Agentiu -rít ("perque", "degut a que")

L'imperatiu es marca duplicant l'última vocal de la raïl, despuix de l'última consonant. Les vocals [o]. [i] en duplicar-se despuix de la consonant final, es realisen com semivocals [w],[j] (i). Les raïls que termina en estes semivocals les assumixen com a consonants aproximantes, de manera que és la vocal que les antecedix la que es duplica.

La duplicació de la vocal despuix de la consonant que tanca la ráiz, pero agregant al final la consonant [p] (-VCVp), forma un copretérito i si se seguix la marca -tí' forma un subjuntiu pretérito: jɨm ("estar"); jɨmɨ ("estiga"),; jɨmɨp ("estava"); jɨmɨptí' ("si estiguera").

La negació verbal s'expressa en diferents formes: el infijo -ka- entre la raïl i les marques d'aspecte, temps o modo; prefixant a la raïl la paraula "no" yab' - o "refusar dɨi' -o "sense efecte" îí'. La negació imperativa (prohibitiva) es marca en el sufix -kê´ .

És comú la composició de verps composts, tant per dos o més raïls verbals com per verp en nom, adjectiu o adverbi. La marca -a despuix de la raïl d'un verp intransitiu ho convertix en verp transitiu.

Per mig dels sufixos -hát (l'objecte per a actuar o l'idea abstracta de l'acció), -pe' (l'objecte sobre el qual ha recaigut l'acció, participi) , es nominalizan els verps. El subjecte que actua ("ser el que") se senyala en el prefix d'actancia i un sufix corresponent -ni' , per a la primera i segona persona i la tercera femenina singular; -ni per a la tercera masculina singular i -nit per a la tercera plural; als quals se'ls pot agregar la marca d'inminencia, actualitat o émfasis -yé' .

Les raïls verbals terminen sempre en consonant o en les aproximantes [w], [j] (i) que realisen [o], [i]. El verp jɨm té el significat específic de "estar", diferent a "ser" que s'expressa moltes voltes en forma tácito en les diferents marques dels interrogatius i els pronoms personals i avee en yit, que té una forma emfàtica yittí' ("soc").

Adverbi

L'idioma nukak és ric en formes adverbials. Varis adverbis són importants en la construcció de les oracions. Per eixemple, s'usa en freqüència hébáká ("verdaderament") i per a emfatisar encara més la declaració que es fa se li agrega -yé' . L'enllaç verbal tɨtíma'hî ("despuix"), pot estar entre el subjecte i l'objecte i verp. Un adverbi pot seguir als sustantius, com hattí' ("també", "tampoc", "encara") o pot expressar-se per mig d'un sufix com -hê' ("solament", "precisament").

Interjecció

Kútu' "¡Eh!", "¡Atenció!", és una exclamació per a escomençar a parlar. hâré "¡Conte!" o dɨpí hâré "¡Molt conte!"; waá'yé' "¡Basta!; be'bét yé' "¡Ràpit!"; ni'kábá'í' "¡Això és!"; són atres eixemples d'exclamació usades pels Nukak.

Bibliografia

• Associació Noves Tribus de Colòmbia 1982 a 1993: Informes trimestrals d'activitats, presentats a la Direcció general d'Assunts Indígenes del Ministeri de Govern o de l'Interior, Bogotà: varis mecs.
• Cabrera, Gabriel; Carlos Franky i Dany Mahecha 1999: Els Nɨkak: nómades de l'Amazònia colombiana; Bogotà: Universitat Nacional de Colòmbia. ISBN 958-8051-35-5
• Conduff, Jan Ellen; Kennet W. Conduff i Richard Hess 2005: Gramàtica Pedagògica Provisional de l'idioma Nukák. Fotógrafa: Lisa Dianne Hill de Jiménez. Bogotà: Iglésia Nous Horisons. ISBN 978-958-96239-6-1
• Conduff, Jan Ellen 2006: Diccionari situacional de l'idioma Nukak. Ilustrador: Andrés Jiménez. Bogotà: Iglésia Nous Horisons, 127 p. ISBN 978-958-96239-7-8.
• Mahecha, Dany 2006: "Els nɨkak: experiències i aprenentage del contacte en atres gent". W. Leo Wetzels (ed.) Language Endangerment and Endangered Languages: Linguistic and Anthropological Studies with Special Emphasis on the Languages and Cultures of the Andean-Amazonian Border Area. ILLA - CNWS. Leiden University, pp. 91-106. ISBN 978-90-5789-154-0
• Mahecha, Dany 2009: "El nom en Nɨkak"; L. Wetzels (ed.) The linguistics of endangered languages. Contributions to morphology and morpho-syntax. Utrecht: LOT, pp. 63-93. ISBN 978-90-78328-98-8
• Mahecha-Rubio (2024). Història i llengua dels Nɨkak: aspectes gramaticals dels nominals, LOT. doi:10.48273/LOT0684. ISBN 978-94-6093-469-8.