L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Idioma grec de Capadocia


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

El capadocio, també conegut com a grec de Capadocia, grec capadocio o grec d'Àsia Menor (Καππαδοκική διάλεκτος en grec), és una llengua mixta parlada originalment en Capadocia (Turquia Central) per descendents dels pobles pre-túrquicos d'Anatolia.[2] Originalment va divergir del grec bizantí en acabant de que les migracions dels turcs d'Àsia Central cap a lo que hui és Turquia, a finals de l'Edat Mija escomençaren a aïllar als capadocios del restant del Imperi bizantí de parla grega.

Dialectes grecs de Anatolia fins a 1923. Demótico en groc. Póntico en taronja. Capadocio en vert, en punts verts que indiquen llogarets grecs de Capadocia en 1910.[1]
Terra nativa dels capadocios.

Com a resultat del intercanvi de població entre Grècia i Turquia en 1923, tots els parlants que quedaven (coneguts en Turquia com rūm, i ara denominats grecs de Capadocia) es varen vore obligats a emigrar a Grècia, a on varen ser reasentados en varis llocs, principalment en Grècia Central i del Nort. Es va encorajar als capadocios a canviar al grec modern estàndar com a part de la seua integració en Grècia, i es pensava que el seu idioma estava extint des de la década de 1960. No obstant, en juny de 2005, Mark Janse (Universitat de Gante) i Dimitris Papazachariou (Universitat de Patras) varen descobrir capadocios en el centre i nort de Grècia que encara podien parlar la seua llengua ancestral en fluïdea. Molts són parlants de tercera generació de mijana edat que adopten una actitut molt positiva cap a este idioma, a diferència dels seus pares i yayos.[3] Estos últims estan molt manco inclinats a parlar el capadocio i la majoria de les voltes canvien al grec modern estàndar.

Història i investigació

Al voltant de el V, l'última de les llengües natives indoeuropeas d'Àsia Menor va deixar de parlar-se i va ser reemplaçada pel grec koiné.[4] Al mateix temps, les comunitats de Anatolia Central s'estaven involucrant activament en els assunts del llavors Imperi romà d'Orient, de parla grega, i alguns capadocios (ara de parla grega), com Maurici Tiberio (r. 582-602) i Heraclio (r. 610-641), inclús serien elevats a emperadors[5][6]


El grec de Capadocia va escomençar a divergir de l'idioma comú grec migeval del Imperi bizantí sis sigles més vesprada,[1] despuix de la derrota dels bizantino en la batalla de Manzikert en 1071. Esta derrota va permetre als parlants del turc entrar en Àsia Menor per primera volta, separant Capadocia del restant del món bizantí.[7] En el XX, el grec de Capadocia aplegaria a estar fortament influenciat pel turc, pero a diferència del grec modern estàndart, no estaria influenciat pel venecià o el francés, que es varen introduir en el grec modern durant el periodo de la Francocracia, quan eixos grups varen escomençar a governar en Grècia despuix del Lloc de Constantinopla (1204) de la Quarta creuada.

Els registres més antics d'esta llengua es troben en els poemes macarónicos del persa Yalal ad-Din Muhammad Rumi (1207-1273), que vivia en Iconium (Konya), i en alguns ghazals del seu fill el Sultà Walad.[8][9] L'interpretació dels texts en llengua grega és difícil, ya que estan escrits en escritura àrap i, en el cas de Rumi, sense punts vocals. L'edició de Dedes (Δέδες) és la més recent.[10][11][12]

A principis de el XX, molts capadocios s'havien passat al turc per complet (pero escrit en l'alfabet grec, Karamanlidika). A on es va mantindre el grec (numerosos pobles prop de Kayseri, inclosos Misthi, Malakopea, Prokopion,[13] Karvali,[14][15] i Anakou), es va vore fortament influenciat pel turc que li rodejava. No obstant, casi no existixen documents escrits en capadocio migeval o modern primerenc, ya que l'idioma era, i seguix sent essencialment, un idioma parlat. Els que estaven educats per a llegir i escriure, com els sacerdots, ho farien en el grec lliterari més clasicista. Els primers estudis externs sobre el capadocio parlat daten de el XIX, pero generalment no són molt precisos.


Un dels primers estudis documentats va ser Modern Greek in Àsia Minor: A study of dialect of Silly, Cappadocia and Pharasa (Cambridge: Cambridge University Press, 1916), de Richard MacGillivray Dawkins (1871–1955), llavors membre del Emmanuel College, Cambridge i més vesprada el primer professor "Bywater and Sotheby" de llengua i lliteratura grega bizantino i moderna en l'Universitat d'Oxford, basat en el treball de camp realisat pel propi autor en Capadocia en 1909-1911.[16]

Despuix de l'intercanvi de població, varis dialectes capadocios han segut descrits per colaboradors del Centre d'Estudis d'Àsia Menor (Κέντρον ΜικρασιατικΣν Σπουδών) en Atenes: uluağaç (I. I. Kesisoglou, 1951), aravan (D. Phosteris i I. I. Kesisoglou, 1960), axo (G. Mavrochalyvidis i I. I. Kesisoglou, 1960) i anaku (A. P. Costakis, 1964), resultant en una série de gramàtiques (encara que llamentablement no es varen cobrir tots els pobles de Capadocia).

En els últims anys, l'estudi del capadocio ha experimentat un resorgiment despuix del treball pioner sobre contacte llingüístic, criollizaació i llingüística genètica (Berkeley: University of Califòrnia Press, 1988) de Sarah Gray Thomason i Terrence Kaufman, i una série de publicacions sobre varis aspectes de la llingüística de Capadocia per Mark Janse, professor de l'Acadèmia Roosevelt, qui també ha contribuït en una revisió gramatical del capadocio i un pròxim manual sobre dialectes grecs moderns editat per Christos Tzitzilis (Universitat Aristóteles de Tesalónica). Els recents descobriments de parlants del capadocio per Janse i Papazachariou donarà com resultat el llançament d'un nou diccionari i una recopilació de texts.

El grec de Capadocia és ben conegut en la lliteratura llingüística per ser un dels primers casos ben documentats de mort llingüística i, en particular, l'important mescla de característiques llingüístiques no indoeuropeas en una llengua indoeuropea. Este procés va ser més pronunciat en el suroest de Capadocia i va incloure l'introducció de l'harmonia vocàlica i l'orde de paraules en verp al final.

Característiques

L'element grec del capadocio és en gran mida bizantí, per eixemple, θír o tír, 'porta' del grec (antic i) bizantí θύρα (grec modern, θύρα), píka o épka, 'vaig fer' del grec bizantí έποικα (grec modern, έκανα). Atres arcaisme prebizantinos són l'us dels adjectius possessius mó(n), só(n) etc., del grec antic ἐμός, σός, etc. i la formació del imperfecte per mig del sufix -išk- del sufix iterativo del grec antic (jónico), -(i)sk-. L'influència turca apareix en tots els nivells. El sistema de sò del capadocio inclou les vocals turques ı, ö, ü i les consonant turques b, d, g, š, ž, tš, dž (encara que algunes d'estes també es troben en paraules gregues com a resultat de la palatalisació).

El harmonia vocàlica turca es troba en formes com düšündǘzu, 'pens', aor. 3sg düšǘntsü < düšǘntsi (Malakopi), del turc düşünmek, patišáxıs < patišáxis, 'rei' (Delmeso), del turc padişah. La morfologia llingüística dels sustantius del capadocio es deu al sorgiment d'una declinació aglutinant generalisada i la pèrdua progressiva de les distincions gramaticals de gènero, per eixemple, to néka, 'la dòna (neutra) (femenina)', genitivo néka-ju, plural nékes, genitivo nékez-ju (uluağaç). Una atra característica turca és la marca morfològica de precisió en el cas acusativo, per eixemple, líkos, 'llop (nominatiu / acusativo indefinit sense marcar)' vs. líko, 'llop (acusativo definit marcat)'.


Les formes aglutinants també es troben en el sistema verbal, com el plusquamperfecte írta ton, 'havia vingut' (lliteralment, 'vaig vindre, estava') (Delmeso) en el model del turc geldi idi (geldiydi). Encara que l'orde de les paraules del capadocio es rig essencialment per consideracions discursivas com el tema i l'enfocament, existix una tendència cap a l'orde turc de les paraules subjecte-objecte-verp en els seus correlatos tipològics (sufixos i modificadores gramaticals prenominales).

Lo que tenen en comú tots els dialectes grecs de Capadocia és que varen evolucionar del grec bizantí baix l'influència del turc. Per un atre costat, eixos dialectes varen evolucionar en pobles aïllats, lo que ha donat lloc a varis dialectes grecs de Capadocia.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dawkins, R. M. 1916. Modern Greek in Àsia Minor. A study of dialect of Silly, Cappadocia and Pharasa. Cambridge: Cambridge University Press.
  2. ↑ «The Resurrection of Cappadocian (Àsia Minor Greek)».Αω International.Consultat el 4 de maig de 2021.
  3. ↑ «Laboratory of Ancient Greek Dialects». University of Patras. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2017. Consultat el 4 de maig de 2021.
  4. ↑ (2002) Bilingualism in Ancient Society: Language Contact and the Written Word, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-924506-2.
  5. ↑ Stark, Freya (2012). Rome on the Euphrates: The Story of a Frontier, Tauris Parke Paperbacks. ISBN 978-1-84885-314-0.
  6. ↑ Corradini, Richard (2006). Texts and identities in the early Middle Ages, Verl. der Österr. Akad. der Wiss. ISBN 978-3-7001-3747-4.
  7. ↑ Speros Vryonis, The Decline of Medieval Hellenism in Àsia Minor, 1971, p. 482.
  8. ↑ «Greek Verses of Rumi & Sultan Walad». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2013. Consultat el 4 de maig de 2021.
  9. ↑ «Rumi». Khamush.com. Consultat el 4 de maig de 2021.
  10. ↑ Δέδες, Δ. 1993. Ποιήματα του Μαυλανά Ρουμή. Τα Ιστορικά 10.18–19: 3–22.
  11. ↑ Meyer, G. 1895. Die griechischen Vore's in Rabâbnâma. Byzantinische Zeitschrift 4: 401–411.
  12. ↑ Burguière, P. 1952. "Quelques vers grecs du XIIIe siècle en caractères arabes". Byzantion 22: 63–80.
  13. ↑ Rodley, Lyn (2010). Cave Monasteries of Byzantine Cappadocia, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-15477-2. «..Els topònims migevals de la regió que poden establir-se es coneixen solament per escasses referències: un Elpidios, Memorophylax de Prokopios, que va assistir al Concili de Calcedonia (451), pot haver vingut de Hagios Prokopios (ara Urgup, pero encara cridat 'Prokopion' per la població grega local en els primers anys d'este sigle.»
  14. ↑ Oberheu, Susanne. Wadenpohl, Michael (2010). Cappadocia, BoD. ISBN 978-3-8391-5661-2.
  15. ↑ (17 de juliol de 2012) Güzelyurt becomes a touristic hub, AKSARAY - Anatolia News Agency.
  16. ↑ «Modern Greek in Àsia Minor; a study of the dialects of Siĺli, Cappadocia and Phárasa, with grammar, texts, translations and glossary: Dawkins, R. M. (Richard McGillivray), 1871–1955: Free Download & Streaming, Internet Archive». Consultat el 4 de maig de 2021.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_grec_de_Capadocia&oldid=1574198»