Rūm
Rūm o rûm (pronunciació àrap: [ˈruːmˤ]; singular: rûmi), també transcrito com roum o rum (en àrap: الرُّومُ, ar-Rūm; en persa i turc otomà: روم, rûm; en turc: rum), és un derivat del terme Ῥωμαῖοι, Rhomaioi ("romans"). Este últim era un endónimo dels habitants preislámicos de Turquia, Orient Mig i els Balcans, que data de quan estes regions formaven part del Imperi bizantí (Imperi romà d'Orient).
Orígens
El terme rûm es troba en l'inscripció preislámica de Namara de el IV,[1] i més vesprada en el Corán (VII), a on s'utilisa per a referir-se a l'Imperi bizantí (romà oriental), contemporàneu baix els seus llavors emperadors de parla grega (dinastia Heracliana). L'imperi va ser l'estat cristià més prominent durant el periodo de la vida de Mahoma i durant l'escritura del Corán, ya que l'Imperi romà d'Occident havia caigut dos sigles abans, en el V.[2]
El Corán inclou la sura Ar-Rum, a on apareixen els "romans", que en l'época de Mahoma eren els grecs bizantins, per lo que a voltes, és traduït pels 'bizantino'. Estos romans de el VII, als que es fa referència com a bizantino en l'erudició occidental moderna, eren els habitants de l'Imperi romà d'Orient. Ya que a tots els grups ètnics dins de l'imperi romà se'ls havia otorgat la ciutadania en l'any 212, estos pobles orientals havien aplegat a etiquetar-se a sí mateixos com Ρωμιοί o Ῥωμαῖοι, romaioi ("romans"), usant la paraula per a ciutadà romà en la llengua franca oriental del grec koiné. Esta etiqueta de ciutadania es va convertir en 'Rûm' en àrap. Per a diferenciar als habitants de la ciutat occidental de Roma, els àraps varen utilisar en el seu lloc la paraula 'Rūm' o, a voltes, 'Latin'yun' ("llatins"), i per a diferenciar als parlants de grec antic es va utilisar el terme 'Iūnānīm', de 'Iūnān' (Jonia), el nom de Grècia. La paraula 'bizantí', que ara utilisen els historiadors occidentals per a descriure l'Imperi romà d'Orient i la seua llengua franca grega, no es va utilisar en ninguna parte en eixos temps.
L'estat romà i més vesprada el romà oriental (bizantino) va comprendre la totalitat del Mediterràneu oriental durant sis sigles, pero despuix de l'adveniment del islam en Aràbia en el VII, i la subsegüent conquista islàmica de lo que ara és Síria, Egipte i Líbia en els sigles VII-VIII, l'estat bizantí va ser reduint-se per a comprendre solament lo que ara és la Turquia moderna i els Balcans en l'Edat Mija. A principis del Renaixença (XV), l'estat bizantí finalment va caure en mans dels conquistadors turcs musulmans, que havien començat a migrar a lo que hui és Turquia des d'Àsia Central durant els sigles XII-XIV. Aixina, durant l'Edat Mija els àraps cridaven als habitants natius de lo que hui és Turquia, els Balcans, Síria, Líban i Palestina, 'rûm' (romans), i varen cridar a lo que ara és Turquia i els Balcans, 'la terra dels rûm', i es referien al Mediterràneu com 'la mar dels rûm'.
Despuix de la caiguda de l'estat bizantí en 1453, el conquistador turc otomà, sultà Mehmed II, va declarar que havia reemplaçat al governant bizantí com el nou Kayser-i Rum, lliteralment, el 'César dels romans'. En el sistema del millet otomà, els natius conquistats de Turquia i els Balcans varen ser classificats com rum millet (millet-i Rum) a efectes fiscals i se'ls va permetre continuar practicant el cristianisme ortodox, la religió promulgada per l'antic estat romà. En la Turquia moderna, rum encara s'usa per a designar a la minoria nativa cristiana ortodoxa de Turquia, junt en les seues institucions residuals anteriors a la conquista, cf. Rum Ortodoks Patrikhanesi, és la designació turca del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla en sèu en Estambul, el cap de tot el cristianisme ortodox.
Rum en geografia
El contacte musulmà en l'Imperi bizantí va tindre lloc en major freqüència en Àsia Menor (la major part de lo que ara és Turquia), ya que va ser el cor de l'estat bizantí des de l'Edat Mija primerenca en avant, per lo que el terme Rûm es va fixar allí geogràficament. El terme es va mantindre inclús despuix de la conquista de lo que ara és el centre de Turquia a finals de l'Edat Mija pels turcs selyúcidas, que estaven emigrant d'Àsia Central. Aixina, els turcs varen cridar al seu nou estat el Sultanato de Rum, el 'Sultanato dels Romans'.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rūm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.