L'antic Hospital Militar de Marina de Cartagena, cridat Real Hospital de Antiguones fins a 1801, és un antic hospital de l'Armada Espanyola situat en el caixco antic de Cartagena (Múrcia), que actualment alberga l'Escola Tècnica Superior d'Ingenieria Industrial de l'Universitat Politècnica.

Hospital de Marina de Cartagena

Història

Les obres per a la construcció del hospital varen escomençar l'1 de juliol de 1749 baix la direcció del ingenier militar baguenense Sebastián Feringán, i es varen allargar fins a 1762. L'inauguració es va realisar el dia 20 de maig d'aquell any, figurant el raguseo Mateo Vodopich com a director pel decés de Feringán dies abans. Els 8.924.863 reals que va costar l'edificació varen ser assumits per la Corona.[1][2]

El recint sanitari contava en una capacitat assistencial de 1000 llits, si be va aplegar a estajar fins a 4000.[2] Una d'estes ocasions va aplegar en 1804, quan es va haver d'internar a 9000 persones convalescents de febra groga, un número tan alt que va obligar a habilitar el propenc Quarter de Antigones per a fer front a l'emergència. El hospital va servir ademés de base militar per a varis regiments, com el d'Infanteria Real d'Amèrica, que ho va ocupar breument en 1764; els Suïssos de Teodoro Reding, afectats per febres tercianas i que varen terminar instalant-se entre 1768 i 1785; i finalment el Terç de Llevant del cos d'Infanteria de Marina, el qual va permanéixer allí fins a 1965.[3]

L'edifici va ser abandonat en 1983 per l'Armada, i en esta situació va quedar fins a 1999, data en la que l'arquitecte Martín Lejárraga va iniciar la seua rehabilitació a l'objecte de que poguera acollir la sèu de l'Escola Tècnica Superior d'Ingenieria Industrial de l'Universitat Politècnica de Cartagena.[1]

Arquitectura

El Hospital de Marina és un complex de tres plantes (20 m d'altura) i voluminosos murs d'un metro de profunditat alçat en sellars de tabaire, la varietat local d'arenisca extreta de les pedreres propenques. El pla arquitectònic oferix una disposició rectangular en la que una nau central servix de separació entre dos grans patis quadrats rodejats de soportals de sèt arcs de mig punt per costat.[1]

L'entrada principal es trobava inicialment en el centre de la frontera sur, per la que podia accedir-se als pisos superiors per una escala en balcons i arcadas, coberta per un cimborrio en finestras laterals i cúpula de teixixca. No obstant, esta porta es va terminar tapiando, obrint-se en el seu lloc dos portes que diferenciarien els sectors del hospital segons la seua funció: la zona este va ser utilisada com quarter, mentres que l'oest va preservar el seu comés sanitari, acomodant una farmàcia, una part administrativa, una biblioteca, etc. La nau de crujir va dispondre la cuina, mentres que junt al fos es varen ubicar almagasenes, lavaderos i masmorras.[1]


La tercera planta està dedicada a la terrat en zones abuhardilladas que en determinades ocasions es varen amprar com a estage de soldats. La coberta està sostinguda per voltós de pi roig.[1]

Referències

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Martínez García, José Antonio. «Antic Hospital Militar de Marina de Cartagena». Patrimoni de Cartagena. Regió de Múrcia Digital.
  2. ↑ 2,0 2,1 García Hourcade, José Jesús (2000). «Hospitals i sanitat en la Cartagena ilustrada», Història de Cartagena (vol. Volum VIII), Edicions Mediterràneu, pp. 308. ISBN 84-85856-43-0.
  3. ↑ «Història dels aquarteraments» (htm). Regiments d'Infanteria i governadors militars en Cartagena 1700-1996 (2007).

Bibliografia

  • Berrocal Caparrós, María del Carmen (1997). «Característiques constructives del Real Hospital de Marina del sigle XVIII en Cartagena», XXIV Congrés Nacional d'Arqueologia (vol. Volum 4), Cartagena, pp. 213-220. ISBN 84-88570-23-6.
  • Cañabate Navarro, Eduardo (1956). Bosqueig històric del Hospital militar de marina de Cartagena.
  • Lejárraga, Martín; Ruiz-Gijón Pérez, Francisco(2000).«Rehabilitació del Hospital Militar de Marina. Universitat Politècnica de Cartagena».Catàlecs d'Arquitectura.Colege Oficial d'Arquitectes de Múrcia.(5): 38-45.ISSN 1138-2430.
  • Soler Va cantar, Juan (1993). El Hospital Militar de Marina de Cartagena, 2ª edició, Ajuntament de Cartagena. ISBN 84-8752-913-5.


Referències