Coberta (construcció)

Coberta (construcció)

Pabelló de la República Espanyola per a l'Exposició Internacional de París de 1937, de Josep Lluís Sert i Luis Lacasa (rèplica en Barcelona de 1992), d'estil racionalista en coberta plana.

Una coberta és, en arquitectura, l'element constructiu que constituïx la part exterior de la techumbre d'un edifici i complix la funció de tancament, protegint l'estructura dels agents climàtics, al mateix temps que garantisa el seu aïllament acústic i tèrmic. De manera genèrica, es consideren sinònims per a definir el mateix element els térmens sostre, techado i teulada.

Funció

La coberta d'una construcció complix distintes funcions:

1. Protegir l'interior de l'edifici dels elements ambientals exteriors com la pluja, el vent, el sol, etc.
2. Evitar que l'aigua s'estanque en la superfície del sostre, canalisant-la.
3. Proporcionar aïllament tèrmic i acústic.
4. Aportar un valor estètic.

Aïllament

Alguns materials usats en cobertes vegetals com la palla o el petorra, o d'orige mineral com la pissarra o la teixixca de fanc cuit, tenen excelents propietats d'aïllament per sí mateixos. En el cas d'amprar materials poc aïllants, s'afigen atres elements adicionals baix de la capa exterior, com sostres instalats baix l'estructura de la teulada. Es poden utilisar com a aïllament intermig o directe taulls de formigó, làmines de poliestireno extruido o poliestireno expandit, bromera de poliuretano, materials bituminosos, superfícies reflectantes, en alta reflectividad i alta emisividad tèrmica, o un atre tipo materials eficients.

Degut a que aproximadament el 30% de les pèrdues energètiques dels edificis es produïxen per les cobertes, i en el propòsit de garantisar l'eficiència energètica, en alguns països les característiques dels materials aïllants es troben regulades per llei.

Drenage

Una funció bàsica de la coberta és impedir l'entrada d'aigua en l'interior de la construcció. En general, açò es conseguix dotant d'inclinament a la teulada, la qual dependrà de la zona climàtica en la que es trobe la casa. Aixina, en àrees de poca pluja els sostres seran de pendent baixa, mentres que en àrees de molta pluja i neu seran més inclinats. L'aigua de pluja canalisada des de la coberta pot ser perjudicial per a l'edifici si este no conta en un drenage adequat, ya que pot filtrar-se a través de les parets. Per esta raó, és comuna la disposició de ràfols com a sistema per a protegir les parets de l'edifici, als que se'ls associa un sistema de canalones que canalisa les aigües pluvials recollides per la coberta a la ret general de desaiguador.

Palloza gallega en coberta vegetal de petorra

Tipos de coberta

Artícul principal → Anex:Formes de teulades.

De modo general es distinguix entre coberta inclinada i coberta plana, segons el seu inclinament respecte al pla del sol. Abdós tipos tenen una gran tradició en l'arquitectura. Les inclinades s'utilisaven més en climes principalment plujosos, puix permeten desestajar l'aigua per simple gravetat, i les planes en climes més secs, a on el problema de la pluja és episódico i el de neu casi desconegut; les cobertes en forma de terrat tenen aprofitament o habitabilitat en les nits de les époques més càlides, inclús per a dormir a l'aire lliure.A mida que varen ser evolucionant els sistemes d'impermeabilisació, la coberta plana es va estendre també a climes plujosos, aplegant a convertir-se en una de les característiques de l'arquitectura racionalista de primer terç d'el XX.

Cobertes inclinades

Cada pla que forma una coberta inclinada es denomina faldón. Les arestes que separen a cada faldón es diuen llimes, que poden ser limahoya (en la part cóncava), limatesa (en la part convexa) o llima de quebre (entre panys en diferent inclinament). La llima superior de coronació es diu cumbrera, caballete o gallur. Els extrems inferiors que descollen i s'allunten més allà del pla de la frontera per a impedir la caiguda de l'aigua en l'edifici, es diuen ràfol o alar. Els elements que poden aparéixer en una coberta, per a allumenar i ventilar l'interior se solen cridar lucernarios. En cobertes inclinades tradicionals, poden rebre els següents noms: la beata, també cridada buharda o buhardilla; el gablete, el lucero, lucernario, lumbrera o claraboya; i la montera. Per a descriure la forma de les cobertes inclinades se sol fer referència al número de faldones, als que -especialment en este cas- se'ls crida "aigües", aixina es parla de cobertes a un aigua, a dos, tres, quatre o més aigües. En les cobertes a dos aigües, els tancaments de l'edifici cap als que no aboca l'aigua, acaben en una forma triangular que es denomina hastial o piñón.

Coberta plana o aterrazada

Coberta a un aigua

Coberta a dos aigües

Coberta a quatre aigües

Coberta en pabelló, a quatre aigües

Cobertes planes

Artícul principal → Coberta plana.

El major problema de les cobertes planes és que estan someses a grans diferències de temperatura per lo que es deuen dividir en "quarters", és dir seccions de tamany no massa gran (se sol acceptar que tinguen una dimensió màxima de 6 m en qualsevol sentit), deixant una junta de dilatació entre elles. Cada quarter forma una espècie d'embut en les vores perimetrals horisontals i des d'ells, es formen faldones en poca pendent cap al punt de desaiguador. En edificacions chicotetes, es fan al revés, de forma semblant a les cobertes inclinades, desaguando cap a fòra del perímetro de l'edificació, pero en menor pendent. Hi ha tècniques per a evitar tindre que fer estes divisions tan chicotetes, com la coberta invertida. En certs tipos de cobertes planes, com la cridada coberta a la catalana, també es prolonga la coberta fòra del pla de frontera formant un ràfol, en general menys eixint que en les cobertes inclinades.

Coberta de pissarra.

Elements d'una coberta inclinada.

Coberta moderna en un garaig de Londres.

Materials

Romans i grecs les feyen en teixixcas llaurades en materials pétreos en edificis representatius i en teixixques de fanc en els demés. Els àraps varen normalisar la cridada teixixca àrap d'alfarería, que resolia en una sola peça, sempre la mateixa molt semblada a l'acarona romana, tots els problemes d'una teulada inclinada: canals, acarones, limatesas i limahoyas. Les cobertes planes es feyen també en peces ceràmiques en forma de rajoletes, sobre disposicions constructives que deixaven resolt el problema de la dilatació sense afectar a la construcció que protegixen. En països de clima especialment sec, s'amprava (i seguix fent-se) directament fanc sense còure, ensopit, per a arrematar les cobertes.^{cita requerida}

En zones més pobres s'ampraven com teixixques peces planes de pedra, principalment de pissarra, per a la coberta. Les cobertes de peces planes tenen el greu inconvenient de que, com l'aigua pot esvarar per capilaridad entre les peces, s'exigixen pendents acusades de més d'un 50 % d'inclinament i solapes grans entre elles per a aixina evitar-ho; per lo tant el pes unitari (per unitat de superfície) de coberta sol ser molt gran. Pel contrari, és un material que resistix be el ras (les gelades) i de gran durabilitat.^{cita requerida} En les cobertes planes es protegia la part superior, sobre les diverses capes que actuaven d'impermeabilizante, per mig de baldosines d'alfarería (cridats en Espanya, baldosín d'Ariza o, més chicotet i prim, baldosín català).^{cita requerida}

Vore també

• Coberta invertida
• Estructura
• Frontera
• Forjat
• Sostre vert
• Anex:Formes de teulades

Enllaços externs

• Tipos de Pissarres per a cobertes
• Tipos de Teixixques per a sostres
• d'Impermeabilisació de Cobertes
• Arcotecho
• Fabricació i Montage d'Arcotechos