Llit

Archiu:Imagerrrrrr.jpg

Llit

Un llit és un moble que s'utilisa per a gitar-se a dormir o descansar, encara que també sol usar-se per a atres activitats: llegir, assentar-se, mantindre relacions sexuals, menjar, jugar, reposar en periodos de malaltia, vore la televisió.

Els llits es presenten en un ampli palmito de formes i tamanys. Les primeres eren poc més que piles de palla o algun atre material natural que s'estenien de nit sobre el sol i s'arreplegaven durant el dia. Un alvanç important va constituir l'elevar-les per a evitar inundacions, brutees, infeccions o mordeduras de serp.

Els llits poden tindre un cabecero per a recolzar-se, i poden tindre baranes laterals i pieceros. Els llits "només cabecero" poden incorporar un "guardapolvo", un "faldón de llit" o una "cenefa" per a ocultar l'armassó del llit. Per a recolzar el cap, se sol colocar una coixí de material suau i acolchado en la part superior del matalaf. Per a aïllar al durmiente se sol utilisar algun tipo de manta, a sovint llançol, una cobertor o un edredón, denominats colectivamente roba de llit. La roba de llit és la part del llit que no és moble i que es pot llevar per a llavar-la o airejar-la.

Etimologia

Archiu:Bed in hotel room 5.jpg

Llits moderns.

En Europa, els matalafs es reblien en palla, tamo, pèl d'animals (per eixemple crin de cavall, utilisada per la seua elasticitat), llana grossa o plumón, i s'apilaven, lo més bla dalt. Esta pila de matalafs, llançols, mantes i coixins era lo que els primers europeus cridaven "llit"; podia guardar-se durant el dia (un us que sobreviu en paraules com featherbed). El somier, inclús quan estava present, sostenia el llit, pero no es considerava part d'ella.Plantilla:R/superscriptPlantilla:R/superscriptPlantilla:R/superscriptPlantilla:R/superscript

Història

Prehistòria

En agost de 2020 els científics varen informar del descobriment de la roba de llit d'herba més antiga del fa a lo manco 200 000 anys, molt més antiga que la roba de llit més antic coneguda anteriorment. Especulen que plantes repelents d'insectes i capes de cendra, a voltes per la crema de roba de llit d'herba més antiga, que es troben baix de la roba de llit s'han utilisat per a una base lliure de brutea, aïllant i per a mantindre alluntats als artròpodes.

Història antiga

Els primers llits eren poc més que montons de palla o algun atre material natural (per eixemple, un montó de fulls de palmera, pells d'animals o falagueres secs). Un canvi important va ser elevar-les del sol, per a evitar les corrents d'aire, la brutea i les plagues.^{cita requerida} En el Mioceno, que va durar de vintitrés a cinc millons d'anys, abans de l'aparició dels humans, els simis varen escomençar a crear llits composts per una plataforma per a dormir que incloïa una coixí de fusta. El llit, que té forma pròpia des de les antigues civilisacions d'Egipte i Asiria, consistix en un bastidor rectangular allargat, de fusta o de metal, sostingut per peus elevats i terminat en un extrem o en abdós en un cabecero a modo de respal, que sol adornar-se en figures.

Segons alguns historiadors,^{cita requerida} els grecs varen ser els primers que varen colocar una espècie de cabecero, més o menys elevat, sobre l'armassó del llit constituït per quatre pals ensamblados, els quals componien els montages que sostenien el llit pròpiament dit.

Els perses, abans que els grecs, tenien els seus llits en baldaquinos i la cobrien en molts tapissos. Els baldaquinos els adornaven en brodats, metals preciosos (or i argent), marfil i perles.

Els romans també tenien uns llits semblants i, a mida que l'Imperi es va ser engrandint i enriquint en les seues conquistes, es varen ser fent de fustes fines, com el ébano, cedre, etc., aixina com el bronze, variant també la classe de les seues colchonés, els quals en un principi consistien en un senzill sac de palla, pero que despuix es varen reblir de llana de Mileto i, posteriorment, de finíssimes plomes.

En la Europa occidental, despuix de Jesucristo i fins a finals de el XII, encara que el llit va deure ser considerada com un moble de gran importància, va desaparéixer en gran partix este lux. Els príncips tenien oficials al seu servici que tenien l'encàrrec de cuidar del seu llit. Les dimensions del llit varen aplegar a ser tan grans que algun d'estos príncips feyen que un criat colpejara en un pal els matalafs per a persuadir-se de que en ells no s'ocultara cap persona.

En l'época de Carlomagno, com a prova de deferència i distinció es compartia el llit en el companyer d'armes o en el hoste a qui es volia honrar, sense que la esposa del que prodigaba tal atenció es marchara a un atre llit. Per llavors va aplegar a ser costum que la dòna gitara en el seu llit als gossos. I fins a va haver llits en les que es va aplegar a gitar a tota la família: d'ací que les seues dimensions foren tan descomunals.

En la época medieval encara s'estenien tapissos sobre el sol o en algun banc adossat al mur, en els que es colocaven almohadones de plomes, llana o de crin animal i s'utilisaven, a modo de cobertores, pells d'animals.

Els llits dels egipcíacs tenien els seus peus en forma de pates d'animals figurant en el seu cabecero el cap d'estos. Les dels grecs i romans solien dur peus tornejats i rectes i unes i unes atres s'adornaven en incrustaciones precioses. Durant els primers sigles de l'Edat Mija el llit va tindre una estructura molt senzilla en Occident, sempre rectangular i en peus rectes. Pero no varen faltar eixemplars que els peus eren a modo de columnes torneadas i esculpidas i més altes que el llit, terminant per dalt en pomo. Aplegat el XIII, va tornar a posar-se en us l'ornamentació de tot el llit en pintures, relleus i incrustaciones i elevat cabecero, si es tractava de llits senyorials, i aixina es va mantindre fins als nostres dies en les variants pròpies dels estils de cada moda.

En freqüència, i molt especialment en els llocs frets, es colocava sobre el llit un pabelló o baldaquino ya des de les civilisacions remotes, com es manifesta en els relleus assiris i com s'han vist en alguns eixemplars trobats en Egipte. Este pabelló, en unes cortines, servia per a reduir el tamany de l'habitàcul conseguint que la calor corporal ho calfara en més facilitat que a tota l'habitació. Des de el XV dit pabelló sol montar-se en forma de luxosos doseles ya sols, ya recolzats sobre columnillas que s'alcen sobre els peus o ànguls del llit.

Pel contrari, en llocs especialment càlits, els llits eren de materials bons conductors de la calor per a evitar sentir-se rodejat de material aïllant de nit i dissipar millor la calor del cos. En al-Ándalus, poden trobar-se llits de l'época califal, fets d'obra, en enrajolat, en els que se sacrificava la blandura del matalaf en favor de major comoditat tèrmica.

El 7 de juliol de 1946, el magnat Howard Hughes va sofrir un gravíssim accident en Los Àngeles quan efectuava el primer vol de prova experimental de l'avió espia XF-11. Va sofrir lesions internes, múltiples fractures (la clavícula, totes les costelles...) i cremades de tercer grau per tot el cos que li deixarien seqüeles el restant de la seua vida. En l'hospital, Hughes va cridar als seus ingeniers per a que li feren un llit a mida. Seguint les seues indicacions tècniques, li varen posar un sistema hidràulic manejat per 30 motors elèctrics, que li permetia ajustar el llit pulsant varis botons, creant el modern llit d'hospital.

Parts

El llit pot dividir-se en dos zones principals:

• la superior, conformada pel matalaf.
• l'inferior, conformada per una base rígida com un canapé o semirrígida com un somier.

Els matalafs poden fabricar-se en diversos materials si ben el més estés és el de molls. Alguns elements que complementen el llit són:

• coixí: peça mullida que es coloca en el cabecero i que servix per a recolzar el cap.
• cabecero: tauler pla que s'adossa a la paret en la part superior del llit. Pot ser de diversos materials estant a sovint forrat o acolchado. La seua funció és evitar el contacte del cap en el mur, #lo que també pot ser evitat en el coixí.

Roba de llit

Artícul principal → Roba de llit.

La roba de llit està constituïda per diversos elements destinats a protegir el matalaf i proporcionar abric durant la nit. Entre ells, es troben:

• llançols: els llançols tèrmics solen ser llançols de franela, junt a les de pirineo, coralina i microlina.
  • llançol bajera: és la que es posa sobre el matalaf per a protegir-ho. A sovint, es tracta de llançols ajustables en els cantons per mig de franges elàstiques per a facilitar la seua colocació.
  • llançol encimera o arribera: és la que es coloca en la part superior.
• manta: peça d'abric que es coloca sobre el llançol encimera.
• cobertor: és la coberta del llit que la vares vore i que es retira durant la nit i també es denomina cobrellits.
• edredón: com el cobertor, es coloca en la part superior del llit.
• funda nòrdica: es tracta d'una funda lavable reblix de material d'abric. Substituïx a les mantes i al llançol encimera.

Mides

Les mides corrents dels llits són:CR

• individual (també denominada senzilla):
  • esgambi: 80, 90 o 105 cm
  • llongitut: 190, 200 o 210 cm

• matrimonial (en alguns contexts, també denominada doble):
  • esgambi: 120, 135 o 150 cm
  • llongitut: 200 o 210 cm
• queen size (‘tamany regna’):
  • esgambi: 160 cm
  • llongitut: 210 cm
• king size (‘tamany rei’):
  • esgambi: 180, 200 o 210 cm (l'esgambi de dos llits individuals) 
  • llongitut: 210 cm

La denominació per "places" varia de país en país:

• 1 plaça (la mida mínima): de 100 o 120 cm d'esgambi
• 1 i 1/2 places: 130 o 140 cm
• 2 places: 150 cm o més.
• 2 i 1/2 places: 200 cm d'esgambi (king size) 
• imperi: més de 200 cm d'esgambi.

Tipos de llits

L'altura de llit estàndar és de 40 cm aproximadament.

• Llitera o llit cucheta: composta de dos o més llits, unes damunt de les atres.
• Llit plegable: llit que es plega per a guardar quan no s'utilisa.
• Sofà llit: moble que té la doble funció de sofà i llit.
• Base llit: moble formada per dos bases fetes de fusta a la que en unir-les formen un llit individual.
• Llit en dosel: la que conta en un armassó total o de capçalera per a cobrir en cortines al llit. Estes poden ser: malla transparent contra insectes, tela blanca que brinda privacitat pero deixa passar la llum, bloqueador de llum, una tela grossa o pesada que aïlle de la fredor, o una combinació d'elles.
• Llit turc: espècie de sofà sense braços que servix per a descansar o dormir.
• Llit redó: llit en la que dormen vàries persones, és un terme usat en connotació sexual majorment encara que en alguns hotels existixen llits especials d'eixa forma (com en forma de cor).
• Llit d'aigua: llit en una cambra interior sagellada plena d'aigua, i que pot estar conectada a un sistema que produïxca vibracions que simulen un massage.
• Breçol: llit menut per a bebés.
• Llit niu o llit mariner: llit format per dos mobles. Un llit individual estàndart i una atra de pates plegables que es guarda davall.
• Llit elèctric: llit constituït per un sommier articulat que es acciona per mig d'un motor elèctric. El matalaf utilisat és per necessitat d'un material flexible com el làtex. Conta en mando per a moure, independentment, el cabecero i la part inferior.
• Llit-breçol: és un llit d'1 plaça en barandas, sol vindre una cajonera composta que es coloca als peus desgotant el llarc del llit servint aixina com breçol fins que en créixer el chiquet es retira el moble i les barandas quedant un llit d'1 plaça comuna.
• Llit camera: és el llit de 3/4 de plaça, usada majorment com a auxiliar, ronda els 70 cm d'ample. En Argentina antigament es designava aixina al llit de plaça i mija (120 cm) quan s'usava per a dos per lo incómodo que allí es dorm.
• Llit tijera, catre o catre tijera: varietat de llit plegable que es dobla a lo llarc, els seus peus estan formats per dos llistons creuats units per una articulació. En obrir-se presenta una superfície elàstica de tela i /o malla metàlica per lo que du un matalaf de gruixa mínima (colchoneta) o no du en absolut. Solen ser de 3/4 plaça. Usades per a excursió o eixèrcits majorment.
• Llit de camarote: llit molt curt en la que un adult no pot dormir estés, solia usar-se en barcos ya que pel seu tamany està adaptada a racons baix coberta.
• Llit quadrat: actualment en desús, era de 150 x 150 cm. En ella s'acomodaven varis chiquets per a dormir. S'usava principalment en llocs de climes frets.
• Llit ortopédica: és la d'us hospitalari, posseïx vàries articulacions que permeten plegar-la lleument per a que s'eleven els peus del pacient, la cintura i/o esquena ademés de contar en barandas removibles i punts de subjecció per a nugar al pacient i soport d'alguns implementos mèdics com ser sèrum, monitors, armassons de suspensió i tracció de membres, etc.
• Llit temàtic: nom que es dona als llits que tenen formes peculiars en temàtiques relacionades en séries, objectes com a carros o películes.
• Llit rebatible: està unida per frontiças a la paret o és part d'un moble que pot simular ser un ropero quan està amagada. Posseïx solament dos pates plegables en l'extrem opost al anclaje, quan no s'usa s'eleva i queda fòra de la vista deixant el lloc del llit disponible en lliberar l'espai que esta ocupa.
• Llit elàstic: lona flexible que s'unix a un bastidor per mig d'uns molls que s'utilisa per a donar bots com divertimento.

• Llit «a la duquesa» (lit à la duchesse): en un dosel que descolla de la paret sense soports.
• Llit «a la federació» o «a la revolució» (lit à la révolution): en decoració d'estil romà, de moda durant la Revolució francesa.
• Llit «a la polaca» (lit à la polonaise): en dosel sobre soports de ferro formant una cúpula i cortines pels quatre costats.
• Llit «a lo àngel»: variant del llit a la duquesa en un dosel més curt que el matalaf.
• Llit de dia: nom que es dona a varis tipos de mobles de descans diürn, com el diván, el llit turc o la chaise longue.
• Llit empotrable: la que s'arreplega verticalment durant el dia en un armari.
• Llit «en góndola» (en bateau): de forma curvilínea que recorda una barca, pròpia del estil Imperi.
• Llit imperial (lit à l'imperiale): variant del llit a la duquesa en el dosel en forma de corona.
• Llit tumbal (lit en tombeau): variant del llit a la duquesa en el dosel inclinat i el piecero més baix que el cabecero.
• Llit carriola: llit de baixa altura sobre rodes, pensada per a guardar-se baix un atre llit i desplegar-se de nit.

• Llit ortopédica d'hospital
  Llit ortopédica d'hospital
• Llit abatible
  Llit abatible
• Sofà llit
  Sofà llit
• Llit de dia
  Llit de dia
• Llit caixa
  Llit caixa
• Llit tijera
  Llit tijera
• Llit redó
  Llit redó
• Tren-llit
  Tren-llit
• Llit de gos
  Llit de gos

Vore també

• Futón
• Hamaca
• Llitera
• Petate
• Somier

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llit.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Llit en el Viccionari.