Roba de llit
La roba de llit [1] està formada pels materials que es coloquen sobre el matalaf d'un llit per motius d'higiene, calor, protecció del matalaf i efecte decoratiu. La roba de llit és la part extraíble i lavable d'un entorn de descans humà. A sovint es llaven varis jocs de llançols per a cada llit de forma rotativa i/o es canvien cada temporada per a millorar la comoditat del somi a distintes temperatures ambiente. La majoria de les mides estandardisades per a la roba de llit són rectangulars, pero també existixen algunes de forma quadrada, que permeten a l'usuari posar la roba de llit sense tindre que considerar la seua orientació llongitudinal (per eixemple, un edredón de 220 cm × 220 cm).
Un joc de llit es compon generalment d'una llançol bajera que cobrix el matalaf, un llançol encimera, una manta, una cobertor o un edredón. A voltes s'utilisa una funda nòrdica ademés o en lloc del llançol encimera; i vàries coixins en fongues de coixí. Poden afegir-se mantes adicionals, etc. per a garantisar l'aïllament necessari en les zones fredes per a dormir. Una pràctica comuna entre els chiquets i alguns adults és decorar el llit en peluchos, nines i atres joguets blans. No s'inclouen en la denominació de roba de llit, encara que poden proporcionar calor adicional al durmiente.
Història
[editar | editar còdic]Al voltant de l'any 3400 a. C.., els faraons egipcíacs varen alçar els seus llits del sol i varen dormir sobre una superfície elevada. La roba de llit va evolucionar àmpliament en Egipte. Es considerava un símbol de llum i purea, aixina com de prosperitat. Les mòmies egipcíaques solien envoldre's en roba de llit. La complexitat de les aplicacions ha aumentat en l'investigació i el desenroll dels materials de la roba de llit a lo llarc dels anys.[2]
Els matalafs del Imperi Romà es reblien en llana, plomes, canyes o fenaç. Els llits es decoraven en pintura, bronze, argent, joyes i or. Curiosament, era rar que una parella romana passara la nit junta. Era més comú que cada cònjuge tinguera una habitació separada. Els investigadors creuen que el llit romà era sense dubte menys cómoda que l'actual.[2]
Durant el Renaixença, els matalafs es reblien en palla i plomes i després es cobrien en sedes, #vellut o setí. Els doseles brodats i les colgaduras ornamentals, aixina com l'aparició del matalaf de plomes, varen fer que els llits es tornaren extremadament cares, a sovint heretades de generació en generació.[3]
En el XVIII, els europeus varen escomençar a utilisar somiers de ferro fos i matalafs de cotó. Fins a llavors, els paràsits s'acceptaven sense més com a components dels llits més reals.[4]
En el XIX es va inventar el somier.[5]
En el XX, en Estats Units, els consumidors varen comprar el matalaf de molls interiors, seguit en la década de 1960 pel llit d'aigua (originària de la costa oest), i l'adopció de futones d'estil japonés, matalafs d'aire i matalafs i coixins de gomaespuma.
Materials
[editar | editar còdic]Els llançols llaugers blancs, de colors sòlits o estampades, de teixit pla, satinado o de franela de cotó o mescles de cotó i polièster són els tipos més comuns de llançols, encara que també poden utilisar-se lli i seda, inclús combinats. El plumón d'oca o ànet i atres plomes s'utilisen en freqüència com a farcidura càlida i llauger en edredones, cobertors i edredones. Pero este tipo de farcidura pot descollar en part inclús del teixit tupido i ser irritante para moltes persones, sobretot les alèrgiques. Es comercialisen alternatives naturals i sintètiques al plumón. El cotó, la llana o el polièster se solen utilisar com a farcidura en edredones i cobertors. Són menys cars i més fàcils de llavar que el plumón natural o les plomes. Les fibres sintètiques són millors en forma de guata termofusionada (a on les fibres es creuen). Per a les mantes solen utilisar-se teixits grossos de llana, cotó, acrílic o unes atres microfibras sintètiques, o mescles d'estes. El teixit produït a partir d'urdimbre i trama de cotó, urdimbre de cotó i trama de lyocell presenta una millora significativa en tots els sentits i és el més adequat per a confeccionar roba de llit.[6]
Elements de la roba de llit
[editar | editar còdic]En la següent taula s'enumeren les peces que componen la roba de llit ordenades de dalt avall, des de la capa decorativa superior fins a la base del llit, tal com es disponen en vestir el llit. Els coixins i els seus fongues, situades en la capçalera, es llisten al final.
| Nom(s) | Image | Descripció |
|---|---|---|
| De dalt avall: capes del llit | ||
| Cobrellit o cobertor | Cobert decoratiu superior, en laterals que apleguen fins al sol o prop d'ell. Protegix la roba de llit, incloses els coixins, de la pols durant el dia. No requerix falda de llit i va ser molt popular en Estats Units despuix de l'II Guerra Mundial. Es retira de nit. Una variant històrica és el coverlet (de l'anglés, d'us minoritari en espanyol), un cobrellit més curt que no aplega al sol ni cobrix els coixins, amprat en Estats Units abans de el XX. | |
| Funda nòrdica | Coberta textil, decorativa i protectora, que envol un edredón nòrdic. Sol tancar-se per mig de botons, corbata o cremallera en un extrem. És lavable, #lo que reduïx la necessitat de netejar el edredón interior. En Austràlia es denomina «funda de doona». Habitualment presenta una densitat de 180 a 400 fils per polzada quadrada (equivalent a 280 a 620 fils per cada 10 cm²). | |
| Edredón | Cobertor en farcidura de plumón, plomes, fibra sintètica o una combinació d'estos materials, utilisat com a manta. Pot presentar-se en les capes acolchadas (edredón tradicional, a sovint en patchwork) o sense acolchar, en el cas de la qual es denomina també comforter (anglicisme d'us comercial). Quan la farcidura és exclusivament de plumón o plomes i s'ampra dins d'una funda nòrdica, rep aixina mateix el nom de cubrelecho (terme d'escassa difusió en espanyol). Els edredones sense acolchar solen ser reversibles i lavables a màquina. | |
| Frazada o manta | Penyora de llana o un atre material, tupida i generalment peluda, de forma rectangular, que servix per a abrigar-se en el llit. En la roba de llit tradicional es coloca sobre el llançol encimera, que actua com a barrera entre el cos i la manta. Les mantes de llana requerixen contes específics —neteja en sec en tintoreria o llavat a mà en aigua freda i detergent neutre— i no admeten llavats freqüents, per #lo que la protecció que els brinda la encimera prolonga la seua vida útil.[7] En l'image, una clàssica manta de llana. | |
| Llançol encimera (també cridada llançol de damunt) | És el llançol superior pla (no ajustable) que es coloca entre el cos i la manta o el edredón. Històricament, els llançols varen representar un refinament en l'aixovar del llit: evitaven el contacte directe de la pell en matalafs i cobertes —per lo general més asproses— i varen introduir una mida d'higiene, ya que, a diferència d'atres peces textils del llit, podien llavar-se.[8] Esta mateixa funció es manté en l'actualitat: en estar en contacte en el cos, la encimera absorbix la suor i protegix la manta o el edredón, que requerixen llavats menys freqüents i més delicats.[9] En estiu o en climes càlits pot amprar-se sense manta, com a únic cobertor llauger.[9] | |
| Llançol bajera (també cridada simplement llançol) | És el llançol que es coloca directament sobre el matalaf, baix de la encimera, per a protegir-ho i proporcionar una superfície de descans suau. Pot ser un llançol pla que es remete baix el matalaf o, més comunament en l'actualitat, un llançol ajustable en bandes elàstiques en els cantons.[9] Els llançols bajeras ajustables es presenten en distintes #gruixa de falda segons l'altura del matalaf; l'estàndart en Estats Units és de 18 a 23 cm (7 a 9 polzades), existint també versions de 25 a 33 cm (10 a 13 polzades). | |
| Cubrecolchón (també cridat sobrecolchón o bajocolchón) | Es coloca damunt del matalaf i baix del llançol bajera per a afegir comoditat o per a protegir el matalaf de la brutea provocada per l'us. | |
| Sobrecolchón de plomes | Plomes contingudes en una funda de tela que es coloca damunt del matalaf, a modo de cubrecolchón mullido. Sol incorporar cintes elàstiques o un llançol bajera coser per a adaptar-se al matalaf i mantindre's en el seu lloc. | |
| Protector de matalaf | S'utilisa immediatament per damunt d'un matalaf per a protegir-ho de derrames, taques i desgast. Alguns models també protegixen al durmiente de alérgenos, com els àcars de la pols. | |
| Falda de llit | És una peça decorativa que cobrix el somier i les pates del llit. Es coloca entre el matalaf i el somier i penja a nivell del pis. | |
| Coixins, coixins i els seus fongues (capçalera) | ||
| Coixí | Funda rectangular reblix de tamany mig per a reclinar el cap en dormir. Es presenta en vàries mides —estàndar (aprox. cm), queen ( cm) i king ( cm)— i diferix en fermea segons la postura del durmiente (boca dalt, boca avall o de costat). | |
| Funda decorativa | Funda per a coixins, a sovint dissenyada en adorns, volants, ribets o cordoneres. La funda decorativa sol colocar-se per davant dels coixins de dormir, que a la seua volta van enfundades en una funda normal. | |
| Coixí cilíndric | És un coixí llarc i estreta, generalment cilíndrica i reblix de plomes. S'utilisa com a element decoratiu o com a soport lumbar quan es coloca en la capçalera. | |
| Coixí quadrat gran (denominat coixí europeu o continental en contexts d'interiorisme) | Coixí quadrat gran, habitualment de cm, d'us decoratiu. Se situa en la capçalera del llit, per lo general darrere dels coixins de tamany estàndar o damunt d'estes, i queda cobert pel edredón. | |
| Funda per a coixí quadrat gran | És la funda utilisada per als coixins anteriors, d'un tamany habitual de cm. | |
| Rodell cervical | Coixí menut, de forma cilíndrica i us principalment decoratiu, situat en la capçalera.[10] Els rodells cervicals per lo general no duen obertura ni cremallera i s'coser tancats, encara que alguns dissenys presenten obertures integrades en els extrems.[10] | |
| Coixí boudoir | Coixí rectangular menut, d'us decoratiu, colocat en la capçalera. Deu el seu nom al francés boudoir («tocador»). Les seues dimensions habituals ronden els cm. | |
| Acerico | Un coixí decoratiu menut per a major comoditat. Actualment es troba en molt diverses formes i tamanys. | |
Terminologia
[editar | editar còdic]- Caiguda: La dimensió vertical d'una falda de llit.
- Rebordeado: Inclou una banda decorativa de teixit recte o entallat; sol utilisar-se per a descriure coixins o fongues de coixí.
- Roba de llit d'hotel: llançols en un elevat número de fils i dissenys sense adorns, comercialisades per a imitar els materials de roba de llit que utilisen els hotels. L'expansió dels viages de negocis ha creat una demanda d'este tipo de productes per part dels consumidors.
- Cotó Maco: El cotó de fibra llarga cultivat en Egipte, és un cotó d'alta calitat en fibres més contínues que s'utilisen per a crear fils. El fil té un diàmetro menor, pero és més fort que el d'atres cotons. Un fil més menut permet utilisar més #bri per polzada quadrada per a crear teixits més resistents, més llaugers i transpirables. El cotó Mako s'utilisa a sovint per a fabricar llançols i tovalles d'alta gama, que es comercialisen com a productes de lux.
- Palliasse: Llit de material resistent, farcidura de matèria orgànica, com a palla o crin de cavall i utilisat com a matalaf.
- Cotó Pima: Un cotó d'alt grau. Té la fibra llarga similar al cotó Mako, que és lo que li conferix la seua suavitat i lluentor, aixina com la seua durabilitat. Les seues característiques superiors milloren en l'us. El cotó Pima s'utilisa per a confeccionar llançols, tovalles i penyores de vestir d'alta gama, que es comercialisen com a producte de lux. Perú produïx la major part del cotó Pima del món.
- Plisado: Material que s'coser en plecs, com un palmito.
- A mida: Ajustat, és dir, fet a la mida exacta del llit.
- Número de fils: Normalment es medix com el número de fils per polzada quadrada (és dir, 2,54 cm × 2,54 cm) o per 10 cm2 (és dir, 3,16 cm × 3,16 cm). Els dos métodos de medició donaran com resultat un número de fils diferent. Per eixemple, un reconte de 250 fils/pulg2 equival a 31,2 fils/cm2.
- Acarona o cobertor: Menut cobertor que sol utilisar-se per a abrigar i decorar; sol colocar-se al final del llit.
Mides de la roba de llit
[editar | editar còdic]Les mides de la roba de llit estan fetes basant-se en les dimensions del llit i del matalaf en la que es va a utilisar. Les mides del matalaf es poden classificar en les següents:
| Mides de llit | Llançol bajera | Llançol encimera | Coberta |
|---|---|---|---|
| Simple 90 cm × 190 cm |
90 × 200 × 20 cm | 180 × 260 cm | 135 × 200 cm |
| Doble 140 cm × 190 cm |
140 × 190 × 20 cm | 220 × 260 cm | 200 × 200 cm |
| Real o King 160 cm × 200 cm |
160 × 200 × 20 cm | 265 × 275 cm | 240 × 220 cm |
| Super Rei 200 cm×200 cm |
200 × 200 × 20 cm | 280 × 290 cm | 260 × 220 cm |
En Espanya, els #esgambi estandardisats del matalaf són en cm 90 (també denominada simple o senzilla), 105, 135 (en desús), 140, 150 (en desús), 160, 180, 200 i les larguras són de 190 i 200 cm. Les mides se solen denominar directament pel seu esgambi en cm.
Roba de llit i salut
[editar | editar còdic]Existix roba de llit especial per a bebés i chiquets menuts[11] i certes malalties (roba de llit mèdic) i s'ha creat l'anomenada roba de llit antidolor per a certs pacients i vells.[12]
La roba de llit mal ventilat i neta és una font potencial d'alèrgia[13] i parasitosis (chinche del llit, polls, poll púbic...);[14] els llançols i coixins són, de fet, el lloc d'acumulació d'escamas humanes que servixen d'aliment a certs àcars.
Durant certes epidèmias (de pesta i còlera en particular la roba de llit es cremava o desinfectava en el cas del tifus i de parasitosis com la sarna,[15] i en el cas de la #tuberculosis han segut d'interés per als meges responsables de la #profilaxis.[16]
La roba de llit en males condicions ha segut una de les cusas de la mort d'infants.[17]
Les veles, les llànties de parafina i després les puntetes de cigarrets en el desenroll del tabaquisme han segut fonts d'incendis de matalafs i roba de llit,[18] parfois mortels ou sources de brûlures greus en milieu carcéral.[19] Productes antiincendios, antiácaros[20] i antibiòtics com nanoargent o fongues antiácaros[21] podria ser una font de noves alèrgies o problemes de salut.
La roba de llit, necessària per a dormir be, és una de les segones necessitats que proporciona l'ajuda humanitària[22] i a voltes li'ls duen els refugiats durant les guerres.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bedding – Definition». Merriam-Webster Online Dictionary. Merriam-Webster.
- ↑ 2,0 2,1 Jasiński, Jakub. «Roman patrician beds « IMPERIUM ROMANUM» (en en-us).
- ↑ «When did Mattresses Become Baix Full of Chemicals?» (en en-us). Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2022.
- ↑ «history of the mattress - Sherri's Mattresses - It's All About You» (en en-us). Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2022.
- ↑ Turner, Adam. «The Evolution of the Mattress» (en en). Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2023.
- ↑ Sundaresan, S.. “A detailed analysis on physical and comfort properties of bed linen woven fabrics”. Journal of Advance Research and Innovative Idees in Education 2: 10.
- ↑ «Guia per a llavar i cuidar mantes de llana merino». Teixidors. Consultat el 14 de maig de 2026. «Es recomana neteja en sec (símbol P) en tintoreries especialisades. Si s'opta pel llavat en casa, fer-ho sempre a mà, en aigua freda i utilisant un detergent neutre específic per a llana o fibres delicades.»
- ↑ (2017).Res Mobilis.Universitat d'Oviedo.Oviedo:6(7)
- 20-41.doi:10.17811/rm.6.2017.20-41.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «a-vestir-llit_43190 ¿Llançol encimera sí o no?». El Moble. Consultat el 14 de maig de 2026.
- ↑ 10,0 10,1 Von Tobel, Jackie. «Neck Rolls and Bolsters.» The Design Directory of Bedding. Layton, UT: Gibbs Smith, 2009. 275.
- ↑ Brachet C (1991) La literie chez l'enfant. Journal de Pédiatrie et de Puériculture, 4(4), 229-236.
- ↑ CETRE, J., TISSOT-GUERRAZ, F., NICOLLE, M. C., ANDONIAN, A., & PERRAUD, M. (1991). Roba de llit antiescaras i vells. Techniques hospitalières mèdic-socials et sanitaires, 46(547), 51-54
- ↑ Bessot, J. C., & Pauli, G. (1985). Prevenció de l'alèrgia respiratòria als àcars de la pols domèstica. Revue française d'allergologie et d'immunologie clinique, 25(3), 155-159
- ↑ Bessot, J. C., & Pauli, G. (1985). Prevenció de l'alèrgia respiratòria als àcars de la pols domèstica. Revue française d'allergologie et d'immunologie clinique, 25(3), 155-159.
- ↑ ICADD, Conducta davant un risc de transmissió de la sarna. [1] archivat en Wayback Machine. Fiche de recommandations, PDF, 2 pages
- ↑ Papamanouil, I. K. (1908). Contribution à l'étude de la prophylaxie de la tuberculose et recherche dones bacilles de koch dans la literie dones tuberculeux. editor no identificat.
- ↑ Gehri, M. (2000). La mort subite du nourrisson: Un drame en régression spectaculaire. Revue médicale de la Suisse romande, 120(3), 269-276.
- ↑ FROMY, P., CURTAT, M., NICOLIN, J., & HOGNON, B. Modélisation du feu dans un local. Présentation du logiciel FISBA.
- ↑ Gos, G., Cutillas, M., Maachi, B., Castède, J. C., & Sanchez, R. (2002). Cremades greus en el mig penitenciari. Brûlures, 3(1), 28-30.
- ↑ Bloch-Morot, I., & Sullerot, I. [https://web.archive.org/web//http://www.arcaa.info/images/referentiels/referentiel_fibres_textiles_traitees_anti_acarien_allerban.pdf archivat en Wayback Machine. Référentiel pour els Fibres textils traités anti Acarien]].
- ↑ Fauroux, B., & Brouard, J. (2004). Les dònes embarassades el feto de les quals presenta risc de atopia complixen les precaucions ambientals antiácaros completes, inclosa la colocació de fongues antiácaros en la roba de llit. Revue dones Maladies Respiratoires, 21, 117-118
- ↑ CICR Relief activities in 1967 ;Volume 50, Issue 596 ; August 1968, pp. 359-367 ; DOI:https://doi.org/10.1017/S0035336100133726, uploaded 1st abril de 2010 (extract)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:Wiktionary-inline
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roba de llit.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ropa de cama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.