Anar al contingut

Història de les màquines de moviment perpetu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La història de les màquines de moviment perpetu data de l'Edat Mija. Durant milenis, empero, no va estar clar si era possible que les màquines de moviment perpetu pogueren realisar-se. No obstant, les teories modernes de la termodinàmica han demostrat que són impossibles. A pesar d'açò, encara hi ha molts intents per a poder fer estes màquines. Els qui les dissenyen i proponen, solen descriure els seus invents com a màquines de “sobreunidad” (“overunity” en anglés). La sobreunidad en la producció d'energia es referix a una taxa de producció d'energia major que la del consum (o una eficiència major que 1), permetent a l'artefacte en sobreunidad mantindre's com un mòvil perpetu.

Història

[editar | editar còdic]
Classes de màquines de moviment perpetu

Existixen dos tipos de mòvils perpetus:

  • El mòvil perpetu de primera espècie és aquella màquina que funciona contínuament produint treball sense cap entrada externa d'energia, de manera que la màquina pot seguir funcionant sense detindre's de forma indefinida.[1] Estos mòvils violen la primera llei de la termodinàmica.
  • El mòvil perpetu de segona espècie és aquella màquina que funciona periòdicament transformant el total de l'energia calorífica en un atre tipo (mecànica, elèctrica, etcétera), sense pèrdua alguna en el procés.[1] Estos mòvils violen la segona llei de la termodinàmica.

Previ a el XIX

[editar | editar còdic]

La roda màgica, una roda que rotaba sobre el seu propi eix impulsada per pedres magnetisades de manera natural, va aparéixer en Baviera (en l'actual Alemània) en el VIII. Supostament, la roda giraria de manera perpètua, pero les pèrdues per fricció detenien el seu moviment invariablement.[2] Atres dissenys antics de mòvils perpetus varen ser proposts des de l'Índia pel matemàtic i astrònom Bhaskara II. El seu artefacte es descrivia com una roda que, també, es mantindria girant per sempre.[3]

El dibuix d'una atra màquina de moviment perpetu va ser bosquejado per Villard de Honnecourt, un cantero i arquitecte francés de el XIII. El cuadernillo de dibuixos de Honnecourt estava replet de mecanismes i arquitectura. Seguint l'eixemple de Villard, Peter of Maricourt va dissenyar un globo magnètic que, en ser montat sense fricció paralel a l'eix de la Terra, podria girar una volta al dia. La funció d'este invent seria contar en una esfera armilar automàtica.[3]

Aixina mateix, Leonardo dona Vinci també va fer un gran número de bosqueig d'artefactes que podrien produir energia gratuïta. Per lo general, dona Vinci tenia una postura escèptica davant este tipo de màquines. No obstant, això no li va impedir dibuixar-les i examinar-les a detall per a comprovar o refutar la seua validea, sobretot les rodes en un sistema de pesos mòvils.[4][5]


Mark Anthony Zimara, un acadèmic italià de el XVI, va propondre desenrollar un molí de vent que poguera impulsar-se a sí mateixa.[6] Aixina com Zimara, molts atres acadèmics en este periodo es varen abocar a este tema. Entre ells estava Cornelius Drebbel, qui en 1607 va dedicar un mòvil perpetu a Jacobo I en la seua obra Wonder-vondt van de eeuwighe bewegingh.[7] Posteriorment, este va ser descrit per Heinrich Hiesserle von Chodaw en 1621.[8] De la mateixa manera, Robert Boyle va propondre una vaixell perpètua (càliç perpetu o la "paradoxa hidrostàtica", la qual va ser discutida per Denis Papin en el seu text Philosophical Transactions, de 1685).[9] Johann Bernoulli, ademés, va propondre una màquina d'energia decorreguda, mentres que en 1686, Georg Andreas Böckler va dissenyar un molí d'aigua de autoimpulso i operació automàtica, aixina com una gran varietat de mòvils perpetus usant jocs de pesos, aixina com moltes variants del tornell de Arquímedes. Per a 1712, Johann Bessler (Orffyreus), va investigar prop de 300 models diferents de mòvils perpetus, adjudicant-se la possessió del coneiximent secret per a conseguir construir els mòvils perpetus.cita requerida

En la década de 1760, James Cox i John Joseph Merlin varen desenrollar el rellonge de Cox.[10] Segons ells, est era un verdader mòvil perpetu, pero ya que funcionava en canvis en la pressió atmosfèrica per mig d'un barómetro de mercuri, no es classifica com un mòvil perpetu.

En 1775, l'Acadèmia de Ciències de França es va pronunciar clarament respecte a este tipo d'artefactes, declarant que l'acadèmia no acceptaria mai més propostes que tingueren que vore en els mòvils perpetus. cita requerida

Revolució Industrial

[editar | editar còdic]

XIX

[editar | editar còdic]

En 1812, Charles Redheffer, en Filadèlfia (Estats Units), assegurava haver desenrollat un generador que podria alimentar atres màquines. Despuix d'una investigació, es va deduir que l'artefacte de Redheffer estava, més be, conectat a una atra font, permetent-li entregar tal potència. Robert Fulton va expondre este engany de part de Redheffer durant una exposició de l'artefacte en Nova York, en 1813. Lo que Fulton va fer va ser remoure unes taules de fusta que amagaven un sistema de transmissió per correja que corria a través de la paret i cap a l'àtic. En l'àtic, es trobava un home que accionaba una manivela per a proveir d'energia a la màquina de Redheffer.[11][12][13]

En 1827, Sir William Congreve, 2° Baró va dissenyar una màquina el funcionament de la qual estaria explicat pel fenomen de la capilaridad de l'aigua. No obstant, com era concebuda la màquina, es violaria una llei dels decorreguts, puix estos deurien pujar de manera constant. L'aparat tindria un pla inclinat damunt d'unes poleas. Avall i dalt, hi hauria una banda feta d'esponja, un llit i, sobre açò, de nou una banda en grans masses juntes. Tot l'artefacte es colocaria damunt d'una superfície d'aigua immòvil. Congreve pensava que este sistema podria operar contínuament.cita requerida

En 1868, l'austríac Alois Drasch va rebre una palesa d'Estats Units per a una màquina que contava en una transmissió de falca d'espente en un motor rotatiu. Esta transmissió es basava suponent que les forces opostes d'una partícula sobre un pla inclinat es descomponen cap a avall i un costat. Si eixa partícula és una esfera i el pla inclinat és un cilindre, llavors la rotació auxiliada per cert inclinament periòdic que li donara el conductor, aünada en el maneig de palanques i de l'eixida de potència, seria suficient per a poder encendre i fer córrer un vehícul.[14]

En 1870, E.P. Willis, de Connecticut, en Estats Units, va guanyar diners per un mòvil perpetu supostament patentat. L'història d'este sistema, de gran complicació en el seu funcionament en una font d'energia amagada, va ser descrita en un artícul de la Scientific American cridat "L'invent més gran jamai fet". Investigacions posteriors realisades a l'artefacte de Willis varen revelar que hi havia una font amagada que ho feya funcionar.[15]

John Ernst Worrell Keely, per la seua banda, es va adjudicar l'invent d'un motor de moviment de resonància d'inducció. Per a descriure el funcionament, Keely explicava que ell feya us de la tecnologia etérica. En 1872, Keely va anunciar que havia descobert un principi de producció d'energia que es basava en les vibracions dels diapasones. Científics interessats varen investigar i varen explicar que la màquina semblava treballar en el fluix de l'aigua, a pesar de que Keely s'havia esforçat en negar-ho. Poc despuix de 1872, entitats de capital de risc ho varen acusar de frau, puix havien perdut prop de cinc millons de dólars en invertir en ell. A pesar de les demandes fetes en vida, va anar fins al cap de la seua mort que es va descobrir que el seu artefacte funcionava per mig de tubos amagats d'aire a pressió.[16]

1900 a 1950

[editar | editar còdic]

En 1900, Nikola Tesla va afirmar que havia descobert un principi abstracte en el qual es podria basar un mòvil perpetu de segona espècie. A pesar de la seua afirmació, Tesla no va produir cap prototip, mes va escriure:

“Un pas llunt dels métodos coneguts —la possibilitat d'un motor o màquina que actue pel seu propi conte; inanimado, pero aixina i tot capaç de, com un ser viu, derivar energia del mig: la manera ideal d'obtindre potència motriu.[17]”

— Nikola Tesla

Entre la década de 1910 i la de 1920, Harry Perrigo, de Kansas City, en Misuri, graduat del Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), va afirmar haver desenrollat un aparat que produïa energia gratuïta.[18] Açò va dur a Perrigo a tindre una exhibició del seu artefacte davant el Congrés d'Estats Units el 15 de decembre de 1917. Despuix d'ella, Perrigo va quedar en una solicitut pendent[19] per a el "millorament del método i l'aparat per a l'acumulació i transformació d'energia elèctrica etérea". No obstant, varen fer un reporte sobre l'artefacte de Perrigo, aplegant a la conclusió de que este contenia una bateria de motor amagada.[20]

Erro al crear miniatura:
Portada de l'edició d'octubre de 1920 de la revista Popular Science.

Avivant l'atracció pel tema, Popular Science, en la seua edició d'octubre de 1920, va publicar un artícul sobre els mòvils perpetus.[21]

Era moderna

[editar | editar còdic]

1951 a 1999

[editar | editar còdic]

Durant la primera mitat de el XX, Viktor Schauberger va asseverar que havia descobert un tipo especial d'energia de vórtice en l'aigua. Des de la seua mort en 1958, molts encara seguixen estudiant el seu treball sobre este método de producció d'energia.[22]

En 1966, Josef Papp (algunes voltes cridat Joseph Papp o Joseph Papf) hi havia supostament desenrollat un motor de combustió interna alternatiu que utilisava gasos inertes per a funcionar. En esta asseveració, Papp es va guanyar a alguns inversionistes per a finançar el seu proyecte. Desafortunadament, quan va fer una demostració pública del seu invent, una explosió del motor va causar la mort d'un membre del públic, i va deixar lastimadas a atres dos persones. Papp va culpar d'este accident fatal a les intervencions que un físic, Richard Feynman, havia fet en el seu motor. Més tart, Feynman va publicar les seues observacions sobre este motor en un artícul en la revista Laser, una publicació dels Escèptics del Sur de Califòrnia, en Estats Units.[23] A pesar d'este incident, Papp coninuó rebent diners per la seua invenció, encara que mai va tornar a mostrar un desenroll d'este tipo de motor.


El 20 de decembre de 1977, Emil T. Hartman va rebre la palesa 4215330 d'Estats Units Patent dels Estats Units 4215330, pel cridat "Sistema de propulsió magnètica permanent". Este artefacte està relacionat en el joguet de sobreunidad magnètica simple SMOT, en anglés.

Per un atre costat, Paul Bauman, un ingenier alemà, va desenrollar una màquina anomenada "Testatika"[24] i coneguda com el "convertidor suís M-L"[25] o la "Thesta-Distatica".[26]

Guido Franch va alegar que tenia un procés per a transmutar molècules d'aigua en composts de gasolina d'alt octanaje que hauria reduït el preu de la gasolina a només 8 centaus de dólar per galó. Este procés es portava a terme per mig d'un pols verda que permetia la transmutació de l'aigua al combustible. Per este producte, Franch va ser acusat de frau en 1954, pero va ser absolt, puix els juges William Bauer i Philip Rominti varen presenciar una demostració en el cas.[27] No obstant, sí va poder ser sentenciat posteriorment, en 1974.

En 1958, Otis T. Carr d'Oklahoma, va fundar una companyia per a la manufactura d'una naus espacials i aeroesgoladors en la forma d'un ovni. Carr, a la seua volta, també va fer promoció de màquinas que produirien energia gratuïta. En este sentit, Carr afirmava que la seua inspiració principal era el treball de Nikola Tesla, encara que també feya referència a atres científics.[28]

En 1962, el físic Richard Feynman va propondre l'idea d'un trinquet Browniano, el qual, supostament, produiria treball a partir del moviment browniano. No obstant, es va demostrar que un sistema de la naturalea d'este no podria realment donar treball.[29]

En la década de 1970, David Hamel va inventar lo que ell va cridar el generador Hamel. Est seria un aparat antigravitatorio que va dissenyar despuix de ser supostament abducido per alienígenas. Este generador va ser posat a prova en el programa televisiu MythBusters (Els caçadors de mits), en a on es va demostrar que no tenia atributs antigravitatorios i no servia per a alçar objectes de la superfície.[30][31]


Howard Robert Johnson va desenrollar un motor d'imans permanents i va rebre, el 24 d'abril de 1979, la palesa d'Estats Units Patent dels Estats Units 4151431. L'Oficina de Paleses d'Estats Units classifica este artefacte com un “generador elèctric o una estructura de motor dinamoeléctrico, llineal”. Johnson va declarar que el seu aparat pot produir moviment, ya siga rotatori o llineal, a partir solament d'imans permanents en el rotor i l'estátor, actuant un en contra de l'atre.[32] Johnson va estimar, ademés, que els imants permanents fets dels materials adequats podrien perdre màxim un 2% de la seua imantació per 18 anys.[33]

El Dr. Yuri S. Potapov de Moldàvia s'adjudica el desenroll d'un generador electrotermal de sobreunidad basat en aigua (ell ho va cridar “Yusmar 1”). Per a este invent, el científic va fundar la companyia YUSMAR, la qual li faria promoció al seu generador. No obstant, l'aparat del Dr. Potapov no ha conseguit funcionar quan és somés a proves.[34][35]

CETI, per un atre costat, va anunciar el va desenrollar d'una cela de Patterson, la qual té com a producte una chicoteta pero aixina i tot anómala cantitat de calor. El presunt funcionament es dona per una baixa reacció nuclear, possiblement per la fusió freda. No obstant, la credibilitat d'esta invenció va ser nulificada. S'afirma que són males medicions dels efectes de la fricció pel fluix de refredat les que donen com resultat una producció anormal de calor[36]

XXI

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Explicació del generador electromagnètic immòvil (MEG) en la Palesa no. 6362718 d'Estats Units.


El generador electromagnètic immòvil (MEG, per les seues sigles en anglés) va ser construït per Tom Bearden. Supostament, este artefacte podria autosustentar la seua operació al mateix temps que entrega potència per a una càrrega adicional sense la necessitat de ser alimentat per una font externa. Bearden afirmava que açò no violava la primera llei de la termodinàmica puix extrea energia del punt zero de l'ambient que rodejava al generador.[37][38][39][40][41] El divulgador científic Martin Gardner va dir que les teories físiques de Bearden, compiladas per ell mateixa en un llibre cridat Energia del buit, són considerades com una “borinotada” pel restant de la comunitat de físics, al mateix temps que va assegurar que provablement Bearden hauria conseguit un títul apócrifo per al seu doctorat.[37] Posteriorment, Bearden fundaria i dirigiria l'Institut per als Estudis Alvançats de la Fundació Alpha, (AIAS, per les seues sigles en anglés), per a poder difondre les seues teories. Este grup ha publicat artículs d'investigació en renombradas publicacions especialisades, aixina com llibres en grans cases editorials. No obstant, hi ha crítics que llamenten estes publicacions, puix, asseguren, estan plenes d'errors conceptuals i d'enteniment de la teoria de camps electromagnètics Quan Bearden va ser reconegut en la palesa nortamericana Patent dels Estats Units 6,362,718 en 2002, Robert Park es va queixar de tal forma que la Societat Nortamericana de Física es va pronunciar en contra d'este reconeiximent.[40] l'Oficina de Paleses i Marques d'Estats Units va declarar que reexaminaría la palesa i sometria el seu sistema d'evaluació a una restructuración. En això, canviaria el método per a seleccionar examinadors per a les paleses i els faria evaluacions constants per a evitar que s'otorgaren paleses a invents similars en el futur, que li lleven credibilitat a este organisme.[42]


En l'any 2002, el grup Genesis World Energy (GWE), va declarar que contava en prop de 400 persones que es trobaven desenrollant un artefacte que, supostament, convertiria aigua convencional en H2 i O2, usant molta menys energia de lo que es considerava necessari. No obstant, mai es va trobar informació (alternativa a la del grup) que soportara esta afirmació. Aixina, en 2006, el fundador de l'empresa, Patrick Kelley, va ser sentenciat a cinc anys de presó per robo als inversionistes.[43]

En 2006, Steorn Ltd. va asseverar que hauria construït un artefacte de sobreunidad que estava basat en imants rotatoris. Despuix d'esta afirmació, va publicar un anunci en el qual solicitava membres de tota la comunitat científica per a fer proves sobre el seu treball. El procés de selecció dels científics va durar des de setembre de 2006 fins a decembre del mateix any.[44] Com en atres casos, quan es tenia prevista una demostració pública del funcionament de l'artefacte, esta es va cancelar per “dificultats tècniques”.[45] Més de dos anys despuix, en juny de 2009, el jurat que havia segut seleccionat per a la prova de l'artefacte va concloure que este no funcionava.[46]

Llectures recomanades

[editar | editar còdic]

Fonts generals

[editar | editar còdic]

Cites

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Tsaousis, D. (2008). Perpetual Motion Machine. Journal of Engineering Science and Technology Review, 1, 53-57.
  2. ↑ Mark E. Eberhart(2007):Feeding the fire: the lost history and uncertain future of mankind's energy, p.14
  3. ↑ 3,0 3,1 Lynn Townsend White, Jr. (April 1960). "Tibet, Índia, and Malaya as Sources of Western Medieval Technology", The American Historical Review 65 (3), p. 522-526.
  4. ↑ Clave-Life Books (1991). Inventive Genius. 143 pages. Page 125. ISBN 0-8094-7699-1
  5. ↑ Philip J. Mirowski, (1991). More Heat Than Light: Economics As Social Physics: Physics As Nature's Economics 462 pages. Page 15.
  6. ↑ Ord-Hume, Arthur W. J. G. (1977). Perpetual Motion: The History of an Obsession, New York: St. Martin's Press, pp. 41–44. ISBN 0-312-60131-X. Consultat el 12 de març de 2011.
  7. ↑ «Wonder-vondt van de eeuwighe bewegingh» (PDF). Consultat el 4 de març de 2013.
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2012. Consultat el 10 de març de 2012.
  9. ↑ MIT, "Inventor of the Week Archive: Pascal: Mechanical Calculator", May 2003. "Pascal worked on many versions of the devices, leading to his attempt to create a perpetual motion machine. He has been credited with introducing the roulette machine, which was a by-product of these experiments."
  10. ↑ Ord-Hume, Arthur W. J. G. Perpetual Motion: The History of an Obsession. St. Martin's Press. ISBN 0-312-60131-X.
  11. ↑ Redheffer's Perpetual Motion Machine
  12. ↑ Information originally at www.skepticfiles.org/skep2/pmotion2.htm
  13. ↑ No. 438: Redheffer's PMM-I by John H. Lienhard
  14. ↑ pmm_physics German page0300
  15. ↑ Image of Scientific American
  16. ↑ «Keely's Secret Disclosed.; Scientists Examine His Laboratory and Discover Hidden Tubes in Proof of His Deception.».
  17. ↑ N. Tesla, "The problem of increasing human energy: With special references to the harnessing of the sun's energy", Century Magazine (1900). Full text available [enllaç trencat]
  18. ↑ Harry E. Perrigo [1] archivat en Wayback Machine., a vertical file at the Kansas City Public Library in Kansas City, Missouri, described as follows: "Photos, illustrations, and information on Harry Perrigo, a local inventor of a "free energy" device in the 1910s-1920s turning out to be a hoax. Energy source of "invention" supposedly "from thin air" or from "ether waves" but in actually from a hidden battery."
  19. ↑ filed December 31, 1925; Serial Number 78,719
  20. ↑ Ciations originally at www.kclibrary.org resources Subject area ID 77176
  21. ↑ Phillip Rowland. "The undying lure of perpetual motion". Popular Science, October 1920.
  22. ↑ Who was Viktor Schauberger? frank.germà.com. (archived version).
  23. ↑ R. Feynman on Papp perpetual motion engine; Originally published in LASER, Journal of the Southern Californian Skeptics
  24. ↑ Jeane Manning, The coming energy revolution. Reviews Avery Pub. Group, April 1, 1996. Page 141.
  25. ↑ Matthey, PH (1985), "The Swiss ML Converter - A Masterpiece of Craftsmanship and Electronic Engineering"
  26. ↑ New scientist, Volume 170, Issues 2286-2291. Page 48.
  27. ↑ The Straight Dope: Is there a pill that ca turn water into gasoline?
  28. ↑ «Otis Carr Flying Machine – KeelyNet 12/23/01». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2015. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  29. ↑ Feynman, Richard P. (1963). The Feynman Lectures on Physics, Vol. 1, Massachusetts, USA: Addison-Wesley, Chapter 46. ISBN 0-201-02116-1.
  30. ↑ http://kwc.org/mythbusters/2006/12/episode_68_christmas_tree_ligh.html
  31. ↑ MythBusters Episode 68: Christmas Tree Lights, Antigravity Device, Vodca Myths IV «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2008. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  32. ↑ Jorma Hyypia. Amazing Magnet-Powered Motor, Science & Mechanics. (Cover illustration is here.)
  33. ↑ Industrial Engineer Gets Patent for a Device Powered by Magnets, Sarasota Herald-Tribune.
  34. ↑ ETI – Experiments
  35. ↑ Commercial Sources
  36. ↑ CETI : Patterson Cell – taking a scientific look
  37. ↑ 37,0 37,1 Martin Gardner, "'Dr' Bearden's Vacuum Energy" [2] archivat en Wayback Machine., Skeptical Inquirer, January/February 2007
  38. ↑ "Free Energy: Perpetual Motion Scams llaure at an All-Clave High" [3] archivat en Wayback Machine., What's New, APS, 5 April 2002
  39. ↑ "Vacuum Energy: How Do You Patent a Perpetual-Motion Machine?" [4] archivat en Wayback Machine., What's New, APS, 3 May 2002
  40. ↑ 40,0 40,1 "Free Energy: APS Board Speaks Out on Perpetual Motion" [5] archivat en Wayback Machine., What's New, APS, 28 June 2002 "The Executive Board of the American Physical Society is concerned that in this period of unprecedented scientific advance, misguided or fraudulent claims of perpetual motion machines and other sources of unlimited free energy llaure proliferating. Such devices would directly violate the most fonamental laws of Nature, laws that have guided the scientific advances that llaure transforming our world."
  41. ↑ Energy: No Such Thing as a Free Lunch", Eric Prebys, Guest Lecture at Columbia University, November 4, 2008. Also, shorter version for Fermilab's "Ask a scientist" program, December 6, 2009
  42. ↑ "Free Energy: The Patent Office Decidixes to Take Another Look" [6] archivat en Wayback Machine., What's New, APS, 23 August 2002
  43. ↑ State of New Jersey
  44. ↑ Originally at http://steorn.net/en/news.aspx?p=2&aneu=911 [7] archivat en Wayback Machine.
  45. ↑ Originally at http://steorn.net/en/news.aspx?p=2&aneu=981 [8] archivat en Wayback Machine.
  46. ↑ Irish 'energy for nothing' gizmo fails jury vetting, The Irish Claves.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_les_màquines_de_moviment_perpetu&oldid=1391888»