Fusió freda

Archiu:Cold-fusion-calorimeter-nhe-diagram.png

Diagrama d'un calorímetro del tipo obert utilisat en el New Hydrogen Energy Institute (en Japó).

La fusió freda és el nom genèric dau a qualsevol reacció nuclear de fusió produïda a temperatures i pressions propenques a les condicions ambiente ordinàries, molt inferiors a les necessàries normalment per a la producció de reaccions termonuclears (millons de graus Celsius), utilisant equipament de relativament baix cost i un reduït consum elèctric per a generar-la. La fusió freda inclou la fractofusión i la fusió catalizada per muones, si be, el terme fusió freda moltes voltes es restringix a les de primer tipo. En la fractofusión, la fusió de les molècules de deuteri es realisa dins de la ret cristalina d'un cristal, mentres que en el segon tipo els electrons dels àtoms a fusionar són substituïts per muonés, lo que permet un major acostament dels núcleus atòmics. Un atre possible mecanisme de fusió freda és la fusió en bombetes induïda per sonoluminiscencia. En 1989, Pons i Fleischmann varen anunciar l'obtenció de cantitats significatives d'energia per mig de fusió freda, no obstant els resultats de l'experiment no varen poder ser replicats per atres investigadors, per lo que es considera que varen ser el resultat d'errors experimentals.

Fractofusión

La fractofusión consistix en la fusió nuclear de deuteri o triti atrapat en l'estructura d'un material, gràcies a les elevades pressions locals i els camps elèctrics que poden produir-se durant la fractura mecànica del mateix. El material usualment considerat és el paladi, encara que també pot ser platí o titani.

Fusió induïda per muones

Este tipo de fusió consistix en l'introducció d'unes partícules elementals cridades muones per a substituir als electrons en els àtoms d'hidrogen. Els muones tenen la mateixa càrrega que els electrons, pero la seua massa és unes 200 voltes superior i, lo que és més important, giren en una òrbita que es troba unes 200 voltes més prop del protó nuclear que els electrons. En virtut de l'extrema proximitat del muon, la càrrega positiva del protó es veu neutralisada. Els protones lliures propencs i el protó rodejat per un muon poden llavors aproximar-se sense repulsió elèctrica. Poden inclús aproximar-se lo prou per a que els una la força nuclear forta. En eixe moment s'ha conseguit una fusió induïda per muones. El problema és que el muon és molt inestable: té una vida mija de 22•10⁻⁷ s. Aixina i tot s'ha conseguit que un sol muon puga catalizar unes 150 reaccions abans de decaure, puix una volta que es realisa la fusió, el muon queda lliure per a unir-se a un atre àtom. No obstant en l'actualitat l'energia necessària per a produir-los és major que l'energia que es llibera. En els métodos actualment disponibles es necessitarien al voltant de 1000 reaccions per muon per a obtindre un guany d'energia neta.