Història d'Oceania
La història d'Oceania inclou la història d'Austràlia, Illa de Pasqua, Fiji, Hawái, Nova Zelanda, Papúa Nueva Guinea, províncies indonèsies de Nova Guinea, i unes atres Nacions insulars del Pacífic.
Prehistòria d'Oceania i primers pobladors
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Oceania Propenca.
El poblament humà d'Oceania es va produir en vàries onades. Els primers pobladors varen ser Homo sapiens procedents del surest d'Àsia. D'ells descendixen els actuals papúes i natius australians. Estes primeres migracions cap a Nova Guinea i les illes circumdants fins a alcançar Austràlia no varen tindre lloc fins a 60 000 o 50 000 a. C. Es considera que entorn a 40 000 a. C., els humans ya havien poblat la part occidental d'Oceania coneguda com Oceania Propenca.[1][2]
Una segona onada humana va ser la dels pobles austronesios (iniciada entre 5000 a. C. i 6000 a. C.), també d'orige asiàtic, més concretament procedents de Taiwan i de les Illes Filipines. Els austronesios varen ser navegants d'altura i entre 1500 i 1000 a. C., havien alcançat els archipèlecs de Bismarck i de les illes Salomón des d'a on anaven a mamprendre la colonisació d'illes més alluntades en el Pacífic. Varen passar llavors de l'extrem oriental de l'Oceania Propenca (Illa Bougainville i archipèlec de les illes Salomón) a les remotes illes de Nueva Caledonia, Fiji i Samoa deixant despuix de sí vestigis d'un complex cultural neolític cridat cultura lapita. En este mateix periodo de temps, varen viajar fins a les illes situades en la partix oest de Micronesia (Palaos, Yap i les illes Marianes).[3] La part d'Oceania coberta per esta segona extensió del poblament humà es coneix com Oceania Lluntana.
Varen ser els primers pobladors de moltes parts d'Oceania, en particular de Polinèsia, Nova Zelanda o Hawái'i, varen aplegar a lo manco tan llunt com l'Illa de Pasqua.cita requerida El poblament de Micronesia i Polinèsia, es va prolongar durant tres milenis des del 2000 a. C. fins a l'I mileni d. C.. Nova Zelanda per eixemple va ser poblada entre el IX i XIV pels maoríes.cita requerida
Austràlia
[editar | editar còdic]Els indígenes australians són els habitants originals de continent australià i les illes propenques.[4] Els indígenes australians varen emigrar d'Àfrica a Àsia fa uns 70 000 anys[5] i varen aplegar a Austràlia fa uns 50 000 anys.[6][7] Els Isleños de l'estret de Torres són indígenes de les illes de l'estret de Torres, que es troben en l'extrem més septentrional de Queensland, prop de Papúa Nueva Guinea. El terme aborigen s'aplica tradicionalment només als habitants indígenes d'Austràlia continental i Tasmania, junt en algunes de les illes adjacents, és dir, els pobles originaris. Australians indígenes fa referència als aborigen i als isleños de l'Estret de Torres.
Els restants humans definitius més antics trobats fins a la data són els de el Home de Mungo, datats en uns 40 000 anys, pero l'época d'arribada dels antepassats dels indígenes australians és objecte de debat entre els investigadors, en estimacions que es remonten fins a fa 125 000 anys.[8] Existix una gran diversitat entre les diferents comunitats i societats indígenes d'Austràlia, cada una en la seua pròpia mescla única de cultures, costums i llengües. En l'Austràlia actual, estos grups es dividixen a la seua volta en comunitats locals.[9]
Melanèsia
[editar | editar còdic]Els primers pobladors d'Austràlia, Nova Guinea i les grans illes situades a l'est varen aplegar fa entre 50 000 i 30 000 anys, quan els neandertal encara vagaven per Europa.[10] Els habitants originals del grup d'illes que ara es denomina Melanèsia eren provablement els antepassats dels actuals papúes-parlants. Migraron des del surest asiàtic i sembla que varen ocupar estes illes fins a les illes principals de les Illes Salomón (archipèlec), incloent Makira i possiblement les illes més menudes situades més a l'est.[11]
Especialment a lo llarc de la costa nort de Nova Guinea i en les illes al nort i a l'est de Nova Guinea, els pobles austronesios, que havien emigrat a la zona fa una miqueta més de 3000 anys, varen entrar en contacte en estes poblacions preexistentes de pobles de parla papuana. A finals de el XX, alguns acadèmics varen propondre un llarc periodo d'interacció que va donar lloc a numerosos i complexos canvis en la genètica, les llengües i les cultures dels pobles.[12] Kayser, et al. varen propondre que, des d'esta zona, un grup molt reduït de persones (que parlaven una llengua austronesia) va partir cap a l'est per a convertir-se en els antepassats dels pobles polinesios.[13]
No obstant, esta teoria es contradiu en les conclusions d'un estudi genètic publicat per la Temple University en 2008; basat en exploracions del genoma i en l'evaluació de més de 800 marcadors genètics entre una àmplia varietat de pobles del Pacífic, va descobrir que ni els polinesios ni els micronesios tenen molta relació genètica en els melanesios. Abdós grups estan molt emparentats genèticament en els asiàtics orientals, en particular en els aborigen de Taiwan.[10] Sembla ser que, despuix de desenrollar els seus canoas outrigger de vela, els antepassats polinesios varen emigrar des d'Àsia oriental, varen travessar ràpidament la zona melanesia en el seu camí i varen seguir cap a les zones orientals, a on es varen assentar. Varen deixar poques proves genètiques en Melanèsia.[10]
L'estudi va descobrir un alt índex de diferenciació i diversitat genètica entre els grups que vivien en les illes melanesias, distinguint-se els pobles per illa, llengua, topografia i geografia entre les illes. Esta diversitat es va desenrollar a lo llarc de decenes de mils d'anys d'assentament, ans que els antepassats polinesios aplegaren a les illes. Per eixemple, les poblacions es varen desenrollar de forma diferent en les zones costeres, front a les de les valls montanyoses més aïllats.[10]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Els anàlisis adicionals de ADN han dut l'investigació cap a noves direccions, ya que s'han descobert més espècies humanes des de finals de el XX. Basant-se en els seus estudis genètics del hominino Denisova, una antiga espècie humana descoberta en 2010, Svante Pääbo afirma que els antics antepassats humans dels melanesios es varen creuar en Àsia en estos humans. Ha descobert que els habitants de Nova Guinea compartixen entre un 4 i un 6% del seu genoma en els denisovanos, lo que indica este intercanvi.[14] Els denisovanos es consideren cosins dels neandertal; ara s'entén que abdós grups varen emigrar d'Àfrica, els neandertal cap a Europa i els denisovanos cap a l'est fa uns 400 000 anys. Açò es basa en les proves genètiques d'un fòssil trobat en Siberia. Les proves de Melanèsia sugerixen que el seu territori s'estenia fins al sur d'Àsia, a on es varen desenrollar els antepassats dels melanesios.[14]
Els melanesios d'algunes illes són un dels pocs pobles no europeus, i l'únic grup de persones de pell obscura fora d'Austràlia, dels que se sap que tenen el pèl ros.
Micronesia
[editar | editar còdic]Micronesia va començar a poblar-se fa varis milenis, encara que existixen teories contrapostes sobre l'orige i l'arribada dels primers pobladors.[15] Existixen numeroses dificultats per a realisar excavacions arqueològiques en les illes, pel seu tamany, els patrons d'assentament i els danys causats per les tormentes. Per això, moltes proves es basen en anàlisis llingüístics. Els primers vestigis arqueològics de civilisació s'han trobat en l'illa de Saipán, datats en 1500 a. C. o una miqueta abans.[16]
Els antepassats dels micronesios es varen assentar allí fa més de 4000 anys. En el temps, un sistema descentralisat basat en caps va evolucionar cap a una cultura econòmica i religiosa més centralisada centrada en Yap i Pohnpei.[17] La prehistòria de moltes illes micronesias com Yap no es coneix molt be.[18]
En Pohnpei, l'història precolonial es dividix en tres époques: Mwehin Kawa o Mwehin Aramas (Periodo de Construcció, o Periodo de Poblament, abans de c. 1100); Mwehin Sau Deleur (Periodo de la dinastia Saudeleur, c. 1100[19] fins a c. 1628). L'era Saudeleur va durar uns 500 anys.[20] La llegenda sol datar la seua caiguda en el XVI,[21] no obstant, els arqueòlecs daten les ruïnes de Saudeleur entorn a 1628.[22][23] i Mwehin Nahnmwarki (Periodo dels Nahnmwarki, c. 1628 a c. 1885).[20][24] La llegenda pohnpeiana conte que els governants Saudeleur, els primers en dur el govern a Pohnpei, eren d'orige estranger. La forma centralisada de govern absolut dels Saudeleur es caracterisa en la llegenda pohnpeiana per ser cada volta més opresiva a lo llarc de vàries generacions. Les exigències arbitràries i onerosas, aixina com la reputació d'ofendre a les deidades pohnpeianas, varen sembrar el resentiment entre els pohnpeianos. La dinastia Saudeleur va terminar en l'invasió d'Isokelekel, un atre estranger semimítico, que va substituir el govern Saudeleur pel sistema més descentralisat de nahnmwarki que existix en l'actualitat.[25][26][27] Isokelekel és considerat el creador del modern sistema social pohnpeano nahnmwarki i el pare del poble pompeyano.[25][28]
La construcció de Nan Madol, un complex megalíticic fet de lloses de basalt en Pohnpei va començar ya en 1200 d. C. Nan Madol es troba front a la costa de l'illa Temwen, prop de Pohnpei. Està formada per una série de menudes illes artificials unides per una ret de canals, i a sovint li la denomina la Venècia del Pacífic. Es troba prop de l'illa de Pohnpei i va ser la sèu ceremonial i política de la dinastia Saudeleur que va unir als aproximadament 25 000 habitants de Pohnpei fins que el seu sistema centralisat es va derrocar en mig de l'invasió d'Isokelekel.[27] Isokelekel i els seus descendents varen ocupar inicialment la ciutat de pedra, pero més tarde la varen abandonar.
Els primers habitants de les Islas Marianas del Norte varen aplegar a les illes en algun moment entre 4000 a. C. i 2000 a. C. procedents del Surest Asiàtic. Se'ls va conéixer com chamorros, i parlaven una llengua austronesia cridada chamorro. Els antics chamorros varen deixar vàries ruïnes megalítiques, entre elles la pedra Latte. Els refaluwasch o poble carolino varen aplegar a les Marianes en el XIX procedents de les illes Carolinas. Els colon micronesios es varen assentar gradualment en les Islas Marshall durant el II mileni a. C., i la navegació entre les illes va ser possible gràcies a taula de pals de les Islas Marshall.[29]
Polinèsia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pobles polinésicos.
Expansió de l'imperi La teua'i Tonga (sigles X-XVIII)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Imperi La teuaʻi Tonga.
En el 950 d. C. l'Imperi La teua'i Tonga va dominar la majoria de les illes d'Oceania, en els seus començos els reis varen conseguir desfer-se del domini estranger i va consolidar el poder de l'imperi en lo que hui és Tonga. Prop a l'any 1200 va començar la seua expansió que es va donar fins a, aproximadament el 1500. L'imperi va conquistar lo que hui en dia es coneix com Fiji, parts de Samoa i atres illes de la polinesia com les Islas Cook i Niue. La gran habilitat per a construir canoas i el bon sistema aplicat a les invasions va facilitar que La teua'i Tonga s'establira en més illes encara.
Propenc a l'any 1500 es varen desnugar molts problemes en la realea de l'imperi que va debilitar la seua figura en les colónies, que varen conseguir molta autonomia de la corona real i el poder central. En 1799 va ser assessinat Tuku'aho, el rei que posseïa el poder en eixe moment, lo que va desnugar una terrible guerra civil. Ya en la presència europea la guerra civil va terminar de devastar als dos bandos, deixant a l'imperi diezmado en mans de la Corona britànica.
Expedició inca a polinesia (sigle XV)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Túpac Yupanqui.
Els cronistes d'índies espanyols del sigle XVI varen arreplegar el relat de la gran expedició propiciada pel príncip inca Túpac Yupanqui del sigle XV. Al mando de 20 000 hòmens i 120 barques hauria salpat cap a l'est des d'illa Puná (actual Equador) en destí a l'oest, en busca de les llegendàries illes Auachumbi i Ninachumbi.
L'expedició va durar aproximadament un any i mig. Hauria alcançat les illes de la polinesia de Mangareva (Polinèsia Francesa, França), Rapa Nui (Illa de Pasqua, Chile) i Nuku Hiva, (Illes Marqueses, Polinèsia Francesa, França), en l'archipèlec de les Marqueses. Finalment, hauria retornat a Cusco (Peru), capital del Tahuantinsuyo.
En l'actualitat, en l'illa de Mangareva es manté la llegenda del rei Tupa, qui aplegara des de l'est en basses duent orfebreria, ceràmica i textilería.
Exploració i colonisació en Oceania entre els sigles XVI i XIX
[editar | editar còdic]l'expedició de Magallanes-Elcano, al servici de l'imperi Espanyol, va recórrer Oceania d'est a oest, divisant Puka Puka, Illa Flint i Illes Marianes a principis de 1521, continuant cap a illes Filipines.[30]El capità portugués de Ternate (Illes Molucas, Indonèsia) Jorge Meneses va manar l'expedició de Gomes de Sequeira i Diego dona Rochas que va identificar les illes Carolinas. El propi Jorge Meneses va desembarcar en Illa de Waigeo en 1525 i João Fogaça en Nova Guinea 1538.[31] Existix també una hipòtesis sobre el descobriment de les costes d'Austràlia en 1522 pel portugués Cristovão de Mendonça, en concret la regió de Botany Bay.[31] Exploradors de la regió en esta época varen ser Luis Váez de Torres, Miguel López de Legazpi, García Jofre de Loaísa, Álvaro de Mendaña i Ruy López de Villalobos.
En 1565 l'imperi Espanyol va establir la ruta comercial del Galeón de Manila, que recorria el pacífic per a enllaçar Amèrica en Àsia. La ruta va estar en vigor més de dos sigles, i el viage d'anada des de Mèxic a Filipines feya parada en Guam.
La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) va ampliar la seua àrea d'influència en Àsia cap a l'est. Abel Tasman va recórrer el llitoral d'Austràlia en 1642, arribant a l'illa que en[6] el seu honor es va cridar Tasmania i les illes, Tonga, Fiji i Nova Guinea Alemana. En 1660 la VOC va establir un protectorat sobre els papúes en les illes de Papúa propenques a Illes Molucas. L'inici de l'exploració efectiva de Nova Guinea no va tindre lloc, no obstant, fins a el XIX.
La ciutat d'Agaña va ser fundada pels espanyols en 1668 en Guam, que s'administrava a través de la Capitania General de Filipines. Entre tant des d'Acapulco (Mèxic) i Callao (Perú) varen partir expedicions que varen trobar numeroses illes del Pacífic.
Les rivalitats portugueses, espanyoles i holandeses varen ser reemplaçades per la dels anglesos i francesos en el XVIII. Entre 1764 i 1770 varen explorar la zona John Byron, Samuel Wallis, Philip Carteret i uns atres, els qui varen recórrer Tahití, Samoa, Illes Salomón i Noves Hébridas. Per la seua banda, l'anglés James Cook va realisar tres viages per illes de Pacífic entre 1768 i 1779, i va aplegar a les Illes de la Societat, Nova Zelanda, Illes Marqueses, Noves Hébridas i Hawái.
El 6 d'abril de 1772, el dia de Pasqua Jacobo Roggeveen, un navegant neerlandés va avistar l'Illa de Pasqua, descobrint-la de manera oficial, encara que una expedició enviada des de Callao, el 10 d'octubre de 1770, va avistar l'illa el 15 de novembre. Es va realisar una circumnavegació per a poder cartografiar l'illa. Els navegants varen quedar molt sorpresos per les estàtues de gran tamany, els Moái. En atres expedicions també els marines es varen sorprendre de la gran altura d'alguns natius, que aplegaven a medir 2,17 metros. Ademés, els hòmens eren molts més numerosos que les dònes en aquella illa, la diferència era molt notòria. Els natius vivien en coves i estaven plens de tatuages, els natius de l'Illa de Pasqua varen ser una de les ètnia que més va sorprendre als colonizadores europeus.[32]
.jpg){kind=link}
El primer mapa complet d'Austràlia és el mapa de Freycinet de 1811, va anar el resultat de l'expedició francesa Baudin. Els francesos varen explorar les illes d'Oceania simultàneament en els anglesos. Entre 1826 i 1840 ho va fer Jules Dumont D'Urville i després Jean-François de la Pérouse entre 1785 i 1787. En 1840 l'Imperi britànic va establir la colónia de Nova Zelanda. En 1842 es va establir el protectorat francés sobre Tahití (Polinèsia Francesa). La colónia francesa de Nueva Caledonia, que es va destinar a colónia penal fins a finals de el XIX, data de 1853, La primera llínea férrea operada en una locomotora d'Oceania va ser la llínea del port de Melbourne en l'estació de Flinders Street (1854). En Nova Zelanda va ser la llínea de Ferrymead en Christchurch (1863).
En 1888 illa de Pasqua va ser anexada a Chile. La frontera entre Indonèsia i Papúa Nueva Guinea en el meridiano 141° est data del tractat de 1895 entre els imperis britànic i neerlandés. La guerra hispà nortamericana de 1898 va supondre l'anexió a Estats Units dels territoris espanyols de Guam, Marianes, Palaos i Carolinas. Ademés, en 1900 es va establir el Territori de Hawái dels Estats Units datant la base naval de Pearl Harbor de 1899.
XX: evolució dels imperis colonials, guerres mundials i aparició de micro-estats
[editar | editar còdic]A finals de el XIX i començos de el XX varen començar els desijos d'independència en les colónies, Austràlia i Nova Zelanda, en 1901 i en 1907 varen obrir el camí als demés països cap a l'independència.
Despuix de l'I Guerra Mundial l'imperi Alemà va perdre tots els seus territoris en Oceania: Austràlia es va fer en la part alemana de Nova Guinea, l'imperi Japonés es va fer en Micronesia i Nova Zelanda en la Samoa alemana. En 1936 l'expedició Carstensz va identificar la mina Grasberg en Nova Guinea neerlandesa, es va posar en explotació a finals de sigle, convertint-se en la mina d'or més gran del món.
Durant la Segona Guerra Mundial en Oceania es varen desenrollar part de les operacions del Front Suroest del Pacífic, que varen enfrontar als Aliats contra l'imperi Japonés. Ademés, l'eixèrcit australià va combatre del costat dels Aliats en els fronts oberts per tot lo món, des d'Europa a les colónies del Nort d'Àfrica. L'atac Japó a la base nortamericana de Pearl Harbor en 1941 va supondre l'entrada d'Estats Units en la II Guerra Mundial. La campanya de Guadalcanal (colónia britànica de Salomón) va supondre un punt d'inflexió dels Aliats contra l'imperi Japonés. Atres campanyes militars varen ser les d'Illes Salomón i Bouganville (Papúa Nueva Guinea), Nova Guinea i Índies Orientals Neerlandeses.
Despuix de la II Guerra Mundial es varen iniciar els processos d'descolonización. Ademés, immediatament despuix de la rendició de Japó en 1945, Indonèsia va proclamar la seua independència del imperi Neerlandés. La Nova Guinea Neerlandesa va ser anexionada a Indonèsia en 1962.
Durant l'últim terç de el XX l'independència de les colónies britàniques va donar lloc al sorgiment de micro-estats que no obstant mantenen forts llaços polítics i comercials per mediació de la Commonwealth: Fiji i Tonga (1970), Illes Salomón i Tuvalu (1978) Kiribati (1979). Vanuatu es va independisar en 1980 del condomini franc-britànic. Nauru es va independisar en 1968 del control eixercit per Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda. Papúa Nueva Guinea es va independisar d'Austràlia en 1975. Estos tres últims països també formen part de la Commonwealth.
Estados Federados de Micronesia es va independisar dels Estats Units en 1986, Islas Marshall en 1990 i Palaos en 1994.
El restant de territoris continuen formant part d'Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units, França, Chile i Regne Unit, lo que pese al seu caràcter de territori depenent facilita la seua finançació i obtenció de servicis dins d'una Administració de països d'alvançats.
De 1983 data la posada en explotació de la mina de Greenbushes en Austràlia, la major productora de liti del món. Des de finals de el XX Austràlia és ademés el major productor de ferro del món.[1]
El Fòrum de les Illes del Pacífic es va fundar en 1991 i en l'actualitat comprén a 18 països.
En l'actualitat els territoris de major riquea d'Oceania són Austràlia, les províncies indonèsies de Papúa, Nova Zelanda, Hawái i Papúa Nueva Guinea. Ademés, la Polinèsia Francesa i Fiji són destins turístics populars.
Entre les catàstrofe naturals més destacades es troben els incendis d'Austràlia de 2009 i 2019-2020, els efectes en el pacífic del tsunami de Japó de 2011, el tifó Haiyan de 2013, l'erupció de Nova Zelanda de 2019 i l'erupció de Tonga de 2022.
El país més perillós d'Oceania és (2025) Papúa Nueva Guinea.[33]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Jim Allen, The Pre-austronesian Settlement of Island Melanèsia, Implications for Lapita Archeology, in Prehistoric Settlement of the Pacific, ed. Ward Hunt Goodenough, Philadelphia American Philosophical Society, 1996, 11-27
- ↑ Jim Allen, Jack Golson, Rhys Jones, Sunda and Sahul: Prehistoric Studies in South-Esat Àsia, Melanèsia and Austràlia, Londres, Academic Press, 1977.
- ↑ Peter S. Bellwood, The Colonization of the Pacific: Some Current hypothesis, in The Colonization of the Pacific, a Genetic Trail, Ed. Adrian V. S. Hill and Susan V. Serjeantson, Oxford, Clarendon Press, 1989, 1-59.
- ↑ «Sobre Austràlia:El nostre país». Govern australià. «Es creu que els primers habitants d'Austràlia, els aborigen, varen emigrar des d'algun punt desconegut d'Àsia a Austràlia fa entre 50.000 i 60.000 anys.»
- ↑ “Un genoma aborigen australià revela dispersió humanes separades cap a Àsia” (2011). Science 334 (6052): 94-98. doi:. PMID 21940856. Bibcode: 2011Sci...334...94R.
- ↑ 6,0 6,1 "Els aborigen australians descendixen dels primers humans que varen eixir d'Àfrica, revela seqüència de ADN", Biotechnology and Biological Sciences Research Council (BBSRC).
- ↑ «Sequencing Uncovers a 9,000 Mile Walkabout». Illumina.
- ↑ "When did Austràlia's earliest inhabitants arrive?", University of Wollongong, 2004. Recuperat el 6 de juny de 2008.
- ↑ "La veritat aborigen i els mijos de comunicació blancs: Eric Michaels coneix l'esperit del aborigenismo".
- Archivat el 21 de juliol de 2012 archivat en Wayback Machine., The Australian Journal of Mija & Culture, vol. 3 nº 3, 1990. Recuperat el 6 de juny de 1790
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 "Genome Scans Show Polynesians Have Little Genetic Relationship to Melanesians", comunicat de prensa, Temple University, 18 de giner de 2008, consultat el 9 de març de 2013
- ↑ Dunn, Michael (2005). “La filogenético estructural i la reconstrucció de l'història de les llengües antigues”. Science 309 (5743): 2072-75. PMID 16179483.
- ↑ Spriggs, Matthew (1997). The Island Melanesians, Blackwell. ISBN 0-631-16727-7.
- ↑ Kayser, Manfred (2000). “L'orige melanesio dels cromosomes I polinesios”. Current Biology 10 (20): 1237-46. PMID 11069104.
- ↑ 14,0 14,1 Carl Zimmer. Els denisovanos eren primers dels neandertal, segons revela un anàlisis de ADN.
- ↑ Kirch, 2001, p. 167.
- ↑ Kirch, 2001, p. 170.
- ↑ «Background Note: Micronesia». Departament d'Estat dels Estats Units.
- ↑ Morgan, William N. (1988). Arquitectura prehistòrica en Micronesia, p. 30. ISBN 978-0-292-78621-9.
- ↑ (2002) aneu=IVVQ46epBqwC Llegendes micronesias, Bess Press, pp. 145-47, 160. ISBN 1-57306-129-8.
- ↑ 20,0 20,1 Hanlon, David L (1988). Upon a Stone Altar: A History of the Island of Pohnpei to 1890 (vol. 5), University of Hawaii Press, pp. 13-25. ISBN 0-8248-1124-0.
- ↑ Cordy, Ross H (1993). google.com/books?aneu=hQMNAQAAMAAJ Les ruïnes de pedra de Lelu (Kosrae, Micronesia): 1978-1981 Historical and Archaeological Research, Institut d'Investigació en Ciències Socials, Universitat de Hawai en Manoa, pp. 14, 254, 258. ISBN 0-8248-1134-8.
- ↑ Morgan, William N (1988). aneu=B3Z-ah7govUC Arquitectura prehistòrica en Micronesia, University of Texas Press, pp. 60, 63, 76, 85. ISBN 0-292-76506-1.
- ↑ (1990) aneu=LgAcAAAAMAAJ Micronesica, University of Guam, pp. 92, 203, 277.
- ↑ (2003) google.com/books?aneu=h2EWUggiuQIC Noms de llocs de l'illa de Pohnpei: Inclosos els atolones And (Ant) i Pakin, Bess Press, pp. xiii, xii, 101. ISBN 1-57306-166-2.
- ↑ 25,0 25,1 Ballinger, Bill Sanborn (1978). aneu=l6vosAQAAIAAJ La ciutat perduda de pedra: L'història de Nan Madol, la "Atlántida" del Pacífic, Simon and Schuster, pp. 45-48. ISBN 0-671-24030-7.
- ↑ Riesenberg, Saul H (1968). google.com/books?aneu=JV-0AAAAIAAJ The Native Polity of Ponape (vol. 10), Smithsonian Institution Press, pp. 38-51. ISBN 9780598442437.
- ↑ 27,0 27,1 Petersen, Glenn (1990). “edu/bitstream/handle/10125/15545/OP35.pdf Perduts en la maleza: Tema i variació en la mitologia política de Pohnpei”. Occasional Papers 35. Centre d'Estudis de les Illes del Pacífic, Escola d'Estudis Hawaianos, Asiàtics i del Pacífic, Universitat de Hawaiʻi at Mānoa.
- ↑ (2002) Històries d'Micronesia: Una bibliografia analítica i guia d'interpretacions, Greenwood Publishing Group, pp. 3, 34-35, 102, 156-59. ISBN 0-313-29103-9.
- ↑ The History of Mankind [1] archivat en Wayback Machine. del professor Friedrich Ratzel, Llibre II, Secció A, Les races d'Oceania p. 165, image d'una carta de bastons de les Islas Marshall. MacMillan and Co., publicat en 1896.
- ↑ Geografia Universal, P. Vidal de la Blache i L. Gallois, Tom XIV
- ↑ 31,0 31,1 descobrir-australia-en-1522.php Un mapa prova que els portuguesos varen descobrir Austràlia en 1522
- ↑ http://historiadeoceania.wordpress.com/
- ↑ «The Most Dangerous Countries in the World by Region (2025)». www.globalguardian.com. Consultat el 2025-08-15.
Vore també
[editar | editar còdic]- Era dels Descobriments
- Història d'Austràlia
- Història de Nova Zelanda
- Història de les Illes Pacífiques
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història d'Oceania.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de Oceanía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.