Himantandraceae

Erro al crear miniatura:

Himantandraceae (Himantandraceae)

Les himantandràcees (Himantandraceae) són una família d'Angiosperma de l'Orde Magnoliales. Consta d'un únic gènero Galbulimima F.M. Bailey, 1894 en una sola espècie: Galbulimima belgraveana, que es distribuïxen per Nova Guinea, Molucas, Célebes, Nova Bretanya i Austràlia oriental.

Descripció

Són arbres grans, de fins a 50 m d'altura, en troncs a voltes en contraforts. Indumento de escamas peltadas, cobrizas, en el envés foliar, els renuevos i els ulls florals. Els brots en nodos 3-lacunares. Les fulles dísticas, simples, sanceres, pinnatinervias, broquidódromas, pecioladas, sense estípulas, en cèlules secretoras esfèriques abundants, lo que els dona apariència punteada. Estomas paracíticos.

Són plantes hermafrodites en flors perfectes, grans (20-40 mm en diàmetro), actinomorfas, espirals, hipóginas, solitàries (rara volta pareadas), axilars, aromàtiques, en 2-6 grans bràcteas hemisfèriques caduques tancades al voltant de la flor. Receptàcul llaugerament cóncau, disc hipándrico present. Sàpia-hos i pétals absents; estams 13-30(-35), estaminodios extrastaminales 3-23, intrastaminales 13-20, lineares, acintados, aguts, part dels estams i els estaminodios intrastaminales en glàndules en el llim i les vores, teques 2, abaxiales, extrorsas, subbasales, dehiscentes per 2 valvas; carpelos (6-)7-28(-30), casi apocárpicos a semicárpicos, coalescentes durant el desenroll del frut, àpiços en una coberta mucilaginosa durant l'antesis; estigmes apicales; òvuls 1-2 per carpelo, péndoles, anátropos, bitégmicos, crasinucelados; placentación apical o marginal.

El frut sincárpico en drupa globular, roja, 20-50(-80) mm de diàmetro, en varis pirenos aplanados d'endocarpi dur i fibroso, cada u en una llavor, format per la soldadura postfecundacional dels carpelos. Les llavors aplanadas, endospermo oleoso, no ruminado, embrió recte, menut, en 2 cotiledones. El Polen esferoidal, anasulcado, uniaperturado, atectado i escabrado, exina molt prima, aparentment discontínua, intina grossa, en estructures tubulars. Té un número cromosòmic: n = 12, 2n = 24. Cromosomes prou grans.

Ecologia

Polinisació provablement cantaridófila, sense senyes certes. Flores provablement protóginas (protandras segons alguns autors). Fruts suaument aromàtics, de sabor resinoso, amarc i aromàtic, segons pareix dispersats per colomes de les frutes (Ptilinopus spp., Columbidae Treroninae). Plantes pròpies de les selves plujoses de 0-2700 m d'altura en Nova Guinea, a on contribuïxen a formar el dosel superior en les seues copes.

Fitoquímica

Conté sesquiterpenos (fonamentalment elemol, hedicariol, eudesmol, espatulenol), monoterpenos (fonamentalment α-pineno, canfeno i δ-3-careno) i neolignanos presents en la corfa, aixina com alcaloides piridínicos (policétidos relacionats en l'himbacina), alucinogens (fonamentalment el conegut com a GB13).

Usos

S'usen les espècies d'este gènero com a font de fusta i de substàncies alucinógenas en els cults locals (adivinación, alluntament de mals esperits), aixina com per les propietats analgésicas de la seua corfa i fulls.

Posició sistemàtica

Himantandraceae ha segut correctament associada des de la seua descripció en Magnoliaceae, Eupomatiaceae, Annonaceae i Degeneriaceae en l'Orde Magnoliales. El APW (Angiosperm Phylogeny Website) considera que és el grup germà de la família Degeneriaceae en un clado mig de l'evolució de l'Orde (#cf. AP-website).

Táxones inclosos

Gènero Galbulimima F.M. Bailey, 1894. Espècie tipo: G. baccata F.M. Bailey, 1894.

Sinònim: Himantandra F. Muell., 1887; Himantandra F. Muell. ex Diels, 1912. Espècie tipo: Eupomatia belgraveana F. Muell., 1887. El número d'espècies d'este gènero no està ben definit, usualment es mencionen estes dos:

• Espècie Galbulimima belgraveana (F. Muell., 1887) Sprague, 1922 (= ? Himantandra nitida Baker f. & Norman, 1923; ? Himantandra parvifolia Baker f. & Norman, 1923) en Papúa Nueva Guinea, Molucas, Célebes, Nova Bretanya i Austràlia oriental. Un dels noms locals més coneguts en Papúa Nueva Guinea és agara.

Taxonomia

Galbulimima belgraveana va ser descrita per (F. Muell.), Sprague i publicat en Synopsis Plantarum 2: 597. 1807.

Sinonímia

• Eupomatia belgraveana F.Muell.
• Galbulimima baccata F.M.Bailey
• Galbulimima nitida (Baker f. & Norman) Sprague
• Galbulimima parvifolia (Baker f. & Norman) Sprague
• Himantandra baccata (F.M.Bailey) Diels
• Himantandra belgraveana (F. Muell.) Diels
• Himantandra nitida Baker f. & C.Norman
• Himantandra parvifolia Baker f. & C.Norman