Hilado (mitologia)

La historiografia solament fins als anys xixanta es va centrar particularment en l'influència dels ‘grans hòmens’ en el història. Resultant en un oblit front a la participació de les dònes (entre uns atres); en el moment en el que s'escomença a adquirir interés per conéixer les societats antigues, d'igual manera hi ha un buit.  Per una atra part, una atra raó de per qué no hi ha suficient informació sobre dònes també és perque es va creure per un bon temps (i encara hui permaneix en l'estructura) l'idea de que tan sol els texts escrits proporcionen la clau per a entendre les relacions humanes de les societats del passat i que, per tant, l'anàlisis dels restants materials no pot proporcionar informació sobre la vida de les persones, sino solament del context en el que succeïen els fets que mostren els texts. En conseqüència, és una de les causes de l'invisibilizaació de les dònes en la historiografia tradicional. No obstant, a través dels mits i de la conexió que es pot construir entre els estudis històrics i els arqueològics, és possible denotar les organisacions i relacions socials alluntades d'eixes esferes, les que afecten la vida quotidiana, el treball i en a on les dònes han tingut una agència igualment activa.

Erro al crear miniatura:

La Moiras, Jacon Mattham

En eixe sentit, es va a parlar a continuació de l'importància del hilado i diferents activitats textils per a la societat grega, com un treball que assignava un rol econòmic dins de la societat a les dònes i que, a la seua volta, es fa visible dins d'alguns dels que s'han classificat com mits pertanyents a la civilisació grega. Estos són: Les Moiras, Atenea i Aracne, Penélope i Ariadna. A continuació, es fa una recopilació d'estos mits i l'influència de la vida quotidiana en la creació d'ells. Aixina com la percepció dels grecs sobre el treball, perspectives historiográficas sobre el rol de les dònes, també la significació dels mits, les concepcions dels grecs sobre el temps. Per últim, una conversació entre açò i el mit de les Moiras.

La consideració del treball en l'antiga Grècia

Per a les civilisacions grecorromanas, el treball caria d'una connotació positiva; per això, cap de les dos va desenrollar una reflexió sistemàtica sobre el treball i les activitats laborals; no es consideraven tasques apropiades per als ciutadans la major part de les tasques laborals. En la Política, Aristóteles emfatisa l'importància del oci per a que els ciutadans puguen participar dels assunts públics (àgora), els únics, junt a la guerra, als que deuen dedicar-se els hòmens lliures. Es dia tekné a l'artesania i els oficis manuals, resaltant la diferència estricta en la episteme (el coneiximent o la ciència pura). Lo anterior va produir una divisió (encara hui queden els vestigis d'eixe pensament) a on es dividien les sèt arts lliberals (rívium i quadrivium, com es varen distinguir en l'Edat Mija), distint de les arts serviles, les quals eren pròpies dels siervo, esclaus o estrangers; allí estan constituïts els treballs mecànics, inclós l'art. Para Platón, l'art, especialment la poesia, complia en el rol de la mimesis, és dir, imitació (entre atres coses). En la República, Platón senyala que la poesia deuria ser eliminada del Estat, ya que el home no pot desdoblarse ni multiplicar-se; és dir, cada ciutadà està destinat a un treball i la poesia presenta la possibilitat de que aquell ciutadà es puga subvertir i fer un atre treball que no siga el que se li otorga prèviament. Per això, es posa en risc la virtut platònica; les idees de justícia i llibertat. Prenent lo anterior en consideració, les activitats econòmiques eren privilegiades en funció dels valors dominants en societats a on l'estatus social i la condició jurídica de la ciutadania eren condicions fonamentals per a la diferenciació entre les persones.

Perspectives historiográficas sobre el treball de les dònes

A pesar de que la historiografia sol diferenciar l'esfera pública de la privada, localisant el treball de les dònes dins de l'esfera privada. No vol dir que la civilisació grega necessàriament funcionara d'eixa determinada manera. l'Econòmic de Jenofonte, una de les primeres obres d'economia escrita en el sigle IV a.C., propon que, encara que la relació conjugal de marit i dòna es basa en la divisió del treball, abdós són mútuament depenents per a que hi haja una gestió eficaç del oikos —la unitat bàsica de la societat: la casa, la família i el patrimoni, incloent la vivenda i les persones que habiten allí—, sosté que deu ser una empresa compartida entre les dos parts. És dir, encara que sí es faça una distinció entre els gèneros, la distinció entre les dos esferes (pública i privada) i la mateixa idea de treballs assignats a hòmens i dònes era diferent de cóm ha segut estudiat. En eixe sentit, l'activitat laboral de qualsevol persona no constituïa una diferenciació estricta de gènero, ya que l'idea predominant girava entorn a que l'activitat que implicara rebre un pagament a canvi constituïa una forma de dependència alluntada de l'ideal de la ciutadania masculina. Encara que provablement eixa consideració no impedia que hòmens ciutadans es dedicaren a eixe tipo d'activitats. La divisió sexual del treball en el món antic no es relacionava en activitats econòmiques privades versus públiques. Aquelles tasques que les fonts antigues consideraven femenines eren les de la gestió de la reproducció, i les masculines eren essencialment les de participació en els assunts públics.

Restants arqueològics de la ciutat d'Olinto

Encara que, en contraposició, alguns estudis han donat conte de que les famílies buscaven assegurar l'autonomia del grup, assignant diferents tasques a cada u dels seus membres depenent del sexe i edat, lo que a la seua volta repercutix fòra de l'espai domèstic i funciona en relació en ell. D'esta manera, els usos sexuados de l'espai han variat i les dònes han actuat de manera interna i externa a l'esfera domèstica. Açò es comprova en l'evidència arqueològica de les cases gregues i romanes, a on, per eixemple, s'ha documentat que en les unitats domèstiques de les polis d'Olinto es va trobar que en les cases s'havien designat espais a on es transformen els productes agrícoles, al mateix temps que hi ha producció de teles; aixina mateix, una divisió de la llar que dedicava una part a produccions no estrictament domèstiques o a la venda dels productes obtinguts. Inclús, es dona conte de que gran part de la producció artesanal es realisava a nivell domèstic, per grups familiars que buscaven assegurar la seua pròpia reproducció econòmica. Per això, era necessari que, per a completar els ingressos familiars —particularment de les famílies menys acomodades—, les dònes devien treballar elaborant teles, treball agrícola, llavant roba, entre uns atres. En eixe orde d'idees, la producció artesanal en les ciutats gregues, en gran part, s'organisava com indústries domèstiques no segregades de l'àmbit residencial. Resultant que el treball de hilar particularment sí pot ser categorizado com majoritàriament femení.

Jenofonte, escritor de l'Econòmic

Jenofonte en l'Econòmic diu lo següent: “La divinitat, en la meua opinió, va crear la naturalea de la dòna apta des d'un principi per a les llabors i contes interiors, i la del varó per als treballs i contes de fòra”. Lo anterior s'escriu des de la perspectiva d'un home pertanyent a la classe dominant grega, que plantejava com a natural l'orige de la separació d'espais i de les formes d'activitat en el sí de l'unitat domèstica; en eixe sentit, el text proyecta una particular ideologia més que informació sobre les dònes en sí mateixes pertanyents a dita societat. Encara que les tasques domèstiques no eren necessàriament despreciades, com se senyale anteriorment en la menció del balanç del oikos, l'econòmic i les atres fonts antigues que ho varen seguir varen donar forma a lo que va anar l'ideal social que les classes acomodades grecorromanas concebien com que devia ser el rol de la dòna; no obstant, lo anterior no vol dir que estos llímits hagen estat completament tancats. En freqüència, es produïen superposicions entre les dos esferes; en el cas de les ciutats gregues, es fa visible per la celebració del simpòsium en el habitació principal de les cases o l'intensa participació femenina en l'espai públic. Ademés, es presenta un eixemple arqueològic que debat esta postura i és l'excavació de la ciutat grega d'Olinto. A partir de les investigacions més recents del professor Nicholas Cahill, es pot conéixer l'importància de les economies domèstiques en les poleis gregues. Cahill qüestiona la visió tradicional transmesa per les fonts lliteràries; en contraposició, l'evidència arqueològica de Olinto mostra que les cases eren espais de producció econòmica complexa i flexible a on coexistien les activitats domèstiques i de producció.  Les excavacions de la ciutat d'Halieis, a on es va trobar en algunes cases espais per a la producció d'oli, i el barri helenístico en Roses, a on es produïen ceràmiques i peces metalúrgiques, mostren la mateixa situació. En Olinto, moltes famílies, ademés de dedicar-se a l'agricultura, realisaven activitats artesanals i comercials; es varen trobar àrees destinades a l'almagasenament i processament de producció textil a gran escala. Aixina mateix, es varen identificar espais comercials anexos a les vivendes i espais de manufactura tan amplis que es concep la possibilitat de l'us de mà d'obra esclava. Lo anterior demostra que les activitats econòmiques no estaven separades de la vida quotidiana, ni molt manco d'un supost espai domèstic; pel contrari, són una prova arqueològica que permet notar que la ciutat antiga estava formada per numerosos menuts negocis familiars i la producció d'aliments i teixits era essencial per a l'economia antiga. A la seua volta, estes tasques implicaven un treball colectiu entre els membres de la família.  En eixe sentit, els estudis historiográficos que recolzen la seua investigació majoritàriament en fonts textuals solament permeten estudiar l'unitat domèstica des d'una perspectiva anecdòtica i simbòlica. Ocorre de la mateixa manera en els mits, a on la figura del hilado s'associa únicament a la dòna, encara que estos sí denoten l'importància d'eixa llabor.  

En eixe sentit, el historiografia ha mantingut supòsits que han otorgat al hilado, en este cas particular, un àrea d'escàs interés per a una investigació arqueològica i històrica que de conte de l'importància que tenien este tipo d'activitats per a la reconstrucció de les relacions socials i econòmiques de la civilisació grega.