Oci en l'antiga Grècia

Un dels eixos principals en la vida de l'antiga Grècia era l'oci (Skholè), no entesa com diversió o temps lliure en l'actualitat, sino com la busca de la saber i la virtut (Avaig reptar). Era per als grecs la major expressió de dignitat del ciutadà, un privilegi individual que devia servir per a la contribució cultural i intelectual de la seua polis i de la seua comunitat. Açò en contrapart a l'ascholia (no-oci) que implicaven llabors i treballs, en general mal vists per ser l'impediment de tindre oci. Solament eren recomanats o alabats com un mig per a alcançar un fi, l'oci.

Temple de Zeus olimpico en l'actualitat

Context històric

A nivell més amplie el concepte d'oci, no ha segut una categoria estàtica, ha evolucionat significativament adquirint matisos distints segons l'estructura social i necessitats de cada época. Històricament, l'oci sorgix de manera innata en el ser humà, inicialment lligat a la vida en comunitat i a la supervivència, per a després convertir-se progressivament en una pràctica especialisada que permet a l'individu transcendir sus labores quotidianes.

En la prehistòria, les primeres manifestacions de lo que hui considerem activitats recreatives estaven profundament vinculades a rituals religiosos i a la cohesió del grup. Entre elles activitats com dansa, pintures, i inclús la recolecció de fruts, que, encara que estava lligada al principi al sustente, va permetre que el ser humà escomençarà a raonar sobre les seues necessitats socials i creatives. Posteriorment, en l'antiguetat va haver una divisió entre els models d'oci grec i romà, ya que en Roma el concepte evolucionarà cap al “otium”. Este model va profundisar cultural i políticament el temps lliure, utilisant-ho com una ferramenta de control social a través d'espectàculs públics com a lluites de gladiadores i el circ. En este moment, l'oci passa de ser una busca de l'excelència individual a convertir-se en un mecanisme per a garantisar el benestar comú i l'estabilitat de l'imperi.

La Magna Grècia és el nom històric de les regions costeres del sur de la península italiana i Sicília que varen ser colonisades per polis gregues entre els sigles VIII i VI a.C

Etimologia i context

La paraula grega per a oci és ___protected_title_0___ que etimològicament significa ___protected_title_1___, ___protected_title_2___, o dispondre de temps per a sí mateixa.Per als grecs l'oci era considerat el punt central entorn el qual gira tota la vida del home___protected_title_3___, encara que no és equivalent a lo que es considera com a ___protected_title_4___. Representava davant tot un estat de lliberació de la necessitat de treballar (___protected_title_5___) per a invertir el temps en la busca del saber i la pràctica del millor modo de vida, a la contemplació activa, l'observació i l'aprenentage, d'ahí la seua relació etimològica en escola en espanyol.

L'oci s'escomençarà a desenrollar en el 650-500 a. C. en Magna Grècia, lo que geogràficament hui en dia és el sur de la peninsula itálica, quan va prosperar el comercie, les artesania, les forces polítiques i econòmiques, que provoca el sorgiment d'una cultura helènica de la filosofia grega. Esta tindrà la seua “edat d'or” cap al 502 a. C., l'época de Grècia a on s'iniciava una nova etapa política basada en principis democràtics, hi haurà un increment de les activitats artístiques, lliteràries i científiques, ademés del creiximent del comerç i una millor situació de l'agricultura, ho transformarà de l'estat Àtic en un estat social i assistencial