Hecatómpilo
Hecatómpilo [1](, en persa: صددروازه, Saddarvazeh), actualment Shahr-i Qumis[2] ( en persa: قومس; Persa mig 𐭪𐭥𐭬𐭩𐭮 Kōles meues), va ser una antiga ciutat, capital de la dinastia arsácida en l'any 200 a. C. fins al regnat de Mitrídates I. El nom grec Ἑκατόμπυλος significa «cent portes» i el terme persa té el mateix significat. En el I formava part de la ruta de la seda entre Rhagas i Susia, lo que li va donar prosperitat. Sacsada per molts terremots, va anar el de l'any 856 que va assotar la regió de Qumis el que la va deshabitar.
Toponímia
Hecatómpilo és un epítet d'orige grec que significa ciutat de les cent portes. No cal entendre-la com un número precís de portes, sino com que hi havia moltes portes. Este epítet també ho tenia la ciutat de Tebas (Θῆβαι ἑκατόμπυλοι, «cien puertas») en Egipte, a voltes a la ciutat de Tebessa en Argèlia, i la capital partixca durant la dinastia arsácida.[3]
Història
Apiano nos conta que va ser fundada pel rei seléucida Seleuco I Nicator[4] en lo que sembla ser una refundació, ya que Alejandro Magne es va detindre allí en l'estiu de 330 a. C. mentres perseguia a Darío III. A la seua mort va formar part del Imperi seléucida. Ademés hi ha restants que indiquen que la zona va estar habitada des de l'edat de ferro.[5]
En la primera mitat de la III sigle a. C. les tribus escitas varen irrompre en Iran. Provenien del Mar de Aral. En el 245 a. C., el sátrapa de Partia, cridat Andrágoras, es va rebelar contra el rei Seleuco II Calínico, qui acabava d'ascendir al tro.[6] Aprofitant la confusió, els parnos varen atacar i varen prendre el nort de Partia, provablement en 238 a. C.[7] En l'expansió del poder dels parnos dirigits pels arsácidas, la sèu del govern central va passar de Nisa a Hekatómpylos.
La tribu dels parnos va prendre la ciutat entorn va convertir en una de les seues primeres capitals. En 235 a. C., un príncip parno cridat Tirídates I es va aventurar més al sur, conquistant el restant de Partia. El contraatac organisat per Seleuco va acabar en desastre, i els parnos es varen fer aixina mateix en el control de tota l'Hircania.[8] L'expansió dels parts va retrocedir quan Antíoco III va aplegar a Hecatómpilo, i Ársaces II es va vore obligat a reconéixer la superioritat seléucida.[9][10]
Hecatómpilo va ser la capital de Partia fins que Mitrídates I va establir residències reals en Seleucia, Ecbatana, Ctesifonte i la seua ciutat recent refundada, Mithradatkert (Nisa, Turkmenistan), a on es varen construir i varen mantindre les tombes dels reis arsácidos.[11]
Varis escritors clàssics, com Estrabón, Plinio i Ptolomeo, la varen mencionar com la ciutat real dels parts. Sembla que els parts varen usar vàries ciutats com a «capitals» en diferents periodos.
Va ser destruïda per un terremot en 856, i provablement va ser abandonada despuix.[12] El lloc d'esta antiga ciutat que ara es diu Hecatómpilo (en persa: شهر قومس, que significa la vila de Qumis), entre Semnán i Damqhan en la província de Semnán.
En 2011 es varen publicar els plans per a un "Proyecte internacional de turisme i ciutat recreativa", utilisant el nom de Hecatómpilo. El proyecte contempla l'us d'un àrea de 250 hectàrees prop de la ciutat de Damghan, lo que ubicaria el complex en aproximadament 30 km al noreste del lloc històric.[13]
Referències
- ↑ Estrabón, 2016, p. 138.
- ↑ Cohen (2013). The Hellenistic Settlements in the East from Armènia and Mesopotamia to Bactria and Índia, University of Califòrnia Press, p. 211. ISBN 978-0-520-95356-7.
- ↑ John Lemprière, F.A. Wright, R. Willets (1984). «Article Hécatompyles», Lemprière's Classical Dictionary of Proper Names Mentioned in Ancient Author Writ Large, Routledge, p. 266. Totals 675. ISBN 978-0-7102-0068-6.
- ↑ Apiano. Syriaca 57..
- ↑ «Hecatompylos (Šahr-i Qumis)».
- ↑ Bickerman 1983, p. 6.
- ↑ Curtis 2007, p. 7.
- ↑ Bickerman 1983, p. 19.
- ↑ Estrabón. Geografia: llibres XI-XIV. Introducció, traducció i notes de Mª Pau de Hoz García-Bellido, Editorial Gredos, p. 138.
- ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Seleucid Dynasty s.v. Antiochus III. the Great". Encyclopædia Britannica. 24 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 604–605.
- ↑ Brosius 2006, pàg. 103, 110–113
- ↑ Ambraseys, N.N.; Melville, {{{nom2}}} (2005). A History of Persian Earthquakes, Cambridge University Press, p. 37. ISBN 978-0-521-02187-6.
- ↑ Proyecte i render [1]
Bibliografia
- Bickerman, Elias J. (1983), "The Seleucid Period", en Yarshater, Ehsan (ed.), Cambridge History of Iran , 3.1 , Londres: Cambridge UP, págs. 3–20
Curtis, Vesta Sarkhosh; Stewart, Sarah, eds. (2007), The Age of the Parthians, Idees of Iran, vol. 2, London: I. B. Tauris
- Estrabón (2016). Geografia, RBA. ISBN 9788424934064.
De Quincey, Thomas (1821). Confessions d'un anglés Opium-Eater . Penguin Books. 1979
- Frye, Richard N. (1962). El patrimoni de Pèrsia . Toronto Mentor Books. 1966
- Hansman, J. (1968). "Els problemes de Qūles meues". Revista de la Royal Asiatic Society (1968), pp. 111-139.
- Hansman, John i Stronach, David (1974). "Excavacions en Shahr-i Qūles meues, 1971". Revista de la Royal Asiatic Society (1974), pp. 8-22.
- Hirth, Friedrich (1875). China i l'Orient romà . Shanghái i Hong Kong. Reimpressió sense canvis. Chicago, Llaures Publishers, 1975.
- Tarn, William Woodthorpe (1984). Els grecs en Bactria i Índia . Publicat per primera volta en 1938; 2ª edició actualisada, 1951. 3ª edició, actualisada en un prefacio i una nova bibliografia de Frank Lee Holt. Llaures Publishers, Inc., Chicago. 1984
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hecatómpilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.