Hallux
El hallux, majorment conegut com a dit gros o gros del peu, o gran artejo o ortejo,[1][2] és considerat el primer dit del peu sobre orde. És el corresponent al dit polze, pollex o pólice en els membres superiors. Posseïx, a diferència dels atres dits, dos falanges en lloc de tres. El ser humà és l'únic primat en el que el hallux està alineat en paralel en el restant de dits, sent est un factor clau per a la locomoció bípeda. Per això, no és estrany que les malformacions, infeccions i unes atres patologias d'este dit, com els juanetes, produïxquen un gran impacte per a la calitat de vida del pacient i requerixquen de cirugia correctora. El dit gros també és un objecte d'atracció i pràctiques sexuals per a alguns individus.
En anatomia comparada de tetrápodos, hallux és el terme llatí que designa al dit més intern o medial del peu. L'identitat d'estos dits i la seua diferència en els dits dels membres superiors varen poder sorgir en l'evolució simultàneament en l'aparició del quiridio en els vertebrats, provablement en primer lloc en els peixos ripidistios i rizodóntidos. En les aus està opost al restant de dits del peu, per a permetre'ls subjectar-se fermament a les branques dels arbres quan es posen en elles.
Morfologia i antropometría
[editar | editar còdic]
El dit gros és el primer dit i el més intern del peu, encara que existixen variacions de la fòrmula digital. En el peu normal o «peu egipcíac» (69 % de la població) és de major llongitut i gruixa que els demés. Es denomina «peu grec» a aquell en el que el dit segon és de major llongitut que el dit gros (10-22 % de la població) i peu quadrat o «polinesio», a aquell en el que els primers tres dits són iguals (9 % de la població). Apareix representat en els quadros de Paul Gauguin.[3][4][5] Durant la marcha, la base del dit gros del peu és una zona de respal important, motiu pel qual la pell de la regió plantar del dit gros és molt grossa i dura en la zona de respal, en teixit subcutàneu ric en cèlules adiposas que actuen de acolchado, ademés de irrigación sanguínea i terminacions nervioses.[6][7] El peu grec ha segut idealizado en l'escultura, especialment en el periodo helenístic i baix la Dinastia Ptolemaica.[8] En antropometría la fòrmula digital és important, ya que la llongitut del peu es medix des del punt més distal del dit més llarc (acropodion), fins al punt més prominent del taló (pternion).[9]
Els patrons dels dermatoglifos en els dits del peu són similars en la seua forma als dits de la mà.[10]
Esquelet, articulacions i lligaments
[editar | editar còdic]
Anatómicamente forma part d'una cadena osteoarticular de tres peces que prolonga l'arc medial del peu partint de la primera falca, el cridat «primer radi plantar». Els seus components gose-vos partixen del primer metatarsiano, i conta en solament dos falanges—sent la falange mija o segona falange la que està absent—[11] unides per mig d'una articulació en pivot o trocoide, mentres que el restant de dits conten en tres. En la conexió metatarsiano-falange es troba el sistema glenosesamoideo, del que no disponen el restant dels dits, i que està format per dos ossos sesamoideos, que actuen a modo de polea (mecanisme sesamoideo) ajudant als tendons dels músculs del dit gros en la seua funció.[12] El sistema està format pel cartílec glenoideo, que amplia la cavitat articular de la falange, i els dos ossos sesamoideos units pel lligament intersesamoideo.
També trobem el lligament de Lisfranc entre la base de la primera falca i la cara interna de la base del segon metatarsiano. Tots els dits del peu posseïxen lligaments intermetatarsianos que unixen les seues bases, llevat el dit gros en el segon, el qual solament està unit a la falca. Açò permet individualisar els desplaçaments, que en el restant dels dits succeïxen en bloc pels lligaments intermetatarsianos.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kent, Michael (2003). Diccionari Oxford de Medicina i Ciències del Deport, Paidotribo. ISBN 8480197161.
- ↑ Clarke, John (1998). Un diccionari de matèria mèdica pràctica, Nova Delhi: B. Jain Publishers. ISBN 9788170218128.
- ↑ Miralles Marrero, Rodrigo C.; Miralles Rull, Iris (2007). Biomecánica clínica de les patologies de l'aparat locomotor, Elsevier Espanya, p. 79. ISBN 9788445816806.
- ↑ Lapunzina, Pablo (2002). Manual de antropometría normal i patologia: fetal, neonatal, chiquets i adults, Elsevier, pp. 215-216. ISBN 8445811223.
- ↑ Kapandji, I. (1900). The physiology of the joints: annotated diagrams of the mechanics of the human joints, Ed. ing. de la 5.ª edició, Edinburo, Nova York: Churchill Livingstone. ISBN 9780443036187.
- ↑ Meunier, Gérard (2001). La bicicleta: descobrix i practica el cicloturismo, Inde. ISBN 8495114313.
- ↑ Barreto, Silvia (2006). Dissenye de calcer urbà, Buenos Aires: Nobuko; Centre Metropolità de Disseny; Pla Nacional de Disseny. ISBN 9789875840416.
- ↑ Kuhn H, Gerdes-Kuhn R, Küster H.-H«Zur Historie der Civinini-Durlacher-Neuropathie, genannt Morton Metatarsalgie».Fuss & Sprunggelenk.1(4)
- ↑ Zatsiorsky, Vladimir M.. Kinetics of human motion, p. 587. ISBN 9780736037785.
- ↑ Vashist, R. Yadav, N., R.Rathee(2011).«Dankmeijer’s Index (D.I.) In Mental Retardation».The Internet Journal of Biological Anthropology.4(2)Consultat el 20 de febrer de 2011.
- ↑ Netter, Frank Henry (2006). Atles of human anatomy, 4.ª edició, Elsevier, pp. 523 (làmina 523). ISBN 080892379X.
- ↑ Timothy D. White, Pieter A. Folkens (octubre de 1999). Human Osteology, 2.ª edició, Academic Press, pp. 257-61. ISBN 0127466126.
- ↑ Chevrot, A. (2000). Diagnòstic per image de les afeccions del peu, Elsevier, pp. 193-4. ISBN 8445808966.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hallux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.