Grand-Plau (Brusseles)
La Grand-Plau (/ɡʁɑ̃ plas/) o Grote Markt (/ˌɣroːtə ˈmɑr(ə)kt/ (🔊 escoltar)) és la plaça central de Brusseles. Mundialment coneguda per la seua riquea ornamental, està rodejada per les cases dels gremis, l'ajuntament i la Casa del Rei (, en francés: Maison du Roi). Està considerada una de les més belles places del món. La Grand-Plau de Brusseles va ser inscrita en 1998 en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.[1]
Este lloc històric ha segut escenari de numerosos acontenyiments tant alegres com a tràgics. Per eixemple, en 1523, els primers màrtirs protestants, Henri Voes i Jean Van Eschen, varen ser cremats per l'Inquisició en la Grand-Plau. Quaranta anys més vesprada, varen ser decapitats el comte de Egmont i el comte de Horn.
En agost de 1695, quan la ciutat era part dels Països Baixos Espanyols, durant la Guerra de la Lliga d'Augsburc, la major part de les cases, la majoria construïdes en fusta, varen ser destruïdes durant el bombardege per les tropes franceses dirigides pel mariscal de Villeroy. Solament la frontera i la torre de l'ajuntament, que servia de diana per a l'artilleria, i alguns murs de pedra varen resistir les boles incendiàries. Les cases que rodejaven la plaça varen ser reconstruïdes en pedra pels distints gremis. Entre elles, la casa de la corporació dels cerveceros acull hui en dia el Museu dels Cerveceros.
La Grand-Plau acull freqüentment acontenyiments festius i culturals. Entre ells, en agost de cada any parell, l'instalació en el seu centre d'una immensa estora de flors, de 25 per 75 metros, composta de més de 500 000 plantes de begonia.
Història de la plaça
[editar | editar còdic]L'implantació d'un mercat en este lloc és sense dubte l'orige del començ del desenroll comercial de la localitat a finals de el XI. Un escrit de 1174 menciona un baix mercat (forum inferius) situat no llunt del punt en el que el riu Senne es feya navegable i havia segut transformat per a permetre la càrrega de barques. Este barri comerciant, dependent de l'iglésia de Sant Nicolás, patró dels comerciants, es presentava llavors com un espai descobert que ocupava l'emplaçament d'una antiga marisma desecada a lo llarc de la via Steenweg, important ruta de l'época que unia les pròsperes regions del Comtat de Flandes i Renania.
Al començament de el XIII es varen construir tres mercats comercials entre la plaça i el Steenweg. A lo llarc del tram actualment cridat rue du Vaig marchar aux Herbes/Grasmarkt, un mercat de carn o Gran Boucherie (Gran Carniceria), i del costat de la plaça, un mercat de pa i un atre de teixits. Estos mercats pertanyents al duc de Brabante permetien expondre la mercaderia protegida del ras i controlar l'almagasenament i la venda en la finalitat de fixar les taxas. Les obres realisades en la plaça a partir del començ de el XIV marquen l'emergència de l'importància de les autoritats de la ciutat, constituïda pels comerciants i els artesans, front a l'autoritat dels senyors. Davant l'escassea de diners, el duc cedix progressivament una part de les seues prerrogatives relacionades en el control del comerç aixina com molins, al Magistrat, consell de la ciutat. La ciutat de Brusseles, en competència en les seues veïnes de Malinas i de Lovaina, fa construir pel seu conte en 1362 un nou i vast mercat de teixits, llavors primera indústria de la ciutat, a l'atre costat de la plaça. Este mercat va ser representat en un gravat cap a [1650] per Abraham Santvoort, ocupant la part posterior de l'ajuntament. Més tart la ciutat compra per a destruir-los els edificis que molestaven en la plaça i definix els seus llímits. La construcció de l'ajuntament en vàries fases entre 1401 i 1455 transforma la plaça en sèu del poder municipal, que respon davant el poder central, simbolisat pel palau de Coudenberg. En frente de l'ajuntament, el poder del duc queda present en l'edifici antic mercat del pa, que prendrà més vesprada el nom de Casa del Rei, que pert des de 1406 la seua funció comercial i es transforma en un lloc de recepció i de justícia principesca. Al voltant de la plaça es construïxen les cases d'alguns rics empresaris i sobretot dels gremis, l'influència dels quals és cada volta més important. La majoria d'estes cases són de fusta, algunes d'estes vivendes varen ser reconstruïdes en pedra a lo llarc de el XVII.
Despuix del bombardeig de Brusseles de 1695, que la destruïx casi per complet, la plaça va ser reconstruïda en uns anys, pel governador espanyol Maximiliano II Emanuel de Baviera.
A lo llarc dels dos sigles següents, la plaça va sofrir importants degradació. Al final de el XVIII, durant les guerres revolucionàries franceses es varen destruir una gran part dels símbols i estàtues del Antic Règim. Més tart, els edificis varen ser objecte de transformacions i renovacions desgraciades, fronteres estucadas i blanquejades, decoració suprimides, aixina com dels estralls de la contaminació. Baixe l'impuls de l'alcalde Charles Buls, el conjunt va ser progressivament restaurat i reconstruït, gràcies a plans i representacions d'época.
En el centre de la plaça va ser instalada en 1856 una font monumental en commemoració del vigesimoquinto aniversari del regnat de Leopoldo I de Bèlgica. Va ser substituïda en 1860 davant de la Casa del Rei per una atra, decorada en estàtues dels comtes Lamoral i de Horns, decapitats en eixe lloc. La font monumental es va dur a la plaça del Petit Sablon. Trenta anys més vesprada, durant la Belle-Époque, va ser construït un quiosc de música.
La plaça del Gran Mercat (Gruute Met en bruselense) va conservar la seua funció secular de mercat matinal fins al 19 de novembre de 1959. En flamenc li la seguix cridant Grote Markt.
Descripció
[editar | editar còdic]La Grand-Plau és una àmplia esplanada adoquinar.[2]
Costat oest
[editar | editar còdic]Casa número 1, El Rei d'Espanya.
- Casa número 2 i 3 era La Carretilla (La Brouette - Donen Cruywagen), pertanyia a l'antic gremi de fabricants de séu. Actualment és una cerveseria.
Casa número 4 El Saco (Li Sac - Donen Sack) era la del gremi de toneleros, ebanistas i carpinteros. Casa número 5 La Lloba (la Louve-De Wolf), de l'antic gremi de arqueros. Casa número 6 La Banya (Li Cornet - Donen Horen) del gremi de barqueros. La frontera imita la popa d'un barco. Casa número 7 El Rabosot (Li Renard - De Vós) del gremi dels merceros.
Costat sur
[editar | editar còdic]L'ajuntament
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ajuntament de Brusseles.
L'ajuntament va ser construït entre 1402 i 1455. Hui en dia és l'únic testic d'arquitectura medieval de la plaça.
L'arquitecte va ser provablement el borgoñón Jean Bornoy, en qui colaborava Jacques van Thienen.
Carlos el Temerari va colocar en 1444 la primera pedra de l'ala dreta, l'arquitecte de la qual es desconeix. Alguns pensen que l'arquitecte va ser Guillaume de Voghel, que era l'arquitecte de la ciutat de Brusseles en 1452 i va anar l'autor, en esta mateixa época, de l'aula magna del palau de Felipe el Bo. La construcció de l'ala dreta va finalisar en l'any 1449.
La torre d'estil gòtic de 96 metros d'altura és obra de l'arquitecte Jean van Ruysbroeck. En el seu extrem es troba una estàtua de l'arcàngel sant Miguel, patró de Brusseles, vencent al Diable.
cal destacar l'asimetria de l'edifici, ya que la torre no es troba exactament en el mig de l'edifici i la part esquerra és diferent de la part dreta. Una antiga llegenda coneguda pels bruselenses conta que l'arquitecte que va concebre l'edifici es va suïcidar tirant-se de lo alt de la torre despuix de donar-se conte d'este «error» arquitectònic. En realitat, abdós parts no varen ser construïdes al mateix temps.
Segons Paul de Saint-Hilaire, esta asimetria pot relacionar-se en un possible omnipresent simbolisme alquimiste de la Grand-Plau. La part esquerra de l'ajuntament comporta dotze arcs, inclós el campanar, que representen l'alquímia humida en dotze etapes. Per la seua banda, el costat dret conta sèt arcs, contant el campanar, que simbolisen la nova alquímia seca, en sèt etapes. El número sèt és de fet enormement representat en l'arquitectura de la Grand-Plau.
Cases en el costat sur
[editar | editar còdic]Casa número 8, L'Estrela (L'Etoile - De Sterre) Casa número 9, El Cisne (Li Cygne - De Zwaan), en el que es va fundar el partit comuniste belga en 1885. Casa número 10, L'Arbre d'Or (L'Arbre d'Or - Donen Gulden Boom), del gremi de cerveceros, alberga actualment el museu de la cervesa Casa número 11, La Rosa (La Rose - De Roose) Casa número 12, El mont Tabor.
Costat este
[editar | editar còdic]Casa números del 13 a 19, dels ducs de Brabante
Costat nort
[editar | editar còdic]Cases dels números 20 al 28 (Antigues Cases gremials)
[editar | editar còdic]Casa número 20, El Cérvol (li Cerf - De Hert), que va ser propietat de l'arquitecte Van donen Eynde. Casa número 21-22, Joseph & Anne. Tenda de Chocolates Godiva. Casa 24 i 25 La Chaloup d'or - Donen Gulden Boot Casa 26 i 27, del gremi de pintors. Victor Hugo va viure en esta casa durant el seu exili. Casa 28, El Cuartito de Amman/Les Armes de Brabanta.
Casa número 29-33: La Casa del Rei
[editar | editar còdic]La Casa del Rei va ser, en el XII, un edifici de fusta a on es venia el pa, d'ahí el nom que encara conserva en flamenc, broodhuis (casa del pa). Va ser substituït en el XV per un edifici de pedra que acollia els servicis administratius del duc de Brabante, és dir, el despaig del recaptador general del Señorío de Brabante; per esta raó, li la va cridar Casa del Duc, i quan dit duc va ser coronat rei d'Espanya, va passar a denominar-se Casa del Rei. Carlos V la va fer a la seua volta reconstruir en estil gòtic tardà, molt semblat al que podem admirar hui en dia, encara que sense torres ni galeries. Pel desgast sofrit a lo llarc dels sigles, sobretot durant el bombardeig de 1695, la ciutat la va fer reconstruir en 1873 en estil neogótico. L'edifici, renovat en 1985, acull hui en dia el Museu de la Ciutat de Brusseles.
Cases dels números 34 al 39
[editar | editar còdic]Casa 34, El Yelmo (Li Heaume-Donen Helm) Casa 35, El Pavo Real (Li Paon-Donen Pauw) Casa 36 i 37, El Zorrito (Li Petit Renard-Het Vosken) Casa 38, Santa Bàrbara Casa 39 L'Asno (L'Ane-Donen Ezel)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Grand-Plau, Brussels». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de giner de 2013.
- ↑ Fransec Poyato & Ana López. Diari Vixca Sevilla, 6 de maig de 2013
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grand-Place (Bruselas)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.