Gola de Olduvai
La gola de Olduvai o Oldupai (en suajili: Bonde l'Oltupai) és un conjunt de jaciments paleontológicos i arqueològics prehistòrics pertanyent a la cultura olduvayenses i achelenses. Localisada al nort de Tanzània constituïx un dels llocs més importants d'Àfrica de l'Est. Els sediment que afloren en els barrancs d'este canó han proporcionat restants fòssils estretament vinculats en l'evolució humana.
Està ubicada al Este de la planura del Serengueti, dins de lo que és el Gran Valle del Rift, una gran depressió que comprén uns 2900 km, a on la tectónica i l'erosió han deixat al descobert sediment d'una antiguetat compresa entre una miqueta més de 2 Ma fins a fa uns 15 000 anys (Plioceno superior - Pleistoceno).
Orige del nom
editar
En l'actualitat, el govern tanzano preferix denominar el lloc en el seu nom original masái, "Oldupai", i aixina es troba escrit en els indicadors de carretera. El terme prové del nom local de la planta Sansevieria ehrenbergii, molt abundant en esta zona, la principal característica de la qual és que reté en la seua interior aigua, per lo que és mastegada per elefants i masais quan este líquit escasseja. La confusió s'arrastra des de que varen aplegar els primers exploradors alemans a principis de el XX, que transcribieron incorrectament el seu nom original.
Geologia i paleontologia
editar
Fa millons d'anys este emplaçament estava ocupat per un gran llac, les vores del qual es varen cobrir en depòsits successius de cendres volcàicas. Fa uns 500 000 anys l'activitat tectónica va produir la modificació de la ret fluvial, drenándose el llac i començant a erosionar els sediments. Actualment, en les parets de la gola, ha quedat al descobert un conjunt estratigráfico d'uns cent metros de gruixa en el que s'han diferenciat fins a sèt nivells principals.
El conjunt sedimentario correspon a depòsits d'orige llacustre, aluvials i fluvials, en intercalació de tobas volcàniques.
Les capes de cendres i pedres volcàniques (piroclastos) permeten realisar datacions radiométricas, principalment en els métodos de datació per potassi-argón (40K/40Ar) i argón-argón (40Ar/39Ar) i per tant datar els objectes que contenen (o datar per damunt o per davall, segons s'ubiquen en la série).
La gola de Olduvai té la distinció de tindre els testimonis més antics de caça d'elefants, que s'atribuïx a Homo ergaster.cita requerida
Estratigrafia
editarEn la base, el terme inferior de la série, i per baix de les capes sedimentarias, es troben roques volcàniques, les ignimbrites de Naabi, el sostre de la qual s'ha datat entorn als 2 Ma.
El nivell en restants arqueològics més antic, conegut com a Capa I (Bed I), i d'uns 50 m de potència, registra assentaments en una indústria lítica molt primitiva, desenrollada en lasques fabricades en basalt i cuarzo. Ya que este tipo de ferramentes es varen descobrir per primera volta en este lloc, l'etapa cultural en la que es varen produir va ser denominada Olduvayense per Mary Leakey. Els ossos que es troben en esta capa són d'homínits primitius com Paranthropus boisei i dels primers espècimen trobats de Homo habilis. El sostre de l'unitat està datat en 1,8 Ma.
Per damunt d'esta, es troba la Capa II, de 15 a 20 m de potència, que registra una reducció gradual del primitiu llac i important activitat tectònica datada en uns 1,6 Ma. Les ferramentes de pedra escomencen a ser substituïts per bifaces més sofisticats de l'indústria achelense, que coexistix en un Olduvayense evolucionat. El final d'esta capa podria datar-se en uns 1,2 Ma.
El conjunt de les Capes III i IV no supera els 11 m de gruixa, i corresponen a sediment aluvials, ya desaparegut el llac dels episodis precedents. Se seguixen trobat ferramentes achelenses i olduvayenses evolucionades, atribuïdes a Homo ergaster. La datació del sostre de la Capa IV no està ben definida, pero senyes paleomagnéticos dels nivells posteriors indiquen una edat anterior a 1 Ma.
Posteriorment es varen formar les capes següents, que s'han denominat Capes Masek (Masek Beds, de 1 Ma a 400 000 anys) –en un periodo d'important activitat tectónica i vulcanisme entre 600 000 i 400 000 anys–, Capes Ndutu (400 000 a 75 000 anys) i Capes Naisiusiu (22 000 a 15 000 anys) i que contenen ferramentes de l'indústria lítica desenrollada per Homo sapiens.
Vore també
editarReferències
editarBibliografia
editar- Carbonell, Eudald (Coord.) et al. (2005) Homínits: Les primeres ocupacions dels continents. Editorial Ariel, S.A., Barcelona. 780 págs. ISBN 84-344-6789-5
- Cole, Sonia (1975) Leakey’s Luck. Harcourt Brace Jovanvich, Nova York. (en anglés)
- Joanne Christine Tactikos (2006) A landscape perspective on the Oldowan from Olduvai Gorge, Tanzània. ISBN 0-542-15698-9 (anglés)
- Leakey, L.S.B. (1974) By the evidence: Memoirs 1932-1951. Harcourt Brace Jovanavich, Nova York, ISBN 0-15-149454-1 (en anglés)
- Leakey, M.D. (1971) Olduvai Gorge: Excavations in beds I & II 1960 – 1963. Cambridge University Press, Cambridge. (en anglés)
- Leakey, M.D. (1984) Disclosing the past. Doubleday & Co., Nova York, ISBN 0-385-18961-3 (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garganta de Olduvai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.